Toda i Serra, Josep M.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

oem e a 
d'amor no-nat i en prosa 
Josep Ma. Toda i Serra 
Voldria saber escriure i dedicar-vos un poema, 
fer-vos-el. Però no l'he fet. No el sé fer. Un 
poema, en llat í, que parlés del que parlen el~ 
poemes, que parlés de sentiments ~obles 1 
eterns. No hi és , ja he dit que no el se fer , pe-
rò el dedico a tots els que el sabeu veure, en 
el silenci, o que, per les m·ateixes raons - llegiu 
incapacitat- , haguéssiu deixat l'espai en b~anc. 
Moixoni! .. .I és que, en parlar poc, el mutisme 
ja és prou eloqüent. Confuci ja ho . deia: 
"M'agradaria tant no haver de necessitar la 
paraula ( .. . ). El Cel , parla mai ell? Les qua.tre 
estacions se succeeixen, les criatures prolJfe-
ren: té necessitat el Cel de parlar?·,. Però tam-
bé ConfuGi dixit : "Qui no coneix el valor de 
les paraules no podrà conèixer mai els ho-
mes" . Per això , en parlar poc i en deixar que 
el silenci i les obres fetes parlin, pel CERAP, 
quan el CERAP parla, pessiga veritat, pessiga 
una mica el futur que és, segons E~gem Tnas, 
"un passat que insisteix". Miguel Angel Astu-
rias, més o menys, deia: "La bellesa de cada 
dia doneu-nos-la avui ... ", car cerquem la belle-
sa i la dolçor, la felicitat, etc., tots els béns, 
passatgers o no, dels quals no ens adonem fins 
que els hem perdut, o fins que hem ~stat a 
punt de perdre'ls. I llavors, com JdentJf¡~ant­
nos-hi, despertem el gegant que, segons dmen; 
tothom porta ben endins, adormit. 1 a va be 
que de tant en tant el despertem, , c~m ta~ bé 
convé que retem culte al Sant Mag1, es a dn al 
tòpic d'aixecar-nos a treballar i no esperar que 
t 'ho resolguin tot els altres (per estar ben ser-
vit t'has de llevar i fer tu mateix el llit) per-
què així hi hagi esperança de canvi per tal 
com , quan hi és es canvia. Per exemple, quan 
veus que tot, en silenci, parla de tu , CERAP, 
esperes temps de confiança i no d'alegries _amb 
Ja incomoditat present on romanen les il·lu-
.sions, els records i els desigs. 
16 No sols vull viure , sinó viure de veritat l'única 
realitat de debò, la irrealitat ; i dels somnis, en 
vul\ fer un món, i de la nit, en vull fer un dia. 
Un dia net i clar, amb .. . TU, del cor. De cor! 
(D'acord!). I és que la màgia, segons diuen els 
experts, és fruit de la desesperació. Ep! SER-
VA ORDINEM ET ORDO SERVA VIT TE. 
No em confesso dels meus somnis, la febre fa 
veure fantasmes, però també permet veure i 
escoltar allò que normalment no es veu ni se 
sent . Me n'adono que el silenci, ordenat, era 
ple de vibracions, de fregadisses, d'esmunyi-
ments que m'han seduït. I és que, sense saber-
ho, t'estimo, CERAP, sense que te n'adonis. El 
que és una llàstima, tanmateix , és que Sant 
Jordi mai no es casi amb la donzell a i que el 
silenci sigui un atribut constant de la bellesa 
clàssica, llatina. Molt llatina, com el poema, en 
llatí, d ' amor no-nat i en prosa. No hi ha dubte 
que el futur serà propici al CERAP si tots ple-
gats tenim presents aquelles paraules de l'anti-
ga saviesa : "La teva condició és mortal; no és 
mortal , però, el que desitges". En la vida de 
les entitats, cada aniversari té un relleu espe-
cial . I més si tots els seus membres s'han pre-
guntat les típiques preguntes: d'on venim?, on 
an~::m? en aquesta cursa de relleus on, tàcita-
ment tots, compromesos a mantenir el caliu , a 
veure el camí fet i a veure el que fa rem i, 
alhora, agrair l'escalfor de la teva companyia, 
CERAP, de la cultura en llibertat. J.M. T S. 


Poema en llatí d'amor no-nat i en prosa

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert