Aguiló Adrover, Cosme

Miralles i Monserrat, Joan

Biblioteca Digital de les Illes Balears

JUSTIFICACIÓ
La Comissió Tecnicolingüística del Departament de Filologia Catalana i
Lingüística General de la UIB, conscient de la necessitat de sistematitzar les grafies dels
topònims de les Illes Balears, ha elaborat des de 1995 aquests criteris per a transcripció i
normativització toponímica que han estat aprovats per la Secció Filològica de l’Institut
d’Estudis Catalans. 
En aquestes reunions han assistit professors membres del Departament de Filologia
Catalana i Lingüística General, membres illencs de la Secció Filològica de l’IEC, assessors
lingüístics, becaris del Departament, becaris del Gabinet d’Onomàstica i alguns estudiosos
especialistes en la matèria. 
PLANTEJAMENT I METODOLOGIA
El corpus toponímic a partir del qual s’ha treballat no és la totalitat dels topònims
de les Illes Balears, sinó que parteix de l’escorcoll sistemàtic de diverses àrees del territori
més o menys representatives. S’ha realitzat un buidatge d’aquests fitxers que ha permès
extreure tots aquells casos significatius de determinats fenòmens lingüístics en els quals
apareixen divergències entre el codi parlat i la normativa escrita.
A partir de l’estudi dels topònims de les àrees tractades s’ha elaborat una relació
dels diversos fenòmens lingüístics que poden ser objecte de discussió.
Els criteris que s’han tingut en compte han estat els següents:
1. L’etimologia
Davant dues variants genuïnes amb la mateixa freqüència d’ús donam preferència
a la més acostada a l’etimologia: s’Illa Gavina i no *s’Illa Divina.1 
415
TRANSCRIPCIÓ I NORMATIVITZACIÓ TOPONÍMICA
Cosme Aguiló i Joan Miralles
XV Jornada d’Antroponímia i Toponímia. Manacor, 2002
1 L’asterisc que precedeix algunes formes indica que no són les adequades. 
XV 13. Cosme Aguiló copia  09.07.07  12:27  Página 415
2. La tradició escrita
Una llarga tradició escrita pot fer prevaler la forma culta enfront de la popular, per
exemple s’Almunia i no *sa Munia, Ruberts i no *Roberts. 
3. L’adequació amb la forma viva
Fins i tot en aquells casos en què la tradició escrita és poc o gens coneguda
popularment: Sobrevell (d’acord amb la forma actual) i no *s’Alberg Vell (forma restau-
rada); ses Truqueries i no * ses Tres Alqueries.
4. La identificació amb el referent
Si hi ha dues variants de topònims descriptius igualment genuïnes, donarem
preferència a la que s’acosti més a la realitat física de l’indret: ses Coves d’en Berenguer
(són dues coves juxtaposades) i no *sa Cova d’en Berenguer (tot i que hi ha gent que ho diu
així).
5. L’homologació a tot el domini lingüístic
Els topònims que continguin formes ioditzants, posem per cas, han de ser tractats
tenint present que el fenomen no és exclusiu de les Balears. 
6. La popularitat del topònim
Cal donar prioritat a la forma més popular sempre que aquesta sigui genuïna. A
Cabrera, per exemple, serà preferible s’Illa des Conills (coneguda majoritàriament amb
aquesta denominació) a *sa Conillera (variant d’ocurrència esporàdica).
7. Els hipocorístics i els malnoms
Es manté la forma popular dels hipocorístics: Norat, Tomeu, Toni i Xesca. La grafia
dels malnoms es regeix per la normativa: Can Roget i no *Can Rotget, Can Perelló i no Can
Pereió, Ca n’Apol·lònia i no *Ca na Peloni.
Són excepcions: 
a) els casos que s’allunyen massa de la pronúncia usual: Can Pevora i no *Can Pólvora,
Can Pascolí, i no *Can Pasqualí, Can Guergori i no *Can Gregori, Can Tevet i no
*Can Teuet.
b) els casos que poden induir a confusió: Can Beia i no *Can Bella.
8. La consciència culta
Quan un element d’un topònim pot ser sentit com a vulgar per altres parlants del
mateix lloc, que usen el mot en altres contextos, elegirem la forma culta, encara que a través
dels reculls només apareixi la popular: sa Pedrera Blanca i no *sa Predera Blanca.
9. El valor testimonial
Si el nom en qüestió constitueix un exemple aïllat o especialment valuós d’un
determinat canvi lingüístic, l’escriurem d’acord amb la seva forma popular: la Malè, i no *la
Malesa.
Aquests criteris s’aplicaran als usos formals diversos, orals i escrits, en què apareix
la toponímia —retolació, cartografia, ús administratiu— i es poden resumir indicant que els
topònims es regeixen per la normativa general, tenint en compte però els casos especials en
416
SOBRE ONOMÀSTICA. JORNADES D’ANTROPONÍMIA I TOPONÍMIA (1993-2002)
XV 13. Cosme Aguiló copia  09.07.07  12:27  Página 416
417
TRANSCRIPCIÓ I NORMATIVITZACIÓ TOPONÍMICA
què hi ha formes amb molta tradició escrita,2 les formes dialectals amb una extensió general
(que no poden ser considerades localismes fonètics)3 i els hipocorístics i malnoms. 
FENÒMENS ESTUDIATS
Els fenòmens lingüístics tinguts en compte abasten tres camps gramaticals:
fonètica, morfologia i lèxic.
Fonètica
Afèresi
Els topònims amb afèresi que tinguin un referent en la llengua comuna s’adaptaran
a la normativa. Ex.: es Camp de ses Abelles i no *es Camp de ses Beies; Cala Agulla i no
*Cala Gulla; s’Albufera i no *sa Bufera.
Les excepcions a aquesta norma són les indicades al criteri 7.
Africació / fricativització
Hi regirà la normativa. Ex.: Cala Rajada, sa Punta de sa Rajola, sa Rota de sa
Truja, Can Roget.
Assimilació
Hi regirà la normativa. Ex.: sa Barraca d’en Carles i no *sa Barraca d’en Cal·les.
Casos especials: sa Sivina i no *sa Savina (perquè sivina és d’abast general a la
contrada i és forma antiga i genuïna); sa Barraca d’en Moló i no *Meló (perquè es respecta
la pronúncia, ja que es pot dubtar si té relació amb mola o amb meló).
Canvi de líquida i/o nasal en segment inicial
Es manté el canvi. Ex.: s’Altigor i no *s’Antigor, es Cocó de l’Ancai i no *es Cocó
de l’Alcai (< alcait), Cala Anclità i no *Cala Alclità (<alquitrà.)
Desplaçament d’accent
Es respecta el desplaçament. Ex.: sa Punta de sa Curria, sa Gubia, es Colcador de
sa Novia.
Diftongació de la [o] inicial en síl·laba lliure
Hi regirà la normativa. Ex.: sa Pleta de ses Ovelles i no *sa Pleta de ses Auvelles,
sa Pesquera de ses Oblades i no *sa Pesquera de ses Aublades. 
Cas especial: es Puig des Aucells, perquè és una variant local antiga.
Dissimilació
Hi regirà la normativa. Ex.: ses Colònies i no *ses Calònies,4 sa Barca Rompuda i
no *sa Barca Rempuda.
2 Al Principat, per exemple, Castell de l’Areny en lloc de *Castelldalareny (Kastro Adalasindo).
3 Al Principat, per exemple, la distinció entre jonc i junc o mont i munt.
4 Cal evitar la ultracorrecció marbre quan el vocable fa al·lusió al peix mabre: sa Pesquera des Mabres i
no *sa Pesquera des Marbres.
XV 13. Cosme Aguiló copia  09.07.07  12:27  Página 417
418
SOBRE ONOMÀSTICA. JORNADES D’ANTROPONÍMIA I TOPONÍMIA (1993-2002)
Però es respectarien aquells casos d’evolució puntual —a vegades amb reducció de
grup consonàntic— que són significatius des del punt de vista d’història de la llengua i els
de llarga tradició escrita. Ex.: es Quericals i no *es Clericals, sa Calobra i no *sa Colobra,
Son Belard i no *Son Berard.
Ensordiment
Hi regirà la normativa, com a norma general. Ex.: sa Barbacana i no *sa
Parbacana, es Closet i no *es Closset.
S’exceptuen casos genuïns d’ús general a la contrada. Ex.: s’Enterrossall i no *s’Ende-
rrossall, es Enterrocalls i no *es Enderrocalls.
Epèntesi
Quan el fenomen és general, es manté. Ex.: sa Cova de s’Almànguera al costat de
es Torrent de s’Almangra; s’Alegaret al costat de s’Algaret. Hi regirà la normativa quan el
cas en qüestió no sigui general. Ex.: es Esculls i no *es Escrulls.
Esdrúixoles en -ia (supressió de la vocal final)
Hi regirà la normativa. Ex.: na Guàrdies i no *na Guardis, sa Síquia i no *sa Siqui,
Ca n’Eulària i no * Ca n’Eulari, etc. No se seguirà aquest criteri en casos fossilitzats com
Ca Mavi i no *Ca ma Àvia.
Inflexió vocàlica
Hi regirà la normativa. Ex.: sa Cova de sa Llanxa i no *sa Cova de sa Llenxa, sa
Guitarreta i no *sa Guiterreta.
Iodització
Hi regirà la normativa. Ex.: s’Ullastre Verd i no *s’Uiastre Verd, es Mestallar i no
*es Mestaiar, Can Toll i no *Can Toi, na Perellona i no *na Perellona.
Excepcions: aquells casos que poden induir a confusió, com ses Païsses i no *ses
Pallisses, Can Beia i no *Can Bella.
Labialització
Hi regirà la normativa. Ex.: es Faralló i no *es Foralló, ses Fermadores i no *ses
Formadores, s’Abeurador i no *s’Abourador, ses Madraves / ses Almadraves i no *ses
Modraves, es Calàpets i no *es Calàpots.
Metàtesi
Hi regirà la normativa. Ex.: ses Ballarugues i no *ses Barallugues, sa Punta de
Gregal i no *sa Punta de Guergal, s’Hostalet i no *s’Hestolet, s’Alqueria i no *sa Curia,
Cala Socarrada i no *Cala Sacorrada.
En els antropònims hom seguirà el criteri 7: Can Guergori i no *Can Gregori, na
Guinavetera i no *na Ganivetera, na Sacorrada i no *na Socarrada, sa Barraca d’en
Mojarala i no *sa Barraca d’en Majorala…
Monoftongació
Hi regirà la normativa. Ex.: s’Aiguavés i no *s’Aigovés, s’Aigua Dolça i no *s’Aigo
Dolça, es Caló de ses Egües i no *es Caló de ses Egos, es Guaret Vell i no *es Goret Vell.
XV 13. Cosme Aguiló copia  09.07.07  12:27  Página 418
Les excepcions també responen al criteri 7: na Sovadora i no *na Sauvadora / *na
Salvadora, Can Pascolí i no *Can Pasqualí.
Neutralització de la [o] àtona
Hi regirà la normativa. Ex.: es Boscarró i no *es Buscarró, es Molí i no *es Mulí.
Cal evitar ultracorreccions freqüents com *es Puig Nonó en comptes de es Puig Nunó o *sa
Colàrsega en comptes de sa Culàrsega.
Excepcions: Ruberts i no *Roberts, per la tradició escrita.
Palatalització
Quan aquest fenomen és general a la zona, es manté. Ex.: es Xebel·linar (si tothom
ho diu així) i no *es Sebel·linar, la Xíndria i no *la Síndria.
Regeix la normativa en casos de palatalitzacions vocàliques sentides com a vulgars.
Ex.: ses Jaquetes i no *ses Giquetes, sa Claveguera des Pastor i no *sa Claviguera des
Pastor, es Pi des Gegant i no *es Pi des Gigant.
Paragoge
Es manté el fenomen. Ex.: ses Fonts de n’Alis i no *ses Fonts de n’Ali, es Cingle
de n’Àlitx i no *es Cingle de n’Ali (però es Puig de n’Ali, d’acord amb la pronúncia
habitual).
Pas de [w] a labiodental fricativa sonora
Hi regirà la normativa. Ex.: es Creuers i no *es Crevers, es Pouàs i no *es Povàs.
Casos com: na Colava, na Gotleva, na Clavet, Can Fidever, Can Tevet, s’escriuen
d’acord amb la fonètica local.
Pèrdua de la [l] en síl·laba travada
Hi regirà la normativa. Ex.: s’Aljub i no *s’Ajub.
Excepció: Puig de sa Pevora i no *Puig de sa Pólvora.
Pèrdua de la [z] intervocàlica
Per norma general, regeix la normativa quan s’associa amb el referent comú
corresponent. Ex.: sa Devesa i no *sa Devè, Son Fortesa i no *Son Fortè.
Les excepcions responen a arcaismes (es Pou Juà i no *es Pou Jusà , sa Talaia
Juana i no *sa Talaia Jusana), a la llarga tradició escrita (s’Esgleieta i no *s’Esglesieta) i a
casos en què, popularment, no s’associa el genèric amb el referent comú de la llengua (la
Clo i no *la Closa, la Malè (Pollença) o la Malea (Andratx) i no *la Malesa, sa Resclò i no
*sa Resclosa (que, a més, avui ja és el nom d’unes cases de possessió).
Pròtesi
Aquest fenomen es respecta en algunes formacions postverbals com: s’Aguaitador
de sa Senyora i no *es Guaitador de sa Senyora, s’Abaixadoret i no *es Baixadoret.
Rotacisme
Hi regirà la normativa. Ex.: es Carreró de ses Fantasmes i no *es Carreró de ses
Fantarmes, Son Cosmet i no *Son Cormet, es Banc d’Eivissa i no *es Banc d’Ervissa
(<Esvissa), na Cosmena i no *na Cormena.
419
TRANSCRIPCIÓ I NORMATIVITZACIÓ TOPONÍMICA
XV 13. Cosme Aguiló copia  09.07.07  12:27  Página 419
Excepcions: en arcaismes com es Pou de Jurà i no *es Pou de Jusà, Marcolomar i
no *Mas Colomar.
Simplificació
Hi regirà la normativa. Ex.: el Torm de la Seda i no *el Tom de la Seda, es Torm
des Coloms i no *es Tom des Coloms, etc.
Síncope
Es manté la forma sincopada quan en l’ús no alterna amb la forma plena. Ex.: ses
Bornades i no *ses Boronades, es Lletrar i no *es Lletrerar / *es Lleterar. 
V antihiàtica
Es respecta en els casos en què la [v] substitueix una [z] intervocàlica. Ex.: es
Gatovar i no *es Gatosar, sa Pelovella i no *sa Pelosella, es Llovar i no *es Llosar, ses
Cavernes i no *ses Casernes, etc.
Segueixen la normativa els casos on no substitueix la [z] intervocàlica que tenen
referents clars en la llengua corrent, com per exemple, es Banc des Llaüt i no *es Banc des
Llavut, ses Coaranyes i no *ses Covaranyes, es Molí d’en Coa i no *es Molí d’en Cóva, Can
Reüll i no *Can Revull.
Vocalització
Hi regirà la normativa. Ex.: s’Albelló i no *s’Aubelló, Albarca i no *Aubarca, es
Delfí i no *es Deufí, s’Alzina i no *s’Auzina, sa Falç i no *sa Fauç, Can Selva i no *Can
Seuva, Can Silvestre i no *Can Siuvestre, etc.
No la segueixen els arcaismes com es Bauç i no *es Balç.
MORFOLOGIA
Comentaris generals sobre l’article
Recomanam que l’article, tant del nom oficial dels nuclis de població com d’altres
topònims, majors o menors, s’ajusti a la solució adoptada per la llengua parlada local, tot i
que són també admissibles les formes amb article estàndard dels topònims que en la llengua
parlada duen article salat.
En contacte amb les preposicions a, de, per, les solucions més escaients són: as,
des, pes; en contacte amb la contracció ca, la solució recomanada és cas. Pel que fa a
l’article es seguit de mot començat amb vocal, consideram preferible es (solució habitual en
eivissenc actual) en lloc de ets : es Hostalets. Quant a l’article després de la preposició amb,
poden utilitzar-se ambdues formes: es / so (sing.), es / sos (plural), d’acord amb la tendència
actual.
Aglutinació d’article 
Es mantindrà si és un fenomen general a la contrada. Ex.: s’Espedregar (si és la
pronúncia general) i no *es Pedregar.
Caiguda de preposició (i article)
Es respecta la caiguda. Ex.: sa Bassa Lluny i no * sa Bassa de Lluny, sa Pleta
Morell i no * sa Pleta de Morell, sa Tanca Barrera i no *sa Tanca de sa Barrera, s’Illa
Gavina i no *s’Illa de sa Gavina, etc.
420
SOBRE ONOMÀSTICA. JORNADES D’ANTROPONÍMIA I TOPONÍMIA (1993-2002)
XV 13. Cosme Aguiló copia  09.07.07  12:27  Página 420
Es recuperarà la preposició i l’article si és un fenomen purament articulatori: sa
Punta des Nius i no *sa Punta es Nius, es Pi des Jai Toni i no *es Pi es Jai Toni.
Feminització 
Es manté. Ex.: na Mostafana, na Rada, na Comellara, s’Aljub Vella, s’Avenc
Fonda, etc.
Masculinització 
Es manté. Ex.: Son Poco, Son Fango, Son Paulo, sa Vallet, etc.
Partícula Can, Son i afins
Casuística:
Pluralització analògica
Es manté. Ex.: es Favassos
Ús de majúscula / minúscula en genèrics topogràfics
1. Si el genèric ha perdut el sentit originari (i no és usat estrictament com a genèric),
s’escriurà amb majúscula: es Coll d’en Rabassa, es Pont d’Inca (que són nuclis de
població), sa Font Garrover (que ara és una possessió).
421
TRANSCRIPCIÓ I NORMATIVITZACIÓ TOPONÍMICA
a de per ca so
amb art. pers.
a en Toni Amer d’en per en Can Toni Amer Son Toni Amer
a n’Andreu de n’ per n’ Ca n’Andreu So n’Andreu
Can Andreu Son Andreu
a na Maria de na per na Ca na Maria So na Maria
a n’Àngela de n’ per n’ Ca n’Àngela So n’Àngela
amb art. salat i /o literari
as Trenc / al des / del pes / pel cas / cal sos
a s’Avenc / a l’ de s’ / de l’ per s’ / per l’ Ca s’Amitger —
Ca l’Amitger —
Cas Amitgers __
Cals Amitgers __
Ca l’Abat5 Sos Llulls
Cals Abats —
a sa Cala / a la de sa / de la per sa / per la Ca sa / Ca la —
a ses / a les de ses / de les per ses / per les Ca ses / Ca les —
a s’Aigua / a l’ de s’ / de l’ per s’ / per l’ Ca s’ / Ca l’ __
a ses / a les de ses / de les per ses / per les Ca ses / Ca les —
5 Tingui’s present que els topònims que col·loquialment van amb article literari no admeten l’ús amb
l’article salat. 
XV 13. Cosme Aguiló copia  09.07.07  12:27  Página 421
2. Si el genèric manté el sentit originari, s’escriurà preferentment en majúscula: sa
Coma de n’Arbona, es Puig Major,6 si bé es pot escriure també en minúscula (sa coma de
n’Arbona, es puig Major) i és especialment convenient de fer-ho, quan es tracta d’un genèric
omissible, perquè no forma part del topònim (illa de Mallorca, a diferència de Illa de ses Rates). 
Flexions amb ensordiment
Alguns topònims presenten flexions amb ensordiment. Si la forma ensordida és
l’única documentada, es reflecteix l’ensordiment en la grafia: el Torrent dels Aljupets, es
Putxet, però es Puget (Santa Eugènia). Si alterna amb la corresponent sonora, té preferència
la forma sonora. Ex.: es Safareget i no *es Safaretxet.
LÈXIC
Arcaisme
Es manté. Ex.: es Camp Redó, sa Cegonya, sa Punta des Relotge, es Galiner, Ca
s’Escaravat.
Barbarisme
1. Cal potenciar l’ús de topònims genuïns tradicionals. Ex.: es Camí de na Gosta i
no *es Camí des Palos.
2. S’adapten si hi ha poca diferència formal: sa Caseta des Carabiners i no *sa
Caseta des Carabineros, es Sementer de s’Avió i no *es Sementer de s’Avión, sa Punta des
Torpede i no *sa Punta des Torpedo.
3. Es tendirà a l’adaptació dels genèrics: s’Embarcador de sa Madera i no
*s’Embarcadero de sa Madera, s’Espenyador i no *s’Espenyadero, es Varador i no *es
Varadero, s’Ansa de Migjorn i no *s’Ensenada de Migjorn.
4. Es mantenen els barbarismes difícilment substituïbles a causa de la distància
formal: sa Barraca des Parillo, sa Cova des Guanete, sa Barraca des Cabo, es Lote, Can
Sidoro, es Màrmols, etc. 
5. Es mantenen els encapçalats amb la partícula lo, si no poden reemplaçar-se per
altres topònims més genuïns. Exemples: lo d’en Claro, lo des Sabaters, etc.
Cognoms problemàtics
Hi regirà la normativa. Ex.: la Vall d’en Marc i no *la Vall d’en March, sa
Quarterada de n’Esbert i no *sa Quarterada d’en Sbert, Son Proenç i no *Son Prohens, es
Prat de n’Esquella i no *es Prat d’en Squella.
Variants antigues etimològiques residuals o testimonials
D’entre diverses formes més o menys acostades a l’etimologia, cal donar
preferència a la més estesa popularment: és preferible Cotimplà (< ‘còtil pla’) en lloc de
Cotilplà (variant etimològica recollida només d’un sol informant) o de Contimplà (més
allunyada encara de l’etimologia); es Cocó de l’Ancai (< ‘de l’alcaid’) millor que es Cocó
de l’Ancaid (recollit només d’un informant).
422
SOBRE ONOMÀSTICA. JORNADES D’ANTROPONÍMIA I TOPONÍMIA (1993-2002)
6 L’ús de la majúscula és especialment indicat quan el genèric va acompanyat d’un adjectiu (es Puig
Major), i també és habitual en els mapes i rètols. En canvi, els nomenclàtors o reculls alfabètics solen usar la
minúscula, perquè l’ordenació es fa a partir de l’element que acompanya el genèric.
XV 13. Cosme Aguiló copia  09.07.07  12:27  Página 422


Transcripció i normativització toponímica

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears