Dedéu, Bernat

Revistes Catalanes amb Accés Obert

PERIODISME AL MÓN
Les transformacions
que ha experimentat
últimament la televisió
són de molt més abast
que les de la premsa o
la ràdio. En un país
com els Estats Units,
on marca la població
d'una manera radical,
qualsevol canvi respon
a una nova tendència
que cal estudiar. El
comiat de Tom
Brokaw (NBC), Peter
Jennings (ABC) i Dan
Rather (CBS), els
presentadors dels
telenotícies de més
audiència, i
l'emergència ele noves
estrelles com Katie
Couric, són fenòmens
que sobrepassen
l'esfera periodística i
s'endinsen en els
canvis socials ciel país.
Velles novetats
(o els nous infor¬
matius dels EUA)
Bernat Dédeu
Se'ls solia anomenar "Big Three" ("Els
tres grans"). Qualsevol notícia -per
important que fos- no ho era fins que
Tom Brokaw, Peter Jennings o Dan
Rather la "disparaven" als seus noticia¬
ris nocturns, uns informatius que
podien reunir més de vint milions de
persones. En un país on el 71% de la
població té la televisió com la primera
font d'informació, la cosa no va de
broma. Cal pensar que -durant l'apo¬
geu d'aquestes estrelles- la televisió
nord-americana comptava amb una
oferta informativa molt menor a la de
l'actualitat; ni la Fox News ni la CNN,
per exemple, operaven quan Brokaw o
Rather ja es passejaven camuflats per la
selva del Vietnam o a la recerca de l'úl¬
tim huracà de Florida. Canvis, en defini¬
tiva, a la televisió i -sobretot- en la
realitat social dels EUA.
Brokaw ha estat el líder indiscutible
dels informatius durant els últims
quinze anys; sota la seva direcció, NBC
Nigthly News s'ha convertit en el
programa de notícies més respectat als
EUA. Brokaw va ser, com a correspon¬
sal a diversos indrets del món, el primer
periodista viatger del país i el respon¬
sable d'explicar una època en la qual
els nord-americans van veure (i assu¬
mir) com es convertien en els "senyors
feudals" de la política mundial. Brokaw
va investigar les operacions dels rebels
sud-americans, va entrevistar per
primera vegada Mikhail Gorbavhev, va
presenciar la caiguda del Mur de
Berlín... va narrar, en definitiva, els
esdeveniments i va mostrar el perfil de
les persones que marcarien l'emergèn¬
cia d'un nou ordre mundial governat
des de Washington.
L'abandó de Brokaw el desembre del
2004, va ser molt més suau que el dels
seus companys d'horari (de fet, encara
continuarà dirigint reportatges d'actua¬
litat per a la cadena); aquesta baixa ens
ha regalat el debut de Brian Williams,
un periodista format a la casa que va
tenir un inici gloriós als informatius de
la cadena amb una cobertura de l'hu¬
racà Katrina molt acurada i allunyada
de sentimentalismes. Williams, un nord-
americà tipus "Kent" de quaranta-sis
anys que respon al mil·límetre al perfil
Ivy League, és l'encarnació del nou
prototip de periodista global que ha de
sobreviure en un món on el que ven són
els moviments dels ídols politicoreligio-
sos més poderosos i l'actualitat imme¬
diata d'impacte; la mort de Joan Pau II,
el seguiment exhaustiu de la vida dels
presidents dels EUA allà on siguin, o
catàstrofes naturals com els Tsunamis a
Indonèsia, són exemples d'un nou
periodisme que mira la immediatesa i
s'allunya de l'anàlisi i la complexitat de
les causes. Williams forma part d'un nou
periodisme de guerra cada cop més
semblant a un xou d'impacte o a una
El veterà Dan Rather va caure en desgràcia arran d'un reportatge que criticava les aptituts de George W. Bush i que era fals.
aventura literària de segona. Durant els
inicis de la guerra a l'Iraq, va arribar a
fer reportatges des d'un helicòpter de la
marina que va ser derrocat per una
granada. Tot en viu, en directe, i com
més a prop de les bales millor...
La baixa de Peter Jennings a l'ABC va
ser més complicada. Presentador
d'ABC World News Tonight, fou el
periodista més jove a presentar un
informatiu als EUA, amb vint-i-sis
anys. El seu estil era una mica més
mesurat que el de Brokaw, tot i que
amb tendència a mirar-se millor als
demòcrates que als més conservadors.
A més, Jennings sempre va donar pree¬
minència als afers interiors. Va retrans¬
metre el seu informatiu, per exemple,
des de tots els estats del país. Un càncer
de pulmó va precipitar -l'abril del
2005- la seva retirada. La retirada de
Jennings ha portat el segon noticiari del
país -amb vuit milions d'espectadors
diaris- a Charles Gibson, un presenta¬
dor carismàtic procedent dels espais
matinals de la cadena.
Però la incorporació més significativa
en tot aquest canvi generacional ha
arribat a la CBS on Dan Rather s'ha
Les baixes de Dan Rather,
Peter Jennings i Tom Brokaw,
coneguts com els "Big Three", ha
comportat un canvi generacional
acomiadat -després de vint-i-quatre
anys- de l'informatiu CBS Evening
News. Rather va ser el defensor incan¬
sable de la independència periodística,
en uns temps prou fotuts per als profes¬
sionals americans. Són famoses les
seves esbatussades amb Nixon arran
del Watergate. Però aquesta vehemèn¬
cia es va girar contra el veterà perio¬
dista el vuit de setembre del 2004 quan
va presentar un reportatge que
comprometia a George W. Bush. La
font eren uns papers on un antic llocti¬
nent superior de Bush a l'acadèmia
militar texana certificava la incapacitat
de "l'il·lustre aprenent" per pilotar un
avió. Posteriors investiga¬
cions van mostrar que els
documents eren falsos;
Rather va insistir en la
seva veracitat, i aquesta
tossuderia el va fer caure
del seu tron abans d'hora.
Però quan una estrella cau n'arriba una
altra. Katie Couric, copresentadora del
Today de la NBC, es convertia el 5 de
setembre del 2006 en la primera dona
que presentava un noticiari nocturn.
Una novetat que va reunir més de deu
milions de persones a la seva estrena.
La principal diferència pel que fa als
Katie Couric plora en el darrer programa Today de la NBC que va deixar per anar a la CBS
seus competidors és que Couric capta
majoritàriament el públic més jove. La
dada no és estranya; Couric és la millor
imatge d'un nou presentador i d'uns
nous informatius que han de lluitar
amb altres programes d'entreteniment
de la hora punta i que han d'intentar
pair continguts més propers al
magazín; més varietat i més entreteni¬
ment, en definitiva...
Si parem esment al primer programa
de Couric, no és estrany que notícies
com el ressorgiment dels talibans a
l'Afganistan, els problemes de salut
dels afectats per l'11-S o el preu de l'oli
convisquessin amb una secció anome¬
nada Free Speech, on un personatge
famós pot parlar del que vulgui durant
un minut, o un petit reportatge sobre la
filla de Tom Cruise. Bill Carter, el crític
de televisió del Times, va criticar el
personalisme excessiu del nou format i
que la presentadora va interactuar
molt poc amb els seus col·laboradors.
Evidentment, el personalisme de les
noves propostes és del tot cert. Fet
curiós, quan la figura de 1 'anchor havia
estat històricament la d'un repartidor
de joc que no es concebia més impor¬
tant que la d'un corresponsal o opina-
Pel que fa a L'audiència, s'ha
demostrat que els espectadors
d'informatius es guanyen
en el terreny del documental
dor. Com ha dit Ron Simon, comissari
en cap del Museu de la Televisió de
Nova York, la idea de 1 'anchor caris¬
màtic va arribar amb les convencions
polítiques dels anys cinquanta. De fet,
el terme anchor no era netament
periodístic; era el nom amb el qual els
atletes designaven al corredor que vetl¬
lava per tot l'equip. El primer represen¬
tant d'aquesta tendència va ser Walter
Cronkite (la veu en off, i no és casual,
del xou de Couric), un periodista que
no va arribar a la fama fins a mitjans
del seixanta, quan va cronicar la guerra
del Vietnam. Cronkite va fer-se famós
dient als americans "aquesta guerra
mai no es podrà guanyar."
Cronkite era per als ianquis molt més
creíble que el president del país. Quan
es va retirar, moltes cadenes (com
l'ABC, amb Bill Sheenan i Barbara
Walters) van apostar per un informatiu
amb diversos presentadors. Aquesta
fórmula volia buscar una certa plurali¬
tat; dos o tres visions eren millor que un
monòleg més llarg. Però el format no
va convèncer als responsables dels
informatius, que van tornar a la vella
fórmula que va catapultar als Big
Three. Recentment s'han fet intents de
canviar aquesta tendència i el seu supo¬
sat sexisme; per aquest motiu l'ABC va
tornar a intentar un format múltiple
amb dos presentadors joves com Eliza¬
beth Vargas i Bob Woodruff. La cosa no
va quallar.
On se situa Katie Couric en aquesta
evolució? La idea i format del seu
programa ens apareix bastant antiga
(amb l'única novetat de l'entreteni¬
ment en consonància a les notícies).Tot
i ser la primera dona que presenta un
informatiu, Couric és molt coneguda.
No és un rostre nou. Pel
que fa a l'audiència, s'ha
demostrat que els espec¬
tadors d'informatius es
guanyen en el terreny del
documental. Això ens
porta a pensar que el públic demana
uns anchors que no siguin estàtues de
pedra i que utilitzin els avantatges d'un
món més petit per a retransmetre les
notícies més properament. El tercer
lloc de Couric a les audiències dels
informatius certifiquen que no n'hi ha
prou amb la imatge per triomfar ni
amb el mite de l'estàtua deística que
tot ho explica. Els televidents demanen
Tom Brokaw (NBC) un altre dels rostres populars que ha deixat pas a les noves generacions.
un nou "personalisme documental", si
em permeten la pedanteria, que -des
de la subjectivitat del periodista-
mostri aspectes del món des d'un
prisma original.
Després d'uns dies, Couric acomiadava
l'informatiu demanant una mica de
temps per triar la forma d'acomiadar-se
(els ianquis li diuen sign-off i és una
marca important que tot presentador
ha de tenir; ja saben, "That's part of
the World, Good Night and Good
Luck..."). Finalment va triar "Gràcies
per la seva atenció i espero que em
vegin demà." Un sign-off que mostra
certa preocupació per l'audiència. En
qualsevol cas, si Couric vol que "ens
veiem demà", haurà de canviar algunes
coses. Un lector de Variety es queixava
de la tendència d'abandonar el gènere
de notícies per incloure-hi continguts
més propers a l'entreteniment. Hi ha
gustos per a tot.
Aquesta bipolaritat informació/entre¬
teniment ens deixa veure opcions
periodístiques. D'una banda, tenim una
audiència -de major edat i professió
liberal- interessada en un nou tipus de
periodisme documental que es mulli i
doni una versió cada cop més imme-
Els espectadors de major edat
i liberals busquen un periodisme
que es mulli mentre els joves
volen més entreteniment
diata dels fets. Per una altra banda,
tenim el periodisme d'entreteniment
més encarat als joves que dóna una
visió unitària de la cultura popular, on
és igual d'important Jennifer Aniston
que el Papa Benet XVI i on els contin¬
guts varien constantment. Una societat
que demana informació i que, en defini¬
tiva, que no vol que l'emprenyin i que
té ganes de passar una bona estona
davant del televisor i copsar una visió
pluralista (i frívola, en el millor sentit
de la paraula) del que passa al món.
Poden semblar dues visions simples i
allunyades entre sí. En qualsevol cas.
comparteixen la necessitat de reformu-
lar els informatius nord-americans per
desvetllar un públic que
no vol ni un telenotícies
tipus telegrama que es
quedi a la superfície dels
fets i que demana a crits
formats més àgils i contin¬
guts alternatius. Unificar aquest desigs
sovint contradictoris és també la neces¬
sitat de caçar contingut i forma adequa¬
dament; la cançoneta pot sonar vella i
de fet ho és, però no per això deixa de
ser el repte etern del nostre ofici. De
moment, tenim els símptomes i algunes
solucions fallides del passat. Ara només
en falten, petit detall, algunes solucions
de cara al futur.M
49


Velles novetats (o els nous infor¬ matius dels EUA)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert