Campos, Maria Teresa

Revistes Catalanes amb Accés Obert

La premsa, arma
contra el racisme
Unes jornades a Girona van servir de
reflexió sobre el paper dels mitjans
—Maria Teresa Campos—
La necessitat de formar periodistes
especialitzats en immigració i la
conveniència que els mateixos immigrants
s'atreveixin a anar als mitjans de
comunicació per explicar el que considerin
oportú van ser dues de les qüestions que es
van tractar el novembre passat a Girona, en
una jornada sobre "La immigració i els
mitjans de comunicació". En aquesta
jornada, organitzada pel Col·legi de
Periodistes i el Govern Civil de Girona, hi
van participar l'escriptor Lluís Racionero, el
professor del Departament de Comunicació
Àudio-visual de la Facultat de Ciències de la
Comunicació de la Universitat Autònoma de
Barcelona Nicolás Lorite, l'investigador de
la mateixa facultat Claudio Urtubia i el
periodista Antonio Franco. Després de les
comunicacions d'aquests experts, hi va
haver una taula rodona, moderada per
Tomàs Yebra, president de la demarcació
de Girona del Col·legi, amb la participació
de periodistes i representants de les ONG's
i del col·lectiu immigrant.
La necessitat que els periodistes que tracten temes
d'immigració s'especialitzin va ser una de les idees
que es van plantejar en la jomada "La immigració i
els mitjans de comunicació", que es va celebrar a
Girona el dia 11 de novembre. Tant els periodistes
com les organitzacions no governamentals (ONG) i
els mateixos immigrants van coincidir a demanar
aquesta especialització dels redactors, amb
l'objectiu d'evitar un tractament periodístic
superficial o negatiu.
Iniciativa dels immigrants
Una altra de les qüestions que es van posar de
manifest al llarg de la jornada va ser la necessitat
que siguin els mateixos immigrants, per iniciativa
pròpia o ajudats per les ONG's, els que s'apropin
als mitjans de comunicació per explicar o reclamar
el que els convingui, i per posar a l'abast dels
mitjans aquelles informacions que considerin que
poden beneficiar la seva imatge. Tant Nicolás
Lorite, professor de la Facultat de Ciències de la
Comunicació de la UAB, com el director d'E/
Periódico de Catalunya, Antonio Franco, van
incidir sobre aquest punt.
Nicolás Lorite va recordar que el periodista té el
deure de detectar el que és més noticiable, perquè
és això el que interessa la majoria de l'audiència.
"Per això apareix el més sanguinolent, el més
caòtic, però no només en relació amb la
immigració, sinó que passa amb tots els temes".
D'altra banda, la manca d'espai, els titulars difícils
de quadrar i el ràpid ritme de treball són
determinants a l'hora de confeccionar qualsevol
informació. "De vegades el tractament que es fa
d'un tema no és voluntari del mitjà ni del
periodista, sinó que ve donat per aquestes
circumstàncies", va explicar Lorite. El professor de
la UAB es va preguntar si els immigrants tenen
clara la imatge que volen donar a la societat
catalana a través dels mitjans. "Hi hauria d'haver
un criteri sòcio-periodístic previ abans d'estructurar
Es demana que els
periodistes que tracten
temes d1immigració
s'especialitzin
Capçalera. Des. 94 / Gen.95
51
COL·LEGI
una informació sobre immigració, i aquest criteri
s'hauria de consensuar amb el col·lectiu afectat", va
afirmar.
Informació positiva i negativa
El director d'El Periódico, Antonio Franco, va ser
molt clar a l'hora de parlar d'aquest punt: "Els
immigrants han de saber que tenen el dret d'anar
als mitjans de comunicació per denunciar o per
explicar qualsevol cosa que els afecti", va dir.
Va reconèixer, però, la dificutat que tenen els
immigrants per organitzar-se d'una manera efectiva
i accedir amb facilitat a la premsa, la ràdio i la
televisió.
Nicolás Lorite i Antonio Franco van explicar que
aquesta necessitat que siguin els immigrants els que
s'apropin als periodistes ve donada per la mateixa
naturalesa dels mitjans i per les rutines productives
de la professió. "A causa dels nostres problemes
professionals tenim tendència a quedar-nos amb la
informació que obtenim més fàcilment", va
reconèixer Franco. "La informació que ens arriba
de manera espontània és la negativa. En canvi, la
informació positiva s'aconsegueix només a partir
dels esforços de la redacció".
Militància antiracista
Tot i reconèixer aquest problema, els participants
en la jomada van afirmar que el periodista no té
voluntat de perjudicar el col·lectiu immigrant, sinó
que, ben al contrari, sol estar sensibilitzat contra el
racisme i va un pas per davant de la societat. El
director d'E/ Periódico va mostrar-se optimista en
relació amb aquesta qüestió. Antonio Franco va
recordar que el diari que dirigeix es considera
"militantment antiracista", fet que va quedar
reflectit en l'Estatut de Redacció pactat ara fa un
any. "Jo penso que l'acusació que se'ns podia fer
als mitjans de comunicació fa un temps de tractar
només els aspectes negatius del col·lectiu
immigrant, relacionats amb la policia i les drogues,
ara comença a ser un tòpic injust", va dir Franco.
"Cada vegada són més freqüents els temes sobre
activitats culturals o festives dels estrangers que
viuen a Catalunya i sobre la feina de les ONG's que
treballen amb ells".
Les tertúlies
Antonio Franco va opinar que, en general, a la
premsa catalana s'està donant una tendència
positiva "en la manera de tractar aquests temes, en
la voluntat de tractar-los bé i en el llenguatge que
s'usa". Segons ell, les informacions que elaboren
els periodistes solen estar ben treballades i, en
canvi, on es pot produir un tractament més
descuidat "és en programes no informatius, com les
tertúlies o altres espais similars".
Franco va enumerar tota la sèrie de tòpics que
solen difondre els mitjans sobre els immigrants. A
més, també va reconèixer una part de culpa dels
diaris, perquè considera que aquests sovint
Manel Mesquita durant la seva intervenció
reflecteixen un model segons el qual la Unió
Europea serà un búnquer defensiu que mantindrà
els ciutadans europeus separats de la misèria dels
països més pobres. "Ens estem fent ressò del model
més miserable de la Unió Europea. Però en aquest
búnquer hi són igualment les contradiccions de
riquesa i pobresa", va dir.
Desconeixement de les cultures
Els immigrants que van participar en la taula
rodona —Kassim Njie, representant de l'Associació
d'Africans de Girona, i Mohamed Mahadi, de
l'Associació de Magribins de Figueres— es van
mostrar més crítics envers els mitjans de
comunicació, i van acusar els periodistes de no
conèixer les seves cultures d'origen. Segons
Mahadi, "els periodistes no saben el que és la
immigració, i per això no descriuen l'immigrant
com un ésser humà, com una persona que ha
vingut aquí buscant un tros de pa". Kassim Njie,
per la seva part, va dir que considera imprescindible
que els mitjans facin una tasca de sensibilització de
la gent del carrer, i va reclamar que els periodistes
prenguin postures sobre determinats temes que
preocupen els immigrants.
La jornada va ser clausurada pel degà del Col·legi
de Periodistes de Catalunya, Josep Pernau, que va
fer una reflexió al voltant d'un text de Carles Sentís
dels anys 30 que plasmava les penoses condicions
de vida dels immigrants murcians a la Catalunya de
l'època, i va demostrar que ja fa molts anys que es
repeteixen els mateixos problemes, en col·lectius
diferents. Pernau va explicar que el Col·legi prepara
una sèrie d'actes relacionats amb la problemàtica
dels immigrants econòmics de cara al 1995, Any
Internacional de la Immigració.»
A. Franco: "L'acusació
que tractem només els
aspectes negatius ja és
un tòpic injust"


La premsa, arma contra el racisme

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert