Alberch i Fugueras, Ramon

Revistes Catalanes amb Accés Obert

L*accés dels periodistes
I a la documentació pública
Sovint els arxivers ens hem trobatamb la desagradable disjuntivad'haver de decidir la pertinència
o no de fer accessible uns deter¬
minats documents a un usuari d'un ar¬
xiu, sigui un ciutadà encuriosit o un
investigador professional. En casos com
aquest, hom posa a la balança tant el
precepte constitucional de lliure accés a
la documentació com la consideració del
relleu de la informació i les conseqüèn¬
cies que se'n poden derivar. Per acabar-
ho d'adobar, l'arxiver és conscient de la
necessitat d'allunyar definitivament el
fantasma del secretisme -tan arrelat a
l'administració-, i en la mesura del pos¬
sible intenta de resoldre un problema la
resolució satisfactòria del qual escapa de
bon tros a la seva funció i a les seves
competències.
És per aquesta raó que els dies 25-28
d'abril de 1991 ens vàrem aplegar a la
ciutat de Girona més de dos-cents cin¬
quanta professionals de l'arxivística per
tal de debatre la problemàtica derivada
de l'accés a la documentació en el marc
de les III Jornades d'Arxivística, orga¬
nitzades per l'Associació d'Arxivers de
Catalunya. Mitjançant cinc sessions mo¬
nogràfiques -que aplegaven onze po¬
nències distintes-, es va plantejar l'estudi
dels antecedents i el marc actual de la re¬
gulació jurídica del dret d'accés a l'Estat
espanyol; l'anàlisi d'exemplificar la difi¬
cultat (singularment el model francès i el
canadenc); l'intent d'exemplificar la difi¬
cultat de fer compatible el dret d'accés
amb el dret a la intimitat de les persones
mitjançant l'anàlisi d'un seguit de sèries
documentals d'arxius de les administra¬
cions públiques; la valoració dels obsta¬
cles a l'accés des d'una perspectiva
tècnica i infrastructural, i finalment es va
presentar una proposta de regulació de
l'accés a la documentació pública.
La presentació de les ponències i els sub¬
següents debats varen permetre de cons¬
tatar que la problemàtica derivada del
dret d'accés a la documentació es situa
en la més general de la relació entre l'ad¬
ministració i l'administrat, ultrapassant
àmpliament el marc estricte dels arxius i
de la pràctica arxivística, i que cal proce¬
dir urgentment a la seva regulació en el
marc d'una Llei d'Accés a la Documen¬
tació Pública.
El dret del ciutadà a accedir a ladocumentació produïda i ges¬tionada per les administracionspúbliques és reconegut a la
Constitució Espanyola del 1978, concre¬
tament en l'article 105 b), on es declara
específicament que "la ley regulará (...)
el acceso de los ciudadanos a los archi¬
vos y registros administrativos, salvo en
lo que afecte a la seguridad y defensa
del Estado, la averiguación de los deli¬
tos y la intimidad de las personas".
Aquest principi de lliure accés al patri¬
moni documental s'ha vist seriosament
compromès per la manca de desenvolu¬
pament de l'articulat constitucional i la
fragmentarietat i dispersió de la doctrina
continguda en la Ley del Patrimonio His¬
tórico Español del 1985, les lleis d'arxius
dictades per algunes comunitats autòno¬
mes i les lleis del règim local. Cal pensar
que l'arxiu, en tant que servei públic, ha
de garantir el lliure accés dels ciutadans
a la informació que custodia en estricta
subjecció a les formulacions contingudes
en la Constitució, però també és cert que
aquest procés pot plantejar problemes
en atenció a la naturalesa de les informa¬
cions de què disposa l'administració, i
per la ineludible obligació de fer compa¬
tible el dret d'accés amb la legítima pre¬
servació de la intimitat de les persones,
la seguretat de l'Estat i l'esbrinament
dels delictes.
És indubtable que el text constitucional
pretenia posar les bases d'una doctrina
que permetés de superar el tradicional
secretisme de l'administració i materia¬
litzar així els principis democràtics de pu¬
blicitat, transparència administrativa i
participació ciutadana, en tant que fona¬
ment de l'actuació dels poders públics.
Principis, per tant, que cal vincular a la
defensa d'uns drets i garanties democrà¬
tiques, però que ensopeguen amb l'obs¬
tacle -sovint insuperable- que suposa la
Hi ha grans
dificultats per
exercir el dret
constitucional
de conèixer el
contingut de
tota mena de
papers oficials
Espanya es
troba entre els
països més
endarrerits
d'Europa en la
reglamentació
dels
mecanismes
per exercir
aquest dret
23
L experiència
d'altres països
aconsella la
creació d'un
organisme
especialitzat
que promogui
el desenvo¬
lupament de la
normativa, la
faci complir i
resolgui els
dubtes i
conflictes
falta de concreció i desenvolupament
normatiu de l'esmentat articulat constitu¬
cional.
És interessant de fer notar aquí que el
principi de lliure accés la documentació
administrativa que s'avança a l'article
105 b està directament vinculat amb el
dret a la informació que es reconeix a
l'article 20 de la Carta Constitucional.
Efectivament, si l'article 20 afirma el dret
de tothom a rebre i transmetre informa¬
ció, en bona lògica la informació contin¬
guda en els documents i arxius públics
no podia quedar "segrestada" o aparta¬
da de l'àmbit d'incidència d'aquest dret.
D'aquí que el dret de lliure accés a la do¬
cumentació administrativa pública sigui,
en certa manera, una conseqüència lògi¬
ca del reconeixement del dret a la infor¬
mació com a dret bàsic i fonamental.
En primer terme, cal deixar ben clar que
la problemàtica del lliure accés es cir¬
cumscriu fonamentalment a la documen¬
tació de caire administratiu, i en molta
menys mesura a la considerada de caire
històric. S'ha de tenir en compte, però,
que l'interès dels historiadors es desple¬
ga cada cop més cap als temes més re¬
cents, i que arriba un moment en què es
fa difícil definir els límits entre la mateixa
història, la sociologia i la politologia. Per
això la qualificació de documentació
"històrica" és difícilment objectivable i
queda supeditada en part als interessos
de cada subjecte. En tot cas, és cert que
el pas del temps fa perdre actualitat i vi¬
gència a les dades contingudes en els do¬
cuments, i evita que la seva consulta
pugui anar en detriment de la vulneració
dels tres límits al lliure accés que el ma¬
teix article 105 b estableix. D'altra ban¬
da, és evident que la qüestió de l'accés a
la documentació administrativa s'ha de
plantejar en una doble dimensió, l'accés
a la documentació en la fase prèvia a
l'ingrés a l'Arxiu, és a dir, en el període
de la seva gestació i tràmit a les oficines i
dependències, i l'accés a la documenta¬
ció ingressada a l'Arxiu pròpiament dit.
En aquest sentit, cal remarcar que l'ac¬
cés a la documentació en tant que instru¬
ment de control democràtic de l'acció de
govern de l'administració és efectiu so¬
bretot en la primera fase de gestió i trà¬
mit de la documentació.
Pel que fa a la documentació conservada
als Arxius, el problema se centra en
aquells documents administratius més
recents que contenen informacions per¬
sonals de caire estadístic, mèdic o econò-
12
ü
*3
u
e.
fs
u
24
I
v—
(S
h
ü
"(S
U'
a
(Q
u
mic. En aquest cas, l'existència de lleis
específiques -Ley de la Función Estadís¬
tica Pública (1989), Ley general de Sani¬
dad (1986) i les lleis tributàries -ha
permès comptar amb algunes pautes le¬
gals per tal de resoldre el problema de
l'accés, per bé que no de manera definiti¬
va.
En aquest sentit, cal recordar que aquest
buit normatiu afavoreix la pervivència de
determinades actituds patrimonialistes i
obstruccionistes a l'accés. La dificultat de
definir amb precisió a hores d'ara l'abast
del dret a la intimitat -la qual cosa man¬
té encara allunyada de l'usuari una part
substancial del nostre patrimoni docu¬
mental- és una raó de pes per plantejar-
se la resolució del problema.
Una atenta ullada al contingut de les ac¬
tes de les esmentades Jornades d'Arxi¬
vística -publicades a la revista Lligall-
permet de constatar fins a quin punt la
manca de concreció legal manté un
nombre molt important de sèries de do¬
cuments en una franja d'indecisió que
fluctua entre el lliure accés i la necessària
reserva. I aquest fet, fàcil de comprovar
en l'àmbit de l'administració local, és en¬
cara més perceptible quan es tracta de
documentació judicial o policíaca. En de¬
terminats casos, el dret d'accés pot ésser
exercit o no, en funció del tarannà dels
administradors o dels responsables dels
serveis d'arxius, en els casos en què exis¬
teixin.
Són molts els països que s'hananat dotant dels instruments le¬gals adients per tal de fer possi¬ble el dret d'accés dels ciutadans
a la documentació pública, amb fórmules
més o menys semblants. Des de la llei
d'accés canadenca, passant per la "Free¬
dom et Information Act" americana, o
les lleis italiana i francesa, és comuna als
països occidentals la preocupació per le¬
gislar en aquesta matèria.
Val a dir que la pressió exercida en molts
d'aquests països damunt l'administració
per part dels periodistes ha estat un fac¬
tor important a l'hora de decidir l'elabo¬
ració i aprovació de lleis sobre l'accés a
la documentació oficial. Un cop posades
a la pràctica, s'observa un elevat índex
de consultes efectuades per professionals
de la informació, especialment en els ar¬
xius i oficines dels organismes de més re¬
lleu polític.
En el cas de França, la llei de 17 de juliol
del 1978 ("Llei sobre la llibertat d'accés
als documents administratius") garanteix
el dret de conèixer la informació contin¬
guda en un document administratiu a
partir del mateix moment de la seva
creació, sense que calgui esperar a la se¬
va transferència a un Arxiu. Tanmateix,
la llei assenyala específicament els vuit
casos en què existeix restricció a la lliure
consulta i, per tal de resoldre les dificul¬
tats d'interpretació que puguin aparèi¬
xer, crea un organisme especialitzat, la
CADA. Aquesta "Comission d'Accès au
Documents Administratifs" acull les
queixes d'aquells ciutadans als quals ha
estat negada la consulta d'un document
administratiu i els contesta argumentant
la resposta, tot podent donar lloc a dero¬
gacions de determinades restriccions.
Quan la CADA ho considera convenient,
recomana a l'administració que denega¬
va la petició de consulta que lliuri els do¬
cuments al peticionari. La recomanació
de la CADA sol ser seguida en un 80%
dels casos. La CADA examina cada any
més de tres-cents casos i publica cada
dos anys un extens informe que consti¬
tueix una actualització de la documenta¬
ció oberta a l'accés i un magnífic recull
de jurisprudència.
Amb aquest mecanisme es pretén de
conjuminar el principi de lliure accés
amb la defensa de la intimitat de les per¬
sones, en la perspectiva d'una adminis¬
tració cada cop més informada on la
informàtica possibilita un grau de conei¬
xement de la vida familiar, econòmica i
fins i tot ideològica dels membres d'una
col·lectivitat impensable només fa uns
anys.
Els usuaris
han de
decidir-se a
exigir la fi del
secretisme
Cal un canvi en
l'actitud dels
funcionaris i els
poders públics,
acostumats que
no
transcendeixin
els afers que
gestionen
Som ben conscients que el camíentre la teorització entorn delsdrets constitucionals i la sevamaterialització pràctica no és
gens planer, però entenem que a hores
d'ara és tan important lluitar contra el
secretisme de l'administració com reivin¬
dicar una actitud responsable enfront de
l'instrusisme que pot suposar una uti¬
lització abusiva de les noves tecnologies.
No deixaria de ser curiós que el ciutadà
hagués de protegir la seva intimitat en¬
front dels propis poders públics en la
mesura que aquests compten amb una
sèrie de dades que els ciutadans li han
lliurat en l'acompliment de les seves obli¬
gacions fiscals o administratives.
L'experiència d'altres països -tal com as¬
senyala Josep Matas en la seva ponència
de les III Jornades- aconsella la creació
d'un organisme especialitzat que impulsi
la posada en funcionament del sistema
d'accés a la documentació pública, que
promogui el desenvolupament de la nor¬
mativa que l'ha de detallar i perfeccionar
i que assisteixi a les distintes parts (po¬
ders públics i administrats) en els casos
de dubtes i conflictes. Paral·lelament, que
l'accés a la documentació es faci amb
normalitat i garanties implica un canvi
en l'actitud dels funcionaris i els poders
públics -acostumats que no transcendei¬
xi els afers que gestionen- i del mateix
ciutadà, que haurà de fer seu el dret a
accedir a la documentació pública.
En aquest context, els professionals dels
arxius hem de jugar-hi un doble paper:
per una banda assegurar un tractament
tècnic correcte de la documentació, en
tant que pas imprescindible per atendre
degudament la demanda d'informació
dels ciutadans; per l'altra, els arxivers
ens hem d'anar convertint en experts en
la documentació (tractament, descripció,
accés i difusió), i en aquesta línia hem de
garantir que la normativa sobre l'accés
s'apliqui correctament.
RAMON ALBERCH i FUGUERAS
Arxiver en cap de l'Ajuntament de Barcelona
President de l'Associació d'Arxivers
de Catalunya


L'accés dels periodistes I a la documentació pública

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert