Revistes Catalanes amb Accés Obert

Capçalera. Juliol-Agost 1993
42
DEONTOLOGIA
Les televisions
acorden
un codi ètic
d'autoregulació
Negociat amb el ministeri i
les conselleries
d'Ensenyament, fa
referència específica
als espectadors infantils i
juvenils
El 26 de març, el Ministeri d'Educació i Ciència i les conselleries
d'Educació de les comunitats autònomes van signar amb les cadenes
privades i públiques de televisió un conveni sobre principis per a
l'autoregulació en relació amb els continguts de la programació referits
a la protecció de la infància i la joventut.
El text íntegre d'aquest conveni és com segueix:
"Conscients del rellevant paper que desenvolupa la televisió en la
societat espanyola i de la influència que hi exerceix, i en particular en el
públic infantil i juvenil,
"conscients així mateix de la importància de fomentar i preservar els
valors formatius i de protecció de la infància i de la joventut, i també del
mateix potencial educatiu que el mitjà televisiu conté,
"a instàncies del Ministeri d'Educació i Ciència, que ha desenvolupat
un paper impulsor, amb l'activa col·laboració de les Conselleries
d'Educació de les Comunitats Autònomes respectives, la
concurrència de les quals i firma del present Conveni es justifica en
el que concerneix a l'autoregulació en raó de la iniciativa i suport
prestats per a la seva formulació,
"les cadenes de televisió sotasignades han considerat la conveniència de
formular amb caràcter autoregulador les línies mestres d'un marc de
conducta relatiu a la protecció de la infància i la joventut, en relació
principalment amb la violència, la discriminació, el consum de
substàncies perjudicials, el sexe i el llenguatge, amb respecte a la llibertat
d'empresa i a la independència de programació de cada cadena.
"Aquesta declaració de principis, i les orientacions que estableix,
estan dirigides a propiciar la convivència democràtica, en el marc de
la Constitució espanyola i dels Estatuts d'autonomia, que consagren
la llibertat d'expressió i el respecte i la protecció dels ciutadans i, en
particular, dels menors d'edat.
"L'acord respon així mateix a la voluntat de contribuir a les finalitats
formatives a les quals al·ludeix la normativa general d'educació,
entre les quals ressalta la de proporcionar el ple desenvolupament
de la personalitat en el respecte i exercici dels drets, llibertats i valors
fonamentals.
"Amb l'adopció de les lines déontologiques que es contemplen en el
present document, les cadenes de TV firmants, en subratllar els
principis constitucionals de la llibertat d'expressió i d'empresa, de
difusió de les idees, expressen una determinació per exercir-la de
manera responsable.
"En tot cas, les cadenes firmants són conscients que la protecció de
la infància i la joventut no s'aconsegueix solament amb prestació
positiva i en el marc de la normativa que sigui aplicable
específicament a cada un dels mitjans implicats, mitjançant la difusió
de valors humanístics, formatius i educatius.
LLIBRES
Libro Blanco de Prensa
Técnica y Profesional
Asociación Española de la Prensa
Técnica y Profesional
Madrid, 1993
L'Asociación Española de Prensa
Técnica y Profesional acaba de
publicar aquest llibre, fruit de dos
anys de treball, que reflecteix la
situació actual del sector.
L'anàlisi, efectuada a partir de
828 publicacions professionals,
assenyala una xifra de negoci del
sector que assoleix els 41.660
milions de pessetes, 31.662
corresponents a ingressos
publicitaris i 9.998 milions a
subscriptors i vendes. La difusió
total anual estimada de les
publicacions tècniques i
professionals se situa al voltant
dels 36 milions d'exemplars,
encara que només el 18% de les
publicacions estan sotmeses al
control de l'OJD.
Cuentos de la tinta china
Miquel Ferreres
Àmbit
Barcelona, 1993
Cuentos de la tinta china
recopila els acudits que Miquel
Ferreres ha publicat a La
Vanguardia, acudits relacionats
amb situacions puntuals,
magníficament dibuixats i que,
mesos després de la seva
publicació, encara provoquen
hilaritat. Miquel Ferreres va
néixer a Barcelona el 1949.
Es va iniciar en El Correo
Catalán i ha passat per
diferents mitjans informatius
fins arribar a la redacció de
La Vanguardia, on desenvolupa
les seves habilitats diàriament.
Els drets d'autor de Cuentos
de la tinta china han
estat cedits a l'associació
benèfica Metges sense
Fronteres.
Historia de la televisión en
España (1956-1975)
Josep Maria Baget Herms
Feed-Back Edicions
Barcelona, 1993
El periodista Josep Maria Baget
Herms, en aquesta Historia de la
televisión en España (1956-
1975), un llibre amb el qual
aprofundeix en el camí iniciat per
TVE durant el franquisme, delata
la manipulació que patia la
informació, i recorda com la
utilització de les notícies
internacionals, gairebé sempre
plenes de conflictes, violència i
corrupció, contrastava amb
l'idíl·lic panorama del que succeïa
a Espanya. Baget Herms enllaça
anècdotes i informacions
documentades. El seu llibre és
estructurat amb una lògica
didàctica. L'obra de Baget presta
especial atenció a personatges
com Jesús Àlvarez, un oficial
d'artilleria que podia llegir i fins i
tot redactar les notícies del
Telediario i presentar el mateix
dia un concurs; o Manuel Lozano
Sevilla, director d'espais taurins
de TVE en 1962, que era el
taquígraf personal de Franco; o
Roque Pro, director general de
TVE designat per Fraga, que
acostumava a rebre els seus
subordinats amb una pistola sobre
la taula.
Josep Maria Baget Herms, a més
a més de professor de Teoria i
Anàlisi de la Televisió a la
Universitat Autònoma de
Barcelona, és un vell crític
televisiu, un ressenyador estricte,
a l'estil americà clàssic. En
aquest seu darrer llibre
-anteriorment havia escrit, entre
d'altres, Televisión, un arte
nuevo (1965) i 18 años de
TVE- Baget Herms narra una
historia no oficial dels darrers
vint anys del franquisme.
Capçalera. Juliol-Agost 1993
43
DEONTOLOGIA
"En el lliure exercici d'aquesta responsabilitat les cadenes de televisió, en
el context de les estratègies de la programació de cada una d'elles,
"Primer. Declaren la seva voluntat d'afavorir, especialment en la
programació dirigida al públic infantil i juvenil, els valors de respecte a la
persona, de tolerància, solidaritat, pau i democràcia, en el marc
establert per la Constitució Espanyola, per la legislació pròpia del sector
àudio-visual i pels compromisos que es poguessin adquirir per Espanya
en el marc de la Comunitat Europea i la Comunitat internacional.
"Segon. En conseqüència amb l'anterior, acorden afavorir, a través
del mitjà televisiu, la difusió de valors educatius i formatius, cultivant
el potencial formatiu de la televisió, sense perjudici d'altres funcions
que el mitjà televisiu té.
"Tercer. Així mateix declaren la seva voluntat d'evitar la difusió de
missatges o imatges susceptibles de vulnerar de forma greument
perjudicial els valors de protecció de la infància i la joventut,
especialment en relació amb:
a) La violència gratuïta ofensiva a les persones, la presència de la
qual s'evitarà quan contingui una crueltat traumatitzant per al públic
infantil o juvenil.
b) La discriminació per qualsevol motiu, per la qual cosa s'evitarà la
difusió de missatges atemptatoris per a la dignitat de les persones o
que impliquin discriminació o menyspreu cap a elles per raó del seu
color, raça, sexe, religió o ideologia.
"En relació amb la violència i la discriminació, no es pot ignorar ni
amagar als menors que vivim en un món en què, per desgràcia, n'hi
ha. No es tracta d'amagar la violència, sinó de no presentar-la com
a mereixedora de ser imitada.
c) El consum de productes perniciosos per a la salut, per al qual fi
s'evitarà la incitació al consum de qualsevol mena de drogues.
d) Les escenes d'explícit contingut sexual que, al mateix temps que
manquin de valor educatiu o informatiu, siguin capaces d'afectar
seriosament la sensibilitat de nens i joves, s'evitaran en els programes
propis de l'audiència infantil i els seus talls publicitaris.
e) El llenguatge innecessàriament indecent, i també l'ús
deliberadament incorrecte de la llengua, s'exclourà.
Ambit i interpretació de les normes
"La declaració de principis que es contenen en el present document es
configura com un marc en què les cadenes de televisió que el
subscriuen desenvoluparan la seva activitat. Es tracta d'uns principis que
defineixen l'objectiu a assolir, permetent que cada cadena, dins de la
seva llibertat i independència de programació, tracti d'aconseguir-lo
usant els criteris que estimi més adequats, particularment pel que fa als
valors humanístics, formatius i educatius que tenen interès a promoure.
"Les orientacions indicades hauran de tenir-se en compte tant en la
programació pròpiament dita, com en la publicitat que d'aquesta es
difongui en programes dirigits a l'audiència infantil i juvenil o que es
transmeti per altres mitjans de difusió.
"En tot cas, i atenent també la responsabilitat exigible als pares, les
cadenes de televisió advertiran, al començament dels espais emesos
en els horaris de previsible audiència infantil, si hi ha escenes de
violència o sexe que puguin ferir la sensibilitat infantil.
"Les cadenes de televisió i el Ministeri d'Educació i Ciència, en la
seva condició d'impulsor del present Conveni, realitzaran el
seguiment del que s'hi preveu a través de reunions conjuntes, en el
marc de col·laboració que aquest acord representa, amb la finalitat
d'acordar consensuadament les iniciatives i recomanacions
necessàries per al millor compliment dels compromisos assumits.
Compromisos del Ministeri d'Educació i Ciència
"En relació amb aquest codi, i com a contribució pròpia, el Ministeri
d'Educació i Ciència i, en el seu cas, les Conselleries de les Comunitats
Autònomes, es comprometen a:
"1. Impulsar a través de les unitats especialitzades, tal com el CIDE
(Centre d'Investigació, Documentació i Avaluació), i a través
d'institucions universitàries i d'investigació d'estudis generals teòrics
i pràctics sobre la influència de la televisió en el públic infantil i
juvenil i en el mitjà escolar.
"La informació i les valoracions que continguin aquests estudis i
informes seran transmeses preferentment i amb regularitat a les
emissores de televisió.
"2. Desenvolupar una campanya entre els professors, alumnes i pares,
a través dels seus propis centres d'ensenyament, per tal de promoure
els valors de respecte a la persona, solidaritat, pau i democràcia i, en
general, les aportacions positives que l'experiència televisiva pot
produir en el desenvolupament personal dels alumnes. En el marc
d'aquesta campanya, el Ministeri produirà un programa dirigit als
alumnes, pares i professors, que també es facilitarà a les cadenes de
televisió per a la seva possible emissió".
Signen el conveni el Ministeri d'Educació i Ciència, Televisión
Española, Antena 3TV, Tele Cinco, Canal Plus, la Conselleria
d'Educació d'Andalusia, l'empresa pública de "ràdio i TV d'Andalusia, la
Conselleria d'Educació de Catalunya, la Corporació Catalana de Ràdio i
TV, la Conselleria d'Educació de Galícia, la Companyia de Ràdio i TV
de Galícia, la Conselleria d'Educació de Madrid, l'empresa pública
Ràdio i TV de Madrid, la Conselleria d'Educació del País Basc, la Ràdio
i TV del País Basc, la Conselleria d'Educació de la Comunitat
Valenciana i l'empresa pública de Ràdio i TV valenciana. •
Libro de estilo de ABC
Editorial Ariel. Barcelona, 1993.
240 pàgs.
De no haver-hi cap llibre d'estil,
s'ha passat a la sobresaturació.
Els anys vuitanta es va obrir la
veda i ara qualsevol mitjà que es
preui ha de tenir el seu llibre
d'estil. Allò d'abans que "cada
maestrillo tiene su librillo", o dit
en termes periodístics, que
cadascú té els seus truquets per
fer un bon diari o una bonica
crònica, ha passat a la història.
Ara l'important no és la creació
personal, sinó la uniformitat i el
sotmetiment a les normes dels
sergents del llibre d'estil. El diari
ABC se suma ara a aquesta
eclosió de periodisme casernari
amb instruccions tan suculentes
com ara que "en la entrevista no
se omitirá el tratamiento debido
o' dirigido a la persona
entrevistada".
Barcelona de Blanco
Dibuixos de Josep Maria Blanco
Ibarz i textos de Josep Maria
Cadena
Ediciones B. Barcelona, 1993
64 pàgs.
Blanco, l'anònim ajudant i
successor de Benejam en les
historietes de la família Ulises al
TBO, i el creador de tants
personatges d'aquesta publicació,
ha elaborat 28 làmines amb
paisatges de Barcelona que
segueixen aquell estil de multituds
inventat i tan ben desenrotllat per
Opisso. No és una Barcelona de
salons buits i paisatges idíl·lics,
sinó la Barcelona agitada i
pròxima a la densitat de Calcuta
que s'acosta molt més a la
realitat. Cada làmina va
acompanyada d'un text breu del
periodista Josep Ma. Cadena, que
sap mantenir-se en un
correctíssim to de sobrietat que
combina la informació
-documentada i posada al dia-
amb l'anècdota i el to literari. Lluny
de l'acudit fàcil i del text vacu i
grauït tan freqüent en aquesta
mena de llibres, Cadena ha trobat
el punt just per no enfarfegar el
lector ni deixar-lo in a Ibis.
Els presidents de la Junta
d'Obres del Port de
Barcelona
Jaume Fabre / Josep Maria
Huertas
Lunwerg Editores. Barcelona,
1993
132 pàgs.
Rigorós treball d'historiador portat
a terme per dos periodistes/
historiadors que aquest cop han
tendit més cap a la vessant de la
investigació que a la de la
divulgació. Biografies de 25
il·lustres representants de la
burgesia barcelonina dels quals no
es coneixia pràcticament cap dada
(ni tan sols surten a la GEC),
malgrat la seva importància
decisiva en els afers polítics i
econòmics d'un període que va
des de la Revolució de 1868 fins a
la transformació de la Junta
d'Obres en Port Autònom, el
1978. Cent deu anys d'història de
Barcelona i de Catalunya amb
informació absolutament inèdita
en la seva quasi totalitat, fruit d'un
laboriós i molt difícil treball d'anys
de recerca en arxius públics i
privats. El món dels consells
d'administració i les corporacions
internacionals, el món de la
burgesia que va col·laborar amb el
franquisme com ho havia fet abans
amb els règims polítics que li havia
convingut per conservar els seus
interessos intactes. Del llibre, se
n'ha fet una edició en català i una
altra en castellà, i inclou els retrats
en color dels 25 presidents.


Les televisions acorden un codi ètic d'autoregulació

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert