Riera, Ignasi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Capçalera. Des. 93 - Gen. 94
5
TEMA DEL MES
La utilització de l'infant
pels mitjans de comunicació
Una jornada de debat ha posat en evidència
el menysteniment dels valors formatius de la televisió
— Ignasi Riera —
L'octubre de 1987, el Parlament de
Catalunya aprovava, per unanimitat, una
resolució sobre els maltractaments dels
infants infligits als menors. Entre les
propostes normatives del Dictamen, hi
havia la següent: "Cal adoptar mesures
perquè la legitimació de la violència no es
continuï manifestant durant les hores
d'audiència infantil als nostres mitjans de
comunicació, especialment la televisió".
L'octubre de 1993, la Comissió de Cultura
del Parlament aprovava una nova
resolució de denúncia de com els mass
media tractaven el tema de la infància. Al
llarg d'aquests sis anys, la violència de
tota mena, l'apologia dels valors
insolidaris, el culte a la força com a
àrbitre prioritari per resoldre els conflictes
socials i la utilització de l'infant com a
esquer publicitari han anat fent forat a
totes les programacions, mentre que,
alhora, ha anat perdent prestigi el
tractament sistemàtic de la problemàtica
El culte a la força com a
àrbitre per resoldre els
conflictes va fent forat a les
programacions
Capçalera. Des. 93 - Gen. 94
6
TEMA DEL MES
Col·legi
de Periodistes
de Catalunya
del nen, la seva vida escolar i associativa,
l'ús creatiu del temps lliure, la seva
formació per afrontar les exigències d'una
societat cada cop més endurida. D'altra
banda, els experts constaten l'estat
d'indefensió en què es troba l'infant,
objecte anònim de maltractaments sovint
per part de pares que al·leguen que el fill
és seu, i que "els poders públics no tenen
per què immiscir-se en les relacions
pares-fills".
Hi havia prou material per justificar la
iniciativa d'una jornada de treball
organitzada pel Col·legi de Periodistes de
Catalunya, amb la col·laboració
d'organitzacions especialitzades i de
professionals del treball social de
reconegut prestigi.
La Jornada sobre "La Infància a Catalunya i els
mitjans de comunicació", que va tenir lloc el
dilluns 22 de novembre de 1993, amb una
assistència de prop de cent professionals de la
informació i del treball social, ha estat possible
gràcies al patrocini de la Diputació de Barcelona
i de la Conselleria de Benestar Social de la
Generalitat de Catalunya. A la cloenda hi van
prendre la paraula la diputada-presidenta de
l'Àrea de Serveis Socials de la Diputació de
Barcelona, Maria Teresa Arqué, el conseller de
Benestar Social de la Generalitat, Antoni Comas,
i la ministra d'Afers Socials, Cristina Alberdi,
sota la presidència del degà del Col·legi, Josep
Pernau.
El debat va girar a l'entorn de tres blocs: el
primer amb professionals de la informació, el
segon amb professionals del treball amb la
infància, i el tercer amb polítics que promouen,
legislen i executen polítiques per a la infància.
Als assistents els va ser lliurat un dossier que
contenia els textos legislatius més importants
sobre la infància, i les dades de dos
estudis sociològics -especialment el de
Média Pouvoirs, "Jeunes et médias.
Leur rapport aux médias"- sobre la relació
d'infants i joves amb els mitjans de
comunicació.
S'utilitza l'infant com a
esquer publicitari i es fa
una explotació de la seva
ingenuïtat
Capçalera. Des. 93 ■ Gen. 94
7
TEMA DEL MES
El rol formatiu/deformatiu dels mitjans de
comunicació
Al llarg de la jornada va quedar clar un principi:
en la formació d'un infant d'avui hi té tanta
influència la família com l'escola i els mitjans de
comunicació. El principi, proposat per la mestra
d'Alcàsser Carme Miquel, va ser un dels eixos de
reflexió de la Jornada.
Montserrat Sintas, cap de premsa de Caritas
Diocesana, va presentar aquest primer bloc de la
Jornada amb un text esclaridor, en el qual
destacava:
El tractament sensacionalista per part dels
mitjans de l'assassinat de tres nenes al poble
valencià d'Alcàsser,
- la irresponsabilitat de les televisions a l'hora
d'emetre escenes violentes o amb càrrega sexual
en horaris d'audiència infantil,
- la utilització dels nens en els reality shows
(recordem la conversa telefònica entre dos pares
separats menyspreant el fill d'un d'ells),
- l'explotació de la ingenuïtat dels infants per
part de la publicitat, la promoció dels impulsos
agressius, i fins i tot sàdics, en els vídeojocs,
- la publicació a la premsa de fotografies de la
nena de 5 anys obligada a satisfer les desviacions
sexuals del duc de Feria,
- la intromissió constant en la intimitat dels
menors...".
"Tots aquests", va dir Montserrat Sintas, "són
temes que han generat una profunda
preocupació entre els pares, els educadors i els
responsables socials.
"Però la nostra és una professió (em refereixo a
l'exercici del periodisme) que comença a perdre
les referències ètiques i les velles escales de valors.
Tot val en la lluita per l'audiència o les vendes.
Res no detura aquesta cursa irrefrenable cap al
suïcidi moral: ni les protestes, ni les reflexions ben
argumentades, ni els codis d'ètica (per cert,
vulnerats instants després de ser signats). El nen
continua sent la víctima propiciatòria de la
irresponsabilitat de molts mitjans.
"Els mitjans s'atreveixen amb els nens perquè
saben que no tenen possibilitat de defensar-se ni
capacitat de resposta. Transgredeixen els seus
drets aJa intimitat, perquè pensen que no tenen
drets. És una actitud cínica i covarda.
"Pot semblar que utilitzo adjectius excessivament
durs. Doncs són moderats, si els comparem amb
els de l'escriptora Marta Pessarrodona quan, en
un article recent, parlava de 'terrorisme televisiu'
en referir-se a la utilització del sensacionalisme i
l'obscenitat en nombrosos programes.
"Pot semblar també que aquesta introducció és
massa fatalista. Doncs les estadístiques són
encara més esgarrifoses.
"Un estudi de la Societat Europea de
Biosociologia considerava els nens com la
població de màxim risc davant el consum
d'imatges televisives. L'ús indiscriminat de
programes televisius provoca, segons aquesta
enquesta, augment de la violència verbal i física,
conductes imitatives, passivitat i malsons.
"Un altre estudi de l'Associació Espanyola de
Pediatria va calcular que un nen pot arribar a
veure fins a 12.000 actes violents en un any, i
avisava de l'aparició d'un nova patologia els
efectes de la qual són imprevisibles. La mateixa
institució denunciava que les televisions
conculquen permanentment la Constitució
Espanyola, la Convenció dels Drets del Nen i la
Carta Europea dels Drets del Nen. 1 dibuixava un
futur gens esperançador quan alertava sobre (i
cito textualment) 'la trista realitat social que
camina cap a l'empobriment cultural, moral i
intel·lectual de la societat'.
"I no em puc estar de citar aquell informe d'un
grup de psicòlegs nord-americans que afirmava
que mirar constantment la televisió pot fer
disminuir el quocient intel·lectual dels nens uns
50 punts. La pantalla, deien, produeix una
espècie d'estat d'hipnosi que provoca una
disminució de les ones cerebrals, i això fa que
-especialment el nen- s'acabi creient qualsevol
cosa que li diguin els programes o els anuncis.
"En aquest marc de brutal manipulació de la
ment infantil, resulta significatiu el resultat d'una
enquesta recent entre els adolescents, feta per la
Confederació Espanyola de Pares d'alumnes: el
60,3 per cent dels escolars de 8è d'EGB i 2n i 3r
de BUP consideren que la televisió és la
responsable del seu fracàs escolar.
"Aquesta dosi constant d'escenes escabroses en
els mitjans i les seves conseqüències en els nens,
futurs ciutadans, provoca no pocs interrogants,
perquè no existeixen antecedents:
- quina societat s'està construint al marge de la
nostra escassa capacitat decisòria?
- quines persones ens estan modulant, tot i els
nostres esforços per evitar-ho?".
La televisió pública
Per la seva banda, el periodista Joan Barril va
recordar la gravetat de la inhibició dels consells
assessors i dels consells d'administració dels ens
públics de ràdio-televisió, empesos per la
competència dels mitjans privats a endinsar-se en
el món gairebé insultant de la humiliació
sistemàtica dels infants. En aquesta línia, la
periodista Júlia Otero va explicar la problemàtica
de la lluita per l'audiència i del sentit de les
programacions televisives a les hores punta, amb
una consideració digna de ser retinguda: no
únicament la programació infantil, sinó la
totalitat de la programació televisiva es fa
pensant en els nens, que acaben essent la
mesura inspiradora de les programacions.
La periodista Montserrat Minobis va recordar la
importància dels mitjans radiofònics, de la
consideració de l'infant com a simple consumidor
i de la deserció educativa dels mitjans de
comunicació en relació amb els infants.
Per la seva banda, la periodista Milagros Pérez-
Oliva va analitzar l'in crescendo en la perversitat
de les informacions sobre la infància des de fa un
any, a partir dels fets d'Alcàsser. Va venir a dir
que les televisions han ocupat a Espanya
l'espai de "periodismo carroñero" que en
A la pàgina de l'esquerra,
tres de les taules de la
jornada de debat. Sobre
aquestes ratlles, la
diputada Rosa Barenys,
que va intervenir a la
quarta, i la ministra
d'Afers Socials, Cristina
Alberdi, amb el degà del
Col·legi, Josep Pernau.
Mirar molt la televisió
pot fer disminuir el
quocient intel·lectual dels
nens uns 50 punts
Capçalera. Des. 93 - Gen. 94
8
TEMA DEL MES
d'altres països d'Europa ocupa la premsa
sensacionalista. La lamentable claudicació dels
mitjans de comunicació de titularitat pública, tant
com la falta d'escrúpols d'alguns mitjans
d'iniciativa privada, ens aboquen a una greu
contaminació periodística en què, com deia Joan
Barril, només interessa "el compte de resultats".
El setge dels media
En aquest bloc, va resultar especialment emotiu
el testimoniatge de Carme Miquel, mestra
d'Alcàsser, que va denunciar el setge continuat,
irrespectuós -penetrant fins i tot a les aules—
dels media, que atorgaven protagonisme als
joves pel sol fet de ser joves i de viure en un lloc
on havien passat fets terribles.
Carme Miquel va denunciar enèrgicament la
manipulació informativa pel que fa a les actituds
dels habitants d'Alcàsser: "Aquella nit el
protagonista era el silenci afligit de la població, i
els mitjans de comunicació van violar aquest
silenci per fer creure que la gent cridava i
demanava a crits la pena de mort". Va insistir
també, Carme Miquel, en la
banalització/trivialització dels fets, en la
justificació sistemàtica de la violència i en el fet
que els infants són espectador de tota la
programació televisiva.
En tot cas, els professionals de la informació es
van mostrar preocupats pel creixement accelerat
d'una altra manera de fer televisió. Com deia
Júlia Otero, als ulls dels EUA, on gairebé sembla
que fabriquin el crim per poder-lo convertir en
matèria informativa, les nostres programacions
més aberrants els deuen semblar d'una ingenuïtat
infreqüent.
Van insistir també en un altre concepte: el
professional que dóna la cara s'enduu tots els
cops, totes les "bufetades".
En aquest terreny, però, ningú no és ingenu. No
ho és el publicitari, quan abusa dels nens, ni els
responsables del mitjà, ni la família, ni els
telespectadors.
Els professionals del treball amb la
infància
La senadora i professora d'Ètica Victòria Camps
va coordinar aquest àmbit. Acaba de proposar al
Senat la creació d'un grup que estudiï l'ètica
televisiva, ja que és un deure de la societat
democràtica exigir una programació de les
televisions públiques més digna. L'actual no
reflecteix la nostra realitat, vulnera la nostra
intimitat i desatén el dret del nen. Després
d'alertar sobre actituds apocalíptiques d'alguns
ensenyants sobre els mitjans de comunicació, la
senadora Camps invità a un diàleg
interprofessional més estret entre professionals
que treballen en el camp de la infància.
Joan Batlle, del moviment Movibaix, escola per
al temps lliure amb deu anys d'existència al Baix
Llobregat i a l'Hospitalet, va reclamar polítiques
globals de la infància, tot recordant en què
esmercen els infants les 24 hores del dia. Va
insistir en un punt important: l'infant s'ha de
formar tenint en compte el seu entorn. La
societat no té una imatge social de la infància i
sembla que menystingui, com si ja no existís, tot
allò que no apareix als mitjans de comunicació.
Per la seva banda, Berta Boadas, de Creu Roja, va
subratllar la importància de la infància maltractada
i la dels drets plens que corresponen a la infància
com a col·lectiu. Va insistir en la falta de recursos
de moltes famílies a l'hora d'exercir com a
educadores dels seus infants, i també en l'excés de
feina dels educadors i dels treballadors socials, fet
que els impedeix sovint un seguiment en .
profunditat de cada cas i de cada problemàtica.
Carlos López-Muñiz, magistrat del Jutjat de
primera instància número 28 de Madrid, aportà
al debat una actuació de notable interès: havia
impedit l'emissió anunciada d'un programa
televisiu perquè hi havia indicis d'una possible
violació dels drets de l'infant a la intimitat. Dues
constatacions de la intervenció de López-Muñiz:
els límits de la legislació vigent i el
desconeixement d'aquesta legislació per part dels
responsables dels mitjans de comunicació.
Esther Mallas, cap del programa per a la Infància
i l'Adolescència de l'Ajuntament de Barcelona,
va constatar que només en situacions
excepcionals els treballadors socials demanen
suport als mitjans de comunicació. I que hi ha un
cert recel per part d'aquests treballadors socials
envers uns mitjans que, davant d'una situació
infantil o juvenil conflictiva, es pregunten "què
passa o com passa" i no "per què passa, què pot
fer la societat per resoldre el problema".
Els ponents d'aquest bloc van coincidir en la
necessitat de provocar un canvi d'actitud dels
adults respecte als nous drets dels infants, en el
La mestra d'Alcàsser va
denunciar el setge continuat
i irrespectuós sobre els
joves
Capçalera. Des. 93 ■ Gen. 94
9
TEMA DEL MES
refús de la frivolitat informativa i en la necessitat
de disposar d'una legislació que empari els
menors, ja que, com afirmava Victòria Camps,
els sempre lloables codis ètics d'autoregulació no
funcionen.
Polítiques a favor de la infància
Tant el poder executiu com el legislatiu i el
judicial han proposat mesures polítiques que
tenen en compte la infància i els seus drets.
Rosa Barenys, presidenta de la comissió de
Política Social al Parlament de Catalunya -i
que ja havia presidit la comissió que va
presentar, el 1987, el Dictamen sobre els
maltractaments infligits als infants— va
recordar les diferents manifestacions
parlamentàries sobre els drets de la infància.
Va demanar, en concret, l'elaboració d'una llei
promesa massa cops -la Llei de la Infància-
que permeti un impuls polític més clar a
polítiques més integrals per a la infància.
Barenys va proposar, a més, la creació d'una
comissió d'experts per difondre els drets dels
menors. En la mateixa línia, Jordi Cots,
advocat dels drets per a la infància, considerat
sovint com el veritable "síndic de greuges"
adjunt, especialitzat en la problemàtica infantil,
va insistir en la necessitat de crear un consell
assessor per a la infància, amb caràcter
interdepartamental i amb la presència de
representants de les organitzacions no-
governamentals que avui dia treballen en
aquest camp.
La directora general de la Infància, Carme
Drópez, es va sumar a les crítiques de molts
dels ponents a les actituds i programacions de
la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió,
que considera poc respectuosa a l'hora
d'emetre programes que poden ferir la
sensibilitat d'infants i d'adolescents. Va
explicar les mesures del departament de
Benetar Social a favor de la Infància i va
anunciar alhora la imminència d'una futura llei
sobre la Infància.
Carlos Jiménez Villarejo, fiscal en cap del
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, va
denunciar les hipocresies cròniques tant de
polítics com de generadors d'opinió pública en
el tema de la infància, tot indicant que si bé és
cert que la regulació legal és escassa i mal
aprofitada, també ho és que molts només
s'interessen per la infància en casos
excepcionals i que la tenen molt poc en
compte en el dia a dia, sense fer ús dels
mecanismes possibles per intervenir a favor del
menor.
Propostes i conclusions
Tot i que per les característiques de la reunió -es
tractava d'una Jornada de debat i d'estudi- no
era escaient sotmetre a votació unes
conclusions, abans de concedir la paraula, per
formalitzar la cloenda, a la diputada-presidenta
de l'Àrea de Serveis Socials de Barcelona, Maria
Teresa Arqué, al conseller de Benestar Social,
Antoni Comas, i a la ministra d'Afers Socials,
Cristina Alberdi, el coordinador de la Jornada va
recordar alguns dels punts més subratllats al llarg
del debat:
1. Sembla urgent que hi hagi, a Catalunya, una
Llei General de la Infància.
2. Hi hauria acord unànime en la creació d'un
consell consultiu per a la infància, amb
presència de representants dels mitjans de
comunicació. Fins i tot alguns proposen la
creació d'un lobby a favor dels drets de la
infància, de caràcter pluridisciplinar i
políticament independent.
3. Creació d'una comissió de control dels mitjans
de comunicació en temes d'infància, amb
participació de les ONG's i representants del
Col·legi de Periodistes, amb l'objectiu de vetllar
per l'infant com a subjecte de la notícia, com a
actor de la publicitat i com a consumidor de
programació.
4. Atès que els mitjans de comunicació trameten
valors i són, per tant, educadors no-formals -al
mateix temps que la legislació sobre infància
insisteix en el foment dels valors de cooperació,
convivència, no-sexisme, no-racisme, etc.-, els
mitjans de comunicació haurien de col·laborar
molt més intensament en la transmissió d'aquests
valors, i no en la seva negació.
Els drets de l'infant
Més enllà de les conclusions formals, la
Jornada ha posat la llavor d'una iniciativa que
podria resultar oportuna i útil: la celebració,
durant el primer trimestre del 1994, d'unes
jornades per comparar les legislacions i les
pràctiques de polítiques sobre la Infància a
Europa. Si la iniciativa pot partir del Col·legi
de Periodistes, i pot comptar d'antuvi amb el
suport de les administracions local, autonòmica
i estatal, la preparació de les Jornades pot
confirmar allò que ja ha començat a funcionar:
la relació més estreta entre professionals del
dret, de la comunicació i del treball social a
Catalunya. Quan en d'altres països europeus hi
ha una pregunta obligada, abans de prendre
qualsevol iniciativa -"quin serà l'impacte sobre
els infants d'aquesta mesura o d'aquesta
actuació, social, cultural o d'ordenació del
territori"- i, entre nosaltres, assistim a un
menysteniment sistemàtic de tot allò que es
posa en marxa en el col·lectiu dels infants, bo
serà que els responsables de la vida civil del
país s'ho facin mirar. Perquè l'infant és un
subjecte de drets, és una persona -i no un
projecte de persona- els drets de la qual han
de ser defensats i respectats tothora.
Potser al capdavall la Jornada va servir per
entonar, entre tots, un mea culpa i per
comprovar que ens movem en una visió parcial,
sensacionalista i esbiaixada de l'infant. •
Hi ha un cert recel per
part dels treballadors
socials davant dels que no
pregunten el perquè


La utilització de l'infant pels mitjans de comunicació

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert