Castelló, Julià

Revistes Catalanes amb Accés Obert

27
PROFESSIONAL
L'Estatut de Redacció,
una eina per a la llibertat
La proposta marc és una eina de treball per establir un
àmbit de relacions professionals reglamentat en les
empreses periodístiques.
El 12 de juliol es va presentar a la seu del
Col·legi de Periodistes de Catalunya el
document "Estatut-Marc de Redacció". Es
tracta d'una eina de treball vàlida per a
crear a les empreses de la comunicació a
Catalunya un clima de diàleg que incideixi
favorablement en el desenvolupament de
les tasques comunicacionals, a través de
l'establiment d'un àmbit de relacions
professionals reglamentat, la defensa de la
llibertat d'expressió i la transparència
informativa.
L'Estatut-Marc de Redacció ha estat
elaborat per una comissió que s'ha reunit
durant més d'un any, integrada per
representants dels sindicats CC.OO i UGT,
del Col·legi de Periodistes de Catalunya,
dels comitès d'empresa de diversos
mitjans i de la Facultat de Ciències de la
Informació de la UAB. En l'acte del dia 12
de juliol van signar un protocol de
col·laboració per a impulsar l'Estatut-Marc
de Redacció a les empreses catalanes de
la comunicació, els senyors: Josep
Alvarez, secretari general de la Unió
General de Treballadors de Catalunya;
Josep Lluís López Bulla, secretari general
de la Comissió Obrera Nacional de
Catalunya; Josep Pernau, degà del
Col·legi de Peirodistes de Catalunya; Enric
Marín, degà de la Facultat de Ciències de
la Informació de la UAB i Antoni Maria
Piqué, en nom de la Comissió Redactora
de l'Estatut-Marc de Redacció.
Posteriorment van adherir-se al document
la VSO i l'AFPC.
La transparència
informativa i el clima de •
diàleg, objectius bàsics

29
PROFESSIONAL
serveis informatius de RTVE. I en el moment de
començar la nostra tasca, van sortir esborranys
d'estatuts com bolets. Onda Madrid i la UGT de
València fan dos esborranys al març, els
companys de la RTV gallega també treballen el
seu, igual que els de TV3, i el diari madrileny El
Mundo posa en funcionament el seu estatut. A
La Vanguardia hi treballen activament.
Cada dimecres a les 9 del matí ens reunim de
tres a set periodistes a Rambla de Catalunya,
10. Llegim estatuts i esborranys, demanem
informació dels francesos i italians, disseccionem
codis ètics i constatem que hi ha molta paperassa
i molts pocs fruits.
Trist panorama internacional
Just al començament dels treballs de la comissió
haig d'assistir, a Sardenya, al 20è Congrés de la
Federació Internacional de Periodistes. D'allà
m'emporto un informe que estudia la qüestió de
la "democràcia editorial". Aquesta federació de
sindicats reconeix que els resultats d'una
enquesta entre els seus associats revelen que hi
ha una gran confusió respecte al concepte de
"democràcia editorial" o "interna", fins i tot en
els països amb uns mitjans de comunicació més
desenvolupats. Per acabar-ho d'adobar, l'informe
de FIP —del qual trobareu informació en el
requadre al peu d'aquesta plana— manifesta que
el concepte de "democràcia editorial", fruit del
qual són els estatuts de redacció, té poca relació
amb els drets que els treballadors de premsa en
general pensen que són decisius, i que, en
general, és un concepte ignorat per la majoria de
periodistes i treballadors dels mitjans de
comunicació. Quan la FIP pregunta als seus
associats de tot el món sobre l'existència de
normes escrites respecte a la democràcia
editorial als països respectius, només nou donen
respostes positives. Altres cinc sindicats indiquen
l'existència de normes limitades. La resta no
respon o ho fa negativament.
Aquest panorama internacional tan trist no ajuda
gaire, però d'altra banda ens indica que no estem
pas tan malament com podríem pensar. De fet,
a tot arreu s'haurà de treballar molt per portar
els estatuts a les empreses i fer-los funcionar.
Però les circumstàncies ens hi empenyen. Cada
vegada més, les empreses periodístiques
s'allunyen del patriarcalisme familiar que tenien,
sobretot els grans diaris, a Espanya. Cada cop
són més empreses a seques. Cada cop estan
més lligades a multinacionals, que moltes
vegades tenen el paquet d'accions més gran o,
simplement, són totalment propietàries dels
mitjans. Cada vegada més aquestes empreses
tenen diversos mitjans configurant les grans
multimédia. Cada vegada més accedeixen als
sectors professionals persones amb molt de
poder dins els mitjans que no tenen res a veure
amb els periodistes que encara pensen que
existeix una ètica professional i que una
empresa periodística no ha de ser el mateix que
una fàbrica de mitjons. Cada vegada els mitjans
tecnològics prenen més pes i modifiquen dia a
dia el treball dins les redaccions. I, finalment,
resultat de tota aquesta escalada, els sindicats i
bona part dels professionals s'adonen que s'ha
d'afrontar d'alguna manera tot l'excés de
Una foto històrica
El setembre de 1979 es ua
convocar a l'Associació de la
Premsa una assemblea per
tractar sobre l'Estatut del
periodista. No es va poder
celebrar per falta de quorum.
En dotze anys, les coses han
canviat molt.
reivindiquen una superioritat en defensa de la llibertat de
premsa.
Des d'aleshores poques coses han canviat per millorar. Molts
països, inclosos els Estats Units, Canadà, el Regne Unit,
Austràlia i la República Federal d'Alemanya, no tenen normes
escrites per garantir la independència del periodista dins de les
empreses dels mitjans de comunicació. La situació és
especialment dolenta en el camp cada cop més ampli de la
radiodifusió. Els sindicats nacionals que van prendre part en
l'enquesta de fa deu anys i que també han respost les nostres
preguntes aquesta vegada, no poden mostrar cap millora en la
posició dels seus països en la majoria dels casos.
(...)
Ara que els mitjans de comunicació i els seus treballadors a
l'Europa de l'Est s'enfronten amb nous obstacles en
l'organització de la seva independència editorial, la majoria
d'ells aixecats per magnats occidentals, es considera apropiat
que aquests sindicats siguin inclosos en un plantejament global
europeu sobre aquesta qüestió.
(...)
Basant-nos en les respostes obtingudes és evident que molts
empresaris posen obstacles a la veu real dels periodistes a la
seva política d'empresa. Igualment podem concloure que la
majoria dels governs no estan interessats en uns drets
específics per als periodistes que poguessin garantir la seva
integritat i independència professionals dins de les empreses
dels mitjans de comunicació.» •
(•) La Federació Internacional de Periodistes, amb seu a Brussel·les, és una organització
de sindicats i associacions democràtiques de periodistes, consultora de la UNESCO i de
les Comunitats Europees. La Federació d'Associacions de la Premsa d'Espanya (FAPE) i
el Col·legi de Periodistes de Catalunya van demanar l'ingrés a la HP l'any 89. El 20è
Congrés de la FIP els donà estatut de membres observadors del Grup Europeu de la FIP
el maig de 1990. Recentment el comitè executiu de la FIP ha aprovat l'ingrés de la
FAPE i del Col·legi com a membres de ple dret, decisió que ha de ser refrendada pel
pròxim congrés de la HP al Canadà l'any que ve.
marketing, mercantilisme i utilització partidista
o particular dels mitjans de comunicació.
Tres punts cabdals
Els esborranys que estudia la comissió tenen
totes les mides. N'hi ha de molt detallats i de
molt simples. Uns són només per a la ràdio i per
a un diari, però a tots hi ha tres o quatre drets
que no fallen mai; dos d'ells reconeguts a la
Constitució del 78: la regulació de la clàusula de
consciència i del secret professional; el tercer és
la necessitat de participar en el nomenament dels
directors, sots-directors, etc... que governen el
dia a dia dels mitjans informatius.
Aquests drets que reivindica l'estatut marc de
redacció no són pas només una manera de
repartir el poder i fer-lo, per tant, més
democràtic. Aquests drets vénen de la mà d'uns
deures que l'estatut reivindica per als
professionals de la informació, que es basen en
els codis ètics proposats per l'ONU i per altres
organitzacions, com la mateixa FIP, el Consell
Britànic de Premsa i un llarg reguitzell d'entitats i
organitzacions.
Els periodistes volem més participació en les
decisions que ens afecten dins les empreses,
però la volem per defensar una informació més
rigorosa i ben fonamentada; demanem més
diligència a l'hora de corregir informacions
errònies; ens prohibim qualsevol treball
publicitari, de relacions públiques, d'assessoria
d'imatge o altres que suposin un perill per a la
nostra independència...
Tot això és difícil d'assolir. Però si ho tenim clar,
almenys sobre el paper, podem començar a
caminar.
"L'encàrrec" del senyor Candau
La sensibilització sobre la necessitat dels estatuts
de redacció es va fent palesa dia a dia. Els
treballs de la comissió, que continuen al llarg del
90 i són també impulsats per la nova Junta del
Col·legi presidida pel nou degà, Josep Pemau,
estan gairebé enllestits a la primavera del 91.
Però el perfeccionisme de la comissió fa que
trigui a sortir l'esborrany definitiu. Encara no hi
ha un text aprovat quan el diari El País titula una
notícia dient que el Col·legi de Periodistes està
elaborant un esborrany d'estatut per encàrrec del
director general de RTVE, Jordi Garcia Candau.
Es tracta d'un error d'interpretació. Però és fàcil
de disculpar si llegim la transcripció de l'acta
taquigràfica de les paraules de Jordi Garcia
Candau al Congrés dels Diputats, en resposta a
una pregunta feta pel diputat del CDS Antoni
Fernández Teixidó sobre la confecció d'un
estatut de redacció per a Radio Nacional de
España i Televisión Española. La resposta de
García Candau va ser:
"En estos momentos este asunto está
sometido a la consideración del consejo de
administración, que en una reunión reciente
decidió asumir la reforma de los principios
básicos de programación de RTVE, entrar en
el estudio de una nueva elaboración. Por otra
parte hay un encargo de un miembro del
consejo, elegido a propuesta de la coalición
Convergència i Unió. Siendo una persona
experta y teniendo una relación muy directa
con estas cuestiones, está en contacto con el
Colegio de Periodistas de Cataluña, el cual
está elaborando un estatuto marco para dar
solución a los estatutos de redacción, no sólo
para Cataluña, sinó para ofrecerlo al resto del
r »»
pais .
La discussió parlamentària —que seria massa
llarg de transcriure íntegrament— va continuar, i
més endavant García Candau va donar més
elements pequé la periodista d'E/ País s'acabés
de confondre. Diu Candau que l'estatut de
redacció és una qüestió novedosa que no és fàcil
de resoldre en pocs dies, i afegeix: "... de ahí
que haya que tratarlo con el máximo rigor y
que en estos momentos haya un grupo
especialmente formado para este trabajo como
es el del Colegio de Periodistas de Cataluña".
Evidentment, la companya d'E/ País que redactà
la notícia acabà creient que el Col·legi
—s'oblidaven dels altres membres de la
comissió— estava treballant per encàrrec de
Candau. El conseller de CiU esmentat per García
Candau, Jordi Bosch, l'únic "contacte" que tenia
amb la comissió és que coneixia els seus treballs
perquè és col·legiat i n'estava informat pels
butlletins interns del Col·legi.
Molta feina per fer, encara
Però aquesta notícia —aclarida de seguida per un
comunicat públic de la comissió— va despertar
onades d'interès arreu d'Espanya. Mitjans de
comunicació especialitzats, companys d'altres
comunitats autònomes, sindicalistes i polítics
s'han interessat per l'estatut marc.
Gràcies a Déu el darrer esborrany va rebre
finalment el vist-i-plau de Marc Carrillo, el nostre
assessor jurídic, que va robar temps a les
oposicions a flamant catedràtic de la "Pompeu
Fabra" per donar-nos un cop de mà. Després la
Junta de Govern també va dir que sí, igual que la
resta d'entitats representades a la comissió de
treball.
Ara només falta que els periodistes i els comitès
d'empresa facin seu l'estatut marc i l'adaptin al
seu mitjà i que els consells d'administració també
estiquin d'acord que aquesta és una eina per a la
llibertat.
Per la nostra banda, els membres de la comissió
redactora continuarem treballant per donar a
conèixer l'estatut marc a Catalunya, al senyor
García Candau i a tots els qui pensin que pot ser
una eina per eixamplar la llibertat d'informació i
d'expressió. El Col·legi de Periodistes també en
vol fer una de les senyeres del 2n Congrés de
Periodistes de Catalunya, que es prepara per
l'any vinent.
Aconseguir resultats visibles serà molt més difícil
que la feina feta fins ara, però val la pena
començar a treballar per aconseguir-los des
d'avui mateix.
La democràcia interna als
mitjans de comunicació ha de
ser-ne una part essencial


L'Estatut de Redacció, una eina per a la llibertat

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert