Franquet, Rosa

Revistes Catalanes amb Accés Obert

14
TEMA DEL MES
per telèfon. Els nois dels informatius encara
estaven una mica tensos i feien petites errades
quan llegien.
El nou director, Ángel Pardo, abans director de
la COPE a Barcelona, es mostrava entusiasmat
pel canvi i confiava en l'èxit segur de la nova
emissora de FM. "Crec que l'èxit d'Onda Rambla
està en el fet que nosaltres parlem moltíssim de
la vida de Barcelona, fins i tot d'aquesta part
baixa de Barcelona. Nosaltres venem molt
l'eslògan que som al cor de Barcelona perquè jo
crec que qualsevol barceloní ens identifica amb
les Rambles. Crec que si estiguéssim a la
Bonanova no podríem tenir aquesta fidelitat".
Debat sobre la ràdio pública
Davant un sobredimensionat sector públic de les
emissores municipals, autonòmiques i estatals,
amb uns costos molt elevats, els responsables de
les grans cadenes privades expressen una opinió
semblant. Tothom es mostra d'acord en la
necessitat d'un mitjà públic, sempre que no
interfereixi en el mercat publicitari de les
privades.
Pep Delmas, cap d'emissions d'Antena 3, es fa
preguntes sense resposta: "Amb una ràdio
pública o televisió estatal que nosaltres estem
subvencionant, ¿per què ens han de fer la
competència? Si entre tots la mantenim, per què
hi fiquen la publicitat?". Martí, de Ràdio
Barcelona, es confessa defensor de la ràdio
pública: "Crec que ha d'existir. No sóc de la gent
que impulsa un model superliberal, però entenc
que la competència de la ràdio pública és una
competència deslleial. En molts casos no atenen
pas la funció de ràdio pública, sinó més aviat la
competència directa amb la ràdio comercial".
Martí recorda que Catalunya Ràdio va fitxar amb
Els reptes de les emissores municipals
— Rosa Franquet —
Catedràtica de Comunicació Àudio-visual Universitat Autònoma de Barcelona
Les ràdios municipals han guanyat la batalla legal: la Llei
orgànica de control i organització de les emissores municipals
de radiodifusió sonora 10/1991, de 8 d'abril de 1991, ha
donat la raó a tots aquells que sense defallir han cregut en la
necessitat d'impulsar un mitjà de comunicació radiofònic local.
L'Administració ha trigat 12 anys a atorgar una legalitat a
les emissores municipals, i ho ha fet ara que el fenomen ja
està consolidat i estabilitzat. I aquesta consolidació a què fem
referència no es mesura pas tan sols amb criteris de quantitat
(nombre d'estacions emissores que funcionen amb
regularitat), sinó, i principalment, per la gènesi i la naturalesa
del mateix moviment. Durant tots aquests anys, els
responsables de les ràdios municipals s'han enfrontat amb una
munió de reptes. Les dificultats econòmiques, les deficiències
tècniques, la manca de personal qualificat, etc., han estat una
constant per a gairebé totes les emissores. Tots aquests
problemes han mogut a l'assaig de noves maneres de
treballar, des de l'òptica del que ha d'ésser un servei públic de
comunicació local, però sobretot han potenciat el
protagonisme dels col·laboradors que s'han anat implicant en
la vida diària de les estacions: col·laboradors que han
contribuït de manera activa i creativa en la resolució de totes
les mancances estructurals i conjunturals.
La participació popular aconseguida, al llarg de tots aquests
anys, és una de les característiques del fenomen de les ràdios
municipals. I al nostre entendre, és una de les essències que
s'han de preservar en la nova etapa que ara s'inicia. La Llei
permet a les emissores finançar-se mitjançant el diner públic i
la publicitat comercial, sense erstablir cap limitació. Aquesta
possibilitat de recaptació de recursos econòmics, oberta
gràcies a la legislació, a la pràctica ja s'utilitzava en força
poblacions. La tendència ha estat la de contractar el màxim
volum de publicitat, i això ha comportat, fins i tot, en algunes
ràdios, plantejaments de programació "mimètics" envers els
13
TEMA DEL MES
un contracte molt car el periodista Joaquim M.
Puyal, que va fer les primeres retransmissions
esportives de futbol per Ràdio Barcelona. "Això
és una competència deslleial. ¿No era pas més
interessant continuar mantenint el seu públic en
català, a més a més, assumint els riscos?".
El director d'Onda Cero, Pardo, es mostra
cautelós: "Radio Nacional pot tenir moltes
emissores, però de què li serveixen si el sector
privat, amb molt menys, triplica el mercat? Però
aquest tema no el valoro. Se m'escapa
totalment". Joan Solà considera absurda
l'autocompetència que es fan a si mateixos:
"Entenc que la ràdio pública a Catalunya, a
Espanya i al món ha de tenir una presència molt
important. Crec que és un equilibri i que hi ha
d'ésser. Però no, de cap manera, amb la
concurrència al mercat de la publicitat, perquè
amb els nostres diners ens fan la competència.
Això és un absurd".
"Ràdio 4 no vol morir"
Així és com va començar la intervenció d'Anna
Comas, presidenta del comitè d'empresa de
RNE-Ràdio 4, al debat que va tenir lloc al
Col·legi de Periodistes de Catalunya, el dia 22
d'octubre, sobre el futur de la RTVE a Catalunya.
L'acte va comptar amb la presència dels
presidents del comitè d'empresa de Ràdio 4 i
TVE-Sant Cugat, juntament amb representants
dels partits polítics del Parlament de Catalunya.
La presidenta del comitè de Ràdio 4 va fer una
breu recopilació dels fets que s'han produït des
que la crisi es va fer pública. A principi d'any no
va arribar el pressupost necessari, que s'havia
incrementat en un 70%. Els indicis més clars de
les dificultats econòmiques a RNE de Catalunya
es van veure quan l'empresa no va renovar els
de les emissores comercials.
L'experiència acumulada fins ara ens demostra que una
estratègia programàtica articulada amb la lògica comercial no
té raó d'ésser en aquestes estacions, ja que el que aporten és
una sensibilitat pròpia per entendre allò que pot interessar
l'oïdor del municipi i que aquest no pot trobar en altres
estacions emissores de tipus comercial o públic. La lluita per
aconseguir un sanejament financer no ha d'implicar una
desatenció dels objectius fundacionals de les emissores
municipals: "Com a objectiu d'aquesta ràdio es planteja el fet
de promoure la comunicació a tots els nivells, informar,
contribuir a l'espai comunitari, estimular la vida sòcio-cultural
ser una eina d'expressió creativa. Inserida en la realitat en la
qual neix i, per tant, catalana i catalanitzadora. Sense
interessos privats, ni ànim de lucre, invertint tots els possibles
beneficis en la millora de la mateixa emissora o en activitats
culturals d'aquesta.
"Entesa com un servei públic, com ara una guarderia o una
biblioteca. Un equipament comunitari a l'abast de tothom,
sense distinció d'ideologies o procedències socials".
La legislació aprovada recentment obre un nou període per
a les ràdios municipals i situa els reptes en diferents fronts. En
primer lloc, s'ha de definir una relació entre el consistori
municipal i els responsables de les emissores que
necessàriament s'ha de fonamentar en la col·laboració i la
llibertat, que garanteixi la independència de les ràdios vers els
polítics de les corporacions locals. El segon repte implica
concretar una programació que potenciï l'aspecte de servei
públic i garanteixi la diversitat i la pluralitat. Aspecte
imprescindible per continuar la tasca iniciada fa més d'una
dècada i que ha demostrat com un mitjà de comunicació
electrònic pot contribuir a dinamitzar la vida social i cultural
d'un poble.»
contractes a 47 persones. A l'agost aquesta crisi
quedava palesa amb el tancament de les 24
emissores de Ràdio 4 a tot l'Estat. Segons Anna
Comas, Ràdio 4 de Barcelona també estava
amenaçada de tancament, i va afegir que si
actualment continua emetent fins al 92 és
gràcies a les pressions de forces polítiques.
En aquesta reunió, tots els polítics van expressar
el seu suport als treballadors que veuen perillar el
seu lloc de treball, i tots ells van mostrar el seu
acord, per demanar una subvenció de l'Estat. La
funció de servei social i cultural, en defensa de la
llengua nacional i de la identitat de Catalunya,
que fan Ràdio 4 i el centre de televisió de Sant
Cugat és indiscutible i necessària, segons
l'argument de tots els que hi eren presents.
El 29 d'octubre, IC va presentar al Parlament
una proposició no de llei de suport a Ràdio 4 i
TVE-Catalunya que ha sigut aprovada per
unanimitat per totes les forces parlamentàries.
Pública - privada
A la foto, un moment del
debat sobre l'actual situació
de RTVE a Catalunya
organitzat pel Col·legi de
Periodistes. A la plana de
l'esquerra, estudis de Cadena
Noua i Antena 3, i a la plana
anterior, emissió d'un
informatiu d'Onda Cero
CoHeg
deReriaisfes
deCatafcrya


Els reptes de les emissores municipals

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert