Marín i Otto, Enric

Revistes Catalanes amb Accés Obert

21
UNIVERSITAT
Cap a una nova formació
universitària dels periodistes
Periodisme, Comunicació àudio-visual i Publicitat i Relacions
Públiques, seran títols acadèmics completament independents
Enric Marín i Otto,
Degà de la Facultat de Ciències de la
Informació de la UAB
La reforma del sistema escolar impulsada en
aquests darrers anys ha permès obrir un procés
de redefinició de la formació universitària.
Aquesta redefinició consistirà, bàsicament, en
l'establiment de noves titulacions i l'adequació a
les noves realitats de les existents.
Davant d'aquesta situació s'estan produint dos
tipus de resposta per part dels centres
universitaris: sotmetre l'oferta docent a una mera
operació cosmètica estrictament superficial per
tal de millorar una mica l'aspecte del "producte",
o bé procedir a una revisió radical de la definició
curricular dels estudis.
Possible reducció a quatre anys
En el cas de la Facultat de Ciències de la
Informació, l'oportunitat d'actualització i
consolidació és excel·lent. D'entrada,
l'establiment de noves titulacions ens permet
passar d'una titulació (llicenciat en Ciències de la
Informació) amb dues seccions (Periodisme i
Publicitat) a l'existència de tres titulacions
totalment independents: Periodisme, Publicitat i
Relacions Públiques, i Comunicació àudio-visual.
Per tal de satisfer amb garanties la demanda
social real, les tres titulacions hauran de garantir
una formació teòrica i tècnica especialitzada per
a l'exercici professional. Aquest objectiu
pedagògic es pot assolir reduint la durada dels
estudis de cinc anys a quatre, si es garanteix una
reformulació radical dels nostres estudis.
Tres titulacions diferents
La delimitació dels camps professionals queda
establerta de la següent manera:
Publicitat i Relacions Públiques. Creació, disseny,
gestió, producció i estratègia de la comunicació
publicitària. Planificació, organització, direcció i
gestió de les empreses publicitàries i de relacions
públiques, com també la recerca, l'anàlisi i
assessorament en comunicació publicitària i de
relacions públiques.
La gestió empresarial
quedarà inclosa en els estudis
de periodisme
22
UNIVERSITAT
Consolidació Comunicació àudio-visual. Concepció i disseny i
realització d'obres i programes vinculats a tots els
Amb la reforma hi haurà una SUPorts 1 àmbits ,de la Cr®aÇ|,0 e" els mitíans de
comunicació àudio-visual. Planificació,
organització, direcció i gestió de les empreses
veritable Facultat de Ciències àudio-visuals, i també la recerca, l'anàlisi i
l'assessorament tècnic.
de la Comunicació Periodisme. S'entén que aquesta titulació ha de
garantir una formació que capaciti per a
l'obtenció, producció i difusió de la informació
lligada a l'actualitat periodística en tots els seus
gèneres, àrees i àmbits mediàtics (premsa escrita,
ràdio, televisió, mitjans telemàtics, agències
d'informació, gabinets d'informació, etc.). Com
en el cas de les altres dues titulacions, els
llicenciats en periodisme també hauran d'estar
capacitats per realitzar tasques de planificació,
direcció i gestió (tant d'empreses informatives
com editorials i grups multimédia), i també en el
camp de la recerca i l'assessorament.
"Refundació" de la Facultat
Una primera observació: en el cas de Ciències de
la Informació, la reforma dels estudis universitaris
significa la possibilitat d'esdevenir una veritable
Facultat de ciències de la comunicació. En un
moment en què la indústria de la comunicació
cada cop acumula més protagonisme, aquesta
"refundació" del Centre pot tenir una
transcendència social que no ha estat prou
valorada.
Centrem-nos en la llicenciatura de Periodisme.
Com ens plantegem fer possibles els objectius
que ens hem fixat per aquesta titulació? Com
l'hem projectada? D'acord amb quins principis?
Hem pres una opció clara: conjuminar una
formació de nivell universitari amb una
capacitació tècnica prou solvent i sofisticada com
per respondre a la creixent complexitat de la
indústria informativa. D'acord amb aquest
requeriment, hem apostat per potenciar tant
com sigui possible els continguts específics i el
coneixement experimental. Això vol dir garantir
una formació efectivament teòrico-pràctica que
permeti establir una major connexió entre la
professió i la Universitat i, alhora, consolidar
l'espai universitari específic de les ciències de la
comunicació.
Atenció a la demanda social real
Després de vint anys de creixement dins de
l'àmbit universitari la Facultat està, evidentment,
en condicions d'assumir aquest repte. Amb dues
condicions, però: deixar de banda qualsevol
temptació conservadora i atorgar atenció
prioritària a la demanda social real. Les actituds
conservadores ens poden fer caure en
plantejaments corporativistes mancats
d'imaginació, més condicionats per tradicions
periclitades que per l'ambició d'avançar-se al
futur. Pel que fa a l'atenció de la demanda social,
cal obrir-se tant com sigui possible. Una acció
intel·ligent des de la universitat pot ajudar a
diversificar i qualificar el mercat laboral vinculat
al món de la informació.
Evitar la massificació
Una darrera precisió: cap dels objectius
pedagògics (no mancats d'ambició, certament)
que s'han fixat podrà ser aconseguit efectivament
si no es pot evitar la massificació. La massificació
té, com a mínim, dos efectes perversos. Fa
inviable una docència amb un nivell mínim de
qualitat, tot condemnant els estudiants a un
coneixement purament especulatiu, i distorsiona
el mercat laboral.
Estem convençuts que si aconseguim dur a terme
de forma satisfactòria el pla de treball que ens
hem fixat, haurem fet possible vincular la
Facultat a les professions relacionades amb les
nostres àrees de coneixement i que, en
conseqüència, la professió periodística es pugui
apropiar efectivament de la Facultat de Ciències
de la Informació.
Es potenciarà la capacitat
técnica per respondre a la
creixent complexitat de la
idústria informativa


Cap a una nova formació universitària dels periodistes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert