Escales, Carme

Gil, Jordi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Capçalera. Octubre 1994
26
PROFESSIONAL
El Col·legi de Periodistes
de Barcelona, en perill
Els propietaris dels grans mitjans de Veneçuela pressionen
perquè es modifiqui la llei de col·legiadó obligatòria
— Jordi Gil i Carme Escalas —
COLEGIO DE PERIODISTAS,
Entrada do Bojncá I, £rento a
la ptísárela.
Barcelona. Quarts de set de la tarda. Hi
ha força ambient. La gent pren copes i
alguns ballen al ritme de la música que
ambienta el local.
La crisi que ja fa temps que arrossega el
Col·legi de Periodistes ha portat els
responsables a llogar una petita terrassa
com a club i dedicar el guany de les
consumicions a ajudar el col·legi a
mantenir-se. La quota mensual de vint
duros que aporten els 150 socis és
simbòlica, i no n'hi ha prou.
Som a Veneçuela. Com el peix gros que es
menja els petits, els grans grups multimédia estan
eliminant, a poc a poc, les petites associacions
de professionals de la premsa. El monopoli de la
informació aspira, de manera encoberta, a
controlar el poder econòmic i polític i, en
definitiva, la manera de pensar dels pobles.
La Societat Interamericana de Premsa (SIP) és
considerada la principal responsable del gran
desequilibri entre els grans monopolis de la
informació i les petites empreses periodístiques
de l'Amèrica Llatina. Aquest organisme va ser
fundat l'any 1926 als Estats Units. Setze anys
més tard va ser instaurada com a organització
eminentment empresarial.
Actualment, la SIP té 1.085 membres, i des de
sempre ha tingut un paper cabdal en els
esdeveniments econòmics i polítics de l'Amèrica
Llatina.
La neutralització dels col·legis de professionals, i
en particular les associacions de periodistes, com
també la obstaculització de la relació de la
UNESCO amb les organitzacions internacionals
de periodistes, són alguns dels seus objectius
principals.
L'Associació Veneçolana de Periodistes té 53
anys d'història. I l'any 1972 es va crear el
Col·legi Nacional de Periodistes. Com a
qualsevol altra organització de professionals, els
periodistes veneçolans han lluitat per
l'establiment i consolidació del sistema
democràtic i la millora de llurs condicions de
treball.
El gremi periodístic ha estat i és un permanent
defensor del dret dels ciutadans a accedir als
mitjans de comunicació social, als diaris, revistes,
ràdio i televisió. El Col·legi Nacional de
Periodistes, CNP, amb la seu principal a
Caracas, té una representació a cadascun dels
22 estats de Veneçuela.
Barcelona, al capdavant
A la ciutat de Barcelona, capital de l'estat
d'Anzoátegui, hi ha una de les seus del col·legi
més importants del país. El petroli, el gas i la
pesca han ajudat a créixer la regió i a situar-la
Els grans grups
multimédia tracten
d'eliminar les associacions
professionals de periodistes
veneçolans
CalidadTon sabor
Capçalera. Octubre 1994
27
PROFESSIONAL
econòmicament en un lloc ben considerable. El
diari local és el Metropolitano, que competeix
amb El Tiempo i El Norte, ambdós de circulació
nacional.
Només a Barcelona i a Puerto La Cruz, un petit
nucli urbà annexat a la ciutat, hi ha 20 emissores
de ràdio. Les televisions de la regió són Televisió
d'Orient, TVO, amb seu a Puerto La Cruz, i Tele
Caribe, que emet des de l'illa Margarita i té una
sucursal a Barcelona.
La relació amb el periodisme europeu és escassa,
gairebé inexistent. Només a Caracas reben el
servei de les agències internacionals
d'informació.
A l'estat d'Anzoátegui no hi ha escola de
periodisme, cal anar a Caracas, a Maracaibo o a
l'estat de Trujillo.
La presidenta del Col·legi de Periodistes de
Barcelona, Rosalia Villegas Maita, va acabar els
estudis de Periodisme ara fa 10 anys, i va fer el
doctorat a París, des d'on es desplaçava a
Barcelona (Catalunya) per comprar-hi llibres. Va
treballar en pràctiques als diaris Le Monde,
Libération i L'Humanité i, actualment, al
capdavant del Col·legi de Periodistes, cavalca en
una lluita que abasta molt més que els drets d'uns
treballadors: "Estem parlant de l'abolició del pilar
fonamental de la llibertat d'expressió: el
periodista". "Els grans magnats de la premsa
nord-americana van deixant caure,
paulatinament, la seva influència per tota
l'Amèrica Llatina, potenciant l'empresa
informativa com a pur negoci i oblidant la funció
i els drets dels periodistes".
L'any 1943, els membres de l'Associació de
Periodistes van proposar l'aprovació d'una llei de
col·legiació que hauria de garantir la protecció
legal que estableix la mateixa Constitució
Nacional.
L'agost de 1972, i després d'una intensa lluita,
va ser aprovada al Congrés de la República la
Llei d'Exercici del Periodisme, i els professionals
de la informació van entrar a formar part del
grup de gremis professionals que es regeixen per
una llei de col·legiació, com els metges,
advocats, enginyers, economistes... Segons
assenyala aquesta llei en l'article 82 de la
Constitució Veneçolana, és obligatori col·legiar-
se per exercir la professió. I per tal de poder
col·legiar-se, s'exigeixen els 5 anys d'estudis
universitaris a la Facultat de Ciències de la
Informació i Comunicació.
Llibertat d'expressió
La mateixa Constitució Nacional garanteix la
llibertat d'expressió en el seu article 66: "Tots els
veneçolans tenen el dret d'expressar el seu
pensament de viva veu, o per escrit, i de fer-ne
ús a qualsevol mitjà de difusió sense que pugui
establir-se censura prèvia".
El mes de novembre de 1980 es van introduir
una sèrie de reformes a la Llei d'Exercici del
Periodisme, i el projecte va ser presentat al
Congrés de la República. Després de 12 anys, va
ser aprovat per la Comissió de Cultura del Senat
i la Cambra. Però encara manca una segona
discussió, i els propietaris dels mitjans de
comunicació pressionen el Senat perquè no
l'aprovi. Es més, aquest col·lectiu de "terratinents
de la informació" demana la desaparició de 10
dels articles primordials de la Llei, entre els quals
hi ha el que assenyala que els directors dels
mitjans han de ser llicenciats i col·legiats.
Si els poderosos propietaris dels grans mitjans
aconsegueixen que senadors i diputats deroguin
aquests articles, l'exercici del Periodisme a
Veneçuela quedarà desemparat, i ja no serà
necessari estudiar a la universitat per poder
exercir la professió.
Una sola veu
En una entrevista publicada el mes d'abril passat
al Metropolitano, el diari local de la ciutat de
Barcelona, el president del Col·legi Nacional de
Periodistes, Eduardo Orozco, denunciava el
comportament d'alguns empresaris dels mitjans
de comunciació socials, representats al Bloc de
Premsa Veneçolà, que aspiren a imposar al país
una sola veu, a través de les pressions als
parlamentaris, perquè no sigui aprovada la nova
llei.
També els representants de les escoles de
La crisi en què es troba la
delegació del Col·legi
Nacional de Periodistes
de Veneçuela a la ciutat
de Barcelona l'ha portat a
llogar una part del seu
local social com a terrassa
de bar.
-— Els empresaris de
premsa volen eliminar la Llei
que obliga a ser llicenciat i
col·legiat per exercir el
periodisme
Capçalera. Octubre 1994
28
PROFESSIONAL
"Sí el Col·legi de
Periodistes cau, cauran
també altres col·legis,
incloent-hi els que tenen
més de cent anys"
Rosalia Villegas,
presidenta del Col·legi de
Periodistes de la ciutat
veneçolana de Barcelona.
A sota, periòdics
veneçolans.
Comunicació del país veuen perillar llurs
estudis i títols amb les maniobres dels rics
empresaris que intenten monopolitzar l'opinió
pública.
Segons el president del col·legi, les
pretensions dels amos de la premsa van més
enllà: "No només volen fer desaparèixer el
Col·legi de Periodistes, sinó també la
pluralitat informativa, qüestió que incidiria
negativament en els partits polítics, en les
representacions veïnals i en totes les
organitzacions amb intenció d'expressar el seu
lliure pensament".
Finalment, el president del CNP feia una crida
d'alerta als professionals d'altres gremis perquè,
afirmava, "si el Col·legi de Periodistes cau,
cauran altres col·legis, incloent-hi aquells amb
més de cent anys d'existència, com el de metges
o el d'enginyers".
Conjuntura crítica
El salari base d'un periodista a Veneçuela no
supera les 35.000 pessetes mensuals, la qual
cosa obliga els periodistes a exercir la professió
de manera il·legal. Com a conseqüència, les
condicions de treball assoleixen extrems
considerats intolerables.
El mes passat, el Bloc de Premsa Veneçolana i
els patrons multimilionaris van presentar una
sol·licitud de nul·litat de la Llei d'Exercici del
Periodisme. Aquest fet ha provocat que els diaris
de més tiratge nacional hagin quedat bloquejats
pel que fa a totes aquelles informacions que facin
alguna referència a la situació del Col·legi de
Periodistes.
D'aquesta manera, la gran premsa esdevé el
pitjor enemic del periodista. Des del Col·legi
Nacional s'està demanant el suport de gremis,
sindicats, associacions de veïns i de tota mena,
perquè es pugui continuar controlant l'exercici de
la professió i protegint els comunicadors,
garantint, per sobre de tot, el respecte a la
llibertat d'expressió.
Es, doncs, essencial que els col·legis de
periodistes com el de Barcelona no
desapareguin.»


El Col·legi de Periodistes de Barcelona, en perill

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert