Balesach i Recort, Manuel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

e A s A D E 
Clam a l'aire* 
Maria Dolors Vallverdú i Torrens 
PRIVILEGIADA LLUM ... 
Privilegiada llum 
que fuges 
i t'endinses 
per la fosca aventura 
d'un món 
que va expiant 
l'orgull i la mentida ... 
Però vindrà de nou 
I' al ba del primer dia 
en el reflex constant 
que creix 
i es multiplica. 
INTEL-LIGÈNCIA 
CLARA ... 
Intel.ligencia clara, 
reclosa en el silenci, 
tu dónes 
a les coses 
la veritat dels dies. 
I deixes, 
en les hores, 
un cant diví que vibra 
sota el temps que s'escola, 
ens pren 
i ens eternitza. 
DESIG INCONTROLAT ... 
Desig incontrolat 
d'un viure 
d'egocèntrica traça. 
Seguim l'instint 
que ens guia; 
turment i delectança 
de la primera llum, 
desclosa sota l'ombra, 
del paradís que ens fou 
inabastable. 
PER L'AIRE 
S'ENDEVINA ... 
Per l'aire s'endevina 
un silenci interior 
de callades presències, 
immòbils i llunyanes. 
Són les veus que m'estiren 
i menen el meu or 
per les rutes desertes 
de nocturs laberints. 
p o E T E s 
Sonets de l' horabaixa* 
Manuel Balesach i Recort 
PORTADA 
Fenyo mots, veus?, i la dicció condenso 
que no repixin, mèlics, els seus porus 
vessaments bledes; ni que siguin moros 
atepeïts, compactes si ara llenço 
uns primfilats sonets podria, em penso, 
engalipar aquells braus, que no dic toros. 
Jo sé qui són. Són gàbies. Però els lloros, 
neutral com sóc, no ataco ni defenso. 
Pincerna em dic de les autonomies. 
Si ribotejo els grops, que no ultrapassi 
el tel de ceba nacional dels guies, 
qui sap si ocultaré en ombrós prefaci 
despertament -ofego les metgies-
I' essencial vers, incrèdul, gallinaci. 
MESTRE EMBOTIT ••• 
Mestre embotit dels adjectius ·grotescos, 
bufat allau d'immòbil narcisisme, 
parlaràs convençut, però el proïsme 
mofeta pensarà: «Estaríem frescos!» 
Antípoda de lícits arabescos 
d'un pensar reflexiu, t'és heroisme 
la repressió ignorant i el caciquisme 
ferri i cruel d'aquells antics tudescos. 
No surts pas de la cleda, i a la trista 
ovella que hi restà, curta de vista, 
la sermoneges tot barrant-li el pas. 
I ni el dimoni hi guanya, amb el teu tràfec!. 
En últim terme, pobre, aguanta el xàfec 
quan s'ha quedat amb tot un pam de nas. 
* Poemes pertanyents als reculls poètics que obtingueren sengles 
accèssits al Premi "Arnau de Palomar" de Poesia 1989. 


Sonets de l' horabaixa

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert