Pérez Oliva, Milagros

Revistes Catalanes amb Accés Obert

QUI DECIDEIX L'AGENDA?
OPINIO
Fa només unes setmanes quatre diaris que s'editen a Bar¬
celona van coincidir, per parells, amb la mateixa portada: El
Periódico i La Vanguardia per un costat, i El País i El Mundo per
un altre. En aquest cas, no tan sols coincidien en les notícies
predominants, la commemoració dels atemptats de 1' 11 de se¬
tembre a Nova York, sinó en la foto i fins i tot en els adjectius.
Cada cop les portades del diaris s'assemblen més i no sola¬
ment perquè, com en aquest cas, l'esdeveniment obliga.
S'assemblen també en els continguts de ies seccions, on ara, la
novetat no és la coincidència, sinó la diferència. I aquesta evo¬
lució no s'explica únicament perquè els fets són els fets i tots
tenim accés a tot allò que passa a qualsevol lloc del món. Les
planes del diaris estan farcides de notícies compartides perfec¬
tament prescindibles o que
podrien donar-se en qual¬
sevol altre moment amb
molts altres enfocaments.
La principal causa
d'aquesta creixent homo¬
geneïtat resideix en l'ex¬
traordinària dimensió de
l'aparell comunicacional
que ha crescut al voltant
dels mitjans informatius, la
justificació del qual és pre¬
cisament determinar o al¬
menys condicionar l'agen¬
da informativa, és a dir, els
continguts de tot allò que
no és estrictament un es¬
deveniment imprevist.
Aquest aparell creix fona¬
mentalment al voltant dels
àmbits institucionals, però
també en la iniciativa privada, de manera que cada cop la
informació apareix més pautada per les pròpies fonts infor¬
matives. Són elles les que decideixen de què parlen, quan i
com. Són elles les que trien el format i el contingut. I ho fan
de manera que tots parlin de la mateixa cosa el mateix dia.
Així és com aconsegueixen el màxim impacte i així és com
els diaris i els serveis informatius dels mitjans audiovisuals
han d'esmerçar una proporció cada cop mes gran de l'espai
disponible a l'agenda induïda.
Aquesta situació té conseqüències de gran abast. En pri¬
mer lloc, l'homogeneïtat esmentada. Es podria argumentar
que això és perquè els periodistes no són prou decidits a l'hora
de plantejar les pròpies alternatives informatives. Efectiva¬
ment, l'èxit de l'agenda oficial en l'ocupació de l'espai infor¬
I
3
V!
E 3
vs
E
Q
•3
3
Oï
<
Z
O
matiu i en imposar un determinat enfoc de les informacions
pot nodrir-se en part del que podríem anomenar "periodis¬
me mandrós", aquell que es limita a reproduir de manera
acrítica tot allò que rep. Sense eludir l'autocrítica, cal ressal¬
tar, però, que això pot influir, encara que només en part. E!
cert és que la cobertura de l'agenda induïda s'emporta cada
dia la major part dels recursos humans de les redaccions, de
manera que un cop atribuïdes les rodes de premsa i els actes
considerats indispensables, queden ben pocs recursos a la
majoria dels mitjans per fer temes d'investigació pròpia.
Al mateix temps, el fet que les fonts d'informació hagin
pres el control de l'agenda ha portat a una pràctica perversa
que repercuteix negativament àdhuc sobre els drets dels ciu-
__—_ tadans a la informació:
cada cop és més difícil per
als periodistes aconseguir
interlocutors diferents dels
que les institucions, les
empreses o els partits han
designat expressament,
que molt sovint ni tan sols
són la font directa sobre la
qual es demana informa¬
ció, sinó un altre periodis¬
ta que fa de portaveu i que
repeteix un guió prèvia¬
ment establert. Això passa
en tots els àmbits informa¬
tius i en tota mena d'esde¬
veniments, des de la gue¬
rra del Golf a l'última
decisió de la Comissió
d'Urbanisme. En el nostre
cas, s'hi afegeix, un entre¬
banc addicional difícilment imaginable a d'altres països del
nostre entorn: la impunitat amb què algunes administracions
públiques, i particularment la de la Generalitat, es neguen de
vegades a facilitar als periodistes informacions que són públi¬
ques i que haurien d'estar fàcilment a l'abast.
La limitació de l'espai de què disposo m'obliga a ser es¬
quemàtica. Sóc conscient que cadascuna d'aquestes qüestio¬
ns mereix un major aprofundiment i molts matisos, però si
serveix per encetar un debat sobre com podem els periodis¬
tes recuperar el control de l'agenda informativa, és a dir, del
que publiquem, donaré per benvinguda qualsevol crítica.
Els professionals que entenem la nostra feina com un servei
al ciutadà, no podem permetre que aquesta deriva continuï. La
nostra responsabilitat és massa gran com per rentar-nos les mans.


Qui decideix l'agenda?

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert