Martí Martí, Josep M.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

FOTOS: JOAN GUERRERO
llicències de FM:
cap a una nova definició del
model radiodifusor espanyol
A Catalunya
es concediran
28 noves
llicències
La radiodifusió espanyola ha vis¬cut en règim d'oligopoli en lamajor part dels seus quasi setan¬
ta anys d'existència. En l'època
franquista, l'Estat, propietari de l'espai
radioelèctric, havia deixat tradicional¬
ment en poques mans la possibilitat
d'emissió. Amb l'adveniment de la de¬
mocràcia es va dur a terme la primera
ampliació de l'oferta radiodifusora per
mitjà de la promulgació del Pla Tècnic
de FM de 1979; ara, arran de l'aprova¬
ció de la Llei d'Ordenació de les Teleco¬
municacions, s'ha donat pas a una
segona ampliació, bo i aprovant un pla
definitiu que té com a principals objec¬
tius la reordenació del dial, la legalització
de les freqüències de les emissores au¬
tonòmiques, noves concessions comer¬
cials i el reconeixement, encara limitat,
de les emissores municipals.
Malgrat que als anys 70, arreud'Europa bufaven aires dedesregulació dels monopolis
radiodifusors, a l'Estat es¬
panyol l'opció dels governs de la transi¬
ció fou la de tancar-se a qualsevol
obertura, impedint el funcionament de
les primeres ràdios lliures i frenant l'ac¬
celerat creixement de les ràdios munici¬
pals. Aquesta política repressiva va
experimentar un tímid canvi quan, al
tombant dels 80, es va procedir a la
primera ampliació abans esmentada, la
qual no va suposar la legalització de les
ràdios dissidents, ans al contrari, va
servir per a consolidar les grans empre¬
ses radiodifusores existents i fer possi¬
ble la incorporació de noves empreses
vinculades als grups de premsa, frus¬
trats per la no liberalització de la televi¬
sió privada.
27
(8
u
u*
a
(8
u
28
$
h
#
S
S.
(S
o
Malgrat aquesta primera ampliació,
l'espai radioelèctric de FM donava mol¬
tes més possibilitats de concessió de
noves llicències, tal com s'estava de¬
mostrant en la ruptura dels monopolis
radiodifusors europeus; la possibilitat
d'accés al dial per part de les ràdios
lliures i municipals era més un aspecte
polític que no pas tècnic.
La any 1984, la Conferència" Internacional de Ginebra vaprocedir a una reestructura¬ció de l'espectre de FM, si¬
tuant el dial entre els 87'5 Mghzs i els
108 Mghzs i atorgant les diferents fre¬
qüències que podien ser utilitzades pels
diferents països membres de la Unió
Internacional de Telecomunicacions.
Aquest fet, al qual cal afegir l'aprova¬
ció pel Parlament Espanyol de la Llei
d'Ordenació de les Telecomunicacions,
ha fet possible que finalment l'Adminis¬
tració Central pogués procedir a la
reordenació de l'espai radioelèctric de
FM, a la definició del model de funcio¬
nament i a la concessió de noves lli¬
cències.
Ateses les anteriors circumstàncies, el
decret del mes de febrer passat no és,
com s'ha dit, una simple fórmula per a
concedir noves emissores de FM, sinó
que té uns objectius clars d'ordenació
del sector més dinàmic i creixent de la
radiodifusió espanyola. En primer lloc
prioritza la ràdio pública en una triple
vessant: la d'àmbit estatal, l'autonòmi¬
ca i la municipal; això es fa esencial-
ment atorgant les freqüències necessà¬
ries per a la plena cobertura territorial
de RNE en els seus tres programes de
FM (Ràdio 2, Ràdio 3 i Ràdio 4), de les
emissores de les Comunitats Autòno¬
mes (Euskadi, Galicia, País Valencià,
Andalusia, Catalunya i Madrid) i també
reservant una part de la banda de FM
(entre els 107 Mghz. i els 107'9 Mghz.)
a les emissores municipals.
En segon lloc, amb les previsions del
Pla, es capgira el panorama radiodifu¬
sor anterior: de les 256 emissores pú¬
bliques existents abans de la seva pro¬
mulgació es passarà ara a 1.486, sense
comptar les municipals; al contrari, les
privades creixeran menys: de 383 pas¬
saran a 716. De tota manera la qüestió
quantitativa no sembla ser la més im¬
portant, ja que a la FM la potència i l'u¬
bicació de l'antena difusora són
aspectes decisius per a garantir una
major cobertura territorial; en aquest
aspecte les diferències seran notables:
les ràdios públiques passaran de 9.294
Kw. a 16.403 Kw., mentre que les pri¬
vades faran un salt menys important al
passar de 3.187 Kw. a 4.524 Kw.
Malgrat les dades anteriors, el decret
preveu la creació de 333 noves emisso¬
res privades escampades arreu de l'Es¬
tat, un pastís que aspiren a repartir-se
les actuals empreses radiofòniques
existents, amb la finalitat de completar
les seves xarxes i també els aspirants
que varen quedar-se sense llicència a
l'anterior repartiment. El que el Pla no
ha deixat aclarit és el futur de les emis¬
sores municipals, pendents de dos pro¬
jectes de llei, l'un que regula el seu
funcionament i limita els seus recursos
econòmics pel fet d'impedir-los fer pu¬
blicitat, i l'altre que limita la seva activi¬
tat en èpoques electorals.
A Catalunya el Pla suposa,d'entrada, la legalització deles freqüències d'emissió uti¬litzades fins ara per les emis¬
sores de ràdio de la Corporació
Catalana de RTV i la reordenació de
les de RTVE després de la fusió amb
RCE, la qual cosa ha de fer possible la
plena cobertura territorial de tots els
seus programes i, especialment, de Rà¬
dio 4.
Com s'observa en el quadre adjunt, a
l'àmbit català es reprodueix el nou mo¬
del descrit per a tot l'Estat pel que fa al
pes de la radiodifusió pública, sobretot
per la potència difusora que aquest sec¬
tor tindrà, malgrat que la ràdio privada
farà un important creixement numèric
al passar de 45 a 73 emissores.
De les 256
emissores
públiques
existents es
passarà ara a
1.486, sense
comptar les
municipals
NOMBRE D'EMISSORES I POTÈNCIA
DESPRÉS DEL PLA TÈCNIC DE FM
Província Ens RTVE Generalitat Privades Total
Barcelona 17 10 30 57
Girona 21 14 14 49
Lleida 9 9 14 32
Tarragona 7 4 15 26
Total emissores 54 37 73 164
Total potència 1.313 Kw. 595,5 Kw. 260 Kw. 0
(') Càlcul aproximat a l'espera de la regularització que han de fer algunes emissores
A Catalunya es concediran 28noves llicències; d'acord ambl'Estatut, aquesta tasca hade correspondre a la Gene¬
ralitat i tot sembla indicar que el Con¬
sell Executiu té molts pretendents (es
diu que abans d'obrir el termini legal ja
hi han 800 peticions). La concessió,
malgrat emparar-se en una sèrie de
condicionants, és més conseqüència de
decisions polítiques que no pas el resul¬
tat d'una anàlisi detallada de les apti¬
tuds dels sol·licitants; en tot cas, no
passa per cap tipus de control parla¬
mentari.
La Generalitat ha aprofitat aquesta avi¬
nentesa de la promulgació del Pla es¬
panyol de FM per a procedir a la seva
pròpia regulació del servei de radiodifu¬
sió en ones mètriques modulades en
freqüència. En el decret del 14 d'abril
introdueix un seguit d'exigències dife¬
rents a les assenyalades per l'Estat en el
territori on té competències exclusives;
essencialment aquests trets diferencials
fan referència a l'obligatorietat de noti¬
ficar el nom del director de l'emissora,
a la presentació d'un pla de programa¬
ció anyal i també una memòria econò¬
mica i financera que reflecteixi la si¬
tuació de cada emissora; unes exigèn¬
cies que semblen retornar al contingut
d'alguns decrets de l'època de la Dicta¬
dura.
DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL
DE LES NOVES CONCESSIONS
A CATALUNYA
Nombre
Localitat de noves
emissores
Barcelona 3
Igualada 1
Manresa 1
Terrassa 1
Girona 2
La Jonquera 1
Puigcerdà 1
Sant Feliu de Guíxols ... 1
Balaguer 1
Lleida 2
La Seu d'Urgell 1
Solsona 1
Tàrrega 1
Tremp 1
Amposta 2
Montblanc 1
Tarragona 1
Tortosa 1
Rubí 1
Sant Feliu de Llobregat . . 1
Ripoll 1
Cervera 1
Reus 1
Com es pot veure en el quadre anterior,
aquesta trentena de noves emissores
privades de FM es reparteix territorial¬
ment de forma desigual; com és obvi,
les poblacions amb un nombre menor
d'habitants tindran menys pretendents,
mentre que a les grans ciutats la batalla
serà molt dura. Les candidatures amb
més possibilitats tenen motivacions di¬
verses: alguns bisbats catalans que vo¬
len ràdios autònomes de la COPE;
l'ONCE, sempre festejada en els nego¬
cis de comunicació, vol engegar una ca¬
dena pròpia; la refundació de la Cadena
13, empresa a la qual fa poc s'ha incor¬
porat capital estranger via la compra
d'accions per part d'un grup francès; i,
és clar, les empreses tradicionals, que
esperen poder completar les seves xar¬
xes a Catalunya.
JOSEP M. MARTÍ MARTÍ
Periodista. Professor de la Facultat de CCII
El decret
preveu la
creació de 333
noves
emissores
privades
escampades
arreu de l'Estat


Llicències de FM: cap a una nova definició del model radiodifusor espanyol

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert