Pujol i Baiges, Maria Cinta

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Temps pels records* 
Maria Cinta Pujol i Baiges 
Certesa 
Llums brillan i enllà ens espren, 
mirades s'obren, cors, 
tresors, 
Potser pàtries llunyanes plenes d'hostes senti-
ments 
potser tu m'esperes. 
Un ocell vola, i em porta records 
del teu estiu, i a la boca 
la teva flaire, 
una mirada sota l'ala, i 
amb el seu vol, el confort del nostre secret, 
metre sé, que tu allà em mires 
darrera la font, m'espies entre l'aigua 
i em busques entre les pedres. 
Sentiment 
Caramel, dolç i agre, 
que es desfà poc a poc, 
i la dolçor s'allarga, 
i el record s'escampa, 
mentres aquest silencia que tant m'espanta 
avança, 
i allí on se't fon, 
on se't clava 
la ferida ja és curada 
i sembla que demà, 
ja no et farà mal 
ho sembla, tan sols ho sembla. 
Demà vindràs, sé que vindràs 
després de que el sol s'amagui 
i la lluna trista , cansada, 
s'arromangui la capa 
ensenyant la seva pura, blanca nuesa. 
Com si el passat no et peses 
sè que avançaràs, i així a poc 
a poc, tirarem el mur de pedra 
que aquesta tarda, se'ns obre 
dins els nostres cors. 
Espai I Temps 
Res més que una paraula, 
que no s'enfonsa, i que refusa 
l'onada d'aquest silencia obligat. 
Res més que una mirada, 
que encesa de foc, i de mel 
desperta el gel del teu cor, massa trencat. 
I massa més, que mirades i paraules, 
exèrcits de silencies que avancen 
al ritme d'un temps sagrat. 
El temps, déu immutable, 
que no es rendeix, que no s'amaga, 
dempeus governa l'espai, 
company inseparable, i amb els seus ulls 
de negre, de passat, ens observa 
sense entendre ni la nostra vida, 
ni la nostra cara. 
CI) 
(I) 
....... 
(I) 
o 
a. 
e 
CI) 
e 
o 
11 
CI) 
(J) 
....... 
(J) 
o 
a. 
o 
CI) 
o 
o 
12 
11 
Cap altra cosa que un mot 
que no s'esfondra, i que declina 
l'ona d'aquest callament forçós. 
Cap altra cosa que un esguard, 
que ardent de flama, i de dolçor 
desvetlla el glaça de les teves entranyes es-
quinçades. 
1 molt més, que esguards i mots, 
legions de mutismes que es precipiten 
a la cadència d'un temps sacre. 
El temps, deïtat irrevocable, 
que no capitula, que no es cobreix, 
allà dret lluerteja l'espai , 
consort inamovible, i amb la seva mirada 
de sale, de pretèrit, ens vigila 
sense compendre ni la nostra existència 
ni la nostra màscara. 
Ara que encara somnio 
No despertis la mirada , mai, 
quan la matinada encara està mullada , 
encara està húmida, per allò que goteja, 
en els pètals de les millors roses. 
No em despertis quan el dia esclata, 
la meva ànima no hi és, 
i potser tornaria, però mig enfadada. 
Ella de bon matí, passeja per regions 
prohibides per aquesta vida . 
El meu cors suspira, d'enveja, 
estabornit al llit, 
somnia en passejar pels somnis de la nit. 
El meu jo lentament retorna, 
i s'acomoda dins al meu cos, 
llavors fins i tot el perdona . 
Desperta' m! les meves parpelles es moren 
de ganes 
de mirar-te! 
Desperta 'm les cames em tremolen, i el viure 
m'enamora! 
desperta'm!ara que encar somnio. ;. 
L 
' 
¡, 
I 
., 
\ 
' 
I 
\ I I I ! ·¡ I ' 
Un demà de plata 
Soroll que desperta el meu jo, 
descalç camina i avança, 
la nit vestida de gala, 
em mira, dalt de la trona, 
sense recança, 
em vesteixo de llum, 
de plata vella, 
color de temps novell, 
de passat sacre. 
Sota la nit, el carrer és com sempre 
sota el dolor, la nit calla 
sota les estrelles, la vida dansa. 
Demà, vestida així, 
de temps i mentides, em miraré 
a la cara. 
Demà el mirall s'enfonsarà 
dins de mi, buscant el que és 
el cor, I' esperança . 
' I 
*Tercer premi "Arnau de PalomarH de poe-
sia jove 1992. 


Temps pels records

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert