de les Guinarderes, Arnau

Revistes Catalanes amb Accés Obert

o 
e: 
Ho sap tothom, i és profecia 
• • • • • • • • • • • • • · A J. V. Foix, acrualmenr 
de l'iarge a111h la de.H·onegurla. 
gràcies pels mors. 
Al nostre poble -i no és passió de 
soci- existeix una entitat cultural que me-
reix el qualificatiu de modèlica i no només 
perquè moltes altres entitats tant de casa com 
de fora · n'han pres model, sinó perquè el 
seu full de serveis ho acredita amb escreix. I 
això, com diu el poeta J .V. Foix, ho sap tot-
hom, i és profecia. Però aqueixa nítida tra-
jectòria de treball cultural, de pluralisme i de 
funcionament democràtic i· participatiu, es 
veu que per l'Ajuntament de Riudoms no és 
argument de pes -tot i que ho és per d'altres 
institucions d'àmbit superior- a l'hora de 
concedir subvencions o de decidir-se a tirar 
endavant determinats projectes culturals im-
pulsats pel CERAP com, per exemple, el 
Museu Històric Municipal, la Biblioteca Pú-
blica o el Consell Municipal de Cultura, Jo-
ventut i Esports. I perquè ningú no pugui dir 
que exagerem, un botó de mostra: he pogut 
saber, de fonts solvents, que el CE RAP, fa 
més de sis mesos -repetim: més de sis 
mesos- va presentar-li una instància sol.lici-
. tant una subvenció destinada, precisa~ent, a 
la revista que esteu llegint en aquests mo-
ments, i encara és hora que l' hagin de contes-
taz. Tot això, per poc que hom hagi observat 
l'actuació del Consistori Municipal -tant 
l'actual com l'anter ior - ens porta, 
forçosament, a la conclusió que la seva polí-
tica -o la seva no-política- de subvencions 
i la seva receptivitat a qualsevol proposta 
cultural es fonamenta en la funesta dialèctica 
del «tal far'às, tal trobaràs», és a dir que la 
diferència de tracte ve delimitada pel grau de 
«domesticació» a què s'hagi avingut l'inte-
ressat, i això també h~ sap tothom, i és pro-
fecia». 
Ara bé, com que, sortosament, no hi ha 
mal que cent anys duri, enguany es produirà 
-millor dit, una ja s'ha produït-la conjun-
tura de dos esdeveniments que podrien donar 
el tomb a aqueixa situació. Per una banda , 
en parlàvem el mes passat, s'han de celebrar 
eleccions municipals i -sempre segons la vi-
10 dent consultada pe~ meu ~-mic-:- hi ha molte~ 
Arnau de les Guinarderes 
probabilitats que donin lloc (bene·lt sigui el 
Senyor!) a un ajuntament, si més no pel que 
fa a la política cu ltural, diguem-ne, més ho-
mologable. Per un altre costat, des del prop-
passat dia 31 de gener, el CERAP té nou pre-
sident i, conseqüentment, nova junta directi-
va. Em sap greu no haver pogut assistir-hi. 
En demano dis_culpes, però resulta que la Ne-
greta anava de part i, en aq ues ts casos 
-només per un elemental sentit de la solida-
ritat masetera-, l'obligació és abans que la 
devoció. Per cert, la nostra Negreta va tenir 
bessonada, dos cabr its la mar de trempats. 
Com podem veure es tracta de dos esdeveni-
ments molt esperançadors de cara a una nor-
malitat necessària de les relacions institucio-
nals d'ambdues entitats. El nou president , 
segons sembla , no hi escatimarà esforços i 
està disposat a vèncer totes les inèrcies que 
facin falta. De moment vaig tenir ocasió de 
sentir-ne unes declaracions per ràdio i una de 
les propostes que plantejà, molt adient, per a 
vèncer inèrcies i d'una 'gran hrça expressiva 
(anava a dir explosiva) fou que el CE RAP en 
aqueixa nova etapa hauria de generar una 
«ona expansiva». 


Ho sap tothom, i és profecia

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert