L'aprovació per l'Administració portuària (autoritats portuàries en els ports d'interès general i ens anàlegs en els ports de competència autonòmica) de les tarifes que els són exigides als usuaris dels serveis portuaris no planteja, en principi, més controvèrsia jurídica en el pla de la legalitat ordinària o constitucional. El problema sorgeix quan l'usuari no gaudeix de plena capacitat per triar lliurement entre els serveis portuaris oferts. En aquesta hipòtesi, el servei prestat participa de la nota de la coactivitat, en aquest cas la tarifa percebuda per l'oferent constitueix una prestació patrimonial de caràcter públic, i la configuració dels seus elements essencials de cap manera pot atribuir-se en exclusiva a l'Administració portuària. Així les coses, l'objecte del present estudi consisteix a analitzar l'ordenament estatal i els autonòmics en matèria de ports per, en primer lloc, determinar la veritable naturalesa jurídica del que el legislador qualifica amb relativa freqüència com a «tarifes portuàries» i, seguidament, desentranyar les importants conseqüències jurídiques derivades del fet constatat que aquestes categories financeres es puguin estar comportant com autèntiques prestacions patrimonials públiques.The adoption by the port administration (the Port Authorities in the State-owned ports of general interest and equivalent bodies in the ports under the control of the regional governments of the autonomous communities) of the fees which are imposed on the users of port services do not, in principle, represent any particular point of controversy from the point of view of ordinary or constitutional law. The problem arises when the user is not fully able to choose freely between the port services on offer. In this case, the service provided is restrictive, with the fee received by the party offering the service constituting a financial contribution to the public purse, and the configuration of the essential elements of the service attributable solely to the port administration. Against this backdrop, this paper aims to analyse the port-related legislation at a State and autonomous community level with two objectives. Firstly, to determine the true legal nature of what the legislator frequently refers to as ‘port fees’ and, secondly, to unravel the significant legal consequences arising from the fact of these fees effectively acting as contributions to the public purse. La aprobación por la Administración portuaria (autoridades portuarias en los puertos de interés general y entes análogos en los puertos de competencia autonómica) de las tarifas que les son exigidas a los usuarios de los servicios portuarios no plantea, en principio, mayor controversia jurídica en el plano de la legalidad ordinaria o constitucional. El problema surge cuando el usuario no goza de plena capacidad para elegir libremente entre los servicios portuarios ofertados. En tal hipótesis, el servicio prestado participa de la nota de la coactividad, en cuyo caso la tarifa percibida por el oferente constituye una prestación patrimonial de carácter público, y la configuración de sus elementos esenciales en modo alguno puede atribuirse en exclusiva a la Administración portuaria. Así las cosas, el objeto del presente estudio consiste en analizar el ordenamiento estatal y los autonómicos en materia de puertos para, en primer lugar, determinar la verdadera naturaleza jurídica de lo que el legislador califica con relativa frecuencia como «tarifas portuarias» y, seguidamente, desentrañar las importantes consecuencias jurídicas derivadas del hecho constatado de que dichas categorías financieras se puedan estar comportando como auténticas prestaciones patrimoniales públicas
