Oliva, Llúcia

Sitjà, Xavier

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Capçalera. Juny 1996
27
PROFESSIONAL
El periodisme cívic
recupera el prestigi
Noves maneres d'informar s'obren camí
als Estats Units
—Llúcia Oliva/Xavier Sitjà—
Als Estats Units, les noves tecnologies
transformen els sistemes de treball dels
periodistes. Això coincideix amb un declivi
de la confiança dels nord-americans
envers els mitjans de comunicació, i amb
la consegüent davallada de les vendes de
diaris i de les audiències dels noticiaris de
ràdio i televisió.
Davant d'un futur incert, periodistes i
empresaris cerquen nous mètodes per
apropar-se a la gent i reforçar el paper del
periodisme en la democràcia. La fórmula
tot just es comença a definir, i s'anomena
periodisme cívic o públic.
"We the People" és el nom del
programa de periodisme cívic
que han fet servir diferents
mitjans de comunicació de
l'Estat de Wisconsin els
darrers anys. Sota aquest
logotip han analitzat
problemes d'atur, de
delinqüència, d'economia o
del futur de les ciutats.
—Participen d'aquest nou
moviment més de 80 diaris
nord-americans, la majoria
d'ells de ciutats mitjanes—
You Be the Judge!
Els periodistes nord-americans estan convençuts
que viuen en un moment de transició, perquè
ningú no sap cap on els portarà la revolució
tecnològica. Enmig d'aquesta sensació de crisi i
d'incertesa, professionals i estudiosos dels
mitjans de comunicació han arribat a la conclusió
que no es pot seguir fent periodisme com fins
ara, i que cal buscar noves fórmules informatives
que engresquin els ciutadans.
Aquests crítics creuen que el periodisme nord-
americà se centra massa en el conflicte, i que
això perjudica el sistema democràtic, perquè fa
que la gent vegi els afers públics com una
competició entre polítics intrigants i sospitosos.
Segons ells, el periodisme que es fa incrementa
el descrèdit de les institucions polítiques. Molts
diuen que, si la gent no creu en el seu sistema
polític, la democràcia perilla.
El periodista James Fallows acaba de publicar
Breaking the news: how the Media undermine
American Democracy ('Darreres notícies: com
els mitjans de comunicació minen la democràcia
nord-americana'). El llibre analitza el declivi de la
credibilitat dels mitjans i sintetitza la ideologia
Capçalera. Juny J 996
28
PROFESSIONAL
La campanya "Fes de jutge!"
va acabar amb un debat en
directe entre els dos
aspirants a ocupar la plaça
vacant del Tribunal Suprem
de Wisconsin. Els ciutadans
ocupaven el lloc dels jutges a
la sala del Tribunal Suprem i
feien les preguntes als
candidats. A la pàgina de la
dreta, portades de diferents
diaris que van practicar
fórmules de periodisme cívic
a les eleccions legislatives i
locals de 1994.
del periodista nord-americà: si hi ha conflicte, hi
ha notícia; si no, no n'hi ha.
Fallows afirma que el periodista té dues
opcions: simplement entretenir el públic o fer-lo
partícip dels afers públics col·lectius. "Si només
volen entretenir", escriu, "els periodistes poden
continuar centrant-se en el conflicte i
l'espectacle, convertir la gent en famosa per
destruir-la l'endemà, presentar el darrer conflicte
amb molt de soroll i de seguida oblidar-lo per
centrar-se en el següent". L'autor del llibre
considera que, utilitzant les tertúlies i altres
tècniques superficials, els periodistes acabaran
encara més desprestigiats i faran menys servei al
públic que precisament intenten atreure amb
aquests mitjans.
La degana de l'Escola de comunicació de la
Universitat de Pensilvània, Kathleen Hall
Jamieson, diu que "a les notícies la hipèrbole
s'imposa al matís, l'estratègia del polítics a la
substància de la política, l'atac a la defensa i el
conflicte al consens". Altres analistes acusen els
periodistes d'haver-se enriquit i d'allunyar-se així
dels interessos de la gent.
Retrobar els lligams amb el públic
Gairebé la meitat dels nord-americans no tenen
cap interès en el que publiquen els mitjans de
comunicació, segons un estudi del Centre Times
Mirror. L'estudi diu que els nord-americans
menors de 30 anys formen una generació més
ignorant, menys curiosa i que llegeix menys
diaris. Una altra enquesta de Yankelovich
Partners demostra com la confiança dels
ciutadans en els periodistes cau en picat. El
gràfic 1 mostra com en cinc anys es va reduir a
la meitat. Els enquestats responien la pregunta:
"En qui confia més?"
GRÀFIC 1
1988 1993
Notícies TV 55% 25%
Notícies diaris 50% 20%
Notícies revistes 38% 12%
Aquestes dades permeten entendre per què
periodistes i empresaris de mitjans de
comunicació estan tan preocupats. Una enquesta
de la Fundació Nieman de la Universitat de
Harvard entre periodistes i professors de
periodisme nord-americans revela que el 76%
consideren que el principal problema és que a
tots els mitjans hi ha una pèrdua dels principis
bàsics del periodisme en benefici del
sensacionalisme. Una gran majoria creu que hi
ha hagut una pèrdua de la qualitat periodística en
els darrers deu anys, sobretot a la televisió. Els
enquestats creuen que les informacions dels
diaris són, en general, menys acurades i honestes
que fa deu anys i més superficials.
Desconfiança en el govern i en els mitjans
de comunicació
La situació és complexa perquè els ciutadans no
només han deixat de confiar en la premsa, sinó
que des de les protestes racials i polítiques dels
anys seixanta tampoc no confien en les
institucions polítiques. El gràfic 2 mostra com el
públic desconfia tant dels polítics com dels
"missatgers" que transmeten la informació
política.
Revolucionar les redaccions
Alguns diaris, com el Minneapolis Star Tribune, el
Dayton Daily News o el Virginian-Pilot, fa anys que van
decidir transformar-se en una newsroom without walls
(redacció sense compartiments). Una revolució obligada,
perquè el periodisme cívic pretén tenir un estret vincle
amb la comunitat i per fer-ho necessita molts redactors al
carrer que connectin amb la gent per conèixer què volen o
necessiten saber.
Per tenir més gent fent carrer i per simplificar la
distància entre els directors i els reporters, aquests diaris
han decidit reduir les jerarquies. A les "redaccions sense
compartiments" es reparteixen la responsabilitat: els
directors perden poder i s'obre la porta a les iniciatives
dels periodistes.
Les seccions despareixen per donar pas als equips,
encapçalats per un líder escollit pels redactors. L'equip és
flexible i un reporter pot saltar d'un a un altre, segons les
necessitats. Aquests equips tenen poder editorial i
econòmic i se'ls demana tanta responsabilitat per la difusió
del diari com per l'administració del seu pressupost.
Aquesta democratització de les redaccions les fa més àgils
i menys burocràtiques, redueix les reunions i permet una
millor comunicació tant de dalt a baix com de baix a dalt.
El resultat és, d'una banda, la frustració dels directors,
que perden poder i han d'escriure més, i de l'altra,
l'increment de la il·lusió i la creativitat entre els reporters.
Al Dayton Daily News la "redacció sense compartiments"
i el model de periodisme cívic ja han donat resultats. Les
darreres dades de difusió indiquen que la xifra de lectors
del diari ha augmentat en un 14 per cent •
Capçalera. Juny 1996
29
PROFESSIONAL
GRÀFIC 2
CONFIANÇA
Premsa
1987
18%
1989
17-18%
Govern 19% 20%
L'autocrítica i la reacció dels periodistes
Després de la campanya presidencial del 88, als
Estats Units molts periodistes es van adonar
que els valors periodístics no sempre
coincideixen amb els interessos dels votants. Si
els periodistes havien estat incapaços de
plantejar els temes que interessaven a la gent,
potser la solució seria que la gent plantegés
directament als polítics les qüestions que els
interessen. I d'aquesta reflexió va néixer el
periodisme cívic o públic.
A començament del 1996 participaven
activament d'aquest nou moviment 80 diaris
nord-americans, la majoria publicacions de
ciutats mitjanes. Però darrerament s'hi han
incorporat diaris com el Boston Globe o el San
Francisco Chronicle. Les companyies
propietàries dels mitjans veuen en aquest nou
periodisme una manera de guanyar clientela i
assegurar-la per al futur.
Els periodistes i els editors nord-americans
creuen que els mitjans locals que expliquen els
problemes i la vida de les comunitats són els
únics que tenen futur per competir amb les
autopistes de la informació, que tendeixen a
aïllar la gent a casa i a fer-la desinteressar dels
afers públics, els quals són la base d'una
democràcia. I si a la gent no l'interessen els
afers públics, els mitjans de comunicació
perden el sentit de la seva existència.
En el periodisme públic, en comptes de
cobrir les notícies com a observadors passius,
els periodistes s'esmercen a connectar amb la
societat. Són actors.
El director del Wisconsin State Journal a
Madison, Frank Denton, defineix el periodisme
cívic com el que encoratja els periodistes a
involucrar-se en la comunitat, per fer revifar la
1991
14-16%
1993
11-15%
1995
11%
En el llibre Out of order ('Avariat'), el
profesor de ciència política Thomas Patterson
conclou que si la gent considera negativament
el govern i s'ha tornat més cínica envers les
institucions polítiques és perquè els mitjans de
comunicació nord-americans s'han dedicat a
retratar negativament els polítics. Patterson és
un dels que consideren que les eleccions
presidencials de 1988 van marcar un rècord en
ser les més mal cobertes informativament de
tota la història. A partir d'aquesta constatació
molts periodistes es van plantejar que havien
de canviar la manera d'informar sobre la
política. Calia dedicar menys informació a
l'estratègia electoral i als insults i atacs entre
candidats i més als programes i les propostes
polítiques.
35-26% 12-15% 9%
SUNDAY
GA"
I
: P»0Íte. T O
^
Our complaints seem to hit a brick wall III
\ Politicians
run to win,
not to lead
v.
ill S
muMMtm'iHi(durum , HHUPI
it* t« mn rynfits ratiiMUttui
UK 1 1KBII LFvVr
tr.'rt > r.UiK i» í'l
mimi
She Miami Hcrali)
aKBSMjj>Haj! U.N. awaits
CRITICAL CONCERNS m TOR THE CAMPAICN ,.„crir.n
tnoiuil·ill H.WMÍ!".»?:» »;•.»':i 1 Lo JJ V_/l I oC
•
62% ••"% 60% from Haiti
V '
\X •" f-r ; Mnctiooi rmy be U*t hope
- * - \'\\>, Í'S ;ofa\crtintfn
•<- -v/l'l*. '" \ à'
VOICES $
OF FLORIDA
IS ' V
Hom (Jo lontin; kid»
fct ihcir hind» on pint1
i-i—■ Who's kccptnj in oe on cordo ittiujtn'
1 TÇ.. „ I
review of Accdcmy A*ord Cercmcnlci'»-^—
¿Drnnrisro CTljroniclr
5.3 Aftershock Hits L. A.
Cnmi, 5chco;i
Major Conctmi —More Freeway Cracks
In Bay Ar«o Poll p*r» ..... .
J* I Rv! "J Ftrty D«/r> nttn
. -.. v»t.y , K,,fCr^t [j Je-,c Voti
th«i Accuud ©I Rap*
<«» CKiá » THtrvphn
ioVtj Haywood in Í can Vc¡ t
ten fA
iiiii Che Seattle Cimes T5ÍW
Cín Qrtfíty'l
word» turn ttim
»round7 i
1 WV» ** u
' ètiwsli err* lt»W
Rostcnkowsld is indicted : /
on 17 counts ofcorruption 1 v 'J
Pliilovophci>. tennisbuül camp there
nun hrid
In blim
iboodnjt
- f
llijîh-uvh procedureponido
nr.v K.tpe lor infertile cOUplo
ysst0*r-5sr.
I lie FVtiplf'- \ i nee
(The Boston tlMobc
(i million
S. Korean
—Les companyies propietàries
dels mitjans veuen en aquest
nou periodisme una manera de
guanyar clientela—
'
C5
B
vida pública i ajudar a resoldre els problemes
bàsics de la societat, en lloc de només descriure
com aquesta es va desintegrant. "Fem
periodisme cívic perquè el paper del periodista
és assegurar que la democràcia funcioni", diu
Denton.
Un dels precursors del periodisme públic és
David Merritt, el director del Wichita Eagle de
Kansas. Merritt ha publicat el llibre Public
Journalism & Public Life: Why Telling the
News is Not Enough ('Periodisme públic i vida
pública. Per què no n'hi ha prou només
explicant les notícies'), on hi diu: "El
periodisme públic va més enllà de la limitada
missió d'explicar notícies, té la missió més
àmplia d'ajudar a funcionar millor la vida
col·lectiva. Aquest periodisme salta del
concepte tradicional que el periodista s'ha de
desvincular dels esdeveniments que cobreix a
fer-lo un participant actiu de la vida col·lectiva.
Va més enllà de descriure què va malament i
s'imagina com serien les coses si anessin bé. El
periodisme públic deixa de veure la gent com a
consumidors i els tracta com a ciutadans, com
a actors potencials, per ajudar a trobar
solucions democràtiques als problemes
públics".
L'objectiu és obtenir resultats
El periodisme cívic pretén connectar
permanentment amb els líders dels moviments
socials i amb la gent. Segons Merritt, això és el
contrari del que fa habitualment el periodisme,
preocupar-se més del govern, que és el reactor
davant dels problemes, que no pas de
l'activador, que és la gent. La traducció d'això
és que a les campanyes electorals no són els
periodistes els que pregunten als polítics, sinó la
gent. I la gent els qüestiona sobre els efectes de
la política a la vida diària, mentre que els
periodistes pregunten fonamentalment sobre el
joc polític.
Els capdavanters del periodisme cívic
pertanyen a diaris, però com que volen obtenir
com més ressò millor, fan els projectes
juntament amb emissores de ràdio i de televisió
locals. Cada mitjà hi posa tots els recursos per
investigar, publicar informacions en profunditat
o fer debats i entrevistes.
La tècnica d'aquest nou periodisme
consisteix a canviar el sistema clàssic de la
informació episòdica per la informació
temàtica. L'episòdica consisteix a informar d'un
fet quan passa i oblidar-lo, mentre que la
temàtica vol dir reflexionar durant una llarga
temporada sobre aquell problema per esbrinar
per què passa. La característica de la
informació temàtica és posar gent a debatre en
profunditat el perquè del problema, en lloc de
limitar-se a impressionar el públic amb imatges
o informacions impactants, però superficials.
Per exemple, en lloc d'informar d'un nou crim
en un barri conflictiu, els periodistes s'endinsen
en la problemàtica dels veïns per tal de
conèixer la causa de la violència i intentar
trobar-hi solucions.
El periodisme cívic treballa en projectes que
poden durar mesos. Comença donant
informació continuada sobre una problemàtica
en contacte amb els que la viuen: droga,
violència, maternitat juvenil, ensenyament, atur,
etc. Pregunta també als responsables polítics.
Publica investigacions periodístiques sobre el
tema, fa enquestes, anàlisis i finalment posa
cara a cara ciutadans i polítics per cercar
alternatives.
Un bon exemple de la força de mobilització
del periodisme públic ens la dóna l'experiència
del Dayton Daily News, a Ohio. Un projecte
titulat "Joves en el caos" va debatre a fons la
causa de la greu violència juvenil a la ciutat.
S'hi van mobilitzar 36 grups socials i 4.000
persones. El projecte va durar un any i la
violència juvenil a Dayton va baixar
dràsticament. Els periodistes atribueixen els
resultats al fet que la gent es va identificar amb
el problema perquè els mitjans de comunicació
el van tractar a fons.
Les primeres avaluacions d'aquest nou
model de periodisme han demostrat que ha
servit per augmentar la confiança de la gent en
els mitjans de comunicació que el practiquen,
encara que no hagin augmentat les vendes.
Que en aquells llocs on el fan, hi ha més gent
què s'involucra en projectes socials o veïnals i el
debat que ha començat a través dels mitjans
acaba aportant solucions. La gent es veu més
representada i hi participa més. I els polítics
també han reaccionat, perquè se senten més
compromesos amb aquest tipus de confrontació
amb els seus representats que no pas amb els
periodistes.
Què hi diuen els crítics?
Els crítics del periodisme cívic o públic diuen
que això és simplement una nova manera
d'etiquetar el bon periodisme.
Michael Gartner, director de The Daily
Tribune a Ames, Iowa, diu: "Se suposa que les
pàgines de notícies han de servir per explicar
els esdeveniments de la comunitat, no pas per a
organitzar-los. Se suposa que els reporters han
d'explorar els temes, no pas resoldre'ls. El que
hom espera d'un periodista és que expliqui la
veritat".
Els que s'oposen al periodisme públic
argumenten que si el periodista pren posicions
perd la credibilitat; que si un mitjà de
comunicació es dedica a intervenir en lloc
d'únicament explicar fets, la seva credibilitat
està en perill. En canvi, els defensors del
periodisme cívic argumenten que la credibilitat
la tenen aquells que es comprometen i defensen
causes que interessen la gent. Els crítics
repliquen que el paper del periodista no és fer
d'advocat. Però els defensors del periodisme
públic contesten que el periodisme ha fallat i
que cal modificar el seu paper social •
—Les autopistes de la
informació aïllen la gent a
casa i la fan desinteressar-se
dels afers públics—


El periodisme cívic recupera el prestigi

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert