Herreros Arconada, Mario

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Capçalera. Maig 1992
18
TEMA DEL MES
El rang universitari
de la publicitat
L'ambient era contrari a la seva existència
abans de 1975
—Mario Herreros Arconada—
Catedràtic de Comunicació Àudio-visual i
Publicitat. Cap de la Unitat de
Publicitat del departament CAP
Igualment que la resta de carreres
universitàries modernes, els estudis de
Publicitat són fruit de la institucionalització
acadèmica d'una pràctica vigent i
considerada imprescindible per la societat
a la qual serveix.
Que la Publicitat sigui avui matèria
d'estudi i aprenentatge és un fet que no
ens hauria d'estranyar; des de fa temps
s'estudia als Estats Units.
A Catalunya, els antecedents acadèmics publicitaris
oficials els trobem en 1933. Aquest any la
Generalitat republicana va establir els Estudis
Comercials de dos cicles, i com a disciplina del
segon es va dotar una càtedra d'Estudis de Mercat i
Publicitat. Per desgràcia, els esdeveniments de
1936 van posar fi a totes les iniciatives de la
Generalitat d'aquell temps.
Amb l'acceleració del desenvolupament i del ritme
comercial es va exigir a la pràctica publicitària una
precisió i perfeccionament persuasius, satisfets per
la professió de la manera que va poder. La
formació dels professionals es realitzava al marge
dels centres docents, alhora que la presència de la
comunicació publicitària adquiria més entitat i es
feia més ostentosa cada dia.
A l'Estat espanyol, els professionals publicitaris
catalans van ser pioners a reclamar l'estatus
acadèmic per a uns coneixements, fins llavors
empírics, sorgits de la mateixa pràctica
professional. Entre aquests professionals destaca el
cas de Prat Gaballí o el de Rafael Bori i José
Gardó, entre altres de menor importància.
El naixement
Però aquestes veus es van perdre en el buit durant
dècades. Va haver d'arribar la televisió per afrontar
el primer canvi radical en la formació de
publicitaris: la promulgació de l'Estatut de la -
Publicitat i la posada en marxa de les Escoles
Oficials de Publicitat, que comencen les seves
activitats a Madrid, Barcelona i altres ciutats els
anys 1965 i 1966. Aquestes escoles depenien,
igualment que les Escoles de Periodisme, del
Ministeri d'Informació i Turisme, que aquell temps
encapçalava Manuel Fraga Iribarne.
A penes transcorreguts cinc anys des de la
fundació d'aquestes escoles oficials, els estudis de
publicitat, juntament amb els de periodisme i
cinema, accedeixen al rang universitari en virtut de
la creació de les Facultats de Ciències de la
Informació mitjançant el Decret 2070/1971 de 13
d'agost.
La publicitat no va
aconseguir a la Facultat un
estatus idèntic al del periodisme
fins després de la mort de
Franco
Capçalera. Maig 1992
19
TEMA DEL MES
D'acord amb la lletra de l'esmentat Decret, les
ensenyances a impartir en les noves Facultats es
dividirien en "tres Seccions o Branques que
s'anomenaran, respectivament, de Periodisme, de
Ciències de la Imatge Visual i Auditiva, i de
Publicitat, de les quals es farà esment en els títols
expedits".
El desenvolupament
La posada en marxa de la secció de Publicitat de la
UAB es va efectuar el curs 1972-73. Els alumnes
matriculats en el primer curs van ser cent vint.
L'Escola Oficial d'Idiomes, situada en ple "barri
xinès", va acollir els nous estudiants en cedir-los una
de les seves aules.
El pla d'estudis va ser establert sobre la marxa,
fonamentat en els continguts del vigent en l'Escola
Oficial del Publicitat, centre que havia de
desaparèixer un cop conclosos els estudis de la
totalitat dels alumnes matriculats en aquest centre.
La crisi
H nou pla reservava dos únics cursos, el quart i el
cinquè, per impartir matèries exclusivament
publicitàries, que en certa mesura recollien part del
pla d'estudis de tres anys cursats a les Escoles
Oficials de Publicitat.
Aquesta transformació dels plans d'estudi i
l'ambient antipublicitari de la Facultat van estar a
punt d'aconseguir que la Secció desaparegués. Tant
és així que la primera promoció víctima del canvi de
pla es va compondre de només vint-i-un alumnes.
Com és lògic de suposar, aquest nombre no
justificava davant de l'Administració l'existència dels
estudis de Publicitat a la UAB.
La consolidació
Amb la mort de Franco es va experimentar un
canvi radical en l'ambient universitari en general i
en el de la Facultat en particular.
A partir de llavors, els programes s'imparteixen en
la seva totalitat. En el que eren passadissos
s'improvisaven els primers laboratoris, consistents
en un petit plató de televisió i uns estudis de ràdio
en un espai de dimensions semblants.
La Secció de Publicitat va continuar essent oblidada.
No obstant això, a iniciativa del departament de
Teoria de la Publicitat s'aconsegueix construir un
laboratori fotogràfic, que no trigarà gaire a passar a
mans de Periodisme. Així les coses, i per disposar
de certa infrastructura de laboratoris per a les
pràctiques de publicitat, la Secció recorre a invertir
els seus propis recursos departamentals, consistents
en unes 300.000 pessetes per curs, en la creació
de les petites^nstal - lacions. I en aquest mateix curs
va començar un grup de Publicitat al matí, a més
del grup de la tarda.
Aquest canvi va implicar per la Secció l'assoliment
d'un estatus en certa mesura idèntic al dels estudis
de Periodisme.
L'escassetat de titulació universitària entre els
professionals publicitaris, en la seva majoria
autodidactes, va comportar un inconvenient
important en el reclutament del professorat
d'assignatures especifiques.
Això no obstant, el decret fundacional, en el seu
article 6, obria una porta a l'excepcionalitat,
perquè permetia contractar i habilitar com a
professors universitaris els que ho eren de les
Escoles Oficials, i també professionals prestigiosos,
independentment que tinguessin o no titulació
adequada per ser professors universitaris.
El projecte del primer Pla d'Estudis de la branca de
Publicitat, mai clarament i públicament definit del
tot, es va anar establint sobre la marxa, curs a curs.
Aquest primitiu pla s'aplicà a les dues primeres
promocions.
Però, al tercer curs del seu funcionament,
incomprensiblement, es canvia el pla, i aquest
canvi resulta determinant per a la devaluació
pràctica dels estudis de Publicitat a la UAB.
En el nou pla es van establir tres cursos comuns
per a les dues Seccions existents, però amb l'oblit
total dels interessos dels alumnes de Publicitat en el
disseny de les disciplines contingudes en aquests
tres cursos. Els continguts es van estructurar
malament i des de l'exclusiva òptica de Periodisme.
Per explicar-se una mica aquesta manera de
procedir, caldria referir-se al context sòcio-polític
de la UAB d'aquells dies. Segons aquest, la
publicitat era contrària a tot progressisme i, per
tant, avorrida per la inteligentzia. Curiosament,
del festival constituït pel "Maig del 68", avui
només en queda una suggestiva col·lecció
d'eslògans, és a dir, material publicitari.
Un altre dels assoliments d'aquesta etapa va
El nou
pla
d'estudis
—Ta. i tècniques de les
RR.PP. 5c. (T)
—Estratègia, concep, i
redac. defmissat. publ.
10c. (T)
7è Quadrimestre
—Estr. de l'activ. de les
RR.PP. a Espanya i Catal.
5c. (Ob)
—Estr. de l'activ. pubic, a
Espanya i Catal. 5c. (Ob)
—Mètodes d'invest. de la
Publ. i el consumidor. 5c.
(Ob)
—Estratègia creativa. 5c.
(T)
—Models matemàtics en la
planif. de mitj. publ. 5c.
(Op. Alt.)
—Comunicació política.
5c. (Op. Alt.)
—Sistemes i formes de
comun. empres. 5c. (Op)
—Sistemes d'informació de
mercadotècnia. 5c. (Op)
—Tecnol. dels mitj. aud. er
publ. (cinema, TV). 10c. |
El nou pla d'estudis crea la
llicenciatura de Publicitat i
Relacions Públiques dintre de
Ciències de la Informació
(D Troncal
(Ob) Obligatòria
(Op) Optativa
(Op. Alt.) Optativ;
alterna
Capçalera. Maig 1992
20.
TEMA DEL MES
El nou
pla
d'estudis
8è Quadrimestre
—Normativa de l'activitat
publicitària. 5c. (T)
—Subjectes de l'activitat
publicitària. 5c. (T)
—Tècniques analit. de la
inv. publ. 5c. (Op)
—Concept, i dir. d'art del
missatge pub. 5c. (Ob)
—Semiòtica de la
comunicació. 5c. (Op)
—Recursos lingüístics en
Pub. i RR.PP. 5c. (Op)
—Laboratori de pràct. de
creativ. public. 5c. (Op)
—Gestió de comunic. a
l'empresa públ. i priv. 10c.
(Op)
—RR.PP. en sectors
especialitzats. 5c. (T)
—Prop. i public,
institucional. 5c. (Op)
Llicenciatura en
comunicació
àudio-visual
lr Quadrimestre
—Ha. del món actual. 5c.
m
—Estructura de la
comunicació de masses I.
5c. (Ob)
—Llengua catalana
(estàndard escrit). 5c. (T)
o
—Llengua espanyola I. 5c.
(T)
—Estàndard oral. 5c. (T)
o
—Llengua espanyola oral.
5c. (T)
—Teoria i pràctica de la
redacció per. 10c. (T)
—Tecnol. dels mitjans
àudio-visuals. 5c. (Ob)
—Teoria i tècnica de la
fotografia. 5c. (Ob)
2n Quadrimestre
—Psicologia de la
percepció. 5c. (Ob)
—Ha. general de la
comunicació. 5c. (T)
—Teories de la
comunicació I. 5c. (T)
—Introduc. a la ta. i tècn.
cinematogr. 10c. (Ob)
—Disseny, compos, vis. i
tecnol. en premsa. 5c. (T)
—Documentació
informativa. 6c. (T)
—Redacció i locució en
mitjans àudio-v. 5c. (T)
consistir en la progressiva implantació de seminaris
sobre temàtiques de la pràctica professional. Es van
impartir seminaris, sobretot de creativitat, empresa
publicitària, etc., perquè l'alumnat tingués amplitud
de perspectives proporcionades pels distints
professionals prestigiosos incorporats a aquestes
tasques.
El professorat
Al final del curs 1986-87 es van començar a
emprar les dependències i instal·lacions de l'edifici
de la Facultat, acabat feia poc, la qual cosa va
significar per a la Secció un canvi qualitatiu evident.
Els alumnes de Publicitat van començar ja a ser
tinguts en compte, sobretot perquè el seu nombre
creixia a cada curs, malgrat l'existència d'un
numerus clausus.
Aquest augment va portar una càrrega més gran
de feina al cos docent, atès que les plantilles del
professorat de Publicitat romanien pràcticament
immutables des del seu inici.
Per donar una idea de la situació acadèmica i
docent del professorat de les disciplines
específiques de Publicitat, serveixi el quadre
següent, referit al curs 1986-87:
Titulacions
Llicenc.
12
No numeraris
Assoc. Ajud.
13
Doct.
2
Total
14
Numeraris
Cated. Titul.
1
Cinc cursos després, és a dir, en el moment actual,
la plantilla de professors de les assignatures
específiques de Publicitat és la següent:
Titulacions
Sense llicenc.
1
No numeraris
Assoc. Ajud.
14 1
Llic.
11
Doct.
9
Total
21
Numeraris
Cated. Titul.
1 5
La comparació de les xifres precedents dóna una
idea de la forta consolidació i importància
numèrica adquirida pel professorat, i també de
l'evident millora de la seva qualificació acadèmica i
categoria docent, encara que no s'han assolit els
nivells desitjables.
Els alumnes
El quadre següent, en el qual apareix el nombre
d'alumnes llicenciats en Ciències de la Informació
(Secció Publicitat) a partir de juny de 1977, data en
què es va graduar la primera promoció d'aquesta
Secció, pot servir per posar de manifest l'evolució
experimentada per l'alumnat de la Secció de
Publicitat.
Any Nombre llic. Any Nombre llic.
1977 54 1985 58
1978 35 1986 75
1979 29 1987 103
1980 25 1988 88
1981 28 1989 92
1982 39 1990 118
1983 22 1991 160
1984 39
Si s'ha de ressaltar alguna característica comuna al
conjunt de professors de la Secció, possiblement és
la de la seva constant preocupació perquè els
alumnes adquireixin a la Facultat la preparació
òptima que els capaciti, amb avantatge, per exercir
una professió que, igualment com la periodística,
no necessita de l'obligatòria titulació facultativa, al
contrari del que passa en altres professions.
Aquesta preocupació generalitzada va originar que
des de la Secció de Publicitat de la UAB
s'organitzés a Saragossa, al final de setembre de
1986, la primera Assemblea de Professors
Universitaris de Publicitat, amb la finalitat d'estudiar
la situació dels plans d'estudis vigents en les
respectives seccions de les universitats dels País
Basc, Complutense i la nostra UAB mateix.
El resultat d'aquesta primera reunió va posar en
evidència la inadequació dels plans d'estudi actuals,
especialment els de les facultats basca i catalana.
Una de les conseqüències més importants
d'aquesta cita va ser l'elaboració d'un projecte de
pla d'estudis, del contingut del -qual es va donar
coneixement als òrgans representatius de la
indústria publicitària per tal de comptar amb la
seva aproximació. Tant el projecte del pla com les
conclusions de la reunió van ser difoses en la
premsa especialitzada, per al coneixement de tots
els professionals.
D'acord amb l'esperit d'aquesta decisió, la
Comissió del Pla d'Estudis del Departament de
Comunicació Àudio-visual i Publicitat, per a la
llicenciatura de Publicitat i Relacions Públiques
elaborà un projecte que ha servit de base de treball
a la comissió facultativa i del qual, amb les degudes
variacions, ha estat aprovada per la Junta de
Facultat i el Claustre.
Esperem que el nou temps, el pròxim futur
anunciat amb els nous plans, portin per a tothom
els èxits d'acord amb la nostra pròpia il·lusió i
capacitat de treball. Si passés així, els integrants de
la Secció de Publicitat ens donaríem llargament per
satisfets. •
(T) Troncal
(Ob) Obligatòria
(Op) Optativa
(Op. Alt.) Optativa
alterna
Els periodistes formats a
Bellaterra consideren que allò
per al qual se'ls ha preparat
millor és el treball en grup


El rang universitari de la publicitat

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert