Franco, Antonio

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Capçalera. Juliol/ Agost 1996
36
PROFESSIONAL
La crisi de lectura alarma^
el Congrés Mundial de Diaris
Els editors de premsa confien a poder controlar
en el futur els periòdics electrònics
—Antonio Franco—
Arriba una bona notícia d'Estats Units.
S'ha generat a Washington, on acaba de
celebrar-se una doble convocatòria
professional: la reunió anual de la
Federació Internacional d'Editors de Diaris
(FIEJ) i el 49è. Congrés mundial de
directors de diaris. Sense triomfalismes de
cap mena, val a dir, en vista del nivell dels
debats i l'evolució general dels mitjans
escrits, que la premsa espanyola —i en
particular la catalana— es troba en el cap
de cursa, a nivell internacional, tant en el
terreny de la qualitat informativa com en
el de la sensibilitat respecte a les noves
tecnologies.
El negoci de la premsa, estancat
Malgrat la impressió que els mitjans de
comunicació escrits catalans són perfectament
comparables amb els bons diaris nord-americans,
britànics, alemanys, francesos i brasilers, i tot i
constatar-se que al nostre país es dóna un lleuger
creixement del consum de premsa, la situació del
mercat mundial de premsa no és bona, i la doble
reunió d'Estats Units ha recollit més temors que
esperances.
Els editors estan preocupats perquè, encara
que a nivell mundial està creixent lleugerament el
consum d'informació, després d'uns anys de
recessió, no creix, en canvi, la suma final total
dels beneficis econòmics. L'encariment del preu
del paper que va tenir lloc fa dos anys és un dels
factors que determinen aquest estancament. El
fet que el creixement de la difusió dels mitjans
s'estigui produint en països poc desenvolupats i a
través de mitjans barats —l'índia, el Pakistan, el
Sud-est asiàtic, l'Est d'Europa i algun estat africà,
i en quasi' tots els casos els mitjans puixants són
sensacionalistes— suposa uns ingressos nous
però limitats, que com a màxim amorteixen el
ritme de caiguda dels negocis de premsa en els
països més industrialitzats i convencionals, però
no compensen les seves xifres absolutes de
pèrdues milionàries. Davant d'això, els
empresaris emeten un diagnòstic que ja coneixen
altres sectors econòmics: a la premsa mundial li
falta competitivitat.
Bona adaptació a les noves tecnologies
Així les coses, els directors de les publicacions
assenyalen per la seva banda, en línies generals,
que en aquests últims anys hi ha hagut una
sensible millora organitzativa en els mitjans, que
les redaccions s'estan adaptant bé als canvis
tecnològics, i que els productes periodístics escrits
ara es fan amb força agilitat i acceptació popular,
i que saben acomodar-se als continus canvis de
moda i gustos que va imposant el mercat.
En el terreny ideològic, la reunió de directors
va permetre constatar la difícil situació de la
llibertat d'informació a tots els països autoritaris,
com també l'enduriment de la situació —més pel
pes dels grups econòmics que dels polítics— en
els països democràtics. Algunes exposicions
sobre conflictes puntuals de la premsa a Mèxic,
—La premsa catalana és en el
cap de cursa, a nivell
internacional, pel que fa a la
sensibilitat respecte a les
noves tecnologies—
Capçalera. Juliol/Agost 1996
37
PROFESSIONAL
vuo oci ui i / JL /u a ui i jo /u.
■0
S
*%•
"> V
<e
4*
<*■
4? , se-
V-'
"VI
Turquia i Àfrica van provocar debats i crides a la
defensa de l'esperit crític i independent que ha
de presidir l'acció del món periodístic.
Dades sobre la crisi de lectura
Allò més negatiu de la doble reunió de
Washington ha estat la constatació científica, a
través d'un treball presentat a la FIEJ —l'estudi
Janus—, del retall del temps que la gent presta a
la lectura, de la tendència mundial a la
fragmentació de lectors (els consumidors
demanen uns mitjans de comunicació cada cop
més especialitzats) i l'escletxa que obre la ruptura
generacional de gustos, per l'atractiu que tenen
per a les noves generacions els mitjans
electrònics i les actituds més tradicionals i
conservadores del segment de població que té
ara més de 40 anys.
Resulta particularment preocupant per als
defensors de la lletra impresa la dada de la
tendència a la baixa del temps dedicat als diaris
als Estats Units i Europa (de 54 minuts el 1955 a
33 minuts el 1993), mentre que en aquest mateix
període la contemplació de la TV passava de ser
de 144 minuts de mitjana a 262. Un segon
element que va fer cruixir els seients dels reunits
va ser conèixer l'evolució del desplaçament del
diner des d'uns mitjans a d'altres, als Estats Units,
entre 1980 i 1994. Les cassettes de vídeo han
passat de suposar 1*1% al 17%; la TV per cable,
del 10% al 25%; el cinema, del 10,4% al 7,5%;
els discos, del 20% a l'I 1%; i les revistes, del
13,8% al 9,1%; els diaris, del 20% al 14%, i els
llibres, del 25% al 17%.
Sobre la disminució de l'hàbit de lectura,
l'informe Janus aporta altres dades significatives.
Entre 1967 i 1994, la gent d'entre 18 i 24 anys
que es consideren lectors d'alguna cosa han passat
— — • —— — ~ —— - — - —
-j — ?
d'un 73% a un 56%; entre 35 i 44 anys, d'un
81% a un 66%; entre 45 i 54 anys, d'un 79% a
un 68%; entre 55 i 64 anys, d'un 78% a un 72%;
i els de més de 65 anys, d'un 72% a un 63%.
La polèmica sobre les edicions on line
Els editors i directors de premsa posen ara els
ulls a l'horitzó de l'electrònica, sense saber si en
el futur aquesta els proporcionarà el Waterloo
definitiu o la salvació. La seva primera presa de
postura és aspirar a anar-se reconvertint ells
mateixos, els editors de la premsa escrita, en
editors de premsa electrònica. Però són
conscients que en això hi ha més de desig que de
lògica, encara que de moment el
desenvolupament dels diaris on line s'està fent
arreu del món a partir de les empreses
periodístiques existents.
On se senten menys segurs els editors és a
augurar a la publicitat, en aquest futur electrònic,
un paper tan fonamental per al finançament dels
mitjans com l'ha tingut en la premsa escrita. El
temor és enorme en els mitjans més especialitzats,
que inclouen molts petits anuncis: tots els experts
assenyalen que el primer sector que
s'independitzarà dels diaris on line serà el
d'aquests petits anuncis classificats, ja que el
suport informàtic proporcionarà directament
molts avantatges d'agilitat i facilitat de consulta als
consumidors, sense necessitat que aquestes ofertes
publicitàries vagin juxtaposades amb informacions.
El nivell dels nostres diaris
Atès el que han mostrat els principals diaris del
món amb les seves reflexions sobre
l'organització del treball redaccional i les
primeres plasmacions de les respectives
versions on line, resulta evident que el nivell
actual de la premsa espanyola és molt elevat, si
no avantguardista. I sobre això hi ha una
sensibilitat i un reconeixement internacional,
possiblement com a resultat de l'èxit mundial
que va suposar la celebració a Barcelona de
l'últim congrés de la SDN (Society of
Newspapers Design) —es continua parlant de
l'excel·lent organització que van aconseguir
Carles Pérez de Rozas i Toni Cases— i dels
premis internacionals que reben actualment
gairebé cada any els nostres diaris.
De les intervencions espanyoles en el doble
fòrum de Washington, cal destacar la ponència
que hi va presentar Toni Piqué davant els
directors de mitjans, resumint les experiències
que està recollint sobre les tècniques
d'organització de redaccions als Estats Units, i la
nota de color de Pedro J. Ramírez explicant
davant l'audiència internacional els paral·lelismes
entre l'operació de caça i captura de Nixon que
va fer el diari The Washington Post arran de
l'escàndol Watergate i allò que han fet a
Espanya alguns periodistes com ell respecte a
Felipe González •
—Els productes periodístics
saben acomodar-se als
continus canvis de moda i
gustos que va imposant el
mercat—
^ V
■4*
v-
<9
♦4L-
V
"*•
%
<©•
\
%
Turquia i Àfrica van provocar debats i crides a la
defensa de l'esperit crític i independent que ha
de presidir l'acció del món periodístic.
Dades sobre la crisi de lectura
Allò més negatiu de la doble reunió de
Washington ha estat la constatació científica, a
través d'un treball presentat a la FIEJ —l'estudi
Janus—, del retall del temps que la gent presta a
la lectura, de la tendència mundial a la
fragmentació de lectors (els consumidors
demanen uns mitjans de comunicació cada cop
més especialitzats) i l'escletxa que obre la ruptura
generacional de gustos, per l'atractiu que tenen
per a les noves generacions els mitjans
electrònics i les actituds més tradicionals i
conservadores del segment de població que té
ara més de 40 anys.
Resulta particularment preocupant per als
defensors de la lletra impresa la dada de la
tendència a la baixa del temps dedicat als diaris
als Estats Units i Europa (de 54 minuts el 1955 a
33 minuts el 1993), mentre que en aquest mateix
període la contemplació de la TV passava de ser
de 144 minuts de mitjana a 262. Un segon
element que va fer cruixir els seients dels reunits
va ser conèixer l'evolució del desplaçament del
diner des d'uns mitjans a d'altres, als Estats Units,
entre 1980 i 1994. Les cassettes de vídeo han
passat de suposar l'l% al 17%; la TV per cable,
del 10% al 25%; el cinema, del 10,4% al 7,5%;
els discos, del 20% a l'll%; i les revistes, del
13,8% al 9,1%; els diaris, del 20% al 14%, i els
llibres, del 25% al 17%.
Sobre la disminució de l'hàbit de lectura,
l'informe Janus aporta altres dades significatives.
Entre 1967 i 1994, la gent d'entre 18 i 24 anys
que es consideren lectors d'alguna cosa han passat
de ser un 71% a un 53%; els d'entre 25 i 34 anys,
d'un 73% a un 56%; entre 35 i 44 anys, d'un
81% a un 66%; entre 45 i 54 anys, d'un 79% a
un 68%; entre 55 i 64 anys, d'un 78% a un 72%;
i els de més de 65 anys, d'un 72% a un 63%.
La polèmica sobre les edicions on line
Els editors i directors de premsa posen ara els
ulls a l'horitzó de l'electrònica, sense saber si en
el futur aquesta els proporcionarà el Waterloo
definitiu o la salvació. La seva primera presa de
postura és aspirar a anar-se reconvertint ells
mateixos, els editors de la premsa escrita, en
editors de premsa electrònica. Però són
conscients que en això hi ha més de desig que de
lògica, encara que de moment el
desenvolupament dels diaris on line s'està fent
arreu del món a partir de les empreses
periodístiques existents.
On se senten menys segurs els editors és a
augurar a la publicitat, en aquest futur electrònic,
un paper tan fonamental per al finançament dels
mitjans com l'ha tingut en la premsa escrita. El
temor és enorme en els mitjans més especialitzats,
que inclouen molts petits anuncis: tots els experts
assenyalen que el primer sector que
s'independitzarà dels diaris on line serà el
d'aquests petits anuncis classificats, ja que el
suport informàtic proporcionarà directament
molts avantatges d'agilitat i facilitat de consulta als
consumidors, sense necessitat que aquestes ofertes
publicitàries vagin juxtaposades amb informacions.
El nivell dels nostres diaris
Atès el que han mostrat els principals diaris del
món amb les seves reflexions sobre
l'organització del treball redaccional i les
primeres plasmacions de les respectives
versions on line, resulta evident que el nivell
actual de la premsa espanyola és molt elevat, si
no avantguardista. I sobre això hi ha una
sensibilitat i un reconeixement internacional,
possiblement com a resultat de l'èxit mundial
que va suposar la celebració a Barcelona de
l'últim congrés de la SDN (Society of
Newspapers Design) —es continua parlant de
l'excel·lent organització que van aconseguir
Carles Pérez de Rozas i Toni Cases— i dels
premis internacionals que reben actualment
gairebé cada any els nostres diaris.
De les intervencions espanyoles en el doble
fòrum de Washington, cal destacar la ponència
que hi va presentar Toni Piqué davant els
directors de mitjans, resumint les experiències
que està recollint sobre les tècniques
d'organització de redaccions als Estats Units, i la
nota de color de Pedro J. Ramírez explicant
davant l'audiència internacional els paral·lelismes
entre l'operació de caça i captura de Nixon que
va fer el diari The Washington Post arran de
l'escàndol Watergate i allò que han fet a
Espanya alguns periodistes com ell respecte a
Felipe González •
—Els productes periodístics
saben acomodar-se als
continus canvis de moda i
gustos que va imposant el
mercat—


La crisi de lectura alarma el Congrés Mundial de Diaris

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert