Revistes Catalanes amb Accés Obert

Capçalera. Febrer 1993
44
COL·LEGI
Visió esperançadora del 1993
Maragall fa balanç
del 92 al Col·legi
de Periodistes
L'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, va fer en el Col·legi de
Periodistes una previsió per al 1993 que el degà del Col·legi,
Josep Pernau, va qualificar d'"esperançadora". Maragall va
intervenir durant una hora i quart en el saló d'actes del Col·legi
en la ja tradicional compareixença per al repàs polític de l'any
que des de 1983 realitza amb el nom de "L'estat de la ciutat" i
que aquest any va coincidir amb el dia que l'alcalde feia 52 anys.
A més del saló d'actes va caldre habilitar la sala de conferències
del Centre Internacional de Premsa i la sala d'exposicions del
Col·legi, on el nombrós públic va poder seguir les paraules de
Maragall mitjançant un circuit tancat de televisió.
Nombrosos polítics van seure a la primera fila de la sala d'actes:
el capità general, el governador civil, el president de la Diputació
de Barcelona, regidors i càrrecs municipals de confiança.
Tant el balanç de 1992 com les previsions per al 1993 van ser
optimistes. En un to distès, i deixant de banda els grans temes
polítics o que han generat tensions amb d'altres institucions,
Maragall va centrar la seva anàlisi en el canvi experimentat per la
ciutat de Barcelona arran de la celebració dels Jocs Olímpics, un
canvi que ha servit, va dir, perquè a partir d'ara els barcelonins
puguin gaudir millor de la seva ciutat.
Va assenyalar també que, gràcies als Jocs Olímpics, la crisi
econòmica ha arribat més tard a Barcelona i s'hi ha deixat sentir
amb menys força, fins al punt que els indicadors econòmics
permeten assegurar pràcticament la inexistència de crisi en molts
sectors econòmics de la ciutat. "L'ocupació hotelera", va dir, "fou
el mes de novembre del 60%, amb un 60% més de places que
l'any anterior", i les previsions en aquest terreny no poden ser
millors a causa de l'anunciada celebració, el 1993, de més
congressos i fires que mai, amb una assistència prevista de més
de 120.000 participants.
Referint-se a l'organització dels Jocs Olímpics, Maragall va
explicar una anècdota que va tenir en el seu dia àmplia
repercussió en els mitjans de comunicació. L'alcalde va destacar
la inexistència d'escàndols i va fer servir una conversa que havia
mantingut, segons va dir, amb un empresari per comentar la
manca de corrupció en la gestió olímpica. "El Govern té el germà
de Guerra i la Generalitat, Prenafeta. ¿I en els Jocs? No em dirà
que no hi ha ningú, que tot és net?", li va preguntar el seu
interlocutor. I Maragall li va contestar que "no hi ha hagut marro,
sinó bona administració".
En començar l'acte es va produir un incident que no va ser
apreciat pràcticament per ningú: un membre del grup que
reivindica que l'escut de Barcelona inclogui les quatre barres va
dipositar damunt la taula de la presidència una gravadora-
reproductora magnetofónica amb una cassette d'Els Segadors;
però es va oblidar de posar el regulador de volum al nivell
adequat, i quan algú va advertir-ho i el va apagar, ningú no
s'havia adonat encara del fet.
CARTES AL DIRECTOR
Obstacles a la premsa en el
CPA del carrer de
Valldonzella
A Barcelona hi ha pobres de
solemnitat, com a tot arreu, que
cada dia recorren a la caritat
humana i en molts casos a les
ajudes i serveis que els ofereix el
municipi. Un d'aquests llocs és el
Centre de Primeres Atencions
—CPA— situat al carrer
Valldonzella, al nucli antic de la
ciutat, que cada nit acull un bon
nombre d'indigents, que hi són
atesos, dutxats i curats, si cal; se'ls
dóna menjar i un llit per dormir. A
qualsevol hora del dia o de la nit,
qualsevol persona que tingui una
d'aquestes necessitats pot acudir al
CPA a la recerca d'aliment o
recer. El CPA depèn de l'Àrea
d'Afers Socials de l'Ajuntament de
Barcelona i és una de les àrees de
treball d'IC que formen el govern
de coalició amb el PSC.
La marginació no agrada a ningú,
ni a qui la viu ni a qui la conviu.
Barcelona, ciutat moderna i
pròspera davant dels ulls del món,
amb una pantalla tan important
com l'Olimpíada, es va preocupar
d'amagar durant els dies sagrats
dels Jocs totes les persones que
poguessin donar una imatge no
desitjada als qui ens venien a
veure. Es van allunyar les pûtes i
els transvestits i es van desplaçar
els indigents dels carrers que
previsiblement tindrien més
afluència de transeünts. Alguns
van protestar, però la seva veu va
ser com l'eco que desapareix en
poc temps.
Hi havia una decisió presa: la
imatge de Barcelona havia de
despertar l'admiració i els afalacs,
i tots vam ser-ne còmplices. Van
acabar les Olimpíades i les pûtes,
transvestits, indigents i altres
desterrats per un espai curt de
temps van tornar a poc a poc
perquè tot fos com abans. Ningú
no els va dir res, ningú no els pot
dir res per estar a la seva ciutat o
en aquesta ciutat. Les pûtes als
seus carrers, els transvestits a la
seva foscor i els indigents a la
seva vagabundería o a buscar
l'auxili municipal quan el fred
nocturn es fa sentir. A Barcelona
hi ha un nombre important de
marginats i això no es pot negar;
les estadístiques parlen de 1.500
indigents controlats. Com que els
marginats havien tomat, vaig,
proposar al responsable de l'Àrea
d'Afers Socials de l'Ajuntament
de realitzar un reportatge gràfic
sobre el CPA. A mig camí entre
les Olimpíades i les festes de
Nadal, amb l'hivern a sobre i el
fred a punt d'arribar, volia
demostrar a la ciutat que no fa
falta anar gaire lluny per veure
persones amb autèntiques
necessitats.
La idea no va pas agradar gaire al
responsable de l'Àrea, potser
perquè ningú no se sent satisfet
de mostrar les seves limitacions.
Però la llibertat d'informació és la
llibertat d'informació, i no hi va
posar gaires inconvenients. Havia
de comunicar la meva arribada i
em van posar un horari: havia de
fer el reportatge entre 3/4 de 10
del matí i 3/4 de 3 del migdia.
Quan vaig anar al Centre per
primer cop, a penes hi havia
activitat; com era lògic, les
persones que necessitaven els
serveis que oferien eren al carrer i
no hi anirien fins entrada la nit.
Vaig demanar per quedar-me una
nit al centre per tal de poder
expressar més bé el que jo
considero una realitat i vaig rebre
el primer no com a resposta.
Totes les gestions que vaig fer per
aconseguir el permís dels
responsables municipals van
donar el mateix resultat. No es
pot fer cap reportatge sobre
Col·legi
de Periodistes
de Catalunya
Capçalera. Febrer 1993
45
COL·LEGI
El Col·legi es pronuncia sobre
el tractament informatiu dels
successos d'Alcàsser
La junta de govern del Col·legi de Periodistes de Catalunya va fer
pública el 5 de febrer la nota següent:
"Davant el ressò produït pel tractament informatiu que alguns
mitjans de comunicació han donat als tràgics successos
d'Alcàsser, la Junta de Govern del Col·legi de Periodistes de
Catalunya fa pública la següent declaració:
1. La llibertat d'informació i expresssió és un dret bàsic de la
societat que no pot ser de cap manera ni limitat ni acotat per cap
instància que no siguin les lleis constitucionals i els òrgans
competents legalment constituïts per vetllar per la seva defensa i
compliment. En tot cas, el lliure exercici d'aquest dret només està
subjecte a raons de consciència, sentit de responsabilitat i
respecte als altres drets fonamentals, principis aquests del
seguiment dels quals depèn en bona part la contribució positiva
dels mitjans de comunicació a la formació de l'opinió pública.
2. La legítima competència dels mitjans de comunicació per
ocupar quotes de mercat deixa de ser-ho quan obliden els
principis ètics més elementals de l'activitat informativa, que
compromet els mitjans i els propis professionals a servir a
l'interès públic mitjançant una informació veraç, l'anàlisi
ponderada i les opinions plurals. Aquesta exigència és
especialment important davant esdeveniments o successos de
gran transcendència o impacte social, que poden crear reaccions
emocionals col·lectives en grups socials determinats. Aquesta
consideració pertoca de manera singular als mitjans àudio-visuals,
donades les especials característiques del seu llenguatge, així com
les dimensions i heterogeneïtat de l'audiència a la qual s'adreça.
3. La defensa dels principis ètics constitueix un element
indispensable per a la salvaguarda i enfortiment de la llibertat
d'expressió i el dret a la informació, així com per a la
consolidació i increment de la credibilitat respecte dels mitjans de
comunicació davant la societat. Mogut i inspirat per això, el CPC
va promoure i aprovà un Codi Déontologie, proclamat en el II
Congrés de Periodistes Catalans el novembre de 1992. D'acord
amb el seu contingut, el CPC considera pertinent recordar la
necessitat d'atendre els següents criteris:
Respectar el dret de les persones a la seva pròpia intimitat i imatge,
especialment en casos o esdeveniments que generen situacions
d'aflicció o dolor, estalviant la intromissió gratuïta i les especulacions
innecessàries sobre els seus sentiments i circumstàncies,
especialment quan les persones afectades ho expliciten. (Art. 9).
Observar escrupolosament el principi de presumpció
d'innocència en les informacions o opinions relatives a causes o
procediments penals en curs. (Art. 10).
Tractar amb especial cura qualsevol informació que afecti els
menors, estalviant difondre la seva identificació quan apareguin
com a víctimes (excepte en el suposat d'homicidi), testimonis o
inculpats en causes criminals, sobretot en assumptes d'especial
transcendència social, com és el cas dels delictes sexuals. També
s'estalviarà identificar contra la seva voluntat les persones
properes o parents innocents d'acusats o convictes en
procediments penals. (Art. 11)".
43 nous col·legiats
admesos
La junta de govern del Col·legi de Periodistes de Catalunya va
aprovar, en la seva reunió del 27 de gener de 1993, les següents
sol·licituds d'ingrés:
Canvi de categoria col·legial (Passen de numeraris a actius): Aurora
Gonzalo Escribano, Thais Morales González i Joaquim Orti Paz.
Actius:,Demarcació de Barcelona: Marc Alcarz i Clavero, Maria
Isabel Alvarez López-Vega, Sílvia Arenas Giménez, Maite Baratech
Penina, Jaume Cases i Mas, Elena Domínguez Arranz, Víctor
Gorina Tuset, Enric Hernández Llorente, Pasqual Llongueras i
Aróla, Francisco Javier March Román, Antonio Marín Moya,
Antonio Novella Guindín, José Manuel Oliván Méliz, María Eva
Pedreral Busquets, Ramon Perelló Capdevila, Ma. Sònia Ruiz i
Gómez, Narcís Sabater Reixach, Josep M. San Agustín Hernán-
Pérez, Alfonso Vignau Miró i Xavier Vilà Martínez. Demarcació de
Girona: Irene Casellas i Parra. Marta Costa-Pau Bea, Jordi
Rodríguez i Sempera. Demarcació de Tarragona: Miren Uxue
Echeveste Elizburu. Demarcació de Lleida: Anna Gómez Marsol.
Numeraris: Demarcació de Barcelona: Ignasi Casanova i Olivé,
Anna Casellas Serdà, Carme Fernández Villalba, Antonio Giné
Verdiell, José Luis Gómez Galarzo, Sònia Jurado Baldón, Fernándo
López Mompçó, Núria Masachs Milà, José Menéndez Cabrera,
Carme Picart Pubill, Isabel Reverte Palazón, Rosa Rodríguez Díaz,
Montserrat Santamarina Blanco. Demarcació de Tarragona: Joan
Morales Molina. Demarcació de Lleida: Ma. Jesús Ibáñez Plana.
CONVOCATÒRIES
l'estat en què arriben les persones
al CPA, com hi són tractats, què
se'ls ofereix i de quins mitjans
disposa el municipi per ajudar-los.
No devia agradar el reportatge als
responsables de l'Ajuntament, o
al gabinet de premsa, perquè la
seva responsable em va
comunicar que ella mateixa
s'encarregaria de trucar al meu
cap directe per tal de convèncer-
lo que era inconvenient realitzar
les fotografies que pretenia.
Reflectir imatges de les parets o
els armaris sí que es pot, però
l'activitat del centre i el rostre
humà dels qui hi acuden, això ja
és una altra cosa. Hi van haver
unes quantes excuses: dret a la
pròpia imatge per part dels que
van al centre (?), dret a l'honor (!),'
el risc d'agafar imatges que
podrien desvirtuar la realitat
perquè resultarien massa
carnavalesques (!) i un hipotètic
pacte entre l'Ajuntament i la
premsa de no divulgar que hi ha
llocs com l'esmentat en què hi van
persones com les esmentades (!).
A ningú no li agrada que hi hagi
éssers humans que puguin morir
en un racó del carrer per culpa
del fred nocturn, o que tinguin
uns quants cartrons com a únic
element per entrar en calor. No
agrada a ningú, però hi són.
Juan Valgañón
VIII Premi sobre
biotecnología en medicina
Boehringer Ingelheim convoca un
premi amb dos milions de
pessetes per a treballs periodístics
difosos en premsa, ràdio o
televisió durant l'any 1992 sobre
els avenços que es produeixen en
el camp de la biotecnología. Els
candidats han d'enviar els textos
impresos, cassettes o cintes de
vídeo, per triplicat, abans del dia
1 de març, al gabinet de
comunicació de Boehringer
Ingelheim, carrer de Balmes 184,
08006 Barcelona. A través del
telèfon 217 62 60 pot obtenir-se
més informació sobre les bases.
Premis de periodisme El País
1993.
El Consell d'Administració de
Diario El País, Sociedad
Anónima, convoca els premis de
periodisme Ortega y Gasset 1993
en les especialitats de periodisme
imprès i periodisme gràfic,
cadascun dotat amb dos milions
de pessetes. Els treballs candidats
han de ser lliurats per duplicat
abans del dia 1 de març de 1993
a Diario El País SA (Miguel Fuste,
40, 28037 Madrid). Els de
periodisme imprès han d'haver
estat publicats en alguna de les
llengües de l'Estat espanyol
durant l'any 1992 en diaris o
revistes de qualsevol país del món,
amb excepció d'El País, i els de
periodisme gràfic en diaris o
revistes que s'editin en una de les
llengües espanyoles en qualsevol
país del món, també amb
excepció d'E/ País.


Cartes al director

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert