Foix, Lluís

Revistes Catalanes amb Accés Obert

OBITUARI
La mort de Baltasar
Porcel el passat
1 de juliol deixa
la literatura catalana
sense un dels referents
més importants.
Però la professió
també perd
un periodista que feia
anys que conreava tots
els gèneres. Havia
col·laborat a Serra
d'Or, Destino, ABC o
Ultima hora i sobretot a
La Vanguardia, on
escrivia una columna
diària des de 1982.
Porcel deixa un extens
llegat fruit de la seva
àmplia cultura.
* Lluís Foix, llicenciat en
Periodisme i Dret, ha estat
director de La Vanguardia,
a més de director adjunt i
subdirector. Ha treballat
com corresponsal a
Washington i Londres i
ha cobert nombrosos
conflictes. Es columnista
i tertulià.
Una ploma
mediterrània
i provocadora
I Lluís Foix *Fotos: Pedró Madueño
Baltasar Porcel era un escriptor de
vasta cultura, curiós, càustic, apassionat
i arrauxat. Tenia la suavitat de les
aigües tranquil·les de la Mediterrània,
però també la fúria del vell mar quan
bufen els vents que provoquen tempo¬
rals devastadors. La seva rebel·lió
l'acompanyà fins als darrers dies.
Com a periodista havia conreat tots els
gèneres de la professió en molts mitjans.
La seva trajectòria ha estat molt vincu¬
lada a La Vanguardia, on ha publicat des
de cròniques fins a reportatges dels seus
viatges pel món. Porcel era un mediter¬
rani en el sentit més estricte de la pa¬
raula. El seu món d'Andratx l'acabà
projectant a la visió literària i periodís¬
tica que tenia tres potes amb les quals
caminà tota la seva vida: els clàssics
grecs, la religió d'Israel i el dret romà. El
llibre que va escriure sobre la Mediter¬
rània és, possiblement, l'obra en què li
surten amb més claredat les arrels cul¬
turals i de civilització. Parla de la histò¬
ria del Mar Nostre però, sobretot, parla
d'ell, de les seves percepcions de la rea¬
litat, de la història i de la filosofia. L'obra
periodística té el to d'una persona que
posseeix una àmplia cultura històrica.
Aquesta faceta és molt important. Un
periodista que no domina la història va
pel món a palpentes, sense referències
sòlides, perdut en l'actualitat fugissera.
Vaig conèixer Baltasar Porcel a Lon¬
dres, estant-hi de corresponsal de La
Vanguardia, l'any 1974. Vàrem dinar en
un pub de Fleet Street, el famós carrer
on en aquells temps es concentrava
tanta activitat de la premsa anglesa
abans de fugir massivament cap a les
noves instal·lacions Tàmesi avall. Amb
tot, el que recordo millor és quan a la
tardor de 1982, tot just després de la
victòria aclaparadora dels socialistes a
les eleccions generals, pactàrem, en un
dels despatxos clàssics i senyorials, que
escriuria una columna diària al periò¬
dic de la família Godó.
Hi havia llavors encara les clàssiques
màquines d'escriure, les platines, el
plom, els teletips que teclejaven soro¬
llosament, el rotogravat -el famós
hueco -de fotografies estàtiques i ri¬
tuals, els mateixos bidells que, fins que
la seu del diari es traslladà a la Diago¬
nal, transportaven els papers d'un lloc a
l'altre amb la parsimònia d'un protocol
de l'època en què el diari es posà per
uns mesos al servei del partit liberal de
Sagasta.
Va ser aleshores quan vaig establir un
veritable contacte personal amb Porcel
que ja feia molts anys que escrivia a Li
Vanguardia, encara que no havíem par
lat mai, excepte a l'esporàdica trobad
londinenca. Entre el Porcel de l'estiu d<
1967, quan el seu nom va aparèixer pe
primer cop a les planes del diari amb ur
article titulat El carácter mallorquín,
el d'aquella tardor de 1982 hi ha moltes
L'obra periodística de BaLtasar PorceL, mort el passat 1 de juliol, era fruit dels seus importants coneixements històrics.
diferències d'estil literari, de pensa¬
ment, d'experiència periodística.
Si bé ja tenia definida la trajectòria com
a excel·lent escriptor que ha produït
una obra novel·lística àmplia i original,
acompanyada d'una tasca periodística
que ha exercit des de sempre, des que a
la seva Mallorca dels anys cinquanta
començava, molt jove, a freqüentar les
redaccions dels diaris locals.
La tasca de Porcel ha estat llarga i fe¬
cunda. Durant quinze anys, per exem¬
ple, va publicar una secció setmanal
fixa titulada "Los trabajos y los días",
en la qual va seguir fonamentalment
dues direccions. Una, la de l'article cos¬
tumista, o de fabulació basada en la
seva Mallorca natal i rural, de la qual és
una bona mostra el cúmul de treballs
continguts en el seu llibre Les Illes en¬
cantades, molts dels quals foren publi¬
cats prèviament al diari. Aquest món
imaginari de les illes serveix a Porcel,
una vegada i una altra, com a punt de
Com a periodista, Porcel
havia conreat tots
els gèneres de la professió
en molts mitjans
referència i en tractar-lo en la prosa ad¬
quireix potser una riquesa més mati¬
sada i impressionista.
L'altra direcció era la del típic article
d'opinió, curt, incisiu, sempre disparant
contra algú o contra alguna cosa. A ve¬
gades contra el que ell mateix havia de¬
fensat. Aquests milers de columnes
publicats a La Vanguardia sovint esta¬
ven envoltades per la polèmica. Porcel
hi tractava temes culturals, sociològics
costumistes, qüestions que preocupa¬
ven a la gent, als amics i als enemics,
que també en tenia com qualse¬
vol periodista o escriptor que tin¬
gui una certa rellevància. La
històrica discrepància pública
amb Juan Marsé, per exemple, va
durar gairebé fins als darrers dies
de la seva existència.
Se les enginyava per convertir implíci¬
tament la majoria de temes en una crí¬
tica o un debat de política catalana o
espanyola. Porcel era un mallorquí ca¬
talanista que no rebutjava Espanya en¬
cara que sovint feia una caricatura de
l'actitud de molts personatges polítics i
O BITUARI
literaris. A Porcel li interessava més la
Mediterrània, Europa, el món. Tenia
excel·lents relacions amb escriptors i
pensadors francesos, britànics i alema¬
nys. Sovintejava els contactes amb
intel·lectuals, polítics i persones que
contribuïren a donar una dimensió in¬
ternacional a la seva producció literà¬
ria i que haurien pogut fer possible el
primer Premi Nobel a un escriptor en
llengua catalana. No és habitual que el
Nobel de Literatura sigui atorgat a un
escriptor que no escriu en la llengua
prioritària d'un estat. La primera i úl¬
tima vegada que això passà fou l'any
1904 quan Frederic Mistral, escriptor
en llengua occitana, fou guardonat amb
el Nobel de Literatura juntament amb
el dramaturg espanyol José Echegaray.
En els seus primers temps de col·labo¬
rador del diari, Porcel escrivia també
molt sovint a les revistes Serra D'Or i
Destino, on va publicar la majoria de
les seves cèlebres entrevistes. Quan
Jordi Pujol, al final del franquisme, es
feu càrrec de la propietat de la revista
fundada a Burgos per uns quants cata¬
lans del règim i que desprès evolucionà
cap a una crítica contra el sistema de la
mà de Josep Vergés, Porcel tenia una
gran decepció i també un fracàs. La re¬
vista s'havia posat en mans d'una opció
política encapçalada per aquell Pujol
que esdevindria president de la Gene¬
ralitat durant vint-i-tres anys. També va
escriure abastament a la premsa madri¬
lenya, a YABC i al diari Madrid, així
com a Mallorca i a Última Hora. Però,
amb els anys, La Vanguardia es va
convertir pràcticament en la seva única
casa periodística, fruit d'un treball i una
relació fluida per a totes dues parts.
Es pot dir que la columna de Porcel,
que va sortir sense interrupció des del
30 de novembre de 1982 fins una set¬
mana abans del seu traspàs, obria una
nova etapa en la seva ja extensa bio¬
grafia literària i periodística. Els co¬
mentaris curts i cenyits a temes
concrets que dia darrere dia han sortit
de la seva mà a les pàgines d'opinió no
guardaven una relació amb el que en¬
tenem per comentari polític, aferrat
normalment a les xafarderies i a les su¬
perficialitats dels clàssics cronistes ma¬
drilenys i catalans.
EL seu rerefons històric
i cultural brollava d'una
manera espontània en les
cròniques i columnes
Les columnes de Porcel tenen el to
d'una persona que posseeix una àm¬
plia cultura històrica. Aquesta faceta
és molt decisiva. He tingut moltes xer¬
rades amb ell al llarg dels anys i puc
dir que quasi sempre hem acabat
col·locant els esdeveniments diaris en
un marc ampli en el qual les peces han
anat situant-se en adequació amb el
temps. Porcel coneixia molt bé la his¬
tòria de Catalunya i d'Espanya, so¬
bretot a partir del segle XVI, com a
bon mediterrani, es movia en l'àmbit
de la cultura antiga sense fer cap es¬
forç.
Va trepitjar força vegades les terres
d'Homer, Heràclit, Parmènides, la Roma
de l'imperi, el cristianisme com a cicle de
civilització que començà a Palestina i
s'estengué per l'Àsia menor. Aquest re¬
refons històric i cultural brollava d'una
manera espontània en les cròniques i co¬
lumnes, que han creat un estil inconfusi¬
ble i propi. Quan Porcel es desviava de
la seva mediterrània, viatjava a la Xina o
a l'Àfrica, sempre situava els escrits en
un marc històric, imprescindible per fer-
los comprensibles.
Es difícil emmarcar ideològicament
Porcel, malgrat que en els darrers anys
la col·laboració amb Jordi Pujol, que li
encomanà l'Institut de la Mediterrània,
el situaven molt proper als planteja¬
ments convergents. Abans comentava
que quan va començar a escriure la
seva columna a La Vanguardia eren els
temps del socialisme triomfant, després
de les eleccions d'octubre de
1982. Bona part de la premsa del
país, i molt més exageradament
la madrilenya, vivien a cavall del
que es coneixia per rodillo socia¬
lista i d'alguna manera donaven
suport al canvi històric en el qual l'es¬
querra guanyava aclaparadorament el
poder a les urnes. La transició s'estava
consolidant i tot eren benediccions pel
primer govern de Felipe González.
Des de la seva columna, Porcel va co¬
mençar a aplicar racionalitat a la vida
política espanyola i catalana assenya¬
lant aquells punts dels nous governants
que no responien ni a les promeses ni a
la coherència amb els fets. Quan no era
políticament correcte criticar els socia¬
listes, ell ho feia d'una manera desenfa¬
dada, lliure, sense prejudicis i sense por
al que dirien d'ell.
Amb Baltasar Porcel ens trobem davant
un escriptor i un periodista que no
obeeix partits ni grups socials i econò¬
mics. Les seves opinions confonien els
lectors en el sentit que no li feia cap
mena de recança aprovar un dia
decisions de polítics que potser el
dia abans havia criticat durament.
Porcel ha estat un dels escriptors
d'aquest país que provinent de
l'esquerra un pèl àcrata va anar
evolucionant cap a posicions burgeses
criticant sistemàticament el comunisme
en totes les seves formes, sense conside¬
rar-lo mai millor, ni en teoria, que qual¬
sevol pinochetisme. Aquesta actitud li
provocà ferotges crítiques dels seus an¬
tics coreligionaris que no li perdonaren
mai l'evolució.
Porcel era un home que tocava de peus
a terra, que portava constantment les
Ens trobem davant d un
escriptor i un periodista que
no té obeeix de partits ni de
grups socials i econòmics
antenes posades, que preguntava, que
investigava, que estava molt a l'aguait
del que passava a la societat on vivia.
No solament en l'estil planer i entene¬
dor, sinó també en la de reflectir el sen¬
tit general de l'opinió, l'estat de
satisfacció o insatisfacció de la gent, el
pols de la societat. I recollint tots
aquests senyals, que trobava al seu vol¬
tant, utilitzava, tal com ho feia Pla, la
paradoxa barrejada amb la ironia i molt
sovint amb dosis importants de cruesa.
Josep Pla era un escriptor més gran
però rebé, com Porcel, les crítiques dels
qui no admetien que es podia fer lite¬
ratura i periodisme des de posicions
obertes que reflectien el sentir i el pen¬
sar del gruix de la seva audiència i de
bona part de la societat.
Puc dir, d'altra banda, que després
d'haver escrit alguns milers de co-
La biografia del rei Joan CarLes
que tenia preparada s'espatllà
quan Vilallonga publicà
el perfil autoritzat pel monarca
lumnes, Porcel mai no havia tingut pro¬
blemes amb els anys en què jo vaig
tenir responsabilitats editorials al diari.
Tenia un culte per la llibertat, una
creença ferma en l'ordenament jurídic,
en l'economia de mercat, en la nacio¬
nalitat catalana o en la Constitució i
l'Estatut que conformen la xarxa en la
qual es mou la vida institucional i polí¬
tica de Catalunya i d'Espanya. I si en al¬
guns d'aquests punts Baltasar Porcel
podia tenir en la intimitat les lògiques
reserves que circumstancialment to¬
thom pot patir, mai la seva columna no
les havia reflectides. Hi havia en Porcel
una fortíssima voluntat de concòrdia,
ordre i equilibri col·lectius.
Amb aquestes referències de fons, Por¬
cel utilitzava el seu bisturí per esbrinar
la realitat social i política del país. Sense
complexos i sense sentiments apriorís-
tics. El resultat moltes vegades no ha
estat tan sols un periodisme de crítica o
de comentari sobre els fets de cada dia,
sinó una constant reflexió de pensa¬
ment en forma d'assaig curt i entene¬
dor. En parlar de política l'encertava o
s'equivocava. De fet, mai va ser un en¬
tusiasta dels governs tripartits que ha
tingut Catalunya des de l'any 2003.
Al meu entendre, les columnes més
aconseguides eren aquelles en què
buidava tota la capacitat de prosa lite¬
rària i que, normalment, no feien refe¬
rència a fets puntuals del moment. Un
dels aspectes més enriquidors de la
seva obra és la visió del món a partir
de les coses més concretes i de les ex¬
periències viscudes molt arran de
terra. Això li sortia magistralment
quan parlava, per exemple, d'una curta
estada a París, Sant Petersburg o Jeru¬
salem. Són notes que conformaven
una visió del món, tal com
podia passar, des de l'angle
culturalista, amb un Eugeni
d'Ors, si ens fixem en un ta¬
rannà vital.
Algun dia haurien de veure la
llum les moltes hores gravades de
converses amb el rei Joan Carles. Ha¬
vien de servir per a la biografia que
Porcel tenia preparada sobre el cap de
l'Estat amb qui havia mantingut moltes
converses. Aquest projecte s'espatllà
quan José Luis de Vilallonga, un es¬
criptor audaç i un pèl frívol, publicà un
perfil autoritzat pel rei borbó. Les rela¬
cions entre la Corona i Porcel es refre¬
daren, malgrat que no es trencaren del
tot, perquè Porcel considerava el paper
arbitral de la monarquia en un estat tan
històricament convuls com Espanya. Al
final del llarg trajecte periodístic i lite¬
rari, Porcel es va anar desenganxant de
polítics, financers i gent amb poder. Li
interessava més la literatura, els viatges,
els pensadors que freqüentaven la seva
casa d'Andratx.
La seva malaltia, declarada sobtada¬
ment a l'agost de 2006, el va traumatit-
Porcel en un retrat de Pedro Madueüo.
zar. Pensava que no se'n sortiria quan
la vigília d'entrar al quiròfan del Clínic
de Barcelona em deia que li quedaven
moltes coses per fer, que afrontaria la
nova situació amb valentia i audàcia,
que sabia que el seu mal el podia des¬
truir. L'operació va ser un èxit. Porcel
sabia que es podia reproduir però va
seguir treballant, escrivint, no va deixar
la columna diària i va publicar l'última
novel·la, que era una provocació que
desafiava el destí. Tres anys després va
arribar la seva hora sense poder su¬
perar l'últim ensurt.
Se l'emportaren a Andratx, a casa seva,
a la seva Mallorca. En dir Catalunya o
Mallorca és dir casa seva, casa nostra.
Porcel ha sabut compaginar, en les
idees i en la pràctica, la vitalitat d'un
mediterrani rebel i creatiu, aspre i suau,
treballador i fecund. H


Una ploma mediterrània i provocadora

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert