J.F.F.,

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Alfons Figueras,
70 anys fent ninots
És un gran defensor de la presència de
tires còmiques als diaris
—J.F.F.—
Del 22 d'abril al 15 de maig de 1922 s'ha
exposat al Col·legi de Periodistes una
mostra representativa de l'obra del
dibuixant Alfons Figueras, que manté una
tira còmica diària a l'Avui i té sobre la
seva ploma una molt llarga trajectòria
professional.
Alfons Figueras i Fontanals va néixer a Vilanova i
la Geltrú l'any 1922. Durant la seva infància a
Vilanova va poder fullejar sovint diaris
americans, ja que el seu pare mantenia diverses
corresponsalies comercials amb països del Nou
Món. "Allà vaig descobrir que el destí més
adequat de les tires còmiques són els diaris, i no
els tebeos per a infants. I vaig decidir que jo
també em dedicaria a dibuixar tires per a diaris,
malgrat que aquí encara no fos una cosa que
s'estilés".
Els anys quaranta
Acabada la guerra civil, va anar a Barcelona i
amb només 17 anys va començar a buscar feina
en el ram que l'interessava. L'única cosa que va
trobar van ser unes col·laboracions a l'editorial El
Gato Negro —que després es convertiria en
Bruguera—, per il·lustrar vides d'artistes còmics.
No va tenir gaire sort: el primer que va fer era
Charles Chaplin, en aquells anys innombrable a
Espanya, per la seva oposició al règim franquista
i altres dictadures. El llibre no es va publicar.
Va treballar també, en aquells anys 1939-40,
com a ajudant del dibuixant Salvador Mestres, en
una empresa de dibuixos animats produïdes pels
germans Baguñá, els antics editors del Patufet.
L'empresa es deia Hispano-grafic Film, i hi
treballava també el dibuixant Ferràndiz. "Els
Baguñá es van associar després amb un tal De la
Reguera i van potenciar els equips de dibuixants.
Va entrar aleshores l'Altimira, que havia dibuixat
les planes centrals de L'Esquella de la Torratxa.
Quan el vaig reconèixer, em va posar la mà
sobre la boca abans que jo li recordés en veu alta
el seu passat, perquè les parets tenien orelles".
El 1943 va anar a fer el servei militar a l'Àfrica,
on va trobar tots els soldats de les lleves
republicanes des de 1936, que el franquisme,
com a càstig, encara no havia deixat llicenciar.
"De soldats n'érem molts, però no hi havia res
més, ni barracots on dormir ni plats amb què
menjar".
Un suplement de còmics a la Premsa
Després de quatre anys a la mili, Figueras va
tomar a batallar a Barcelona per col·locar els
seus dibuixos arreu on podia. El 1950, amb un
Ha estat present en les
planes de La Premsa,
El Correo catalán,
La Vanguardia, El Noticiero
Universal i /'Avui
Capçalera. Juliol-Agost 1992
25
IL·LUSTRADORS
-POR FatoR.gMRiQoerA,
KIO LBAS Pora 6WC1MA
DE MIS HOMBROS;
ME PONff NERVIOSO
amic seu que es deia Papasseït, va convèncer el
director del diari La Prensa que hi publiqués un
suplement còmic. Hi van començar a dibuixar,
entre altres, Victor Mora i en Romeu, i la idea va
fer fortuna, fins al punt que altres diaris de
Madrid ho van imitar. "Però la veirtat és que
nosaltres no vam cobrar quasi mai, i que l'èxit
dels altres va matar la nostra plana".
El somni realitzat
El 1953 va marxar cap a Amèrica. Volia anar a
Puerto Rico per tractar d'introduir-se als Estats
Units, que en els seus somnis era el paradís del
còmic. Però no va poder passar de Veneçuela, i
va estar-se a Caracas fins al 1965 treballant en
una empresa de dibuixos animats. "Al final, un
dia em vaig atipar de tenir tant a l'abast les obres
dels dibuixants que jo sempre havia admirat, i
vaig decidir tornar a Barcelona, perquè
m'estimava més rebuscar per les parades del
mercat de Sant Antoni per trobar aquelles tires
mítiques que no pas haver-me de limitar a baixar
al quiosc per comprar-les".
En tomar a Barcelona va poder, finalment, veure
realitzat el seu somni d'introduir les tires còmiques
als diaris d'aquí. El mateix any que va tomar havia
mort Valentí Castanys, i el seu fill Tinet va deixar
la col·laboració a El Correo Catalán. Figueras el
va substituir amb una tira titulada "La familia
Capicúa". Després va fer tires a La Vanguardia,
amb el personatge "Don Plácido", i a El
Noticiero Universal, fins que el 1976 va sortir
l'Auui i s'hi va incorporar amb el seu "Bon Jan",
que Santiago Ramentol li va fer substituir pel més
tenebrós "Mr. Hyde". Entre els dos personatges,
ha cobert setze anys de permanència
ininterrompuda al diari, sense deixar de produir
per a revistes d'aquí i per a agències
internacionals, i de fer alguns treballs de dibuixos
animats.
Es queixa molt de la falta de respecte pels drets
d'autor dels dibuixants. Diu que treballs seus s'han
publicat a l'estranger amb la firma d'altres o sense
firma i sense el seu consentiment, i que projectes
elaborats per ell han estat portats a terme per
altres. Però, als 70 anys, no deixa d'encarar la
vida amb el seu humor tan especial.»
A Dalt, una tira publicada
a El Correo Catalán. A
sota, una de /'Avui.
També ha treballat molt
des dels anys quaranta, en
l'elaboració de pel·lícules de
dibuixos animats


Alfons Figueras, 70 anys fent ninots

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert