López, Manuel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

31
PROFESSIONAL
L'Estatut serà l'eina que
ens farà més professionals
L'Estatut serà
tan important
com vulguem
— Vicenç Sanclemente —
Agrupació Periodistes UGT
Alguns dels nostres consocis
podrien preguntar-se per què
quan tot just s'acaba l'època
estiuenca presentem un tema
tan àrid com els Estatuts de
Redacció; tal vegada podrien
pensar què significa la
presència dels sindicats entre
els redactors, o per últim, la
qüestió més important: de
què serviran aquests papers?
La majoria de nosaltres
estarem d'acord que el procés
de democratització del nostre
país no s'ha vist acompanyat
per una gran participació
dels periodistes en el disseny
de la informació. Altres
processos paral·lels com
l'evolució tecnològica o la
concentració d'empreses
tampoc no han ajudat gens.
Ara per ara problemes com la
clàusula de consciència,
l'objecció o el secret
professional són més vius que
mai. Des que fa un any vam
començar a redactar aquest
esborrany anaven sortint
damunt la taula un munt
d'exemples concrets. La
guerra del Golf va ser-ne una
Les empreses
periodístiques s'allunyen cada
cop més del patriarcalisme
— Manuel López —
Sindicat de Comunicació Social de CC 00. Periodista i professor de la FCI
Ja tenim l'Estatut Marc de Redacció. Després
d'un any de feina, un grup de periodistes
sindicalistes, periodistes del col·legi i periodistes
de comitès d'empresa ens han deixat damunt de
la taula un instrument, una eina, que ha estat
dissenyada perquè puguem gaudir més de la
nostra professionalitat. El problema, a partir
d'ara, serà aplicar-lo. La paraula la tenen el gruix
de la professió d'una banda i, de l'altra, els
periodistes-empresaris, els companys que
dirigeixen els mitjans, i els propietaris d'aquests.
Ha estat un any de debats molt seriosos.
Poques vegades els professionals catalans han
estudiat amb tanta profunditat els temes que més
ens afecten i, a la fi, han establert unes línies de
treball que permetran millorar els productes
informatius en diferents aspectes, especialment
pel que fa a la responsabilitat i transparència.
En efecte, l'Estatut Marc de Redacció és una
proposta que fem els sindicats, comitès i ens
professionals per a crear un marc de diàleg en el
si de les empreses periodístiques. ¡Quantes
vegades un diari s'ha equivocat en prendre una
decisió que no era compartida per la majoria dels
seus redactors! Quants informatius de TV han
donat unes informacions que els seus periodistes
deien que no havien pogut comprovar
degudament! Quants companys de la ràdio s'han
queixat perquè un editor no els ha preguntat
sobre la decisió final a prendre!
I, és clar, si qui s'equivoca és el "jefe", molts
podrien quedar tranquils, però el què és cert és
que el producte (periòdic o programa de ràdio
i/o televisió) és el més perjudicat.
L'Estatut Marc és una proposta per debatre el
que hem de fer. Ningú no demana amb aquesta
eina un assembleisme permanent que impedeixi
treballar. La decisió final està en mans dels
directors i caps naturals, però demanem diàleg
constant que ens dugui a fer uns productes
professionalment més responsables.
Si hi ha diàleg i participació, hi haurà
transparència.
¿Es bona la transparència? Sí, si no hem
d'amagar-nos de res. Sí, si volem fer un servei a
la societat. Sí, si considerem que això de la
informació forma part de l'educació del poble. I
si hi ha transparència, possiblement el lector, el
televident i l'oïdor faran més seu el missatge
informatiu. I creuran en ell. ¡Adéu a la frase tan
gastada de "la meitat del que diuen els
periodistes és mentida i l'altra meitat és
inventada"!
A més, amb diàleg, participació i
transparència arribarem a un estadi —utòpic, si
voleu— en què dins les redaccions i serveis
informatius hi haurà quelcom tan important com
és el respecte mutu entre tots. ¿Adéu a
l'esclavisme, a l'amiguisme?, potser.
Els protagonistes
La proposta d'Estatut Marc de Redacció us
l'oferim els qui tenim responsabilitats sindicals i
professionals dins del món de la comunicació.
CC 00, per exemple, hem estat la llista més
votada a les empreses de premsa, ràdio i TV de
Catalunya.
Malgrat el baix nivell de responsabilitat
sindical col·lectiva —fruit, sens dubte, de la
constant repressió i de la crisi dels vuitanta i
també dels nostres errors—, la gent que figura a
les llistes de CC 00 són majoria a El País, El
Periódico de Catalunya, El Observador, Diari
de Vilanova, Diario de Sabadell, RNE, Radio
Salud, Sport, La Mañana i Diari de Lleida, i
tenim gent als comitès de La Vanguardia, Radio
32
PROFESSIONAL
magna mostra. Per tant, tots
nosaltres veiem que era
urgent que sortís a la llum
aquest primer paper.
L'esborrany té, a més, un
altre valor. Ha estat elaborat
per gent que viu el dia a dia
dels mitjans. Lluny de les
comissions d'"experts", érem
gent de comitès d'empresa
però que participem,
disfrutem i patim l'elaboració
d'informació. Els sindicats no
podem resignar-nos a saber
només d'augment de sou en
el conveni. Tenim l'obligació
d'intentar que la democràcia
entri a les empreses, i que els
treballadors participin en la
definició de models
d'empresa periodística que
volen.
I... per què pot ser important
per a un empresari aprovar
un Estatut de Redacció?
Primer pel prestigi que
suposa, però també perquè
fruit d'aquest "pacte"
l'empresari tindrà uns
interlocutors a la redacció.
Però el més important, des
del meu punt de vista, és que
el periodista també haurà de
guanyar en responsabilitat
personal i fugir d'aquesta
mena d'automatisme que
hem viscut darrerament.
Quan cadascú de nosaltres
tingui l'esborrany de l'Estatut
a les mans i comprovi que
alguna vegada ha patit alguns
dels casos que s'esmenten, ha
de pensar que és una eina.
Aquests papers seran tan
importants com cada membre
de la redacció o dels qui
treballen la informació
vulguin. Està redactat amb un
criteri obert perquè les
empreses àudio-visuals també
els puguin fer seus.
Ningú dels que participen en
la informació no se n'ha de
veure exclòs. Ara ve la feina
de discutir-ho des de les
redaccions i des dels comitès
d'empresa. Val la pena.
Imagineu-vos per un moment
que les empreses públiques
del nostre país acceptessin de
parlar-ne. Em consta que als
consells d'administració de
CCRTV i RTVE hi ha qui hi
està interessat.
Després d'un any de feina
feta, voldria fer constar la
unitat i l'esforç de tots els
presents a la comissió i
sobretot la constància i
tossuderia dels companys del
comitè d'empresa de La
Vanguardia. Si aquesta
comissió ha estat només un
precedent crec que moltes
coses de la professió podran
començar-se a moure des
d'ara.
Ha de permetre deixar de
banda amenaces, llistes negres
i postures salvatges
Miramar, SER, TV3 i TVE-Sant Cugat (amb
majoria arreu de l'Estat).
Amb això no vull presumir que som els
primers i/o els millors, sinó que la nostra
participació ha estat de les més destacades
perquè darrera nostra hi havia bona part de la
professió, i ja és hora que cadascú mostri el que
és sense embuts.
Amb els companys d'UGT, comitès, Associació
de Fotògrafs Professionals de Premsa i de Mitjans
de Comunicació i Col·legi (i darrerament amb la
incorporació de la USO), hem donat forma a un
redactat que ara hem de portar al si de les
assemblees perquè cadascuna d'elles se'l faci seu i
el proposi a l'empresa per signar-lo oficialment.
Entrem, doncs, en una fase prou captivadora.
Els periodistes de la base negociarem amb els
periodistes del staff (i amb els mateixos
empresaris) el nou marc de professionalitat.
No cal dir que bona part dels companys que
tenen responsabilitats empresarials estan d'acord
des de bon antuvi amb el nostre treball. Fins i
tot, segons ens consta, alguns editors esperaven
fa temps una proposta com la nostra per raons
de prestigi empresarial.
A tots ens dirigim per dir-los que l'Estatut Marc
de Redacció no és una amenaça, una arma,
un xantatge. Més aviat es tracta d'una esperança
perquè els productes informatius guanyin la
confiança de la gent.
¿Podrem d'aquí a dos anys comptar amb els
dits d'una mà els empresaris que no l'han volgut,
l'Estatut? Si així fos, a CC 00 ens donaríem per
satisfets.
Mentrestant, els redactors (CC 00, UGT,
Col·legi, comitès...) ja estem pensant en noves
tasques unitàries. Per exemple, la creació de la
Comissió Nacional de Comunicació, de la qual
formarien part els sindicalistes, ens col·legials,
usuaris, empreses i administració). Hi ha qui
pensa proposar la creació d'un sindicat únic de
periodistes... Bona idea, sempre que tothom hi
estigui d'acord, perquè si no, ja tindríem un altre
sindicat.
El més important, acabem ja, és que hem
d'intentar mantenir aquest esperit de treball en
conjunt que ens ha permès donar un exemple a
la resta de l'Estat espanyol en oferir-los una
proposta d'Estatut Marc que, de ben segur, ens
permetrà democratitzar les redaccions a mig
termini sense més tensions que les habituals en
un estat de dret, és a dir, deixant de banda les
antigues amenaces, llistes negres i postures
salvatges.


L'Estatut serà l'eina que ens farà més professionals

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert