Udina, Ernest

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Capçalera. Novembre 1994
34
COL·LEGI
Les contradiccions de la
informació internacional
Un curs al Col·legi de Periodistes aplega
els millors especialistes en la matèria
— Ernest Udina —
Després de la guerra freda marcada per
un "món bipolar", l'escenari polític
internacional s'ha quedat sense nom,
sense un concepte clar que el defineixi.
Perquè allò de Bush del "nou ordre
internacional" és ara per ara una utopia.
Aquesta és la principal conclusió del
Primer Curs de Periodisme Internacional
reeditat al Col·legi de Periodistes, sota el
títol de "La Unió Europea i el nou model
de Relacions Internacionals després de la
guerra freda".
En obrir un dels seminaris del CPC de més èxit
d'inscripció, el degà, Josep Pernau, assenyalà
que "si abans la política internacional era un
refugi i un ajut per a la política interior, avui el
seu coneixement és imprescindible per a tot
periodista".
En la mateixa línia, el vicedegà de la Facultat de
Ciències de la Comunicació de la UAB, Miquel
Rodrigo, va constatar que "encara estem lluny,
però, d'una identificació cultural europea dels
mitjans de comunicació", mentre que el degà
dels Estudis de Periodisme de la UPF, Josep
Maria Casasús, recordava el paper històric
capdavanter del periodisme en la creació
d'organitzacions internacionals i assenyalava que,
a la UPF, Periodisme Internacional és l'única
assignatura especialitzada que s'imparteix en dos
cursos.
El periodista i historiador Mateo Madridejos, en
la conferència inaugural, situà entre el 89 i el 91
"la fi de l'ordre de Jaita" o de la doctrina
Truman de la "contenció". El període actual,
després de la guerra freda, es caracteritza pels
conflictes locals i el repte d'un "govern mundial"
de l'ONU. El triomf de l'economia de mercat
sobre la planificació, el ressorgiment dels
nacionalismes i alhora la crisi de l'estat-nació,
les "guerres subrogades, no pas declarades, dels
integrismes i terrorismes", la militarització
creixent del Tercer Món, una Europa aclaparada
i políticament fragmentada, són factors que
defineixen, segons Madridejos, la incertesa del
món actual.
Guerres locals i ONU preventiva
El corresponsal internacional de La Vanguardia
Xavier Batalla desenvolupà el primer aspecte, els
conflictes locals. Com va dir Aron, la guerra
freda es caracteritzava per "pau impossible,
guerra impensable". Les identitats, però, han
substituït les ideologies, i les guerres locals, amb
l'ex-Iugoslàvia com a cas emblemàtic i amb 46
guerres el 1993, farien canviar, segons Batalla,
el lema d'Aron pel de "pau global possible, però
guerres locals en augment".
Per afrontar aquestes guerres locals, Rafael
Grasa, professor titular de Relacions
Internacionals de la UAB, desenvolupà els reptes
del nou paper mundial de l'ONU, la segona
característica fixada per Madridejos. "Sóc poc
optimista sobre un rol mundial eficaç de l'ONU",
digué Grasa, i ho justificà adduint tres motius
fonamentals: és una organització simplement
intergovernamental, amb estats iguals, però de
responsabilitats ben desiguals; la seva funció
bàsica mai no ha estat la de resoldre problemes,
sinó d'articular solucions; la reforma de la Carta
el 95 no li donarà la sobirania d'embrió de
govern mundial, però pot reforçar la seva
autoritat. Grasa creu que almenys es pot avançar
en una ONU de desplegament preventiu de
forces per assegurar la pau.
Caldria una agència
d'informació europea,
segons l'opinió de Josep
Maria Cadena
Capçalera. Novembre 1994
35
COL·LEGI
Globalització econòmica i cooperació
policíaca
Del nacionalisme a l'universalisme, la segona
part del Curs es centrà en dos nous eixos de
l'ordre internacional. Carles Gasòliba, secretari
general del Patronat Català pro Europa, abordà
el nou ordre econòmic internacional,
caracteritzat per la globalització, i especialment
concretat en el GATT, que donarà pas a l'OMC,
Organització Mundial del Comerç. El nou
escenari econòmic motiva, segons la seva anàlisi,
que ja no hi hagi "una sola simple contradicció
nord-sud, sinó les tres grans àrees
desenvolupades, les economies emergents
asiàtiques i les d'expectatives de creixement, com
les de l'Est europeu, i el subdesenvolupament
africà i d'alguns països àrabs".
Francesc Guillén, cap d'estudis de l'Escola de
Policia de Catalunya, exposà els passos que
s'estan donant, "massa lents", per a una
cooperació policíaca internacional. La Interpol és
de vegades operativa, més enllà de l'habitual
intercanvi d'informació. Més operatiu és
l'europeu Grup de Trevi, però s'ha d'anar com
més aviatmillor a l'eficàcia de la prevista Oficina
de Policia Europea.
Una Europa encara feble
La tercera i darrera part del Curs es centrà en la
Unió Europea. Des de la situació de Catalunya,
al sud d'Europa o a la Mediterrània, el catedràtic
de Relacions Econòmiques Internacionals de la
UAB, Jordi Bancaria, plantejà la realitat de l'arc
llatí de la Mediterrània i els riscos de progressiva
fractura nord-sud, per atribuir a Catalunya un
paper motor en la conformació del nou espai de
pau i progrés. "Per això, cal revisar moltes
coses, ja que és, per exemple, incomprensible
que Catalunya importi més tomaques d'Holanda
que del Marroc".
Andrés Ortega, cap del departament d'Estudis de
la presidència del Govern de l'Estat espanyol,
analitzà el moment actual de la construcció
europea, que balla entre la simple cooperació
intergovernamental i l'objectiu d'una unió política
poc definida. El paper d'Espanya és reforçar el
sud, per tal d'evitar una Europa només dels rics
del nord. Citant Paul Valéry, digué que "qui
millor comprengui Europa decidirà el seu futur".
El president del Consell Català del Moviment
Europeu, Francesc Homs, va abordar el futur de
la construcció europea, repte que li sembla
indefugible per dos motius principals: capacitat
competitiva davant els Estats Units i el Japó,
d'una banda, i de l'altra assegurar la continuïtat
"d'una Comunitat que és un nucli de benestar
voltat de misèria", cosa que implica unitat, que fa
la força, i obertura per resoldre els problemes
exteriors. "No hi ha alternativa, i a mesura que
s'avanci en la unió econòmica es farà indefugible
la unió política", conclogué.
Va cloure el Curs el director general Jaume
Giné, del Comissionat d'Actuacions Exteriors de
la Generalitat, que assenyalà la necessitat d'una
projecció exterior, en concordança amb el marc
de l'Estat de Catalunya, com a nació que ha de
potenciar la seva internacionalització per a la
pròpia realització.
Si el Curs començà amb la dificultat de fixar un
concepte per definir la incertesa de la situació
internacional, acabà amb una constatació de tots
els ponents "europeistes": l'actual Unió Europea,
encara lenta en el procés d'unió econòmica i
incerta en la unió política, ha de superar la seva
fragmentació. La síntesi doncs, és -una bona
hipòtesi per a l'estudi i per al futur- que mentre
no hi hagi una Europa autènticament unida,
difícilment podrà haver-hi un "nou ordre
mundial". •
El parent pobre
de les televisions
Els
persistents
nacionalismes
"El nacionalisme és un dels
fenòmens més persistents
de la història"; "el
nacionalisme ba de ser
considerat com un
operador racional".
Aquestes dues frases,
pronunciades
respectivament pel
periodista Vicent Partal i
per l'escriptor Xavier
Rubert de Ventós,
defineixen els continguts de
sengles ponències, que
intentaven aprofundir en
les causes per les quals les
"identitats' han substituït
les ideologies, com plantejà
Batalla.
La teoria que "de Jaita
ençà no es podia tocar cap
frontera" va saltar a trossos
el 89, i és que "els Estats
han servit per organitzar
unitats de mercat, però no
pas per resoldre els
problemes de la pertinença
territorial i cultural", segons
Partal, que veu un gran pas
històric en el fet que avui ja
es reconegui -com ho
proven estudis
d'avantguarda als Estats
Units- que nació no és
igual a estat.
Com que Rubert de Ventós
creu, amb Karl Popper,
que "res no és tan pràctica
com una bona teoria", la
seva reflexió sobre el
nacionalisme -"operador
racional", com ho és la
família- es basa en no
confondre l'universalisme
territorial romà, que
organitzava les terres, amb
l'universalisme ideològic
cristià, que volia unificar les
ànimes. "La mescla és la
pólvora que ha format
l'Estat modern, o la guerra
de tots contra tots, com ha
estat el cas d'Europa".
El primer Curs de Periodisme Internacional aplegà en una
taula rodona diversos periodistes experts en el tractament
de la informació internacional. El de més llarga trajectòria
en aquest camp, el president del Centre Internacional de
Premsa de Barcelona, Carles Sentís, es congratulà de la
importància que ja donen tots els mitjans de la informació
internacional, però va lamentar que la informació europea
no hagi trobat encara el seu lloc ni la seva necessària
dimensió.
"Caldria una gran agència d'informació europea, perquè
aquesta està en l'origen de l'actual preocupació per la
informació internacional, però Europa encara queda massa
lluny dels lectors, quan en realitat condiciona el dia a dia
de la nostra vida", assenyalà Josep Maria Cadena,
coordinador de Societat d'El Periódico.
Des del punt de vista de l'economia, Enric Tintoré,
coordinador de La Vanguardia, digué que l'ingrés en la
Comunitat Europea fou la base de la internacionalització
econòmica i política d'Espanya. Assegurà, però, que cal
encara prestar més atenció a la informació econòmica
internacional, "perquè pesa més en l'evolució d'Espanya i
de Catalunya que no pas les decisions polítiques interiors".
El coordinador d'Internacional del diari Auui, Joan Catà,
es mostrà segur que Europa arribarà a ser una secció
específica en tots els diaris, "però ara el lector encara no
ho reclama, perquè tot i que, respecte del franquisme, la
informació internacional ja ha passat al primer pla, els
ciutadans vivim encara massa d'esquena a una Europa poc
definida en el seu futur".
Finalment, el director del Telenotícies de la nit de TV3,
August Puncernau, constatà que les televisions, amb un
públic molt més ample que el que llegeix diaris, ofereixen
sobretot temes locals, per bé que es nota un augment
d'interès en els temes internacionals que impliquen
solidaritat, com Bosnia o Rwanda. "Sabem que no
interessa gaire els nostres televidents, però considerem que
la informació de la Unió Europea és prioritària", va
concloure. •


Les contradiccions de la informació internacional

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert