Abaurrea i Leoz, Arantxa

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Capçalera. Maig 1993
15
MITJANS
Nou Diari: cinc pubilles
per a un sol senyor
Es posa en marxa un nou model de premsa
diària en català amb edicions territorials
—Arantxa Abaurrea—
Corren temps de vaques flaques i el grup
empresarial Dalmau llança un diari en
català mirant l'any 2000. Fruit de
l'experiència de tres diaris ja existents
-Diari de Barcelona, Diari de Lleida i
Nou Diari Reus/Tarragona- més la suma
d'un de nou a Girona, Nou Diari neix amb
cinc edicions per a tot Catalunya. Té
vocació de diari comarcal, però sense
perdre de vista la informació general.
L'empresa ECD ha engegat aquest
projecte obrint un forat dins el sector de
la premsa catalana amb moltes
expectatives de futur.
La idea de fer un diari nacional en català fa
temps que es cou al món editorial de comarques.
En aquest sentit, a finals del 90 el grup Dalmau
va establir unes primeres converses amb l'editora
de la revista Presència que finalment no van
fructificar. Els responsables de Nou Diari es
plantegen seriosament el tema l'agost de l'any
passat, quan compren a l'ONCE el Diari de
Barcelona. Només els quedava Girona per
abastar totes les comarques catalanes.
Dins el món de la premsa circulen especulacions
que vinculen aquest projecte amb Unió
Democràtica de Catalunya (UDC) i atribueixen
Emili i Carles Dalmau,
, . , . , propietaris d'ECD,La suma de la renovació l'empresa editora dels
, ... . , cinc diaris. A dalt, les cincde tres diaris existents mes redaccions. A Tortosa n'hi
ha una delegació.
un de nou a Girona dona
com a resultat un nou mitjà
d'abast català
RIBAGORÇA
ÍQIJ DIARI
NOU D
OU DIARI
Capçalera. Maig 1993
16
MITJANS
als germans Dalmau la militància en aquest partit
polític. Quan els impressors lleidatans van
comprar La Mañana ja es va dir, i amb les
posteriors adquisicions de diaris s'ha anat
repetint. Ells sempre ho han desmentit, i
actualment no consten al registre de militants
d'Unió. ECD, Emili i Carles Dalmau, asseguren
que Nou Diari és un projecte creat des del món
estrictament empresarial, sense els auspicis de
cap institució.
Els Dalmau van iniciar-se en l'empresa
periodística quan van comprar en subhasta el
diari de l'estat La Mañana, al 1984. Allà va
començar la col·laboració amb Josep Ramon
Correal, actual director de publicacions d'ECD.
J. R. Correal va participar des de la direcció en
la renaixença del diari. Al juny de 1979 els dos
germans van adquirir la majoria de les accions
del Diari de Lleida i, juntament amb J. R.
Correal, van emprendre la reconversió radical del
diari, el primer de la nissaga que van fer en
català.
A l'octubre del 90 es van fer càrrec del
bisetmanari Reus Diari, que ja editaven als seus
tallers de Lleida, i que van transformar en Nou
Diari Tarragona-Reus. L'empresa editora de
Els quatre
directors
Nou Diari. Edició Barcelona
Director: Carles Revés
Lleida, 37 anys
Va començar de redactor a La Mañana de Lleida. Fou
un dels fundadors del diari Segre, i després va ser-ne
director durant dos anys. Va dirigir Punt Diari de Girona
durant dos anys més. Va anar a Tarragona a treballar a
Catalunya Sud i va estar-s'hi vuit mesos. Després va
traslladar-se a Barcelona, i treballà en la secció de política
de La Vanguardia. El juny del 90 es va fer càrrec de la
direcció del Diari de Barcelona, fins avui.
Nou Diari. Edició Lleida
Director: Ramon Badia i Vidal
Lleida, 43 anys
Després d'alguna experiència de linotipista, va participar
com a periodista en la sortida de la revista La Boira, al
79. Durant cinc anys va ser corresponsal d'El País a
Lleida i després va treballar a l'edició d'aquest diari a
Catalunya. També ha estat corresponsal de l'Auui. Ha
passat per diversos diaris, com Mundo Diario, La Hoja
del Lunes i La Mañana -en l'època que ja pertanyia als
Dalmau- i ha estat director del Diari de Lleida fins ara,
que ha passat a dirigir Nou Diari. Lleida.
Nou Diari. Edició Girona
Director: Josep Gil i Franquesa
Sant Feliu de Guíxols. 48 anys
Comença a treballar fent reportatges per a Europa Press
l'any 1966. Després passa a Norte Express, de Vitòria.
Durant cinc anys va ser subdirector de la revista Ama i
redactor en cap de la revista Opinión. Durant catorce
anys va treballar a El País, on va ser redactor en cap del
setmanal, director i fundador de l'editorial El País i
redactor en cap de les pàgines de Ràdio i Televisió i del
Telepaís. Posteriorment va ser subdirector de la revista
Panorama. Al novembre del 91 va marxar de Madrid per
fer-se càrrec de la direcció del Diari de Girona, on es va
estar fins a l'octubre del 92. Al març d'aquest any va ser
contractat per ECD per dirigir Nou Diari. Girona.
Nou Diari. Edicions Tarragona i Reus
Director: Xavier Bas i Sarrà
Cambrils. 31 anys
Va començar de col·laborador a Ràdio Reus. Es va
incorporar a la plantilla l'any 1982 i va treballar de
redactor, editor i cap d'informatius successivament fins
l'any 1984. Després del parèntesi militar, va tornar a
Ràdio Reus fins l'any 87 i va ser-ne editor fins a finals
de 1988. De gener del 89 fins al juny del 91 va
presentar les notícies de Tarragona al "Telenotícies
Comarques" de TV3. Llavors passà a ocupar-se de la
direcció de Nou Diari a Reus i Tarragona, fins ara.
Havia estat corresponsal d'El País, La Vanguardia i
Avui durant cinc anys. Actualment és vice-degà del
Col·legi de Periodistes de Catalunya i president de la
Junta de Demarcació de Tarragona.
Els Dalmau van
iniciar-se com a empresaris
de premsa quan van
comprar el diari La Mañana,
el 1984
Capçalera. Maig 1993
17
MITJANS
Nou Diari, General de Premsa Intercomarcal,
queda representada en el 70% de les accions a
mans dels germans Dalmau i la resta entre els
antics propietaris de Reus Diari, Serveis
Alternatius de Comunicació SA, SACSA.
Aquesta proporció es manté avui dia. Des
d'aleshores J. R. Correal va ser nomenat director
general de publicacions per ta! de coordinar
aquests tres diaris, i ara del recentment estrenat
Nou Diari.
ECD ja tenia relació amb l'anterior propietària
del Diari de Barcelona. A mitjan 91 la
Generalitat va concedir una freqüència
radiofònica als germans Dalmau i Onda Cero
entra a participar en l'accionariat de La Veu de
Lleida, amb aproximadament un 40% de les
accions. Segons explica J. R. Correal, aquest
coneixement mutu entre les dues empreses va
permetre arribar a l'acord final per a la compra
del Diari de Barcelona.
El pas següent seria adquirir un diari a Girona.
Els germans Dalmau es van posar en contacte
amb els editors del Diari de Girona -descendent
del diari del Movimiento Los Sitios de Gerona-
Ricard Llepart, president d'Editorial Gironina
SA, i el seu fill, gerent de l'empresa i conseller
delegat. Encara que al principi va haver-hi una
entesa, finalment no van arribar a cap acord.
Segons Ricard Llepart, perquè "no van oferir
res, no era una oferta seriosa". J. R. Correal
apunta que Ricard Llepart demanava més del
que els Dalmau estaven disposats a oferir.
Abans de la sortida del Nou Diari, Editorial
Gironina SA i Promotora Mediterránea de
Informaciones y Comunicaciones SA, propietària
del Diari de Tarragona, van interposar dues
demandes judicials molt semblants en contra del
nom de la capçalera del futur diari. Els magistrats
van dictaminar la prohibició de l'aparició del diari
sota les capçaleres Nou Diari de Girona i Nou
Diari de Tarragona, perquè provocaven
confusió amb les ja existents. Tot va quedar en
no res, ja que el nou rotatiu sortiria únicament
amb una capçalera unitària per a tot Catalunya,
marca que els Dalmau tenien registrada des de
feia dos anys i mig, quan van crear Nou Diari
Tarragona/Reus.
Les seus dels diaris
ECD ha creat una nova redacció per a l'edició de
Girona, ubicada a la segona planta d'un edifici
intel·ligent de nova construcció. A més de
comprar el local de 400 m2, hi han instal·lat
equipaments, xarxa d'ordinadors, escáner de
color, tren de revelatge de color i sistema de
comunicacions nous.
La seu d'ECD es troba al carrer Pallars de
Lleida. Són propietaris de tres pisos, on es
Josep
Ramon
Correal, el
director de
directors
Començà a treballar als
anys 70 al Diario de
Lérida. Després es
traslladà a BCN i
treballà a El Correo
Catalán, on ocupà el
càrrec de sosts-director.
Després tomà a Lleida i
treballà a La Mañana,
fins que aquest rotatiu
va tancar (quan
l'empresa era el
MECSE). Dirigí el diari
La Mañana quan passà
a mans privades, l'any
1985. Va ser nomenat
cap de premsa del
Govern Civil de Lleida.
Va ser director del Diari
de Lleida en la seva
nova etapa, encetada el
juny del 89. President
de la demarcació de
Lleida del Col·legi de
Periodistes de Catalunya
(durant cinc anys). Té
38 anys i va néixer a
Lleida.
La clau mestra: la compra del Diari de
Barcelona
El punt d'inflexió del projecte va ser la compra
de Publicacions de Barcelona, empresa editoradel Diari de Barcelona, l'agost de l'any passat.La capçalera del diari bicentenari, però, continua
essent propietat d'Iniciativas SA, l'empresa de1 Ajuntament barceloní, que la va arrendar a1 ONCE. En el paquet de compra del rotatiu, a
part de l'edifici i tot el que hi havia a dins, ECD
va negociar d'incloure-hi la rotativa d'El
Independiente. Nou Diari s'edita ara en aquesta
rotativa a Sant Feliu de Llobregat.
A dalt, la redacció de Girona.
A la dreta, una taula de treball
a la de Lleida.
Capçalera. Maig 1993
18
MITJANS
NOU DIARI
Deixen de buscar Maria
Àngels Feliu a la Garrotxa
NOU DIARI
5SSL Els detinguts pel fraubansltclrede j _ °
a la Seu paguen 45
iü milions de fiança
CÊNTGRÂN
concentren els departaments de publicitat,
administració, la redacció de l'edició de Nou
Diari. Lleida i l'emissora La Veu de Lleida. Fins
fa dos mesos el Diari de Lleida era situat en un
altre local de l'empresa editora, Publicacions
Catòliques Ilerdenses SA (PCISA).
Les dues edicions de Reus i Tarragona continuen
als mateixos locals arrendats que ocupaven fins
ara. Totes dues redaccions han renovat tot el
sistema informàtic, a més de la part del revelatge
de fotografies en color.
Altres empreses
El holding ECD es completa amb les empreses
de serveis creades recentment: Hiper Papers,
empresa de serveis de papereria, Zona de
Comunicació, encarregada de la promoció i les
relacions públiques del grup, i Zona de Publicitat
i Comunicació, que coordina la publicitat que
apareix a Nou Diari.
Per a la impressió de les cinc edicions del rotatiu,
ECD va comprar unes naus industrials a Sant
Feliu de Llobregat de 3.000 m2, on ha instal·lat
l'anterior rotativa d'El Independiente, i va crear
l'empresa Roto Dalmau per explotar-la. També
estan presents a La Veu de Lleida, on el grup
deté un 60% de les accions, i al diari La
Mañana, amb un 90%. En total treballen a ECD
prop de 500 persones.
L'única xifra d'inversió que facilita el grup ECD
és la hipotètica de 2.500 milions de pessetes,
considerant que Nou Diari hagués estat creat
des de zero. El director de publicacions del grup
assenyala que el projecte ha comportat una
reestructuració de costos: "Si analitzem el cost de
Nou Diari com a producte que fem ara, és
inferior al cost que tenien per separat els tres
diaris que estàvem fent fins ara".
Cinc edicions per a un mateix diari
A l'acte de presentació de Nou Diari a Barcelona,
Josep Ramon Correal el va definir com un diari
nacional català, emmarcat dins el model europeu
de premsa regional adaptat a Catalunya. El diari
surt en català i abasta tota la geografia catalana. El
que diferencia Nou Diari dels altres és -per Josep
Gil- que "a més de donar un gran volum
d'informació sobre tot el que passa a Catalunya,
que no hi ha cap més diari que la doni, aporten a
una premsa comarcal un gran volum de totes
aquelles àrees que ells no poden fer".
La dinàmica de treball diari conjunt
L'edició conjunta de Nou Diari exigeix la
coordinació entre els directors de les cinc
redaccions. Estan interconnectades a través de la
xarxa telefònica, que els permet enviar senyals
de veu i de dades i transmetre la compaginació
de les pàgines del diari a la planta de Sant Feliu
de Llobregat. Per a J. R. Correal, la dificultat
l\ f iri|\ íu
t i- i
HOIEl
més gran d'aquest projecte és "aquesta
coordinació, pensar el diari, raonar-lo i decidir-lo,
amb una mentalitat més oberta, de contacte
permanent amb les altres redaccions a l'hora de
valorar els temes, a l'hora de valorar el llançat o
de prioritzar determinades qüestions. Tot això
costa".
Als matins, els caps de secció i el director de
cada redacció fan el seu consell de redacció, on
defineixen els temes del dia. Al migdia torna a
haver-hi un altre consell, aquest cop de 1 'staff
-els quatre directors i Josep Ramon Correal-,
que perfila el contingut de Nou Diari. Els
directors presenten la seva oferta d'informacions
i editorials i cadascun escull el que cregui més
oportú. Xavier Bas, director de les edicions de
Reus i Tarragona, especifica que cada diari, més
que autònom, és independent: "Ningú no em pot
dir a mi, ni jo puc dir a ningú, que això ha d'anar
en portada. Puc dir: mira, jo he fet això, tu
decidiràs". Nou Diari obre les seves pàgines amb
la informació local i comarcal.
Planes comunes
La redacció de Barcelona serveix un gruix de
planes comú per a les cinc edicions:
internacional, política, economia i societat, més
les pàgines de serveis comuns: televisió,
entreteniments, temps i loteria. En fa dues
edicions, la primera per l'edició que abans entra
a rotativa i, paulatinament, conforme l'actualitat
informativa ho vagi requerint, es fan altres
versions que entren al Diari de Barcelona i a les
edicions que encara estiguin pendents
d'impressió. Carles Revés subratlla que "Nou
Diari vol potenciar la informació global i tenir
clarament un diari en què el pal de paller sigui el
concepte Catalunya entès globalment".
Les redaccions de Girona, Lleida, Tarragona i
Reus treballen amb profunditat la informació
local i comarcal i en fan una versió d'una o dues
pàgines per enviar a l'edició de Barcelona. Les
No va prosperar l'intent
de comprar el Diari de
Girona i es va optar per crear
un tercer diari gironí en
català
NQUDIAKI
Els partits, en contra de 'Hl'abstencio del comerç *
Raúl Lmghi driu d Nluk
per entrenar el Pahmóc
NOU DIARI
Els retaules de Pedrol ja
són propietat de Reus
La batalla de
l'IRPF, eix de la
lluita electoral
a Catalunya
♦ZMBKaaMolfaHik
•tmló "nxaK per W pfcrntm
Capçalera. Maig 1993
19
MITJANS
seccions d'esports i cultura són mixtes.
"Nosaltres treballem des de la portada fins a la
contraportada -aclareix Josep Gil-, li donem una
orientació de diari comarcal de Girona. O sigui,
aquí el que no es fa es centralitzar-ho tot a
Barcelona, sinó tot el contrari". El precedent de
l'edició de Lleida, Diari de Lleida, ja estava
acostumat a compartir les pàgines de Catalunya,
Espanya i Món amb l'altre diari dels Dalmau,
Nou Diari. Tarragona.
Tot això representa una mitjana de 20 a 25
pàgines confeccionades per cada una de les
edicions de fora de Barcelona. Únicament
Tarragona i Reus contenen exactament el mateix
gruix d'informació, i es diferencien perquè
canvien la portada i l'ordre de pàgines. La
redacció metropolitana elabora entre 40 i 45
pàgines diàries i el suplement dominical. Ara
procuren que el llançat sigui el mateix a les cinc
edicions. Quan la producció estigui més
normalitzada, els canvis de paginació seran més
freqüents i la política de suplements més
autònoma.
El canvi de diari comarcal a diari nacional, per
Ramon Badia, desperta més grans expectatives
per als periodistes: "La gent es podrà
especialitzar una mica més i a la vegada
augmentarà l'exigència, perquè la persona que
escriu una notícia sap que potser la llegirà tot
Catalunya. Més responsabilitat i una millor
professionalitat".
Aspectes formals: presentació
Nou Diari es presenta en format tabloide, dividit
en cinc columnes. Utilitzen color a la portada i
contraportada, amb la possibilitat de cobrir
catorze pàgines més. A cada pàgina predomina
una notícia sobre la resta i, per regla general, hi
ha només una il·lustració.
Les cinc edicions porten algunes pàgines
senceres idèntiques, però la majoria fan un
redisseny de les altres edicions. A cada redacció
hi ha més de 1.500 maquetes de models de
pàgina, oferint totes les possibilitats de variacions
en funció del nombre de notícies per pàgina, de
l'espai reservat a la publicitat i de la seva
condició de pàgina parell o senar.
Els dissenyadors del model aposten per la sobrietat,
la senzillesa, l'equilibri i la claredat de lectura. La
notícia està estructurada en epígraf, títol, subtítol,
entradeta i intertítols. El tipus de lletra que
predomina als textos i titulars és la Utopia. La font
Futura, menys estilitzada i de taca més fosca,
s utilitza als titulars de les pàgines d'esports, i als
epígrafs, crèdits, data i foliació del rotatiu. Els
gràfics i taules estan confeccionats amb l'Helvètica.
Previsions de futur
Al grup Dalmau són conscients, segons afirmen
ells mateixos, que Nou Diari no neix en un bon
moment econòmic global. La situació concreta
de premsa ja la coneixen en els seus propis
mitjans. Fins ara les vendes dels tres diaris
predecessors han estat modestes, tot i que els
diaris de Lleida i Tarragona van néixer
pràcticament de zero. Comptant-hi el Diari de
Barcelona, les xifres rondaven els 22.000
exemplars. Josep Ramon Correal diu, però, que
tota empresa té el seu factor risc que els
empresaris han de saber assumir.
L'objectiu d'ECD és arribar a una difusió de
50.000 exemplars en conjunt. Amb aquesta xifra
aconseguiran la viabilitat econòmica del projecte,
i calculen que la podran assolir en dos anys.
"Això no és un esprint. Vendre diaris és una
cursa de fons, i costa molt que després de la
curiositat comenci l'etapa de l'hàbit i hem d'anar
a buscar els lectors a partir de fer un bon diari,
que interessi i que la gent s'hi vagi agafant",
recorda Josep Gil.
L'endemà de la presentació de Nou Diari a
Barcelona, el 30 d'abril, l'empresa editora del
diari Segre, Prensa Leridana SAL, signava un
protocol de converses amb l'empresa editora de
La Mañana, Diario La Mañana SA, propietat
dels Dalmau, per racionalitzar la producció
periodística. La premsa de comarques s'ha posat
en moviment per poder competir òptimament en
el mercat de la premsa i assegurar-se un lloc en
el futur. •
A dalt, la redacció de
Barcelona. A sota, la de
Reus. A la plana de
l'esquerra, portades dels
primers números de les
cinc edicions, el 30 d'abril
passat, i Josep Ramon
Correal durant la
presentació del número 0
del Nou Diari a l'Hotel
Ritz de Barcelona, el dia
abans.


Nou Diari: cinc pubilles per a un sol senyor

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert