Aquest conte té com a protagonista en Sukram, un noi d'un altre planeta que descobreix els intruments i la música a través d'una orquestra i que veu en aquesta una bona forma d'integrar-se

Schikora, Markus

Comunicació Educativa

Revistes Catalanes amb Accés Obert

22
L’ORQUESTRA XVI-XXI DE LA U.R.V. VISTA PEL
SUKRAM, HABITANT D’UNA ALTRA GALÀXIA
havia unes caixes de fusta de diferents mides, que
donaven ressonàncies a grups de cordes de metall.
També sorgia música d’uns tubs que es bufaven (de
fusta els més suaus i de metall els més brillants). Com
que el seu so em va apropar tant a la nostra galàxia,
vaig interessar-me per aquests instruments. Així he sabut
que des de fa pocs mesos la Universitat ha organitzat el
que els terranautes anomenen una orquestra de vent:
es diu “orquestra XVI-XXI” perquè toquen música de
tots aquests segles. El seu director m’ha fet saber que
assagen tots els dimarts, de les set a les nou del vespre,
i que preparen un concert per a finals del mes de maig.
M’ha explicat també quins són els instruments que poden
participar-hi: flautes, trombons, tubes i timbals. Quan
torni, et duré una caixa de sons perquè puguis sentir-los
tots a la vegada.
Quan he preguntat a un dels músics per què vol
ressuscitar músiques tan antigues, m’he adonat que el
fet de tocar junts sembla facilitar-los el contacte amb el
que nosaltres anomenem saviesa. La paraula, que ve
d’una llengua ja morta, té el mateix significat que
assaborir una cosa i la música és un camí molt planer
per arribar a tastar la saviesa d’altres èpoques i guanyar-
ne per al present.
Vull provar de barrejar-me com un més en aquesta
activitat perquè sovint em sento sol i diferent… i sospito
que si aprenc a tocar un dels seus instruments hauré
trobat una possibilitat per a estendre fins a tu les meves
ales.
T’abraço, Sukram.
Benvolgut Neila,
Ja saps que fa poc temps vaig arribar a una ciutat de
la Terra anomenada Tarragona. Hi he trobat un lloc molt
interessant, la universitat, que es dedica a formar els
professionals d’èlit del país: gent que guareixen
malalties, els que aprenen a tenir sempre raó, inventors
d’estris que no reconec i màquines estranyes, uns que
sabran l’art de guanyar diners fent malbé la terra, i molts
d’altres.
Hi ha també éssers entre ells que estudien les pedres
antigues i històries passades. Miraré, però, de descriure’t
l’ocupació que m’ha semblat més estranya: són una
mena de navegants que cerquen informació en unes
caixes enganxades en unes taules plenes de botons. Es
veu que aquests són els que es tenen per més savis; un
concepte de saviesa ben diferent del nostre, estimat
Neila: per als habitants de la galàxia que ens ha vist
néixer, és savi qui coneix l’amor, la pau i la felicitat, i ho
sap ensenyar als altres. Els terranautes navegants de
les taules de mil botons són sovint molt joves, no parlen
gaire i no els he trobat mai posant pau en situacions
conflictives. Diuen conèixer com fer més fàcils tots els
treballs i perden deu n’hi dó les hores entrellucant les
informacions.
A Tarragona hi ha pedres i edificis de gran bellesa.
Al que anomenen «la catedral» hi vaig escoltar un concert
que em va deixar bocabadat: la música l’havia escrit
algú nascut fa tres-cents anys; hi intervenien molts
instruments i encara més cantants. Vaig poder, gairebé,
oblidar la terra i sentir que em retrobava amb tu. Hi
Markus Schikora. Professor de Música a l’ensenyament de Mestre i director de l’Orquestra XVI-XXI


L'orquestra XVI-XXI de la URV vista pel Sukram, habitant d'una altra galàxia

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert