Toda i Serra, Josep M.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

en 
-t--
e: 
o 
O> 
(J) 
O> 
o 
..0 
12 
El Ton i la Cisca, testimonis del 
Primer monument de Catalunya 
dedicat al Diable 
La Colla Gegantera de Riudoms va 
participar dissabte 13 de juny de 1992 a 
Les Borges del Camp (Baix Camp) en el 
merescut homenatge a figures festives i 
tradicionals de la nostra cultura : els dia-
bles. S'esqueia. aquell acte de 1992. 
dins del marc del Desè aniversari de la 
Colla de Diables de Les Borges del 
Camp i del Cinquè aniversari de la Colla 
de Geganters i Grallers de Les Borges 
del Camp. Nosaltres. com a geganters. 
també volem que els diables siguin una 
tradició que no es perdi mai i que servei-
xi per a refermar la nostra cultura i 
aquesta gran famflia que formen tots els 
diables, per això donem la més entran-
yable benvinguda a la Colla de Diables 
de Riudoms que va fer el seu bateig de 
foc el 23 de juliol de 1993 a la festa ma-
jor de Castellvell del Camp (on actua-
ren també els Grallers de la Colla Ge-
gantera de Riudoms) i el d issabte. dia 24 
de juliol, per la festa major de Sant Jau-
me. es va presentar a Riudoms acom-
panyats de la Colla de Diables de La 
Selva del Camp. que va actuar de pa-
drins. 
Degut a l'historial centenari dels Dia-
bles de Les Borges del Camp (Baix 
Camp) i perquè el 23 de juny de 1982 
volien prendre part en la Segona Troba-
da de Diables de Catalunya celebrada 
a Vilanova i la Geltrú. es va constituir. 
per a poder-hi ser formalment ja que al-
trament no hi haurien estat convocats, 
la Colla de diables de Les Borges del 
Camp. si bé fins el 1986 no es constitueix 
legalment com entitat. La Colla de Dia-
ble~ de Les Borges del Camp és forma-
da per 33 components. 25 diables i 8 
col.laboradors. 
Les Trobades de Diables de Catalun-
ya se celebren per Sant Joan. és a dir els 
dies 23 i 24 de juny. La Primera Trobada 
de Diables de Catalunya va tenir lloc el 
1981 a l'Arboç (Baix Camp); la Segona, 
el 1982. a Vilanova i la Geltrú (el Garraf); 
la Tercera. a Sitges (el Garraf); la Quar-
ta. a Sant Quintí de Mediona (Alt Pene-
dès); la Cinquena. al Vendrell (Baix Pe-
nedès); la Sisena. al Monjos (Alt Pene-
dès); la Setena. a Les Borges del Camp 
(Boix Camp), on van participar 1.200 
diables de les 52 colles convidades que 
van encendre carretilles davant uns 
cinc mil espectadors. val a dir que l'en-
cesa inicial la va fer el presentador tele-
visiu Salvador Alsius, que llavors presen-
tava al Telenotícies de N3 del migdia i 
es va fer famós per un miniespai dedicat 
a comentar el santoral del dia (ara tor-
Josep M. Toda i Serra(*) 
na a ser-ne el conductor); la Vuitena. a 
Sabadell (Vallès Occidental); la Nove-
na. a Barcelona (Barcelonès); la Dese-
na. a Lleida (el Segrià); l'Onzena. a Te-
rrassa (Vallès Occidental); la Dotzena 
Trobada de Diables de Catalunya es va 
fer el 1992 a Granollers (Vallès oriental); 
en no haver-hi cap candidatura. la de 
1993 no es va fer; i. per a 1994. es rumo-
reja que la Tretzena Trobada de Diables 
de Catalunya es podria celebrar a Ripo-
llet del Vallès (Vallès Occidental) . 
Com a tradició de la colla borgenca 
tenen que aquell que se li crema el ci-
vader. bossa de costat on porten les ca-
rretilles. paga a tota la colla. el vestuari 
de la qual és el vestit de roba de sac 
cosit a mà (que és de propietat privada. 
ja que la colla no en té). civader. maça 
i les espardenyes de llongues. A altres in-
drets els diables no sortien en unes de-
terminades dates. en canvi els de les 
Borges del Camp sortien cada any per 
les gran celebracions i ja és històrica la 
sortida del dia 7 de setembre per l'arri-
bada de la patrona de la població. la 
Mare de Déu de la Riera. Per això. se-
gons el Congrés de cultura Tradicional i 
Popular que es va celebrar els dies 12 i 
13 de desembre de 1981 a Barcelona 
(Barcelonès). malgrat que no hi havia 
hagut una colla estructurada com a tal. 
a Catalunya hi ha quatre colles consi-
derades històriques: la de l'Arboç (Baix 
Penedès). la de Sant Quintí de Mediona 
(Alt Penedès). la de Vilanova i la Geltrú 
(el Garraf) i la de Les Borges del Camp; 
les semihistòriques serien la de Sitges (el 
Garraf). la del Vendrell (Baix Penedès). 
la de Reus (Baix Camp) i la de Vilafran-
ca del Penedès (Alt Penedès); i la resta 
són considerades colles noves. Pràctica-
ment tots els diables del Baix Camp tiren 
carretilles amb la maça. si bé els de la 
Selva del Camp. com ara també els de 
Riudoms. ho fan amb forca. Cada dia-
ble de les colles del Baix Camp, les del 
Priorat i els diables de Sitges porten les 
carretilles dins del seu propi civader. Les 
colles de diables .noves copien sovint la 
tradició dels diables de les comarques 
del Penedès i del Garraf que es carac-
teritzen per tenir un vestit de roba de 
sac pintat. tirar amb forca. van organit-
zats, tenen personatges (Llucifer. la Dia-
bleso, etc.). representen actes sacra-
mentals on surt l' arcàngel Sant Miquel. i 
les carretilles les porta un al darrera. Pot-
ser són més espectaculars. Actualment. 
de les colles de diables del Baix Camp. 
que són més anàrquiques i van vestides 
amb roba de sac cosit. és a dir roba tre-
ballada. en podem destacar les se-
güents; la de Les Borges del Camp. la 
de Reus. la de Maspujols. la de l'Eixam-
ple de Cambrils. la d'Alforja. la de l'Hos-
pitalet de l'Infant. la de La Selva del 
Camp. la de Vandellòs i també, des del 
23 i 24 de juliol de 1993. la de Riudoms. 
No podem oblidar Riudecanyes i Bota-
rell que . sense constituir-se com a colla 
de diables. surten a tirar per la seva fes-
ta major. sense vestits especials. amb 
maça i civader. Tradicionalment els dia-
bles del Baix Camp es destacaven per-
què tiraven molt de foc i. a Riudoms. 
també n'hi havia. 
Així. doncs. dissabte. 13 de juny de 
1992. després de la rebuda dels diables 
i de l'actuació dels castellers Xiquets de 
Reus i de la cercavila amb els gegants 
de Cornudella de Montsant (Priorat). els 
de Riudoms i els de Les Borges del Camp 
(que. curiosament. es donà el cas que 
aquests gegants van poder fer la seva 
cercavila perquè van ser portats en tot 
el trajecte per geganters de Riudoms, 
altrament potser no s'haurien mogut). es 
va inaugurar al passeig de l'Hort del 
Dasca. a pocs metres de les escoles de 
les Borges del Camp. el Primer Monu-
ment al Diable de Catalunya que. ela-
borat pel dissenyador de Tarragona. fin-
cat a Reus, Antoni Martínez i Ruviralta. 
servirà a partir d 'ara -segons ens digué 
Antoni Abelló. president de ls Colla de 
Diables de les Borges del Camp- de 
·reconeixença a la tradició més própia 
d'aquesta vila, que els estudiosos desta-
quem com el ball de diables amb més 
continui'tat a tot Catalunya· . Aquest 
monument (dos cons de ferro pintats 
per fora i il.luminats per dintre) que rep-
resenta un diable. que s'assenta sobre 
una base de llambordes. té dos metres i 
mig d'alçada i pesa uns 120 quilos. Van 
assistir-hi, de les 70 colles de diables con-
vidades de tot Catalunya. la repre-
sentació d'unes 30 i la Colla de Diables 
de Les Borges del Camp els subministrà 
foc per a tres membres de cada colla 
convidada per a fer una tirada simbòli-
ca. ja que l'acte consistia en inaugurar 
un monument simbòlic i representatiu 
de tots els diables de Catalunya. També 
van organitzar, entre altres activitats pa-
ral.leles. una exposició de fotografies i 
de quaranta vestits de diferents colles 
de diables de Catalunya. tot plegat 
amb un pressupost d'1.200.000 pessetes i 
l'assistència de diverses autoritats locals i 
comarcals. e 
I 
r 
r 
I 
I 
¡ 
¡ 
( 


El Ton i la Cisca, testimonis del Primer monument de Catalunya dedicat al Diable

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert