López, Julia

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Capçalera. Desembre 1995 /Gener 1996
25
PROFESSIONAL
Dones periodistes per la
cooperario mediterrània
Al fòrum "Les periodistes, la Mediterrània i el
futur" es va tractar la lluita per la igualtat
—Julia López—
Reclamar el paper de les dones com a
agents del canvi social i com a principals
promotores de la pau entre les dues
riberes de la Mediterrània, estimulant el
seu protagonisme, no sols com a millors
interlocutores, sinó també com a fonts
informatives més adients, ha estat una de
les conclusions més importants del fòrum
que va aplegar durant els dies 1 i 2 de
desembre unes 50 periodistes de països
mediterranis de les ribes nord i sud.
Venien de llocs molt diferents i allunyats: Isabelle
Fougère, de França, Michal Swartz, d'Israel, Nella
Condorelli, de Sicília, i Fawzia Talout, del Marroc,
i fins i tot de països veïns amb relacions no gaire
amistoses entre ells, com Irini Nicoloupolou, de
Grècia, i Gila Benmayar, de Turquia, o Eisa
Baskhevani, d'Albània, i Branca Berberijam, de
l'ex Iugoslàvia... i, malgrat tot, com a dones i com
a periodistes, es van posar d'acord en l'essencial:
"Encara queda molt a fer perquè la dona arribi a
una situació d'igualtat en la professió. La situació
de precarietat laboral és greu, tant als països del
nord com del sud, però en aquests últims, com
per exemple Algèria, la lluita encara és de mera
supervivència, perquè ser dona i periodista és un
doble motiu per convertir-se en objectiu del
terrorisme integrista".
Solidaritat i cooperació primer de tot
Precisament la intervenció de la periodista
deCatalunya
x
o
ce
LU
<
OC
5
CL
GO
O
algeriana Amel Bumedien, redactora dels diaris El
Watan i Liberté, va provocar un moment
d'intensa emoció a la sala d'actes del Col·legi de
Periodistes, on es va celebrar el Fòrum: "No sé a
quants enterraments he assistit últimament; no
porto el compte de quants col·legues han estat
assassinats... M'agradaria explicar la sensació
d'anar pel carrer amb la por al cos, i la de no
poder veure mai la teva família. De vegades em
penso que ja estic morta, i malgrat tot tinc
l'esperança de poder viure al meu país democràtic
i lliure". La situació d'aquesta periodista, que
actualment està exiliada a Barcelona, va donar
peu que s'aprovés un comunicat de denúncia i
solidaritat amb els periodistes algerians. També es
va aprovar, a les conclusions, un punt per crear
una xarxa d'acollida de professionals amenaçades
digna i segura a Europa.
Aquest encontre va resultar apassionant, i no
només per les conclusions a les quals es va arribar
—aprovades gairebé per unanimitat— i el
Ponència "Cap a una xarxa de
periodistes de la
Mediterrània": Montserrat
Minobis, Isolina Cueli, Irene
Nicolopoulou i Nesma El-
Batrik.
—Estimular el protagonisme
femení com a font
informativa ha estat una de
les principals conclusions—
Capçalera. Desembre 1995 /Gener 1996
26
PROFESSIONAL
Acte inaugural del fòrum:
Núria Llorach, de l'Institut
Català de la Dona, Germán
Díaz Fandos, de DGX, Joan
Guitart, Montserrat Minobis i
Josep Pernau.
compromís explícit i personal assolit per
cadascuna de les participants per impulsar la
creació d'una xarxa de periodistes en el seu propi
país, amb capacitat de coordinar-se amb una
xarxa més general de periodistes de la
Mediterrània. No s'ha volgut crear una
"superestructura" formal, però s'ha fet el primer
pas d'un llarg procés, que seguirà amb intercanvis
d'informació i una propera trobada el mes
d'octubre del 1996 a Atenes.
Establir objectius comuns
Durant dos dies, unes 50 periodistes van posar
sobre la taula les seves preocupacions, van
explicar la situació de les professionals del seu
país i van parlar del temes objecte de les
ponències. Aquest Fòrum va ser organitzat per
l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya,
com a coordinadora a Espanya de la Xarxa
Europea de Dones Periodistes, gràcies al
patrocini de la Comissió Europea, la unitat per la
Igualtat d'Oportunitats de la DGX a Brussel·les i
la col·laboració d'altres institucions, com el
mateix Col·legi de Periodistes de Catalunya, la
Diputació de Barcelona, l'Institut Català de la
Dona o el Fòrum Civil Euromed, que dos dies
abans va integrar en les seves sessions quatre de
les nostres ponents.
Per poder portar a terme un debat sobre el paper
de la dona periodista a l'àrea mediterrània es va
decidir realitzar aquest Fòrum immediatament
després de l'Euroconfèrencia de la Mediterrània i
dels Fòrum Civil Euromed, aprofitant l'avinentesa
que durant uns dies Barcelona es convertia en el
centre del debat tenint la Mediterrània com a
Emma Attallah Soula, Germán Díaz Fandos, cap de
periodista de Tunis: secció de DGX Brussel·les:
"Cal establir un consens
sobre el lloc i la funció de
les periodistes, que no es
poden seguir conformant
als mitjans amb el
confinament les seccions de
moda, cuina i
puericultura"
"Des de la unitat de la
Direcció General X, que
dirigeix Colette Flesh, i des
de la secció d'Informació i
Projectes al Gran Públic que
dirigeixo, farem el possible
perquè la UE col·labori en
els vostres objectius".
Col·legi
de Periodistes
c Catalunya
—Fawcia Talout: "Mai no
m'havia imaginat tantes
dificultats per a un projecte
de revista per a dones"—
Capçalera. Desembre 1995 / Gener 1996
27
PROFESSIONAL
protagonista principal de les converses. Totes les
assistents van estar d'acord en la neccesitat de
definir l'espai mediterrani i de proposar vies
d'intercanvi i col·laboració entre les dones
periodistes de tots els països d'ambdues riberes, i
per això, la primera cosa a fer és trencar el mur
de desconeixement, intercanviar informació per
saber qui som i explicar quina és la situació de
cada país.
Milagros Pérez Oliva, responsable-coordinadora
de l'àrea de societad d'El País a Catalunya, a la
seva ponència "La perspectiva del gènere a la
informació" va posar èmfasi en dues qüestions
concretes: "La potenciació de les dones, no
només com a protagonistes, sinó també com a
fonts d'informació alternatives, i el retrobament
de la lluita sindical contra la precarietat laboral
que afecta principalment les dones". Per a
aquesta periodista, i tal com es va confirmar en el
debat posterior, és necessari posar en qüestió les
condicions de producció de la informació de tipus
masculí —que actualment és la dominant—, si
volem arribar a una professió més humana". Cal
establir altres rutines de producció, com també
condicions de treball diferents, com podria ser la
dedicació completa durant quatre jornades i la
resta de temps per a un mateix, perquè és
evident que mai no es compleix l'horari de 7
hores establert als convenis".
També es va incidir en la valoració del discurs
privat que condiciona la vida quotidiana com a
discurs social a establir. Segons una de les
participants, "les condicions laborals fan
impossible compartir equilibradament la
maternitat i la professió", i una altra va afegir:
"Totes hem viscut alguna vegada allò que si
Isotta Gaeta, coordinadora
de la xarxa italiana:
"Cal aprofitar al màxim les
possibilitats que ofereixen la
UE i les nostres pròpies
organitzacions nacionals;
difondre la guia Euromed i
fomentar la implantació
d'una xarxa en tots els
països"
Irene Nicolopoulou,
periodista, coordinadora de
la Xarxa Grega:
"Nosaltres, les dones
periodistes, tenim la
possibilitat de baixar el to
de discussió en els mitjans,
donant exemple de més bon
tarannà i bona entesa entre
el Nord i el Sud"
—Concha Fagoaga: "Cal
reclamar una teoria del
discurs que origini el canvi
social"—
Capçalera. Desembre 1995 / Gener 1996
28
PROFESSIONAL
Montserrat Boix, periodista
d'Internacional de TVE:
"El que més costa és establir
una agenda eficaç de
contactes de professionals
del Sud i del Nord que ens
pugui servir de veritat per
avançar i disposar d'un
altre tipus d'informació"
Ponència "Vies d'intercanui a
les dues ribes de la
Mediterrània": Nella
Condorelli, Joana Gallego,
Montserrat Boix i Nesma El-
Batrik. A la dreta, Michal
Schwartz, d'Israel.
mostres massa el teu paper de mare et
consideren una mala professional".
Més formació per a les noves tecnologies
Les noves tecnologies van ser presentades des
de diferents vessants per la periodista i
escriptora Margarita Rivière, una mica escèptica
en la glorificació del seu ús, i la periodista
Assumpció Maresma, que lidera una de les
empreses pioneres en la comunicació
electrònica i que ha enllestit alguns projectes que
ja circulen amb normalitat a les autopistes de la
informació: "No crec en miracles", va afirmar,
després de mostrar-se cada vegada més
partidària que les dones accedeixin a la xarxa
telmàtica, "i és evident que les autopistes de la
informació no posaran fi a les diferències
socials, els conflictes, etc. La realitat del Sud és
molt dura i encara està molt allunyada de les
possibilitats tècniques. Però tot i que no
m'atreveixo a dir que Internet pugui ser un pont,
perquè encara no té suficient força, sí que puc
afirmar que de totes les tecnologies aquesta és la
Nella Condorelli, periodista
de Catània, Sicília (Itàlia):
"De vegades el Sud és al
nostre propi país. Cal crear
algun mitjà de comunicació
que reflecteixi la nostra
problemàtica? Scirocco
només va ser el primer
intent d'aquesta idea"
que pot estar més a prop nostre i pot permetre
una intercomunicació direccional i directa".
Sobre aquest punt, a les conclusions es va
aprovar el fet d'haver de potenciar la creació d'un
banc de dades sobre temes d'interès per a les
dones periodistes de l'àrea, i també desenvolupar
projectes de formació que ens permetin accedir a
les noves tecnologies de la comunicació (xarxes
telemàtiques, cable, Internet, etc.) tot mirant de
trobar les subvencions europees més adients per
promoure projectes comuns, com podria ser la
realizació de publicacions per via telemática.
També es va decidir impulsar l'obtenció d'un
espai més gran als mitjans de comunicació, tant
els editats per sindicats, associacions o
federacions (que fins ara no el tinguin en
compte) com als mitjans de comunicació
general: més presència dels temes que ens
interessen a les dones, més atenció al punt de
vista de la dona: "veure el món amb ulls de
dona", i una millora en el tractament del gènere
i un canvi en la imatge de les dones que ens
transmeten els mitjans •
—Gila Benmayar: "A Turquia
s'utilitza la dona als audio-
visuals, però se li impedeix
l'accés a càrrecs"—


Dones periodistes per la cooperació mediterrània

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert