Capilla, Antoni

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Capçalera. Març 1993
38
TELEVISIÓ
La televisió per cable,
una inversió per al 2000
Un 15% de les llars espanyoles reben
imatges televisives de forma comunitària
—Antoni Capilla—
El cable revolucionarà el panorama àudio-
visual espanyol. Encara no hi ha data
exacta, però la televisió per cable, la
mateixa que fa anys va trasbalsar el
sistema televisiu nord-americà, és a punt
d'arribar legalment a Espanya, tot i que el
Govern espanyol hagi decidit demorar-ne,
"per a un futur proper", la regulació del
marc legal, davant les incerteses
financeres i tecnològiques que encara
planteja aquest nou sector de la indústria
àudio-visual. Tot i això, la febre per la
televisió per cable ja és en marxa. Les 395
televisions locals que funcionen a Espanya
hi veuen la seva sortida legal, i algunes
empreses sospiren per un negoci encara
verge.
La realitat actual de la televisió per cable a
Espanya està íntimament lligada a la més
tradicional picaresca. Els vídeos comunitaris
—popular versió espanyola de la televisió per
cable— donen servei a més d'un milió i mig de
llars. Els representants de les 500 empreses del
sector defensen el seu dret a convertir-se en les
primeres televisions legals per cable a Espanya.
Els vídeos comunitaris justifiquen el seu dret a
continuar emetent amb el fet que tenen una
audiència potencial de 6 milions de persones, i
que si deixessin d'emetre afectarien els 15.000
treballadors que viuen d'un sector que mou
anualment més de 18.000 milions de pessetes.
La programació dels vídeos comunitaris és
fonamentalment cinematogràfica, un 70%, i una
petita part és dedicada a la informació local.
El seu funcionament i la peculiaritat de la seva
programació atempten contra la llei de la
propietat intel·lectual, perquè aquestes xarxes de
vídeos comunitaris no paguen els cànons de
drets d'autor dels films projectats per les seves
particulars televisions per cable. Paral·lelament
als vídeos comunitaris, han sorgit alguns negocis
més propers a la pirateria. El mes de gener
passat, l'Audiència de Barcelona va obrir un
procés contra un tècnic acusat de difondre
il·legalment el senyal hertzià del canal de
pagament Canal + mitjançant una àmplia xarxa
de vídeo comunitari que abastava els barris de la
Sagrera i la Verneda de Barcelona, amb més de
5.000 abonats.
Camprodon i l'Escala
Una altra experiència íntimament lligada al cable
és la iniciada per alguns ajuntaments, com el de
Camprodon o el de l'Escala, que per raons
estètiques i de recepció van decidir substituir les
tradicionals antenes hertzianes dels edificis per
una xarxa local de cable. Aquestes televisions a
més a més dels habituals canals públics i privats
espanyols, emeten, gràcies a la instal·lació
d'antenes parabòliques, un ampli ventall de
canals de televisió. Fins i tot es dóna la paradoxa
que els habitants de l'Escala, una petita població
costra-bravenca, siguin els ciutadans que més
oferta televisiva tenen de tot l'Estat espanyol: fins
a 25 canals de televisió només encenent el
televisor.
El cable com a transmissor de senyals de vídeo i
àudio va ser introduït als Estats Units al principi
Els habitants de l'Escala
són els ciutadans que més
oferta televisiva tenen de tot
l'Estat espanyol: 25 canals—
Capçalera. Març 1993
39
TELEVISIÓ
dels anys 50, paral·lelament al
desenvolupament de la televisió, i va facilitar
l'accés dels canals a aquelles zones
geogràfiques que, per causa de problemes
orogràfics, no captaven els senyals hertzians de
les cadenes. La seva expansió a finals dels anys
70 va servir per implantar els sistemes de fibra
òptica, que van permetre que als anys 80 els
americans assistissin a un espectacular
creixement del cable com a oferta
d'entreteniment; una oferta que ha trencat
l'equilibri intern de la indústria àudio-visual
tradicional dels Estats Units.
Camp per córrer
Europa va començar a plantejar-se el fenomen
industrial del cable al principi dels 80, com a
conseqüència del ressò del seu extraordinari
desenvolupament als Estats Units. Molts
governants hi van veure l'arribada d'una nova
era de les telecomunicacions. Els 10 anys
posteriors, però, han posat les coses al seu lloc i
han demostrat que aquesta eufòria tecnològica
encara té molt de camí per córrer. France
Télécom, per exemple, només va aconseguir de
cablejar el 3,3% del país en 7 anys, amb unes
pèrdues econòmiques de 2.000 milions de
francs. Els problemes de desenvolupament de
cable a Europa són l'efecte, en bona mesura, de
la progressiva implantació de nous canals gratuïts
de televisió (tant terrestres com per satèl·lit).
Les primeres empreses
Malgrat el retard en la seva regulació i els dubtes
evidents sobre la seva rendibilitat, moltes
empreses i institucions ja es preparen per a
l'arribada del cable a Espanya. Telefònica i Prisa
han constituït l'empresa Sociedad General de
Cablevisión, que té per objectiu les activitats i els
negocis que tinguin relació amb els sistemes de
televisió per cable i els serveis de valor afegit
relacionats amb la utilització d'aquest mitjà. Una
altra iniciativa és la de l'empresa Multitel, que es
va associar amb Sevillana de Cable, Sevillana de
Electricidad i els bancs Bilbao-Vizcaya, Central
Hispano i Banesto per oferir una televisió "a la
carta", en què els telespectadors només pagaran
els programes que sintonitzin.
La rendibilitat d'aquestes empreses descansa
sobre un ampli nombre d'abonats que ha
d'amortitzar el preu de les instal·lacions, el
manteniment de la infrastructura i les despeses
dels programes. L'aposta pel cable, en aquest
sentit, és més una inversió pel 2000 que una
realitat industrial per la dècada dels noranta. El
director general de Telecomunicacions, Javier
Nadal, és força escèptic sobre les possibilitats
comercials de les empreses de televisió per cable
espanyoles. "La demanda de televisió", afirma,
Moltes empreses i
institucions ja es preparen
per l'arribada de la televisió
per cable a Espanya
FOTO: LAURA GUERRERO
"pot estar completament saturada quan la
tecnologia del cable es pugui aplicar al nostre
país". Un dels principals inconvenients de la
televisió per cable és, d'altra banda, la gran
inversió econòmica en infrastructura que
requereix el cablejat, estimada en gairebé un bilió
de pessetes. Tot i això, hom calcula en 2.000 els
canals de televisió per cable que podrien
funcionar d'aquí a un temps a Espanya.
Un 15%
Actualment, el 14,28% de les llars amb televisió
que hi ha a Espanya estan connectades a
sistemes de distribució de senyals de televisió per
cable. Aquest percentatge, que inclou tant els
sistemes avançats de televisió per cable com els
vídeos comunitaris i els de recepció comunitària
de senyals de satèl·lit, posa de manifest el
creixement significatiu que, malgrat l'absència de
marc legal, ha experimentat aquest sector.
Aesdica, una associació que aplega el 70% dels
operadors per cable espanyols, calcula que les
empreses que integren treballaran, un cop hagi
estat aprovada la llei, amb xifres que s'acosten als
50.000 milions de pessetes anuals. Aquest
optimisme es corrobora amb l'interès mostrat per
empreses tant espanyoles com multinacionals.
Grans operadors com Jones Intercable, United
Artists, Pacific Telesys, Milicom, les cadenes
nord-americanes NBC i ABC,, General d'Eaux
Lyonnaise Communications, Eléctricité de
France, Cable Wireless i Coditel són alguns dels
grups que mostren interès per saber quin serà el
percentatge de capital estranger que s'admetrà en
la nova llei.
Tres agents
L'esborrany inicial de la llei de la televisió per
cable descriu tres agents en el procés de la
televisió per cable. El primer, el servei portador o
carrier, "es prestarà per gestió directa, a través
d'una entitat de dret públic, o per gestió
indirecta", especificant que "sigui quin sigui el
tipus de gestió, no podrà haver-hi més de dues
entitats prestadores del servei portador de
televisió per cable a una mateixa demarcació", és
a dir, el territori marcat pels límits d'un terme
municipal o per una mancomunitat de municipis.
Una d'aquestes portadores seria Telefònica,
mentre que l'altra estaria a disposició d'altres
empreses. El sector privat veu del tot necessari
disposar d'un carrièr per potenciar el
desenvolupament de la televisió per cable.
Un altre dels agents descrits a l'esborrany de llei
és l'operador, que defineix com "la persona
natural o jurídica autoritzada per distribuir canals
de televisió per cable en una demarcació. El
mateix avantprojecte calcula entre 100 i 150 les
demarcacions en què es dividirà el territori
espanyol. El canal de televisió és el darrer agent
previst per l'esborrany de la llei de la televisió per
cable: "Qualsevol persona, natural o jurídica,
podrà oferir als operadors de cable autoritzats
d'una demarcació per a la seva distribució en
aquest àmbit territorial un canal de televisió
sempre que hagi obtingut la corresponent
autorització".
Canals sense límit
Al marge de les possibilitats tècniques que
ofereix la televisió per cable, el principal atractiu
d'aquest sistema el constitueix la xifra de canals
de programació que pot vehicular. A diferència
de la televisió convencional, en la televisió per
cable no hi ha límit a la quantitat de canals que
poden ser distribuïts, si s'empra la tecnologia
adequada. El projecte més espectacular que s'ha
posat en pràctica és el de la Time Warner al
districte de Queens, a Nova York, on la xarxa de
cable, que és de fibra òptica, té capacitat per a
una xifra que oscil·la entre els 600 i els 1.200
canals.
El projecte de Time Wamer preveu, malgrat tot,
l'oferta de només 150 canals de programació,
dels quals 40 correspondrien a canals
cinematogràfics, distribuïts sota la fórmula de
pagament per programa vist, el pay for view, en
què l'espectador només ha d'abonar a l'emissora
que serveix les imatges l'import de l'emissió que
ell hagi seguit, amb què es diferencia del sistema
de peatge, que suposa l'abonament total d'una
emissora sense que es tingui en compte el temps
real de seguiment.
Televisió a la carta
El pay for view o televisió a la carta ha
esdevingut una de les modalitats amb més
protecció per a l'expansió del cable interactiu als
Estats Units. Aquest sistema permet d'accedir a
transmissions especials, com els darrers Jocs
Olímpics de Barcelona'92. La carrera industrial
d'aquest nou fenomen televisiu no ha fet més
que començar. Per exemple, el combat de boxa
que Evander Holyfield i George Foreman van fer
l'abril de 1991 va recaptar 55 milions de dòlars.
La NBC va vendre, per la seva banda, segments
de la seva cobertura dels JJ OO de Barcelona'92
a tres canals de pay for view. Per un preu que
oscil·lava entre els 95 i els 175 dòlars, els
americans van poder seguir les Olimpíades des
de casa seva.
El cable, però, és més que un sistema televisiu.
Dur el control dels consums d'aigua, telèfon i
llum, com també rebre textos escrits mitjançant
una impressora connectada al cable (correu
electrònic), o escoltar conferències sense sortir
de casa, són alguns dels serveis addicionals a la
televisió dels quals l'usuari del cable podrà
disposar. No és estrany, doncs, que siguin les
companyies elèctriques, de gas i d'aigua les més
interessades en aquest nou negoci. Es calcula que
cablejar Espanya seria feina de cinc o sis anys, el
mateix termini que caldria perquè aquest nou
sistema comencés a ser rendible.#
Les companyies
elèctriques, de gas i d'aigua
són les més interessades en
aquest nou negoci


La televisió per cable, una inversió per al 2000

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert