Con este trabajo se abordan la cooperación sectaria y la hegemonía a lo largo de los siglos de la convivencia ibérica. Se inicia con la invasión omeya de la Península (hacia el
año 700 dC), que dio lugar a casi ocho siglos en los que se alternaron períodos de conflicto y períodos de armonía entre las tres religiones monoteístas que en árabe se designan colectivamente con el término Ahl al-Kitab (los pueblos de las escrituras'), y finaliza con la completa reconquista de la Península y la expulsión de judíos y moriscos. Se describen las fricciones étnicas, el tribalismo y las pretensiones de superioridad religiosa, con los mecanismos de cohesión social con los que los miembros de las tres comunidades monoteístas encontraron vías de colaboración en aspectos diversos como el derecho, el comercio, las artes, las ciencias, la filosofía o la arquitectura. Mecanismos conformados por antiguas alianzas jurídicas que en la tradición romanística y en las leyes visigodas se conocen con el nombre de patronato, institución centrada en la dualidad patronus/cliente y que implicaba lazos de protección y de lealtad que anticipaban las relaciones feudales entre el señor y el vasallo.The themes of this inquiry are sectarian cooperation and hegemony during the centuries-long Iberian cohabitation. Beginning with the Umayyad invasions of the Iberian peninsula (circa 700 AD), the study passes through nearly eight centuries characterized alternately by strife and harmony among the three monotheisms collectively designated in Arabic as Ahl al-Kitab (peoples of the book'). The timeline concludes with the Christian kings' reconquest of Iberia and the expulsion of the Jews and Muslims. Ethnic frictions, tribalism, and claims of religious superiority. Yet, by means of mechanisms of social cohesion, adherents of the three monotheisms found ways to collaborate in many human pursuits including law, commerce, arts, sciences, philosophy and architecture. These mechanisms were informed by ancient legal alliances designated in the Roman tradition and the Visigothic Code as the patronate. Consisting of a diad of patronus and client, this institution implied bonds of protection and loyalty that anticipated feudal relations of seigneur and vassal.Amb aquest treball s'aborden la cooperació sectària i l'hegemonia al llarg dels segles de la convivència ibèrica. S'inicia amb la invasió omeia de la Península (cap a l'any 700 dC), que donà lloc a quasi vuit segles en els quals s'alternaren períodes de conflicte i períodes d'harmonia entre les tres religions monoteistes que en àrab es designen col·lectivament amb el terme Ahl al-Kitab (els pobles de les escriptures'), i finalitza amb la completa reconquesta de la Península i l'expulsió de jueus i moriscos. Es descriuen les friccions ètniques, el tribalisme i les pretensions de superioritat religiosa, amb els mecanismes de cohesió social amb què els membres de les tres comunitats monoteistes van trobar vies de col·laboració en aspectes diversos com el dret, el comerç, les arts, les ciències, la filosofia o l'arquitectura. Mecanismes conformats per antigues aliances jurídiques que en la tradició romanística i en les lleis visigòtiques es coneixen amb el nom de patronat, institució centrada en la dualitat patronus/client i que implicava llaços de protecció i de lleialtat que anticipaven les relacions feudals entre el senyor i el vassall
