Revistes Catalanes amb Accés Obert

Capçalera. Octubre 1994
32
IL·LUSTRADORS
JAP, el ninotaire d9El Punt
i... moltes coses més
La seva exposició itinerant volta durant un
any les comarques gironines i Barcelona
Durant el mes de setembre, el dibuixant
Joan-Antoni Poch -JAP- ha exposat una
mostra dels seus dibuixos a la seu
barcelonina del Col·legi de Periodistes. Es
tracta d'una exposició itinerant que va
començar el seu recorregut el 25 d'abril a
Figueres i que l'acabarà el proper mes de
febrer a Arbúcies. Entremig haurà fet un
volt complet per les comarques gironines,
on el dibuixant és extraordinàriament
popular gràcies a la seva col·laboració
diària, durant catorze anys, al diari El
Punt. Banyoles, Girona, la Bisbal, Lloret
de Mar, Santa Coloma de Farners, Ripoll,
Olot, Puigcerdà, la Cellera de Ter, Sant
Gregori i Salt.
Però, a part del seu treball en premsa,
JAP ha portat a terme també un
interessant treball com a il·lustrador de
llibres per a infants. N'ha il·lustrat quinze
de la seva muller, l'escriptora Àngels
Gardella, i també d'altres de Josep
Vallverdú, Enric Larreula, Maite Carranza i
altres autors de l'editorial La Galera, fins
a un total de prop de trenta llibres.
Ha il·lustrat prop d'una
trentena de llibres infantils,
la meitat escrits per la seva
esposa
Capçalera. Octubre 1994
33
IL·LUSTRADORS
ila punxa d'enJAP*
- -EL G-ERK/lfc A "TOR.WA. 3= tbPAKP/A -
<ftw(inmoi 6ewÇ> J
Joan-Antoni Poch i Goicoechea va néixer a
Girona el 27 de juny de 1958, en una família de
llarga tradició pictòrica. El 1981 es va llicenciar
en filosofia i lletres a la Universitat Autònoma de
Barcelona. Des del 82 ha alternat la docència
-és professor de llengua i literatura catalanes-
amb les seves activitats com a il·lustrador.
Des de fa catorze anys col·labora en el diari El
Punt fent-hi un acudit diari i publicant una
historieta a la revista Presència -el suplement
dominical d'El Punt. Durant els anys 90 i 91 va
publicar-hi també dos còmics per entregues "La
Quima Guspira i els falsificadors" i "L'infern
blanc".
Ha col·laborat en diverses revistes: Ea Revista
de Girona, Ea Punxa (revista del Col·legi
d'Aparelladors de Girona), Capçalera, El
Triangle, Hora Nova, l'Empordà Federal,
L'Empordà, Girona Selecció, entre altres.
Ha realitzat diverses exposicions: l'any 86 a la
Galeria Interboutiques de Girona; els anys 90 i
91 va participar en una exposició col·lectiva
organitzada per la Fundació La Caixa que es va
exposar en diverses sales de Catalunya i les
Balears; l'estiu del 92 va participar en el Festival
Internacional de la Caricatura de Perpinyà; per al
llarg dels anys 94 i 95 ha preparat una exposició
itinerant amb una selecció dels seus millors
dibuixos de premsa, organitzada pel Col·legi de
Periodistes de Catalunya.
També ha treballat en el disseny gràfic i en
diverses escenografies teatrals. L'any 1982 va
rebre el premi de la Crítica per les il·lustracions
del llibre Un armariet, un cofre i un diari,
d Àngels Gardella, publicat per l'editorial La
Galera el 1981. •
JAP va publicar el seu
primer ninot a Punt Diari
el 6 de novembre del
1980. Aquest sobre el
retorn del "Gernika" de
Picasso és dels primers. El
va publicar el dia 30
d'aquell mateix mes de
novembre de 1980.
Ha fet més de 6.000
acudits per a El Punt de
Girona i altres
publicacions
Capçalera. Octubre 1994
34
IL·LUSTRADORS
JAP: l'aventura
del traç
— Àngels Gardella —
Al llarg de catorze anys, només en el diari El Punt, Joan-
Antoni Poch -JAP- ha publicat més de sis mil acudits. Els
seus ninots s'han anat formant, les expressions, cada cop
més matisades, han anat guanyant de vegades malícia, de
vegades tendresa.
Joan-Antoni Poch, tant com un ninotaire és un dibuixant.
L'agudesa dels seus acudits busca la complicitat en les
línies. Aquests catorze anys de dibuixos han estat també
una recerca àrdua del traç. Els seus ninots s'han perfilat
amb eines molt diverses: llapis, carbó, rotring, ploma i
finalment pinzell. El traç és l'únic mitjà que té per fer-se
entendre, per comunicar; el traç és l'expressivitat, l'únic
recurs que tenen els seus ninots per individualitzar-se, per
ser, per existir al marge del seu propi creador.
Potser és per aquest afany de contínua recerca que el món
artístic de Joan-Antoni Poch no es limita als acudits. l la
il·lustrat llibres -una trentena-; en la revista Presència,
suplement dominical d'El Punt, setmanalment hi publica
una historieta titulada "El Puntet"; també ha publicat
còmics, ha treballat en el disseny gràfic i ha col·laborat en
els projectes més diversos, des de l'escenografia teatral fins
a l'elaboració de grans figures en paper maché. La seva
curiositat és infinita: aquarel·les, aerògraf, pastel, olis,
llapis, tintes, acrílics, pigments de tota mena envolten la
taula on treballa, això sí, en un ordre estricte, en lleixes i
calaixos; és l'estil polit d'un dibuixant escrupolós.
L'exposició que li ha organitzat el Col·legi de Periodistes de
Catalunya, en la Demarcació de Girona presidida per Tomàs
Yebra, s'ha fet a partir d'una selecció dels més de cinc mil
originals d'acudits. La finalitat de tots aquests dibuixos era ser
reproduïts. En general tota l'obra gràfica de Joan Antoni
Poch ha estat concebuda per passar per la impremta. En el
cas del diari ha estat la rotativa qui sistemàticament ha fet
d'intermediària entre els seus dibuixos i el públic que els mira.
Cents de mils d'acudits sortits d'aquesta màquina han
provocat el somriure i de vegades, és clar, el menyspreu o la
indignació dels lectors d'El Punt. Dibuixos que han estat
reproduïts en cadena, multiplicats i distribuïts. Aquesta és la
Capçalera. Octubre 1994
35
IL·LUSTRADORS
A A/O Sé-y V
Jo4 ¿a mevax
lfti& COMPRAT UAJA-CAP-
£0M&0/VZAMB>
v form ~PM COR / y
fascinació del dibuix de premsa i aquest, també, el seu llast.
El dibuixant traça un sol exemplar, però l'impressor té en
poder seu la capacitat de fer-ne milers. La tècnica, quan es
tracta d'un dibuixant de premsa, s'ha d'adequar als mitjans de
la impremta per la qual treballa. En aquesta exposició el
centenar de dibuixos que la integren estan
descontextualitzats; això, però, permet valorar-los des d'una
nova perspectiva i descobrir -més enllà del propi acudit, de la
idea- la inesgotable aventura del traç, un traç que per a Joan-
Antoni Poch representa la part més essencial de la seva obra.
Però els acudits, naturalment, no són només això. De fet,
la majoria de gent no pensa pas que puguin ser això. Un
acudit és un enginy generalment graciós que, en el cas de
la premsa diària, il·lustra un estat d'opinió. Els ninots d'en
JAP sempre són flonjos, però tenen expressions de moltes
menes. Hi ha els indefensos, els que entomen tots els
contratemps però sempre somriuen, amb un somriure
d'una beatitud immaculada, i és aquest somriure el que els
converteix en invulnerables a qualsevol adversitat per
desmesurada que sigui; n'hi ha d'altres de crispats, no
somriuen, o bé ho fan amb un gest cínic i pervers, amb
aquella expressió vivaç dels espavilats que sistemàticament
pensen que són més llestos que la majoria. En la galeria
d'expressions dels ninots d'en JAP destaquen els que no
tenen boca; simplement uns grans ulls i un gran nas per
expressar l'astorament, la sorpresa indefensa, l'absoluta
perplexitat. Des del seu requadre del diari, miren qui els
mira i es tornen espectadors d'un món absurd, frenètic i
delirant.
La realitat es transforma en trets caricaturescos; l'obvietat
pren carta de naturalesa i, treta del seu context, fa
capgirells grotescos; la quotidianitat es toma sorprenent i
fa l'ullet des dels dibuixos d'en JAP. El traç, llargament
repetit o diferenciat, esdevé un codi, un llenguatge que
l'espectador reconeix. Mirant l'acudit diari sap
perfectament qui representa qui, s'hi identifica, pren partit
i somriu. Després, potser s'adona que és d'ell mateix de
qui ha rigut, dels seus propis complexos, dels seus temors,
de la seva mesquinesa. El somriure s'apaga i neix la
reflexió. •


JAP, el ninotaire d'El Punt i... moltes coses més

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert