Revistes Catalanes amb Accés Obert

Capçalera. Novembre 1997
31
COL·LEGI
Salvador Alsius, nou degà
del Col·legi de Periodistes
Profunda renovació de la Junta de Govern
i de les de demarcació
Josep Pernau traspassa a
Salvador Alsius el deganat
del Col·legi de Periodistes.
Salvador Alsius i Josep Pernau,
degans del Col·legi de Periodistes
de Catalunya, en l'acte de
transferència del càrrec.
Salvador Alsius és el nou degà del Col·legi
de Periodistes de Catalunya. Substitueix
Josep Pernau, que ha ocupat el deganat
durant quasi set anys. En la data límit
fixada per la Junta de Govern per a la
presentació de candidatures, divendres 17
d'octubre, Alsius va ser l'únic candidat
que s'havia presentat per ocupar el càrrec,
i d'acord amb l'article 27 del Règim
Electoral va quedar proclamat
automàticament degà sense necessitat de
celebrar votacions. Tampoc va caldre fer-
ne per a la renovació de les juntes de
demarcació, ja que a totes quatre es va
presentar una única candidatura.
El 22 d'octubre es va fer la proclamació
dels nous càrrecs i el dia 27 la presa de
possessió, en un acte on Josep Pernau es
va acomiadar i Salvador Alsius va explicar
el programa d'actuació de la nova junta.
Salvador Alsius va lliurar a Josep Pernau
la insignia de diaments de l'Associació de
la Premsa.
En la presidència de la demarcació de
Barcelona va ser elegida Milagros Pérez
Oliva, per a la de Girona fou reelegit Enric
Matarrodona, a Lleida Jesús Riverola i a
Tarragona Josep Maria Arias.
— Josep Pernau s'acomiada
després de set anys i deixa
com a herència el Codi
Déontologie i el Consell de
la Informació —
Capçalera. Nouembre 1997
32
COL·LEGI
Salvador
Alsius, un
periodista
format al
Diario de
Barcelona
dels anys
setanta
Salvador Alsius Clavera va
néixer a Barcelona el 1948.
Va començar estudis
d'arquitectura, que abandonà
per cursar els de periodisme a
l'escola del CICF a partir de
1969 i la carrera de sociologia
a la facultat d'Econòmiques de
l'Autònoma, on es va
llicenciar.
Mentre estudiava periodisme
va entrar, l'any 1971, al
Diario de Barcelona, en el
qual va estar fins el 1977,
primer com a redactor i
després com a cap de secció.
Els últims anys, a més, dirigia
la revista Star. Va formar part
de la primera redacció d'E/
Periódico, però només hi va
estar en la fase de preparació,
perquè va marxar-ne quan el
diari-es va començar a
publicar. El 1981, en crear-se
el setmanari El Món, hi va
entrar com a subdirector i va
ser-hi fins al primer tancament
de la revista, el 1983.
A partir dels anys vuitanta la
seva activitat professional ha
estat centrada en el món de la
televisió. Va entrar a TVE-
Catalunya de la mà de Sergi
Schaaff per dirigir el programa
"Memòria popular", d'història
oral, que obtingué un notable
ressò en el seu moment. Els
historiadors Joan B. Culla i
Borja de Riquer n'eren els
guionistes, i el periodista
Albert Viladot el
documentalista. El 1983, en
començar les emissions de
TV3, Alfons Quintà el va
cridar per dirigir i presentar el
telenotícies del migdia, que es
va començar a emetre a final
d'any. A partir de 1987 va
deixar aquest espai per
començar a dirigir programes
com "Blanc o negre" i "La
caixa sàvia", aquest últim
Continua a la pàgina següent
Sortien reglamentàriament a elecció la meitat
dels càrrecs de junta de cada demarcació:
president, tresorer i vocals primer, tercer,
cinquè, setè, novè, onzè, dotzè i tretzè de la
demarcació de Barcelona, i president, tresorer i
vocal primer de les de Girona, Lleida i
Tarragona. A part d'aquests càrrecs, que tindran
una durada de quatre anys, també s'han renovat
els vocals segon, Rosa Maria Piñol, quart,
Montserrat Novell, i vuitè, Josep Ramon
González Cabezas, de la demarcació de
Barcelona, i els vicepresidents Jesús Riverola
—que es va presentar després per candidat a la
presidència— i Francesc Domènech, els
secretaris Joan Vilella i Josep Papió, i els vocals
segons Laia Piqué i Josep Lluís Villa, de les
demarcacions de Lleida i Tarragona, els quals
havien presentat la dimissió en la reunió de la
Junta de Govern que va convocar les eleccions,
el 18 de setembre. Els qui substituiran els dimitits
només ocuparan el càrrec per un període de dos
anys. Per tant, només continuen en els seus
— Només s'ha presentat una
candidatura a cadascuna de
les demarcacions i han
quedat proclamades
automàticament —
Alguns dels membres de la junta de govern que deixen el
càrrec: Joaquim Coca, Mercè Cabanes, José Ramon Gonzalez
Cabezas, Núria Nogueras, Josep Pernau i Rosa Maria Piñol.
càrrecs anteriors els vicepresidents, Xavier Foz i
Carme Basté, el secretari, Antoni Ribas, i els
vocals sisè, desè i catorzè de la demarcació de
Barcelona, Josep Maria Martí, Rafael Seguí i
Josep Fernández Encinas; i a la de Girona el
vicepresident, Pere Madrenys, la secretària,
Maria Lluïsa Lleal, i el vocal segon, Caries
Puigdemont. També segueixen Enric
Matarrodona i Lluís Freixas, president i vocal de
la demarcació de Girona, respectivament, i de la
demarcació de Barcelona, Maria Goretti Palau,
tresorera, i Josep Maria Huertas, vocal, reelegits
per un nou període de quatre anys.
Aquestes renovacions de les juntes de
demarcació han comportat en una part
important la de la Junta de Govern de
Catalunya, ja que es forma a partir de les de
demarcació. Només continuen en el càrrec el
vicedegà, Xavier Foz, el secretari, Antoni Ribas, i
els vocals primer, Carme Basté, quart, Pere
Madrenys, novè, Josep Maria Martí, catorzè,
Rafael Seguí, i divuitè, Josep Fernández Encinas.
Capçalera. Novembre 1997
COL·LEGI
D'aquesta manera, les diverses juntes han quedat constituïdes com segueix:
Càrrec Nom Durada Càrrec a
la Junta
de Govern
Substitueix
Degà Salvador Alsius Clavera 4 anys Degà Josep Pernau Riu
Demarcació de Barcelona
Presidenta Milagros Pérez Oliva 4 anys Vicedegana Salvador Alsius Clavera
Vicepresident lr Xavier Foz i Sala 2 anys Vicedegà Continua en el càrrec
Vicepresidenta 2a Carme Basté Pascual 2 anys Vocal la Continua en el càrrec
Secretari Antoni Ribas Beltran 2 anys Secretari Continua en el càrrec
Tresorera M. Goretti Palau Sicari: 4 anys Tresorera Reelegida
Vocal lr Josep Nieto Trullàs 4 anys Vocal 2n Joaquim Coca Edo
Vocal 2a Montserrat Minobis Puntonet2 anys Vocal 3r Rosa Maria Piñol Soler
Vocal 3r Andreu Farràs Calatayud 4 anys Vocal 5è Milagros Pérez Oliva
Vocal 4t Maria González Bosch 2 anys Vocal 6è Montserrat Novell Gusart
Vocal 5a Mercè Cabanas Solà 4 anys Vocal 7a Lloc vacant
Vocal 6è Josep M. Martí Martí 2 anys Vocal 9è Continua en el càrrec
Vocal 7a Neus Bonet Bagant 4 anys Vocal 10a Mercè Cabanas i Solà
Vocal 8è Francisco Martín Villodres 2 anys Vocal 11è J. Ramon González Cabezas
Vocal 9a Pilar Aymerich Puig 4 anys Vocal 13a Núria Nogueras i Baró
Vocal 10è Rafael Seguí López 2 anys Vocal 14è Continua en el càrrec
Vocal 11è Juan J. Caballero Gil 4 anys Vocal 15è Pilar Calvo Gómez
Vocal 12è Sebastià Serrano Munuera 4 anys Vocal 16è Julià Castelló i Jano
Vocal 13è J. M. Huertas Claveria 4 anys Vocal 17è Reelegit
Vocal 14è Josep Fernández Encinas 2 anys Vocal 18è Continua en el càrrec
Demarcació de Girona
President E. Matarrodona Puigdemont 4 anys
Vicepresident Pere Madrenys i Caballé 2 anys
Secretària Maria Lluïsa Lleal Masgrau 2 anys
Tresorer Salvador Garcia Arbós 4 anys
Vocal lr Lluís Freixas Mascort 4 anys
Vocal 2n Carles Puigdemont Casamajó
Vicedegà
Vocal 4t
2 anys
Reelegit
Continua en el càrrec
Continua en el càrrec
Xavier Xirgo Teixidor
Reelegit
Continua en el càrrec
Demarcació de Lleida
President Jesús Riverola Masó 4 anys Vicedegà Pau Echauz Fort
Vicepresident Josep Maria Sanuy Vinos 2 anys Vocal 8è Jesús Riverola i Massó
Secretari Jesús Bometon Aguilar 2 anys Joan Vilella Jounou
Tresorer Rafael Ventura Nadal 4 anys Manuel Viladrich Carrera
Vocal la Leonor Badia Morera 4 anys Magda Gutiérrez Royo
Vocal 2a Hermínia Sirvent Estival 2 anys Laia Piqué Campos
Demarcació de Tarragona
President Josep Maria Arias Giménez 4 anys Vicedegà Carles Abelló Alfonso
Vicepresident Elies Pujol Pons 2 anys Vocal 12è Francesc Domènech Rull
Secretària Natalia Borbones Juanpere 2 anys Josep Papió Torra
Tresorer Josep Maria Pena Domingo 4 anys Enric Pujol Cayuelas
Vocal lr Jordi Rom Pallejà 4 anys Josep Maria Arias Giménez
Vocal 2n Luis Milian Carbó 2 anys Josep Lluís Villa Moreno
— Milagros Pérez Oliva
presideix la junta de la
demarcació de Barcelona, on
hi ha un 42 % de dones —
Segueix de la pàgina anterior
probablement el millor
programa de divulgació sobre
llibres que s'ha fet a la
televisió catalana. A Catalunya
Ràdio va dirigir el programa
"Què dius, Alsius?", amb Lloll
Bertran i Quim Monzó, per
tornar finalment als
informatius de TV3, on va
dirigir durant un temps el
telenotícies migdia i finalment
el del cap de setmana.
El 1974 va començar a
donar classes a la Facultat de
Ciències de la Informació, de
la qual arribà a ser vicedegà
els anys 1980-81. S'ha
doctorat recentment en
periodisme amb una tesi sobre
"Ètica informativa i televisió",
i dóna classes de periodisme
audiovisual a la Universitat
Pompeu Fabra.
Havia estat vocal de
l'Associació de la Premsa de
Barcelona el 1983, i és
vicedegà i president de la
demarcació de Barcelona del
Col·legi de Periodistes des del
1993, membre del Consell de
la Informació de Catalunya i
de la Comissió de Bioética del
Servei Català de la Salut.
El 1987 va publicar el llibre
Com es fa un telenotícies.
L'abril de 1997 ha estat
guardonat amb el Premi a la
Investigació sobre
Comunicació de Masses,
convocat pel Centre
d'Investigació de la
Comunicació de la Generalitat
de Catalunya, pel contingut de
la seva tesi doctoral.
Capçalera. Novembre 1997
34
COL·LEGI
— "Només la participació
pot donar sentit a
l'existència mateixa
del Col·legi" —
Un programa
renovador
Salvador Alsius inicia el deganat amb la voluntat
de portar a terme un programa que contempla
els diversos camps en què es desenvolupa
l'activitat del Col·legi. Aquest programa va ser
presentat als col·legiats el mateix dia de la presa
de possessió, dilluns 27 d'octubre.
Llibertat d'expressió
"La veu del Col·legi", considera Alsius, "ha de
deixar-se sentir d'una manera inequívoca pel que
fa a la defensa de la llibertat d'expressió davant
de tots aquells que la segresten i davant de tots
aquells que la invoquen en profit propi". "Els
periodistes, des de fa algun temps, ens trobem al
mig d'una guerra mediática de la qual no som —i
potser no hem de ser— els actors principals.
Asistim força perplexos a uns grans moviments
polítics i empresarials que redueixen els
professionals a meres peces d'uns engranatges
complexos. I potser ens falta la perspectiva
suficient per saber quin ha de ser el nostre
paper. Hi ha, certament, el perill que amb certs
pronunciaments no fem altra cosa que
col·laborar amb interessos que no sempre són
clars i que, en qualsevol cas, no són els nostres
ni els de la societat. S'imposa doncs una
profunda reflexió que tingui com a pedra angular
la defensa de la llibertat d'expressió".
Participació i publicacions
Alsius considera que la projecció exterior del
Col·legi no sempre troba reflex en la seva
vitalitat interna. "S'hi troba a faltar", diu,
"instàncies de debat i vida associativa. Només la
participació pot donar sentit a l'existència
mateixa del Col·legi". Considera que cal renovar
els esforços per propiciar la participació, tot
reobrint espais de debat sobre els aspectes més
problemàtics de l'exercici professional i
intensificant els esforços perquè la informació de
totes les iniciatives arribi d'una manera fluïda i
eficaç a tots els col·legiats.
Un vehicle important d'aquesta participació
poden ser, en opinió d'Alsius, les publicacions
del Col·legi, sobre el present i el futur de les
En aquesta pàgina, a dalt, la nova
junta de la demarcació de
Barcelona. A sota, la de la
demarcació de Tarragona. A la
pàgina del costat, a dalt, la nova
junta de la demarcació de Lleida.
A sota, la de Girona.
Capçalera. Novembre 1997
35
COL·LEGI
quals caldria obrir un procés de discussió, amb
una participació prou àmplia com per trobar
entre tots la línia resultant dels diversos punts de
vista sobre aquesta qüestió.
Aquesta participació pot quedar potenciada si
es continua amb l'acollida i impuls de totes les
iniciatives valuoses sorgides de les quatre
demarcacions, entre les quals cal reforçar els
mecanismes de comunicació.
Qüestions professionals i laborals
Pel que fa al Centre Internacional de Premsa,
promogut pel Col·legi tres anys abans dels Jocs
Olímpics en unes circumstàncies que ara són molt
diferents, Alsius creu que s'ha de procedir a una
redefinicio dels seus objectius i dels seus mitjans.
Considera que el Centre hauria de poder prestar
serveis als col·laboradors i als free-lance, un
sector professional que creix numèricament i que
és el que més necessitat en pot tenir. Aquests
serveis haurien de ser equivalents als d'una
redacció (documentació, agències, convocatòries,
accés als ordinadors i a Internet, etc.) per als
professionals que exerceixen sense pertànyer a la
plantilla d'un mitjà.
Quant a la tecnologia digital, el criteri del nou
degà és que cal continuar en la línia empresa pel
Col·legi, intensificant-la, per exemple, en
qüestions com que els col·legiats puguin comptar
amb l'accés a Internet facilitat pel mateix Col·legi.
Tot i que els darrers anys el Sindicat de
Periodistes ha assumit una bona part dels clams
respecte a la situació laboral de la professió,
Alsius creu que el Col·legi no pot oblidar aquesta
qüestió. En sintonia amb el Sindicat ha de seguir
denunciant la situació de precarietat laboral en
què es troben en molts casos aquells que treballen
sota l'eufemisme de "col·laboradors". I, per la
seva banda, ha de potenciar la borsa de treball,
cursos i activitats formatives que contribueixin a
l'exploració de noves formes d'ocupació.
Règim intern
Alsius creu que ha arribat el moment d'estudiar
modificacions en el sistema electoral del Col·legi,
per exemple la possibilitat d'introduir les llistes
obertes, com una manera de facilitar la formació
de candidatures. Així mateix, vol buscar fórmules
que facilitin la incorporació als òrgans de govern
de col·legiats que treballen en sectors allunyats
dels mitjans de comunicació convencionals i que
constitueixen un segment cada vegada més
significatiu de la professió.
Finalment, el degà inclou en les seves propostes
l'estudi de la possible revisió, quan correspongui,
del Codi Déontologie i el Consell de la
Informació. Respecte a aquest últim, recorda que
"el Col·legi, tot i ser l'impulsor d'aquest
organisme que va posar-se en funcionament amb
caràcter experimental per un període de dos
anys, li va voler atribuir una independència que
l'alliberés de qualsevol tuf corporativista" •
— "La veu del Col·legi ha de
deixar-se sentir de manera
inequívoca pel que fa a la
llibertat d'expressió" —
Capçalera. Novembre 1997
36
LLIBRES
COL·LEGI
Quasi un
40% dels
col·legiats té
menys de 35
anys
La Junta de Govern del
Col·legi de Periodistes, en la
seva reunió del dia 18 de
setembre, va acordar
admetre com a col·legiats
actius els següents periodistes
de la demarcació de
Barcelona: Imma Amadeo i
Gurí, Mariona Casas i
Deseures, Steven David
Guest, Aurora Masip i Treig i
Núria Pérez Bautista. Com a
col·legiats numeraris, també
de la demarcació de
Barcelona, van ser admesos
Bàrbara Amorós Matamoros,
Silvia Brenes Prieto,
Margarita Canyelles Negre,
Miguel Ángel García
Lamigueiro, Germán Ubach
Lisman, Albert Rossell i
Farré i Albert Sanjuan
López.
Un 34% de dones
En acabar-se el mes
d'octubre, el nombre de
col·legiats era de 3.120, dels
quals 1.062 (34%) són dones
i 2.058 (66%) homes. 2.691
pertanyen a la demarcació de
Barcelona (933 dones i
1.758 homes), 145 a la de
Tarragona (30 dones i 115
homes), 84 a la de Lleida (32
dones i 52 homes) i 200 a la
de Girona (67 dones i 133
homes). 2.291 són col·legiats
actius, 706 numeraris i 123
jubilats.
Pel que fa a la piràmide
d'edats, 1.186 tenen menys
de 35 anys (38%), 1.131
entre 35 i 45 (36%) i 803
(26%) més de 45 anys. En
els extrems n'hi ha 46 amb
menys de 25 anys i 11 amb
més de 85.
LLIBRES
100 anys d'esport a
Tarragona
Enric Pujol Cayuelas
El Mèdol
Tarragona, 1997
Autor d'un volum anterior
titulat 100 anys de futbol a
Tarragona, Enric Pujol ha
portat a terme ara una
recerca més àmplia sobre
més de quaranta esports que
han estat o són molt
representatius en la vida
social de la Tarragona del
segle XX. El treball contempla
des dels espais que han acollit
aquests esports fins a les
entitats i els clubs que els han
potenciat, i dóna especial
relleu als protagonistes.
L'esport és notícia
Xavier Pujadas i Carles
Santacana
Col·legi de Periodistes /
Diputació de Barcelona
Barcelona, 1997
152 pàgines
Història de la premsa
esportiva a Catalunya des del
1880 fins al 1992. Els autors
han estudiat especialment els
estrets lligams que des del
segle XIX hi ha hagut entre
els practicants i les capçaleres
especialitzades, entre els clubs
i les empreses periodístiques,
entre el creixement de l'abast
de la pràctica esportiva i la
professionalització dels
periodistes esportius.
Diccionari de Ëargiretratges
El cinema a Catalunya
després del franquisme
El cinema a Catalunya
després del franquisme
Àngel Comas
Col·legi de Directors i
Directores de Cinema de
Catalunya
Barcelona, 1997
248 pàgines
Inventari, presentat en forma
de diccionari de títols, de tots
els llargmetratges
cinematogràfics fets per
directors catalans i tots els
produïts per empreses
catalanes amb directors de
fora de Catalunya, just des de
l'endemà de la mort de
Franco fins ara mateix. S'hi
inclouen també els produïts
abans però estrenats després
d'aquesta data. De cada film
s'ofereix la fitxa i un breu
comentari informatiu, no
crític. Un índex de directors
completa la utilitat indiscutible
d'aquesta obra realitzada per
un conegut periodista
cinematogràfic.
narcí s pijoan
f 9■
si FA
- • »—»*« .• •, J ; • r • " «» -
Si fa no fa
Narcís Pijoan
Brau Edicions
Figueres, 1997
472 pàgines
Obra pòstuma del periodista i
advocat figuerenc Narcís
Pijoan, mort l'any passat, en
què s'apleguen alguns dels
millors articles que va publicar
al setmanari L'Empordà els
últims deu anys de la seva
vida. Una sorneguera visió de
la vida quotidiana i lúcids
comentaris crítics sobre obres
d'art ocupen bona part de la
temàtica del llibre.
El Papa ha muerto ¡Viva
el Papa!
Padre Apeles
Editorial Plaza y Janés.
Barcelona, 1997
320 pàgines
El popular comunicador
radiofònic i televisiu conegut
com a Padre Apeles,
periodista col·legiat, ha agafat
la ploma per proposar als
lectors un viatge en el temps i
l'espai que els introdueixi en
el recinte més exclusiu del
món, on els cardenals de
l'Església catòlica romana
elegeixen un dels homes amb
major poder sobre la Terra.
Alguns secrets dels
passadissos del conclave
vaticà trets a la llum.
Lady Di
Josep Martí Gómez
Ediciones B
Barcelona, 1997
382 pàgines
Aquest llibre no és només una
reedició de l'obra que Josep


Salvador Alsius, nou degà del Col·legi de Periodistes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert