Araguàs, Natàlia

Revistes Catalanes amb Accés Obert

REPORTATGE
La perspectiva de les
properes eleccions
al Parlament de
Catalunya qne tindran
lloc l'I de novembre
ressusciten
la polèmica dels
blocs electorals,
una limitació
informativa que
els periodistes
fa anys qtie vénen
denunciant.
El recent acord entre
el Consell
de 1'Audiovisual de
Catalunya i
el Col·legi de
Periodistes de
Catalunya és un pas
més cap a l'eradicació
d'aquestes pràctiques,
que es regeixen
per interessos polítics i
no pas informatius.
Eleccions o
la informació
bloquejada
I Natalia Araguás
Amb les eleccions de l'I de
novembre a l'horitzó emergeix una
vella lluita professional que cada
cita amb les urnes revifa. Els blocs
electorals tornen a prestar-se al
debat que algun dia els ha de donar
el cop de gràcia. Aquest cop, els
periodistes dels mitjans públics es
mobilitzen sota els auspicis del
Consell de l'Audiovisual de Catalu¬
nya (CAC) i el Col·legi de Perio¬
distes, que han consensuat un docu¬
ment per reduir la ingerència dels
partits polítics en la cobertura de la
campanya.
El document en qüestió es va donar
a conèixer el passat 13 de setembre.
Es tracta de les conclusions de les
Jornades sobre la qualitat de la
informació en els processos electo¬
rals que van organitzar el Col·legi i
el CAC el 3 de maig de 2005 i que
van continuar amb converses entre
les dues institucions amb la volun¬
tat, tal i com apunta el text, que la
informació electoral es regeixi "pels
mateixos criteris professionals que
s'apliquen a la informació política
a la resta de l'any: interès informa¬
tiu, principi de pluralitat, respecte
a la neutralitat, veracitat, rigor i
equilibri".
El document -que es pot consultar
íntegrament al web del col·legi-
busca ser el primer pas per acabar
amb el bloqueig de la informació
electoral.
El següent pas serà mantenir
converses amb els responsables de
comunicació de les formacions polí¬
tiques per aconseguir un acord
segons el qual aquestes no es refu¬
giïn en la Junta Electoral Central
(JEC).
A Catalunya, els dos partits majori¬
taris (PSC i CiU) són els majors
defensors de l'ordre vigent, mentre
que el PPC manté un estratègic no
sap / no contesta, ja que a
Madrid sí es beneficia de l'equació
temps / representació parlamentà¬
ria. Uns i altres, però, no han tingut
problemes en recórrer a la Junta
Electoral Central quan han cregut
que els canvis introduïts en la
concepció dels blocs de cara a
suavitzar-los perjudicava els seus
interessos particulars.
"Quan un partit polític acudeix a la
Junta Electoral Central, qualsevol
pas endavant en la línia de reduir
les limitacions de temps i ordre se'n
va en orris. Si hi ha recurs, la Junta
sempre es remet a la normativa
relacionada amb els espais gratuïts
de propaganda. Tot intent d'ober¬
tura en matèria de blocs electorals
queda anul·lat", assevera Rafael
Jorba, membre del CAC amb
competència en pluralisme. Els fets
Manuela de Madre en primer pla amb José Montilla de fons durant un míting electoral a Santa Coloma de Gramenet. Foto: Kim Manresa
avalen aquesta observació i la
darrera cita electoral, el referèndum
de l'Estatut del 18 de juny, serveix
també com a últim exemple. Amb la
campanya ja engegada, la JEC
atenia a un recurs presentat pels
socialistes catalans contra l'acord de
la Junta Electoral de Barcelona, que
en primera instància va permetre
que "en ocasions s'alterés l'ordre
dels espais televisius" atenent a "la
necessària coherència informativa"
i "l'excepcionalitat" del cas. Així
doncs, la màxima autoritat electoral
ordenava a TV3 reflectir de forma
estricta la proporcionalitat parla¬
mentària, tant pel que fa a temps
com a ordre d'aparició. Per inicia¬
tiva del partit en el govern, amb una
cobertura informativa ja acordada i
quan es creia superada l'època més
maniquea dels blocs electorals, que
va tenir el referèndum de la Consti¬
tució Europea com a punt d'in¬
flexió.
El Col·legi busca un acord
amb els partits segons
el qual no es refugiaran
en la Junta Electoral Central
Un episodi semblant va viure's a les
últimes generals. Un recurs de CiU
obligava a modificar els criteris
aprovats per unanimitat pel consell
de la CCRTV amb la voluntat de
permetre una certa discriminació
positiva pel que fa als partits amb
menys suport parlamentari. A
propòsit de la decisió, Josep Maria
Fonalleras ironitzava en un article
publicat a La Vanguardia:"Sóc inca¬
paç de preveure quants vots
guanyarà CiU amb la decisió de la
Junta Electoral Central
que li permet disposar
de 115 segons en antena
en comptes dels 100 que
li havia concedit la
CCRTV. No sé en
quants escons s'haurien de valorar
aquests 15 segons de més, ni de
quina manera es veuran afectats
ICV i ERC per haver passat de 45 a
40 segons.
Aquesta mena de situacions, lluny
de corregir-se amt el temps com a
REPORTATGE
Josep Antoni Duran i Lleida en un míting al Maresme. Foto: Pedro Madueño
símptoma de maduresa democrà¬
tica, han tendit a proliferar a partir
de 1996, quan van celebrar-se les
primeres eleccions amb televisions
privades. La pugna per ser notícia
va en augment, i en conseqüència,
també el zel per salvaguardar les
parcel·les que garanteixen els
mitjans públics. Acudir a la JEC a la
mínima reducció del temps atorgat
és una aposta gairebé segura i, per
tant, massa temptadora pels partits.
L'òrgan judicial acostuma a aplicar
la llei electoral espanyola al peu de
la lletra, en particular el seu article
64, que estableix un patró de minu-
tatge pels espais gratuïts de propa¬
ganda.
L'explicació d'una interpretació tan
restrictiva cal buscar-la en la
composició de la Junta, formada per
13 vocals, la majoria d'adscripció
força conservadora. Vuit són magis¬
trats de diferents sales (militar,
penal, social...) del Tribunal
Suprem, designats pel Consell
General del Poder Judicial (CGPJ),
institució on el sector progressista
també és minoria. Els cinc restants
són catedràtics de dret o de ciències
polítiques i sociologia escollits pel
Congrés. L'actual Junta, constituïda
el 29 de novembre de 2004, té com a
president i vicepresident José Maria
Ruiz-Jarabo i Mariano Baena,
també de perfil conservador.
Tot això provoca un gran enuig en
la professió. "Portem dos anys i mig
fent sentir el nostre malestar. Inten¬
tem buscar camins per eliminar el
que consideren una cotilla, el criteri
del temps mai no pot ser periodístic.
Estem a favor que es mantingui un
cert equilibri, però no de fer els
informatius taxats amb un cronò¬
metre". Amb aquestes paraules, la
presidenta del comitè professional
de TVC, Anna Farrero, sintetitza
l'opinió general dels periodistes de
les ràdios i les televisions públiques
davant els blocs electorals.
DES DELS VUITANTA
L'adjudicació d'una durada i ordre
d'aparició preestablerts a cada
formació política en els informatius
durant els 15 dies de campanya, a
tenor dels resultats obtinguts en els
comicis més recents, és una pràctica
que s'estén des de la dècada dels
vuitanta amb fórmules més o menys
estrictes.
Durant aquest quart de segle, la
Josep Lluís Carod-Rovira durant la passada campanya sobre l'Estatut. Foto: Pedro Madueño.
distorsió causada pels blocs ha estat
servida. Reaccions de partits que es
retransmetien abans que les decla¬
racions que les havia provocades.
Cròniques de 15 segons per a
formacions minoritàries com ICV-
EA, amb declaracions, entradeta i
comiat final inclosos. Sigui quina
sigui l'actualitat del dia. "En plena
campanya de les municipals va
sortir un medicament contra el
càncer. El dia que es va divulgar la
notícia, vam anar a visitar el Síndic
de Greuges, que en principi no ente¬
nia les nostres reivindicacions",
il·lustra Pilar Antillach, copresi-
denta de la comissió de Mitjans
Públics del Col·legi juntament amb
Montse Melià i aleshores presidenta
del comitè professional de Televisió
de Catalunya. Una companya de
COMRàdio, Isabel Moreno, li va
explicar molt gràficament: "escolti,
una de les principals notícies del dia
és l'aparició d'un medicament
contra el càncer. Normalment,
tindria una durada de minut i mig o
fins i tot més. Avui, la despatxarem
en 20, 40 segons com a màxim. La
2005. En la resolució a la queixa
presentada, considerava que el
sistema de blocs "lesiona" el dret a
la informació. Més dur encara va
mostrar-se amb la imposició d'un
senyal de comunicació per part d'al¬
guns partits polítics (fonamental¬
ment PP i PSOE), que a la pràctica
es tradueix en
A Catalunya, els dos partits prohibir l'accés de
majoritaris -PSC i Ci U
són els majors defensors
de l'ordre vigent
resta li hem de dedicar a uns blocs
electorals que precisament avui no
tenen cap interès, però que és obli¬
gatori incloure en detriment d'una
informació de servei públic".
El Síndic de Greuges, Rafael Ribó,
va fer-se càrrec en aquell gener de
càmeres als actes
electorals. Vulnera
els drets constitu¬
cionals, va consta¬
tar. En termes similars, tant el Sindi¬
cat com el Col·legi de Periodistes
condemnen la situació des de fa
anys. Els comitès professionals i
d'empresa dels mitjans públics són
un clam. Fins i tot els seus directius,
en especial els d'informatius, reco-
REPORTATGE
Míting de Joan Saura al centre cívic Cabanyes de Badalona. Foto: Xavier Gómez
neixen sense embuts la poca profes-
sionalitat d'un sistema on l'obsessió
pel cronòmetre anul·la qualsevol
altra preocupació periodística.
Així doncs, la pedra miliar que
caldrà moure perquè els blocs elec¬
torals caiguin pel seu propi pes són
els partits polítics. Al cap i a la fi, els
que fan valer la vigília de cada
període electoral la seva represen¬
tació als consells d'administració
dels mitjans per estipular el minu-
tatge de les intervencions que ells
mateixos protagonitzen, en una
paradoxa inèdita a les democràcies
europees. I els que més recelen de
confiar la cobertura informativa de
la campanya a un sistema de radio-
televisió pública que, paradoxa o
no, han estat els encarregats de
dissenyar.
L'EXCEPCIÓ EUROPEA
El model espanyol, conegut com
camisa de força o cotilla en un
context internacional, deriva del fet
que a l'Estat "el concepte de servei
públic s'identifica més amb el de
servei governamental" per circum¬
stàncies històriques, segons explica
la professora de la Universitat
Complutense i especialista en
comunicació política Maria José
Canel.
Els blocs electorals comencen a
aplicar-se després de la transició
amb la benedicció
dels partits, que
veuen en ells un
sistema garantista
que assegura la
presència dels
petits i llargs espais als majoritaris.
No són, però, una qüestió establerta
per la llei -en aquest cas, l'Orgànica
del Règim Electoral General de
1985- que només fa referència als
"espais gratuïts de propaganda elec-
La imposició d'un senyal de
comunicació per part d'alguns partits
vulnera els drets constitucionals,
segons el Síndic de Greuges
operació de maquillatge i en cap cas
implica, com va defensar al Parla¬
ment el director general de la
Corporació Catalana de Ràdio i
Televisió, que s'hagin suprimit els
blocs electorals".
UN ALTRE COP LA BATALLA
En aquest context, una de les
primeres mesures que el Col·legi i el
Consell de l'Audiovisual negocien
Acudir a La Junta Electoral Central
a la mínima reducció dels temps
atorgat és una aposta massa
temptadora per als partits polítics
com a tallafoc dels blocs electorals
és arrencar el compromís als partits
de no refugiar-se en la JEC. A part
del decàleg habitual en aquesta
reivindicació -com ara restablir els
criteris professionals en campanya o
que el senyal realitzat no sigui en
cap cas obligatori- a hores d'ara
tots dos organismes s'afanyen en
obtenir garanties que els avenços
als quals s'arribi seran, com a
mínim, respectats. Més enllà
d'aquest aspecte, la postura de l'au-
Els blocs electorals s'han
creat al marge de la llei i,
per tant, les reformes legals
no els afecten
zen l'exercici de la professió
periodística. En particular, a acotar
el ventall de la distribució del temps
de presència dedicat a cadascuna de
les opcions polítiques i a assegurar
que l'ordenació de la seva emissió
respongui a interès informatiu".
Des del comitè professional de la
CCRTV, es recrimina al Consell i
al Col·legi de Periodistes una certa
manca d'ambició en la seva inicia¬
tiva. Paral·lelament,
ells elaboren una
proposta de cober¬
tura de la imminent
campanya electoral,
que dipositaran en
mans del seu director general, Joan
Majó, per tal d'intentar incidir en la
decisió final que prengui el consell
d'administració de l'ens. Segons
Anna Farrero, l'intent de les dues
institucions "transcorre en el mateix
camí que el nostre, però abasta molt
poc trajecte". Un dels suggeriments
que els professionals de la Corpora¬
ció defensaran en el seu document
és que els telenotícies de la casa
parin més atenció en "explicar més
a fons i comparar els diferents
programes electo¬
rals", en comptes de
cobrir "cada acte
electoral, encara que
no generin notícia".
toral", dels quals ja disposa cada
formació al marge de les notícies.
"Per la via del fet, no del dret, les
cadenes públiques han interpretat
que quelcom així ha de regir els
continguts informatius. Els partits,
de forma creixent, s'han anat
queixant en totes les campanyes de
no rebre un tracte equitatiu. En
conseqüència, les televisions deci¬
deixen traslladar la normativa dels
espais gratuïts de propaganda als
noticiaris", resumeix la catedràtica.
Aquesta peculiar evolució s'explica
per la necessitat dels directius dels
mitjans públics de comptar amb un
criteri objectivable amb què defen-
sar-se de les inevitables crítiques de
tendenciositat que segueixen a cada
cobertura de campanya.
LES PRIMERES PEDRES
No obstant això, aquest monolític sí
als blocs dins l'espectre polític,
comprensible en un moment en què
només existien dos canals de televi¬
sió (TVE 1 i La 2) fortament instru-
mentalitzats pel mort, però encara
calent règim franquista, fa temps
que ha començat a esquerdar-se. El
febrer passat, Dolors Comas i
Carmel Mòdol, diputades respecti¬
vament d'ICV i ERC habituals a les
comissions de l'audiovisual, feien
pública la seva "decepció més
profunda" davant el desaprofita¬
ment de l'oportunitat que el refe¬
rèndum de la Constitució Europea
oferia per a una reforma profunda
del sistema. En un article conjunt
publicat al diari Avui sota el títol
"Eppur" blocs electorals, Comas i
Mòdol reconeixien que la consulta
sí havia servit per fer "algun pas
endavant", en flexibilitzar l'ordre i
substituir el còmput diari dels temps
per un global de la campanya.
Malgrat això, denunciaven que "en
el fons això ha acabat resultant una
toritat audiovisual es resumeix en
"avançar en el sentit" que ja perfi¬
lava el document de directrius i
recomanacions que va elaborar per
a la cobertura de la informació del
referèndum de l'Estatut, en concret
a la disposició quarta, especifica
Jorba, on el CAC feia una crida als
responsables dels informatius dels
mitjans públics a continuar "en la
línia de reduir al mínim les limita¬
cions en els criteris de valoració de
l'oferta informativa que caracterit¬
ESCENARIS FUTURS
"Nosaltres creiem que hi ha una
normativa vigent, tot i que es pot
canviar amb el consens necessari.
Ara estem en compàs d'espera. La
dinàmica dels blocs desapareixerà
quan es tanqui el cercle de la llei de
la Corporació i la llei electoral espa¬
nyola", pronostica el diputat socia¬
lista Joan Ferran. Amb tot, els blocs
electorals s'han creat al marge de la
llei i, per tant, aouestes dues
reformes legals no els afecten de
REPORTATGE
Josep Piqué i Ángel Acebes amb els seus seguidors. Foto: Àlex Garcia
forma directa. L'aprovació de la
nova llei de la Corporació Catalana
de Ràdio i Televisió, que aquesta
legislatura s'ha quedat en el llimbs
de les iniciatives en marxa sí contri¬
buiria a generar un clima de
confiança inexcusable perquè els
partits acceptessin desenvolupar la
campanya sense arnès.
Un altre camí possible és posar a
prova la legitimitat dels blocs elec¬
torals amb un recurs d'inconstitu-
cionalitat. "Alguns experts, com
Marc Carrillo, afirmen que fixar a
priori límits quantitatius en els
informatius pot contravenir la
llibertat d'informació", apunta
Jorba. "Els mitjans públics estan
sotmesos a control parlamentari i si
no respecten les seves missions
específiques o es produeix alguna
desviació, poden ser cridats a ordre
després". El mateix Carrillo, que no
ha pogut pronunciar-se degut a la
seva condició de membre del
Consell Consultiu de la Generalitat,
considerava en un article a El País
el febrer de 2004: "Amb aquests
acords sobre els blocs informatius
s'està constrenyent la llibertat infor¬
mativa i degradant els seus profes¬
sionals, amb fonament en una
concepció aritmètica i, per tant,
molt reductiva en sentit constitucio¬
nal, del pluralisme informatiu". La
possibilitat de recórrer al TC ja ha
estat sospesada, admet Pilar
Antillach, i de moment no s'ha
portat a terme a causa de la inversió
de temps i diners que suposa. "No
tenim garantit tampoc que podem
guanyar i és un procés llarg, podria
durar uns vuit anys, i car. De totes
formes, si disposéssim dels diners,
Alguns experts afirmen
que la fixació de límits
en els informatius pot
ser anticonstitucional
uns 25.000 euros, ja l'hauríem
posat", sosté.
Mònica Terribas, professora de
periodisme a la UPF, raonava en un
article publicat a la primavera de
2004 a la revista Comunicació 21: "I
per què es fan aquests blocs electo¬
rals? Perquè sovint els assessors de
comunicació dels partits parteixen
de la premissa que com més estona
de televisió i ràdio, més vots.
Aquesta relació de causa-efecte va
quedar refutada científicament ja fa
quatre dècades. La bibliografia
disponible sobre la qüestió pot ser
sol·licitada a les facultats de Cièn¬
cies de la Comunicació o al mateix
CAC". Amb aquests elements de
judici, les eleccions del proper 1 de
novembre ofereixen una nova opor¬
tunitat per reflexionar sense
complexos entorn la pregunta clau.
Val la pena? M


Eleccions o la informació bloquejada

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert