Bigas, Jordi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Capçalera. Gener 1993
19
MITJANS
Quinze anys de revistes
ecologistes a Catalunya
Una cinquantena de capçaleres han anat
naixent i morint des que l'estiu de 1977
Alfalfa i Userda van donar el primer pas
—Jordi Bigas—
Per què no hi ha una revista ecologista
catalana? Aquesta pregunta no té una
resposta senzilla. L'únic que sabem és que
des de l'última restauració borbònica, a
Barcelona han fracassat diferents intents
de consolidar una revista periòdica
catalana dedicada als temes ambientals.
Així i tot, s'han dut a terme experiències
comunicatives suggerents i útils als
objectius immediats dels sectors
ecologistes. A més a més, a Catalunya
s'han editat revistes com Alfalfa, Userda,
La seva evolució fa que ja
no puguin ser contemplades
només com a mitjans de
premsa militant
CRITICA
ECOLOGICA
Y
Terra Verda i Bicicleta, totes elles
impulsades per equips de redacció no
professionals, sense estructures
empresarials, però amb una gran voluntat
d'acció.
El que s'anomena moviment ecologista, com
qualsevol corrent de pensament i acció, necessita
d'instruments comunicatius per donar a conèixer
els seus punts de vista programàtics i dir-hi la
seva respecte als problemes polítics i socials, a
banda de donar suport a les seves campanyes i
objectius; sobretot quan els mitjans de
comunicació convencionals resten tancats i
Capçalera. Gener 1993
20
MITJANS
O.L.: PM-63/1985
L'Ecologista
Òrgan informatiu del
Grup Balear d'Omilologia i Defensa de ia Naturalesa
Núm. 7 / Estiu do 1992
La incineració dels residus sòlids de Mallorca suposarà llençar
a l'atmosfera 400 Tm de gasos tòxics cada any
IktMmis
El Fiscal General de I Estat:
Fiscal o advocat del Govern?
Iss&
DEi
TITOLA
indiferents als seus valors. Però quan parlem de
la premsa ecologista no parlem exactament de
premsa militant. Parlem d'una proposta global
civilitzadora que pretén dur endavant una
revolució ambiental per plantar cara al desgavell
ambiental fruit d'un model industrial d'impacte
planetari. Tampoc no parlem d'un estil uniforme,
perquè tota aquesta revolució ambiental és
impulsada per una nebulosa, per una conspiració
sense comitè central, i ni tan sols té un programa
de presa de poder i de transició.
Les primeres publicacions ecologistes neixen
paral·leles a l'adveniment de les llibertats
democràtiques, i en poc temps arriben a
conformar canals de distribució no convencionals,
i fins i tot a treure el nas als quioscs. Aquest
recorregut més o menys cronològic no pretén
parar a totes les estacions ni citar totes les
capçaleres. Per redactar-lo, a petició de la
redacció de Capçalera, m'ha ajudat molt poder
consultar el fons documental de Francesc Josep
Deó i el de la Casa Verda de València.
L'estima de l'herba: Alfalfa i Userda
Editada per la ja mítica revista Ajoblanco,
Alfalfa neix a l'estiu de 1977 com a "revista de
ecología y alternativas". Paral·lelament, a la
tardor d'aquell mateix any, l'Ajo editava un extra
dedicat a la vida natural. A la portada sortia
fotografiat a color un home nu assegut enmig del
camp, un número animat per Jaume Roselló i
Diego Segura, del col·lectiu Taller 7. A la
presentació es podia llegir: "¿Una alternativa
más? todos hablamos de alternativas.
Hablamos. Pero son pocos los que la
construyen". Entre els col·laboradors d'aquest
revelador número figuraven els que després, l'any
següent, editarien Integral. Però Alfalfa -tan
fructífera i imaginativa com Ajoblanco- moriria
un any després, l'estiu de 1978, amb una
portada de l'il·lustrador de còmics Max i la
petició de: "recomendada la reproducción de
todos los artículos de esta revista".
Però el primer intent seriós de fer una revista
ecologista estrictament catalana va ser obra de
Santiago Vilanova.
Userda neix l'estiu de 1977 amb el lema de
"revista ecologista de Catalunya" i aconsegueix
treure al carrer dotze números amb articles en
castellà. Userda neix amb problemes econòmics
ja de bon començament: "L'estructura
informativa adoptada pel nostre col·lectiu ha
ensopegat amb un dèficit econòmic gairebé
crònic, que havia estat salvat mitjançant mil i una
peripècies". Posteriorment, l'any 1981 part del
material és reeditat en forma de quadern amb
una portada contundent que associa una torre de
refrigeració d'una central nuclear amb una torre
babilònica. Userda és una revista ecologista
radical que pretén estructurar un corrent
econacionalista, però que connecta decididament
amb l'ecologisme francès i britànic. Mitjançant el
Col·lectiu de Periodistes Ecologistes de Catalunya
(Vilanova, Reixac i Garcia) continuarien influint
en la informació ambiental com a professionals
de diferents diaris i revistes.
El primer intent seriós
de fer una revista ecologista
estrictament catalana va ser
obra del periodista Santiago
Vilanova
La marjal de Pego-Oliva:
una mala història
interminable
No a la incineradora!
Capçalera. Gener 1993
21
MITJANS
Amb una orientació diferent, dos anys després va
néixer Terra Verda, una revista gairebé bordada.
Dissenyada i animada per Isidre Rebenaque,
apareixia el novembre de 1982 com a protaveu
de l'Assemblea Verda. En els seus set anys de
vida utilitzà sempre paper reciclat, cosa que no
deixava de ser una certa heroïcitat. Els números
constaten la voluntat d'elaboració d'un
pensament verd insistentment independent.
Els ecollibertaris
Entre 1977 i 1980 passen uns anys
particularment fecunds. Als quioscs hom pot
trobar revistes mensuals com Ajoblanco (1973-
1980 i 1987 fins ara), El Viejo Topo, El
Ecologista (novembre 1979-novembre 1980),
Integral (1978), Mientras Tanto (1979), Alfalfa
(1977-1978) i Userda (1977-1981). L'esclat
llibertari a Barcelona i València va produir
diverses revistes alternatives molt relacionades
amb els sectors ecologistes llibertaris. A
diferència de les revistes relacionades amb els
sectors marxistes (Bien, Mentrestant/Mientras
Tanto i En Peu de Pau/En Pie de Paz), aquestes
connecten amb una tradició gràfica
underground que donarà pas a un fenomen de
fanzines, còmics i publicacions punkies.
Bicicleta, nascuda a Madrid el novembre de
1977, tingué una forta presència valenciana, on
residí una temporada per a finalment ser editada
i enterrada a Barcelona. A la portada del primer
número apareix un titular clarificador:
"Ecologismo y revolución". Un indi en bicicleta
aixecava la destral de guerra. La revista, que es
podia comprar al quiosc per 60 pessetes, seguí
fidel al seu nom i en portada sempre hi sortí una
bici. La publicació anà millorant en qualitat i va
desaparèixer el juliol de 1982, després d'haver
editat 47 números. Bicicleta va ser escola de
diferents periodistes, i se li podrien atribuir fills
com el diari Liberación, en el terreny comercial,
i Matahierba, en el militant.
Efectivament, l'abril de 1981 apareix a València
Malahierba, "periódico de libre expresión
crítica i libertaria" que incloïa articles en català
amb una abundosa informació ecologista, i en el
número 16 -de setembre de 1984- i últim, un
suplement titulat Herbasana. A Bicicleta se li
podria atribuir ser pare del projecte de premsa
més agosarat: el diari Liberación (9 d'octubre de
1984-març de 1985) i fins i tot un nét: Si
Volem, nascut la primavera de 1987, amb unes
acurades portades serigrafiades. Si Volem
descansa des de l'estiu de 1990, després d'haver
editat 8 quaderns.
Hem citat Integral. Aquesta revista va seguir
ràpidament, des de la seva aparició la tardor de
1978, el camí de la professionalització i de la
recerca d'un lector variat, més enllà dels sectors
militantistes ecologistes, naturistes i
vegeterianistes; uns lectors batejats amb el lema
de "vitalistes conscients". A hores d'ara és una
revista d'àmplia difusió a Espanya i recentment a
Amèrica Llatina, amb 18.000 subscriptors i unes
Et AVï'Jf»
UNA ENERGIA DESAPROVECHADA
LA DESERTIFICACION
v El Guadiana en peligro
LA INDUSTRIA BELICA EN ESPAÑA
La segona meitat de la
dècada dels setanta va ser
l'època més fecunda en
aparició de noves revistes -
alternative!»
N® 5 VERANO 1989 200 Pts.
TROBADES
ECOLOGISTES
INTERNACIONALS
DOSSIS®
Capçalera. Gener 1993
22
MITJANS
SER HUMANO Y NATURALEZA
Aquellos que para alcanzar lo que hay--
bajo el cíelo, interfieren en el curso de (arcosas,
no lo logran nunca. Puesto que lo que hay
bajo el cielo es como una embarcación sagrada
en la que es peligroso interferir. ■■■ 0
Aquellos que interfieren, la estropean
Aquellos que quieren apoderarse de ella,,Ia|)iéf<Jer
La fotografia d'un home
nu a la portada i
contraportada d'un extra
c/'Ajoblanco dedicat a la
uida natural va marcar
una època.
vendes entorn dels 60.000 exemplars. La volada
del fenomen Integral i la seva identitat tenen una
personalitat pròpia. L'editorial Ceasis edita a
hores d'ara, les revistes CuerpoMente, Altaïr i
Biblioteca Verde, el suplement El Correo del
Sol, Páginas Verdes, la col·lecció de
monogràfics i llibres, per no citar altres revistes
editades en el passat, com Natura Medicatrix,
revista professional trimestral per a l'estudi i la
difusió de les alternatives sanitàries (número 0,
hivern de 1982) i els quinze números de Cielo y
Tierra (primavera 1982-tardor 1986). El primer
número d'Integral ha estat reeditat vuit vegades,
la qual cosa constata la fidelitat i la renovació del
seu públic, que col·lecciona una revista a cavall
de la notícia i de la divulgació.
La premsa antinuclear
Una de les publicacions més fructíferes del
moviment ecologista va ser el Bien, acrònim del
Boletín de Información de Energia Nuclear
que Vicenç Fisas va donar a llum el juny de
1978. Portaveu del Comitè Antinuclear de
Catalunya (CANC), va influenciar intensament el
naixement del moviment antinuclear. En aquells
anys, doctes previsions del Govern i de la
indústria estimaven en 37 el nombre de reactors
nuclears necessaris per als anys 90. El Bien va
servir per canalitzar informació europea i
orientar la cinquantena de col·lectius que amb
molts esforços poden contemplar com, a hores
d'ara, tan sols hi ha deu reactors nuclears
comercials, si hi incloem el de Vandellòs I, en
procés de desmantellament. Amb el temps, el
Bien intentà d'ampliar continguts més enllà de la
temàtica energètica però, finalment, amb 27
números a l'esquena, desapareixia l'abril de
1983. Dos anys després, el butlletí del Servei
Mundial d'Informació sobre l'Energia (Wise),
elaborat entre Tarragona i Reus, va intentar
omplir el buit deixat pel Bien i, amb caràcter
mensual, publicà 17 números fins a l'abril de
1986. Curiosament, la revista moria el mateix
mes que es produïa l'accident de Txernòbil, que
soterrava definitivament la credibilitat de l'energia
nuclear. La Taula Antinuclear edità set números
del butlletí Alarma, el darrer en setembre de
1983, i cal sumar-hi la publicació de diferents
butlletins de grups locals contra la nuclearització i
les mines d'urani.
Ens hem decantat per explicar alguns dels
projectes comunicatius de diferents col·lectius
centrats en temes sectorials. Aquest és també el
cas d'Ecoagricultura, portaveu de la
Coordinadora d'Agricultura Ecològica (CAE).
El primer quadern va aparèixer el gener de
1985, i la primera etapa es va tancar el
desembre de 1989, amb el número 25, donant
llum a una segona etapa en català.
La premsa pacifista
La premsa ecologista catalana ha tingut una gran
relació amb la premsa antimilitarista i pacifista.
La Fullaraca, per exemple, recollia sovint les
activitats del moviment d'objecció de consciència.
En un lloc destacadíssim, La Puça i el General,
nascuda com a portaveu del Ganva (Grup
d'Acció No Violenta Anti-Otan), el novembre de
1979 al Casal de la Pau, centre alternatiu del
carrer Bruc on també es reunia el CANC.
Després de diferents etapes, La Puça moria el
març de 1990, havent editat 59 números.
La Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural,
altrament dita DEPANA, editava el febrer de
1978 el número 0 de Titola, un extravagant
nom per a un butlletí que "no pretén ser cap
òrgan oficial de la societat, ni tampoc volem que
es converteixi en un mausoleu amb contalles
fredes i sense ànima de les activitats de
DEPANA". Posteriorment, l'estiu de 1988 la lliga
edità un butlletí més seriós que ja ha vist vuit
números, entre els quals destaca la diagnosi
sobre l'estat de la natura a Catalunya. La
cancel·lació de l'ajut d'un patrocinador congelà la
continuïtat d'aquesta interessant revista
naturalista.
Fora de Barcelona
A Girona, La Fullaraca, nascuda el març de
1980, aconseguí d'editar 48 números. La revista
ecologista de Girona s'acomiadava la tardor de
1984 amb aquest balanç: "Lluny de plors i
lamentacions, cal veure la gran quantitat
d'informació i documentació generades. Més de
1.500 folis de dades és una quantitat no gens
menyspreable". Seria interessant saber quina
influència ha tingut La Fullaraca en la notable
informació ambiental que es pot trobar a la
premsa gironina actual.
La Casa Verda, publicació d'Acció Ecologista
Agró, és un cas ben singular. Inicialment, es
tractava d'un butlletí destinat a recollir les
activitats i campanyes promogudes des del centre
Una allau imaginativa i
una capacitat empresarial
nul·la han caracteritzat les
publicacions aparegudes
Capçalera. Gener 1993
23
MITJANS
alternatiu obert l'any 1982, seu de diferents
col·lectius ecologistes, verds i alternatius. A poc a
poc la publicació es va anar consolidant i el
darrer número, 73, recull articles de pensament,
periodístics i entrevistes. Amb una tirada de
3.000 exemplars, La Casa Verda és una de les
poques revistes periòdiques escrites íntegrament
en valencià i editades amb rotativa.
A les illes Balears, l'intent de consolidar una
revista amb el nom de L'Ecologista, editada la
primavera de 1985 en format diari, no va
quallar, malgrat l'empenta del biòleg Xisco
Avellà. Ara, L'Ecologista ha rebaixat
plantejaments i és lorgan informatiu del Grup
Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa
(GOB), amb 7 números editats en format Dina4.
A Menorca, el mateix grup edita Socarrell,
nascuda l'abril de 1984 i amb 12 números
editats.
Alguns intents de consolidar publicacions
ecologistes locals o comarcals han aconseguit
una certa continuïtat. Aquest és el cas de La
Carrasca, nom de la publicació de la Colla
Ecologista La Carrasca d'Alcoi, nascuda el maig
de 1987, i que fins al desembre de 1991 han
editat 14 números. Altres publicacions comarcals
recents són La Sitja del Llop, revista del
Montseny (número 1, juliol 1991) i Full
Informatiu del Grup per a la Defensa de la
Natura del Berguedà (número 4, març de
1992). A Campanet, Correu Verd, una
dinàmica publicació juvenil ecologista, acaba de
publicar el seu número 25.
Queda també per a la història Maresme Verd,
editada inicialment per la Coordinadora
Ecologista del Maresme i desapareguda l'estiu de
1987 amb 25 números al carrer, després d'una
etapa que es va iniciar a la tardor de 1986 com a
publicació ecologista i cultural.
Cal dir que tota la ingent activitat dels grups
ecologistes locals -que els ecologistes anomenen
comarcals- va trobar un singular sistema de
difusió. L'invent, ja mort després de 32 números
(setembre de 1990), va ser batejat amb el nom
de Full dels Grups d'Estudi i Defensa de la
Natura, necessitats de socialitzar les seves
campanyes. La presentació de les activitats
adoptava el caràcter d'una espècie de fitxa on es
podia trobar el logotip, l'adreça i una descripció
de l'activitat en curs. Els coordinadors de
l'aventura, l'Associació per la Defensa i Estudi de
la Natura (Adenc), amb seu a Sabadell, publiquen
ara uns fulls monogràfics, els Eco, dedicats
cadascun a temes com l'agricultura ecològica,
l'efecte hivernacle, el turisme de muntanya, les
minicentrals hidroelèctriques, l'ornitologia, les
deixalles, l'ozó o la fotografia de la natura, que
reflecteixen els àmbits d'actuació d'avui dels
grups naturalistes.
Premsa política
L'estiu de 1984 apareix L'Alternatiu, revista
d'Alternativa Verda (Moviment Ecologista de
Catalunya) que és la primera revista verda del
Principat. Ara la publicació és equinoccial i ja
n'han sortit 17 números. Els Verds del País
Valencià editen un butlletí anomenat País Verd, i
els de Mallorca, Els Verds.
Tot plegat, una cinquantena de capçaleres. Un
material amb la suficient dimensió per a ser
estudiat amb atenció. Una allau imaginativa i una
capacitat empresarial nul·la.*
MOTOR REPRIS
Gran Via Corts Catalanes, 484 (esquina Viladomat)
Tels. 424 93 04 / 423 85 74. BARCELONA


Quinze anys de revistes ecologistes a Catalunya

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert