Escales, Carme

Sulé, Xavier

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Capçalera. Maig 1996
22
PERIODISME SOLIDARI
Capçalera. Maig 1996
23
PERIODISME SOLIDARI
Àsia, massa llun
per als mitjans d aquí
Manca de corresponsals en una zona que
es transforma en epicentre del món
—Xavier Sulé i Carme Escales—
L'Orient ens queda lluny geogràficament i
també culturalment. Aquests són dos dels
arguments que sovint s'utilitzen a l'hora
de justificar que els mitjans de
comunicació no prestin la suficient
atenció al que hi està passant. El cas obvi
del Japó, el despertar de la Xina com la
gran amenaça groga de la qual sempre
s'havia parlat, el desensopiment de
l'índia, l'emergència de països com el
Vietnam, Birmània o les Filipines i el nou
món dels tigres i els dracs... Els canvis en
aquesta part del món són tan ràpids com
apassionants, i tanmateix no hi ha
actualment cap corresponsal que ho pugui
explicar, des que El País i La Vanguardia
van tancar fa dos anys la seva
corresponsalía de la zona, a Hong Kong.
Hi ha qui diu que el fet d'informar o no
d'Orient és una simple qüestió de mandra
mental, però també hi ha qui considera
que és un greu error que la rendibilitat
econòmica prevalgui sobre la informativa.
A dalt, un cartell publicitari
a la Xina. A sota, un quiosc
a Cambotja.
Horacio Sáenz Guerrero, en una de les seves
cartes de situació del magazín de La
Vanguardia, escrivia recentment que una
creixent generació de tractadistes col·locaven
l'Àsia com un territori mereixedor d'una especial
atenció, perquè hi havia adquirit perspectives
impensables el panorama de l'economia, i
complementàriament el social i el polític.
Fora de casos excepcionals o puntuals, com
la conferència de dones celebrada a Pequín o
l'atemptat amb gas al metro de Tóquio, es fa
difícil trobar als diaris el seguiment d'una línia
informativa d'interès més o menys permanent
d'allò que passa a l'Orient. Arran de l'excel·lent
reportatge sobre els orfenats xinesos emès per
TV3 i TVE, i davant una certa commoció de
l'opinió pública, molts mitjans de comunicació
se'n van fer ressò per mimetisme, elaborant i
publicant les seves pròpies informacions. Però
l'abandonament i l'assassinat de nenes a la Xina
no era un fet nou: ja fa anys que es coneix.
Cap mitjà de comunicació d'àmbit estatal no
té actualment corresponsal a l'Orient Llunyà.
Joaquin Luna, de La Vanguardia, i Juan José
Aznàrez, d'El País, en van ser els últims, i d'això
ja fa ben bé dos anys. Fins i tot l'agència EFE ha
redistribuït recentment els seus efectius de la
— Canals: "A Pequín, per
exemple, hi treballen 6 o 7
periodistes holandesos i
només un d'espanyol, el
d'EFE"—
— Fàbregas: "De sempre ens han
ensenyat que el que passa al costat
de casa és més important, i això
crec que ha canviat, perquè estem
en un món interrelacionat"—
Capçalera. Maig 1996
24
PERIODISME SOLIDARI
delegació de Hong Kong, deixant-hi una sola persona,
per bé que manté les delegacions del Japó i Manila i
continua cobrint Pequín, Seül, Djakarta, Hanoi i
Bangkok.
Viure a Hong Kong
El que sí que hi ha són alguns periodistes espanyols
que treballen com a col·laboradors i stringers
esporàdics, a més dels ja esmentats de l'agència EFE.
Francesc Canals n'és un. Fa col·laboracions per a La
Vanguardia i TV3 i porta un any i mig a Hong Kong,
amb una clara voluntat d'especialitzar-se sobre aquest
continent. En el temps que fa que s'està a la colònia, ha
enviat cròniques per a TV3 del terratrèmol de Kobe, de la
visita del rei Joan Carles a la Xina, d'una reunió del
GATT a Hong Kong i dels actes del 50è aniversari del
llançament de la bomba atòmica sobre Hiroshima; La
Vanguardia li ha publicat reportatges, cròniques i notícies
puntuals del Vietnam, les Filipines, el Japó, la Xina, Hong
Kong i Corea.
Per a Canals és important que s'informi d'Àsia,
malgrat que hi pugui haver altres informacions
prioritàries, i entenent també que aquelles són terres
llunyanes: "El que està passant aquí, a l'Àsia, ens
concerneix més del que sembla, però un mitjà se'ls
gastarà abans a París o Brussel·les que no pas a Tòquio.
Es més una qüestió de rendibilitat econòmica que
informativa, i això és un error". Canals posa com a
exemple il·lustratiu Holanda: "A Pequín, per exemple,
El reportatge teleuisiu sobre els orfenats xinesos ha commocionat en tots els països on s'ha emès. hi treballen 6 O 7 periodistes holandesos, i en canvi
Un nou centre del món
L'exdirector de La Vanguardia i veterà periodista Horacio
Sàenz Guerrero afirma que als seus 71 anys continua
muntat sobre la curiositat permanent. Coneixedor de cinc
idiomes, la seva dilatada carrera periodística li ha permès
viatjar per tot el món, i de forma particular per països de
l'àrea asiàtica com les Filipines, Birmània, Corea, el Japó,
el Vietnam o Hong Kong. Sobre tots ells ha escrit
abundants cròniques, i encara avui aprofita la seva tribuna
de La Vanguardia per incidir sobre diferents aspectes de
la realitat asiàtica, de la qual és un apassionat: "Del que
està passant a la Xina, amb l'abandonament i assassinat
de nenes, jo ja n'havia parlat fa quatre anys; però ningú
diu res de l'índia, on encara és pitjor. Bombay és la ciutat
del món on es maten més nenes", recalca.
El seu interès per la zona va néixer amb la guerra del
Vietnam. Ell va ser l'impulsor d'algunes de les
corresponsalies que té La Vanguardia, de les quals més
d'una ha anat desapareixent amb el temps, entre elles la
de Hong Kong. Horacio Sàenz Guerrero és dels que
creuen obertament que no es presta prou atenció a tot el
que està passant en aquells països, i que no tenir-hi una
presència és una equivocació.
"En un determinat temps, el Mediterrani va ser el
centre del món, i després ho va ser Amèrica, a partir del
seu descobriment. Ara considero que s'està creant un altre
centre del món, que no és l'únic però que podria acabar
sent-ho, i és aquella part d'Àsia. La Xina és ja la gran
realitat immediata. Un conegut escriptor francès va
escriure fa anys el Hibre Quan la Xina desperti, on
advertia que, quan ho fes, el planeta tremolaria. La Xina ja
ha despertat. Es un món irresistible i irrefrenable, amb
unes conductes morals, socials i polítiques de difícil
comprensió i comparació. De fet, fan el que volen: es
maten nenes, s'executen públicament els delinqüents i
tenen un potencial de bombes atòmiques considerable. Al
seu costat hi ha l'índia, que s'enlaira lentament",
argumenta el veterà periodista.
Per a l'exdirector de La Vanguardia, hi ha moltes
inquietuds com a conseqüència del despertar xinès: "Sóc
pessimista. Els xinesos amb qualsevol pretext podrien fer
una barbaritat amb Taiwan, i cal saber què passarà amb
Hong kong quan passi a la sobirania xinesa.
Paral·lelament, tenim la resurrecció del Vietnam i
Birmània, als quals encara queda un llarg camí per
recórrer; a Corea del Sud i Singapur, que són petits,
limitats i sense potència pròpia... Imagineu mig món com
aquell dominat per una potència implacable. La impunitat
amb què es mourà la Xina serà decisiva, i fa pensar".
Davant de tot això, i respecte a la causa per la qual
no hi ha una línia d'interès permanent sobre el que està
passant en aquella part del món, el veterà periodista
considera que els mitjans de comunicació són varis, i que
responen a diferents necessitats: "La premsa, la TV i la
ràdio són tres mons diferents dins d'una mateixa aldea
global, i tinc la impressió que es produeixen amb una
qualitat de presència moral".
Horacio Sàenz Guerrero també opina que les noves
generacions de periodistes no tenen en general un gran
instint de curiositat. "Si els preguntes què pot passar
amb Taiwan, com veuen les relacions entre els Estats
Units i Hanoi, per què creuen que Corea del Sud és com
és; què pensen de les perspectives que ofereix l'índia i de
la llavor que van deixar-hi els anglesos, o de la gran
batalla de l'Islam i l'hinduisme..., difícilment trobes
respostes. El món de la curiositat és immens, però vivim
en un medi que es mou pels atractius més fàcils. De tota
manera, considero que es fan els mitjans de comunicació
que nosaltres entenem perquè estem en un país amb un
nivell cultural més aviat baix, i així, ¿com es vol que hi
hagi uns periodistes que funcionin amb un mínim de
selectivitat? Itàlia, Anglaterra i també França fan un
periodisme excel·lent. Itàlia informa d'Àsia amb una
enorme gràcia, parla amb una gran autoritat i fonament
d'aquells mons".#
Capçalera. Maig 1996
25
PERIODISME SOLIDARI
només hi ha un periodista espanyol, el de
l'agència EFE. Això vol dir que els holandesos
estan molt més informats de primera mà i tenen
més coneixements d'aquesta zona. Com més
contacte hi hagi, menys risc de malentesos hi
haurà".
Miren Rodríguez és la corresponsal d'Efe a Hong
Kong, i ja fa cinc anys que treballa a l'illa. La
jove periodista lamenta que moltes de les notícies
i cròniques que envia, essent importants, no
siguin tingudes en compte a les redaccions: "No
hi ha cap interès per Àsia, i se li dedica molt poc
espai. Atreu perquè és Orient, però el
desconeixement que se'n té és molt gran".
Televisa Mèxic té corresponsalies a Hong
Kong i Manila. Antonio Represas, de pare gallee,
encapçala la de Hong Kong. Ha viscut molts anys
a la Xina i Taiwan i és un profund estudiós del
caràcter i el comportament dels xinesos. "El que
està passant aquí és absolutament apassionant. El
perill groc ja és aquí, i és que aquesta gent són
com les cuques: ho han aguantat tot".
Mandra mental
Des de casa, la majoria dels caps d'Internacional dels
mitjans catalans són perfectament conscients del
fenomen asiàtic, però argumenten punts de vista
diferents. H cap d'Internacional de Catalunya Ràdio,
Josep Maria Fàbregas, considera que el seu mitjà hi
presta, si més no, més atenció que altres. L'emissora
catalana té dos stringers a l'Àsia, un al Japó i l'altre a
Hong Kong. Segons Fàbregas, Catalunya Ràdio
emet una mitjana de 20 cròniques mensuals des del
Japó i unes 10 des de Hong Kong.
A Fàbregas el sobta, però, que els mitjans no
parin gaire atenció al continent asiàtic. "A vegades
em sorprèn que quan nosaltres donem una notícia
important d'allà després no la vegem reflectida a
la premsa escrita. Es veritat que ens cau
relativament lluny, però ara en el món de la
informació les distàncies són curtes. Parlar o no
de Moscou o del Japó en virtut de la proximitat
geogràfica no té sentit. L'evolució de tots aquests
països de l'Àsia és apassionant i ens afecta més
del que creiem, però lamentablement els temes
asiàtics s'utilitzen moltes vegades com a
complement, perquè es fan servir criteris de
mimetisme pels quals es considera que per lògica
una cultura propera interessa més".
El cap d'Internacional de Catalunya Ràdio
opina que el fet d'informar o no d'aquella part del
món no és una qüestió de rendibilitat econòmica o
informativa, sinó de criteri periodístic i de
comoditat. "Es evident que tenir un corresponsal
surt car, però hi ha les agències. Penso que és
més un tema de sensibilitat dels editors, i sobretot
de mandra mental. De sempre ens han ensenyat
que el que passa al costat de casa és més
important, i això crec que ha canviat. El món
actual és un món interrelacionat. El que succeeix a
l'Àsia té moltíssimes repercussions, i això ens
hauria d'obligar a ser més selectius. La gent del
món dels negocis, la gent a qui interessa el medi
ambient o que tenen altres motivacions socials i
humanes, volen saber el que hi passa, allà. Ara bé,
el més còmode és parlar del que és més proper.
A dalt, Miren Rodríguez, corresponsal d'EFE a Hong Kong, a
la seua oficina. A sota, periodistes francesos treballant a la
redacció de la delegació del setmanari del sud est asiàtic en
llengua francesa Le Mekong, a Cambotja.
Són hàbits i costums. Si s'ha de triar entre el Japó
o Alemanya, sempre es triarà Alemanya, i això és
un error".
L'Avui, TV3 i El Periódico
Jordi Badia, cap d'Internacional de l'Auui, també és
del parer que, en efecte, fins ara no s'ha parlat
suficientment d'aquells països, però hi afegeix que
això tendeix a canviar, basant-se en la premsa nord-
americana. "Penso que es comença donar cada
vegada més importància a qüestions com el
despertar de la Xina, per exemple. Tot i això,
encara passaran anys perquè hi hagi corresponsals
fixos en aquells països, però hi seran o hi hauran de
»
ser .
Susana Morcillo, cap d'Internacional de TV3, diu
que sí que en presten d'atenció a aquells països,
sobretot al Japó, però la televisió catalana, que té
corresponsals a Brussel·les, París i els Estats Units,
no s'ha plantejat de moment tenir una nova
corresponsalía en algun altre lloc, com també podria
ser Amèrica del Sud. Per a Susana Morcillo, que no
s'informi d'aquests països respon a una manca
d'interès informatiu: "A la televisió el temps és molt
limitat i just, per la qual cosa surt més rendible tenir
corresponsals a llocs més propers, per una qüestió
de proximitat cultural, també. La informació de
l'Orient Llunyà la cobrim amb l'agència Reuters".
Alfons Ribera, d'El Periódico de Catalunya,
defensa que sí que parlen del Japó o de la Xina,
però en canvi "altres llocs, com Birmània o el
Vietnam, potser per llunyania cultural, s'escapen
de l'agenda informativa del diari". Ribera diu que
la selecció de corresponsalies es marca des de la
direcció, i que es fixen en funció de la rendibilitat
informativa, tot i que el pressupost obliga a fer-
ne una selecció: "Personalment penso que sí que
hi hauria d'haver com a mínim un corresponsal a
l'Orient Llunyà, però, com diuen els nostres
— Alfons
Ribera: "Hem
de prestar més
atenció als
països del
nostre entorn
polític i
econòmic;
tampoc no es
parla de
l'Equador"—
— Pau Baquero:
"Sobre la taula
hi ha el
plantejament
de tornar a
obrir la
corresponsalía
de Hong
Kong"—
Capçalera. Abril 1996
26
PERIODISME SOLIDARI
La Xina és ja la gran realitat
immediata. El gran gegant ha
despertat.
polítics, hem de prestar més atenció als països
del nostre entorn polític i econòmic. Tampoc no
es parla de l'Equador..."
Tornar a obrir corresponsalía
La Vanguardia, que té corresponsals a
l'Orient Mitjà, és per tradició, malgrat el
tancament de la corresponsalía de Hong ,
Kong, un dels diaris que més informen d'Àsia.
Temps enrera, Javier Padilla va viure la guerra
del Vietnam, i va ser el corresponsal de tota
l'àrea durant molts anys. El mateix Horacio
Sáenz Guerrero, si bé no ha estat mai
corresponsal, va viatjar sovint per la zona i en
va escriure abundants cròniques. I ja
darrerament, tothom reconeix la gran tasca
que va fer l'actual home de La Vanguardia a
Nova York, Joaquín Luna, el temps que va
comandar la corresponsalía del Sud-est asiàtic.
Actualment, el rotatiu del carrer Pelai té
Francesc Canals com a col·laborador a Hong
Kong, i la seva presència a la zona també s'ha
començat a notar a les planes del diari, en
forma de cròniques i notícies puntuals.
Pau Baquero, com un dels caps
d'Internacional de La Vanguardia, diu que té
clar que el que passa allà és important, i que
el seu diari intenta reflectir-ho, especialment
pel que fa a la vessant del boom econòmic
que viu l'Extrem Orient, i perquè entén que és
un lloc amb un gran potencial. Baquero
assegura que hi ha un plantejament sobre la
taula de tornar a obrir la corresponsalía de
Hong Kong: "No hi ha res concret ni decidit,
però som conscients que hem de preveure els
canvis geopolitics com a conseqüència del pas
de Hong Kong a la sobirania xinesa". Hi
afegeix, però, que per mantenir una
corresponsalía s'ha de fer molt rendible i
profitosa per a totes les seccions: "El tema de
les transmissions, desplaçaments, lloguer de la
casa..., és car".
Sensibilització del lector
Pel que fa a l'interès general que desperta
l'Orient a nivell informatiu, Pau Baquero creu
que depèn del nivell de sensibilització del lector:
"El més normal és que l'interessin més els
temes de l'Europa comunitària o de Rússia,
però entenc que a una persona mitjanament
preocupada l'interessi també tot el que passa
en aquella zona del món: les convulsions
polítiques al Japó, el boom econòmic, l'eclosió
del món islàmic o el que passarà a la Xina
després de la mort de Deng. Un altra cosa és
que nosaltres per raó d'espai li donem més o
menys canxa. El que tenim clar és no deixar de
banda aquest tema, i si hi ha una noticia
puntual, intentem donar-la. El problema és que
si parles de Birmània cada tres mesos al lector
se li fa difícil situar-se, i per això el que mirem
de fer sempre és posar-lo en antecedents amb
una informació de context en forma de crònica
o reportatge posterior que surti el cap de
setmana o a les planes salmó"*
— Sáenz Guerrero: "Estem en un
país amb un nivell cultural més
aviat baix, i així, ¿com es vol que hi
hagi uns periodistes que funcionin
amb un mínim de selectivitat?"—


Àsia, massa lluny per als mitjans d'aquí

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert