Martí, Josep Maria

Revistes Catalanes amb Accés Obert

10
TEMA DEL MES
Percentatges oients ràdio convencional a Catalunya
% Oients convene. % Total oients
RNE 1 19,67 13,39
A3 15,8 10,7
COPE 11,4 7,76
SER 10,51 7,16
Onda Cero 6,97 4,75
Cadena Ibérica (R. Miramar) 6,55 4,46
RNE 5 1,8 1,24
Percentatges oients ràdio fórmula a Catalunya
% Oients convene. % Total oients
SER 50,71 22,5
Ràdio 80 11,66 5,17
Radio Minuto 7,66 3,40
Cadena Dial 4,79 2,12
RNE 3 4,07 1,80
RNE 2 2,87 1,27
COPE 0,87 0,38
Total oients convencional 1.921.000 a Catalunya
Total oients formula 1.252.000 a Catalunya
Total oients ràdio 2.821.000 a Catalunya
Percentatges oients convencional: 68,09 %
Percentatges oients fórmula: 44,38 %
Programació convencional
i ràdio fórmula
Pel que fa al seguiment de programes, de fórmula
convencional (la ràdio clàssica) o bé de ràdio fórmula
(música), cal destacar el nombre superior d'oients que
segueixen la programació convencional. D'aquests, la
majoria ho fan a Ràdio 1 (RNE), Antena 3, COPE i
SER, que es reparteixen els programes estrella de la
ràdio. Per sota es troben Onda Cero i Ràdio Miramar,
amb percentatges similars.
La ràdio fórmula és dominada àmpliament per la SER:
un 50% de l'audiència que té la ràdio fórmula i un
22,5% del total de l'audiència. La segueixen, a molta
distància, Radio 80 i Radio Minuto. Si bé destaca
aquest primer lloc d'audiència de la SER i la seva ràdio
fórmula, val a dir que els següents quatre llocs del
ranking de programació són ocupats per les grans
cadenes de ràdio convencional, basada en la
informació i les estrelles (RNE, Antena 3, COPE,
SER).
Ranking del tipus de programa del total
oients més escoltat a Catalunya:
SER (40 Principales) 22,5
RNE (conv.) 13,39
A3 (conv.) 10,7
COPE (conv.) 7,76
SER (conv.) 7,16
Ràdio 80 (conv.) 5,17
Onda Cero (conv.) 4,75
Dades EGM - Febrer - Novembre 1990
Panorama de la radiodifusió privada (?) catalana (?)
— Josep Maria Martí —
La radiodifusió privada catalana va ser pionera a tot l'Estat,
però la identitat pròpia i l'autonomia li varen durar poc.
Ràdio Barcelona, primera emissora que va obtenir la llicència
per funcionar regularment a Espanya, va tardar solament uns
anys a caure en mans d'Unión Radio, l'empresa amb seu a
Madrid que en el decurs dels anys es convertiria en l'actual
SER. D'aleshores ençà, Catalunya no ha disposat mai d'una
organització radiofònica comercial, potent i amb perspectives
de continuïtat. La història ens diu que solament hem comptat
al llarg dels anys amb alguns petits empresaris locals i ràdio-
clubs, els quals, passat el temps, han hagut d'acabar
associant-se a les grans xarxes radiofòniques espanyoles.
Es tracta d'una situació paradoxal. Per un costat, les
transformacions més importants que han tingut lloc en
aquest mitjà de comunicació al llarg dels seus més de 70 anys
s'han iniciat a Catalunya —només cal recordar l'arrelament
als anys 30 de les emissores locals, l'embranzida de la FM
com a canal alternatiu a l'OM, les experiències de les ràdios
lliures, l'inici del moviment de ràdios municipals...—. Per
l'altre, cal constatar que en tot aquest temps ha estat
impossible que arrelés un grup autòcton privat, amb forta
implantació territorial i competitiu en el mercat radiodifusor.
Està clar que el model franquista de radiodifusió va
significar l'anorreament del primer intent seriós de xarxa
d'emissores en català —Ràdio Associació de Catalunya—,
fent prevaler la presència de les xarxes d'àmbit estatal, però
també és veritat que la primera experiència després de la
recuperació de l'autonomia —la Cadena 13— va ser un
fracàs estrepitós, i avui està en l'òrbita d'una xarxa estatal.
La situació actual
Actualment operen a Catalunya la totalitat de les xarxes
radiofòniques d'abast estatal. Per ordre cronològic d'aparició,
cal parlar en primer lloc de la SER, dels seus quatre
11
TEMA DEL MES
Ara la FM de Ràdio Barcelona emet la
programació de Ràdio Barcelona 1 (OM), més
alguns programes locals propis. Josep M. Martí
opina que "a la FM es pot fer tot, música i
programació convencional. La qualitat de so és
molt més gran. Quan la gent es passa a la FM i
veuen que al dial de la FM l'oferta és superior,
s'hi queden. Si vols paraules pots escoltar
paraules, si vols música, música. En canvi, a
1 OM no es pot donar música".
Tota la cadena d'emissores d'Antena 3 és de
FM, amb la programació de la cadena estatal i la
pròpia. És a Ràdio 80 on segueix l'altre model
de FM.
Una forta entrada d'Onda Cero
"Està fent una ràdio a cops de talonari. Mentre
que altres emissores i cadenes hem de treballar
dia a dia, anar-ho consolidant i que el públic ho
accepti, fins i tot crear uns personatges que
siguin famosos, Onda Cero està comprant el que
li convé, perquè no li falten diners. Com que la
font és d'una procedència molt peculiar, però
sobretot com que la canonada és molt ampla, no
li falten diners, que naturalment ningú no té".
Així parlava, referint-se a la cadena de l'ONCE,
el director de Ràdio Sabadell, J. M. Solà.
Aquest mes de setembre Onda Cero s'ha
emportat, mitjançant un contracte milionari, el
periodista de la COPE Luis del Olmo, i amb ell el
seu programa "Protagonistas". Com que Del
Olmo és un dels locutors que tenen milers
d'oients molt fidels, és possible que la cadena de
l'episcopat sigui la més perjudicada amb la
irrupció del projecte de l'ONCE. Amb la "fugida"
dels oients s'escapen els clients publicitaris.
productes, dos dels quals —la Cadena Convencional i la 40
Principales— tenen una forta presència territorial i
d'audiència, mentre que els altres dos —Dial i Minuto— són
numèricament inferiors i estan territorialment repartits de
forma desigual.
La COPE ha experimentat un creixement espectacular en
els darrers anys, en primer lloc perquè ha aconseguit el
control de l'antiga Cadena 13, avui Cadena Nova, i
segonament perquè ha estat el grup més beneficiat pel darrer
repartiment de freqüències fet per la Generalitat de
Catalunya. D'altra banda, està associada amb el Grup de
Ràdio Miramar per mitjà de l'emissora d'ona mitjana de què
aquest disposa a Barcelona.
La cadena Antena 3, liderada pel grup de La Vanguardia,
tot i la seva força d'audiència, té una implantació territorial
molt desigual, concentrada a Barcelona i Tarragona, ara
millorada també arran de les darreres concessions.
Pel que fa al darrer, i novell, gran grup, Onda Cero, també
té una implantació diversa i encara poc concreta, ja que falta
saber la propietat d'algunes de les freqüències donades per la
Generalitat. Finalment, cal dir que hi ha una petita xarxa
autòctona a les terres de Girona (el grup Costa Brava-Olot) i
un seguit d'emissores que no formen xarxa (Radio Tiempo, a
BCN, i Ràdio Ponent, a Mollerussa).
Amb aquest panorama, resulta difícil parlar d'un sector
privat autòcton com el que hi ha en altres mitjans de
comunicació del nostre país —essencialment la premsa—.
Per cercar alternatives ben diferenciades de les de la resta de
l'Estat, cal anar al sector públic. Tanmateix, el comportament
d'algunes de les grans xarxes, les quals ofereixen
programacions específiques —culturalment i
lingüísticament—, permet encara dibuixar un cert
diferenciament.*


Panorama de la radiodifusió privada (?) catalana (?)

Diposit Digital de Documents de la UAB

10TEMA DEL MESPercentatges oients ràdio convencional a Catalunya% Oients convene. % Total oientsRNE 1 19,67 13,39A3 15,8 10,7COPE 11,4 7,76SER 10,51 7,16Onda Cero 6,97 4,75Cadena Ibérica (R. Miramar) 6,55 4,46RNE 5 1,8 1,24Percentatges oients ràdio fórmula a Catalunya% Oients convene. % Total oientsSER 50,71 22,5Ràdio 80 11,66 5,17Radio Minuto 7,66 3,40Cadena Dial 4,79 2,12RNE 3 4,07 1,80RNE 2 2,87 1,27COPE 0,87 0,38Total oients convencional 1.921.000 a CatalunyaTotal oients formula 1.252.000 a CatalunyaTotal oients ràdio 2.821.000 a CatalunyaPercentatges oients convencional: 68,09 %Percentatges oients fórmula: 44,38 %Programació convencionali ràdio fórmulaPel que fa al seguiment de programes, de fórmulaconvencional (la ràdio clàssica) o bé de ràdio fórmula(música), cal destacar el nombre superior d'oients quesegueixen la programació convencional. D'aquests, lamajoria ho fan a Ràdio 1 (RNE), Antena 3, COPE iSER, que es reparteixen els programes estrella de laràdio. Per sota es troben Onda Cero i Ràdio Miramar,amb percentatges similars.La ràdio fórmula és dominada àmpliament per la SER:un 50% de l'audiència que té la ràdio fórmula i un22,5% del total de l'audiència. La segueixen, a moltadistància, Radio 80 i Radio Minuto. Si bé destacaaquest primer lloc d'audiència de la SER i la seva ràdiofórmula, val a dir que els següents quatre llocs delranking de programació són ocupats per les granscadenes de ràdio convencional, basada en lainformació i les estrelles (RNE, Antena 3, COPE,SER).Ranking del tipus de programa del totaloients més escoltat a Catalunya:SER (40 Principales) 22,5RNE (conv.) 13,39A3 (conv.) 10,7COPE (conv.) 7,76SER (conv.) 7,16Ràdio 80 (conv.) 5,17Onda Cero (conv.) 4,75Dades EGM - Febrer - Novembre 1990Panorama de la radiodifusió privada (?) catalana (?)— Josep Maria Martí —La radiodifusió privada catalana va ser pionera a tot l'Estat,però la identitat pròpia i l'autonomia li varen durar poc.Ràdio Barcelona, primera emissora que va obtenir la llicènciaper funcionar regularment a Espanya, va tardar solament unsanys a caure en mans d'Unión Radio, l'empresa amb seu aMadrid que en el decurs dels anys es convertiria en l'actualSER. D'aleshores ençà, Catalunya no ha disposat mai d'unaorganització radiofònica comercial, potent i amb perspectivesde continuïtat. La història ens diu que solament hem comptatal llarg dels anys amb alguns petits empresaris locals i ràdio-clubs, els quals, passat el temps, han hagut d'acabarassociant-se a les grans xarxes radiofòniques espanyoles.Es tracta d'una situació paradoxal. Per un costat, lestransformacions més importants que han tingut lloc enaquest mitjà de comunicació al llarg dels seus més de 70 anyss'han iniciat a Catalunya —només cal recordar l'arrelamentals anys 30 de les emissores locals, l'embranzida de la FMcom a canal alternatiu a l'OM, les experiències de les ràdioslliures, l'inici del moviment de ràdios municipals...—. Perl'altre, cal constatar que en tot aquest temps ha estatimpossible que arrelés un grup autòcton privat, amb fortaimplantació territorial i competitiu en el mercat radiodifusor.Està clar que el model franquista de radiodifusió vasignificar l'anorreament del primer intent seriós de xarxad'emissores en català —Ràdio Associació de Catalunya—,fent prevaler la presència de les xarxes d'àmbit estatal, peròtambé és veritat que la primera experiència després de larecuperació de l'autonomia —la Cadena 13— va ser unfracàs estrepitós, i avui està en l'òrbita d'una xarxa estatal.La situació actualActualment operen a Catalunya la totalitat de les xarxesradiofòniques d'abast estatal. Per ordre cronològic d'aparició,cal parlar en primer lloc de la SER, dels seus quatre11TEMA DEL MESAra la FM de Ràdio Barcelona emet laprogramació de Ràdio Barcelona 1 (OM), mésalguns programes locals propis. Josep M. Martíopina que "a la FM es pot fer tot, música iprogramació convencional. La qualitat de so ésmolt més gran. Quan la gent es passa a la FM iveuen que al dial de la FM l'oferta és superior,s'hi queden. Si vols paraules pots escoltarparaules, si vols música, música. En canvi, a1 OM no es pot donar música".Tota la cadena d'emissores d'Antena 3 és deFM, amb la programació de la cadena estatal i lapròpia. És a Ràdio 80 on segueix l'altre modelde FM.Una forta entrada d'Onda Cero"Està fent una ràdio a cops de talonari. Mentreque altres emissores i cadenes hem de treballardia a dia, anar-ho consolidant i que el públic hoaccepti, fins i tot crear uns personatges quesiguin famosos, Onda Cero està comprant el queli convé, perquè no li falten diners. Com que lafont és d'una procedència molt peculiar, peròsobretot com que la canonada és molt ampla, noli falten diners, que naturalment ningú no té".Així parlava, referint-se a la cadena de l'ONCE,el director de Ràdio Sabadell, J. M. Solà.Aquest mes de setembre Onda Cero s'haemportat, mitjançant un contracte milionari, elperiodista de la COPE Luis del Olmo, i amb ell elseu programa "Protagonistas". Com que DelOlmo és un dels locutors que tenen milersd'oients molt fidels, és possible que la cadena del'episcopat sigui la més perjudicada amb lairrupció del projecte de l'ONCE. Amb la "fugida"dels oients s'escapen els clients publicitaris.productes, dos dels quals —la Cadena Convencional i la 40Principales— tenen una forta presència territorial id'audiència, mentre que els altres dos —Dial i Minuto— sónnumèricament inferiors i estan territorialment repartits deforma desigual.La COPE ha experimentat un creixement espectacular enels darrers anys, en primer lloc perquè ha aconseguit elcontrol de l'antiga Cadena 13, avui Cadena Nova, isegonament perquè ha estat el grup més beneficiat pel darrerrepartiment de freqüències fet per la Generalitat deCatalunya. D'altra banda, està associada amb el Grup deRàdio Miramar per mitjà de l'emissora d'ona mitjana de quèaquest disposa a Barcelona.La cadena Antena 3, liderada pel grup de La Vanguardia,tot i la seva força d'audiència, té una implantació territorialmolt desigual, concentrada a Barcelona i Tarragona, aramillorada també arran de les darreres concessions.Pel que fa al darrer, i novell, gran grup, Onda Cero, tambété una implantació diversa i encara poc concreta, ja que faltasaber la propietat d'algunes de les freqüències donades per laGeneralitat. Finalment, cal dir que hi ha una petita xarxaautòctona a les terres de Girona (el grup Costa Brava-Olot) iun seguit d'emissores que no formen xarxa (Radio Tiempo, aBCN, i Ràdio Ponent, a Mollerussa).Amb aquest panorama, resulta difícil parlar d'un sectorprivat autòcton com el que hi ha en altres mitjans decomunicació del nostre país —essencialment la premsa—.Per cercar alternatives ben diferenciades de les de la resta del'Estat, cal anar al sector públic. Tanmateix, el comportamentd'algunes de les grans xarxes, les quals ofereixenprogramacions específiques —culturalment ilingüísticament—, permet encara dibuixar un certdiferenciament.*

Catalan

https://ddd.uab.cat/pub/artpub/1999/275502/capcalera_a1999n27p10.pdf

Panorama de la radiodifusió privada (?) catalana (?)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Diposit Digital de Documents de la UAB