Mas i Morillas, M. Carme

Revistes Catalanes amb Accés Obert

. .. ... . ··· ·········· · 
Els pastors de les muntan vL'' . 
quan va n arribar a Bet Iem 
va ren ba ll ar tres sardanes , 
tres sardanes i un ba llet , 
sant Josep amb les ball ades 
no s 'hi veia de co nt eiJt: 
- Ara hem de ball a r nosa I tres 
per donar-los com pi i ment -
Sant Josep la camade ta, 
Nostre Senyor el saltiró, 
Mare Verge unes girades 
de punt eta i de ta ló. 111 
Aquesta ca nçó popular reco flicl a per 
Joan Amades ens introd ueix en l'a mbi ent lú -
dic i joiós d ' una de les festes més riques en 
tradi cions i costums arreu dc Ca talun ya, la 
fes ta de Nada l, que s 'esdevé co in cidin t amh 
el solsti ci d'hi vern , moment en qué el so l 
ar riba a la seva a lçada mínima en el zénit. 
En les diverses civilit zacio ns, els do' 
so lsti cis -el d'hi vern i el d' es tiu, que en el 
nostre calendari s 'esca u per Sa nt Joa n- , 
originen un seguit de ritu als i cerim ò nies lli -
gat s, fonam ent a lment , a cultes ag ra ri s i ra-
maders. 
L' origen de la celebració del Nadal és 
in cert. Alguns autors com Ca ro Baroja co n-
sid eren que I 'antecedent remot de les celebra-
cion. nadalenques es troba en les sat urn a ls 
romanes, fe stes d'in ve rsió en honor de Sa-
turn, marcades pel culte a la fertilitat. 
De fet, sembla que en els primers segles 
de la nost ra Era , a les pob lacion s'més impor-
tants de l' actual Catalunya, se celebraven, 
poc després del sols ti ci d'hivern, les anom e-
nades festes «del cérvol», contra les qual s, a 
final s del segle lV, va lluit a r a ferri ssadament 
Sant Paci à, bisbe de Barcelona , segons s 'es-
ment a en el document Paraenesis ad paeni-
tentiam (2). 
a Per les exhortacio ns dels Pares de I' Es-
Ara ve Nadal ... 
M. Carme Mas i Mori llas 
¡! lés ia i dels Co ncili ,, es té no tí cia qu e la ce le-
br ac ió cri s t i a na de l Nad a l co men ca a 
so breposar-se a les ant igues festes roman es 
ve rs el segle IV, co m a esc la t el el tri om f del 
cri stiani sme . 
Malgra t tot , el document més anti c qu e 
a Ca ta lun ya esment a les festes ci c Nada l data 
dels anys 1239-1242, en què el Co ncili prP -
vin cia l tarragoní en fa esment, amb deta ll s 
com la matança del porc i el vencim ent dc 1 ri -
but s ci e la rura li a. 
Un segle més ta rd. el rei Pere lli el Ceri -
moni ós va disposar qu e a ls sem dom ini' 
I 'a ny com e ncés pe r Na d a l . Hn f C' tl 
mitj ançant pragmàti ca clon ada a Perpin ,·ft el 
I 6 ci e dese mbre de I ~50 . 
« . . . per ço que p11 s sov int la di ta 
Nat ivit a t de ostrc Senvo r en Ill C'-
mòria sia haud a e cnc;1 ra fo ragitat s 
idus, nones e chalend es>>c''· 
Els di es de Nada l foren dec la rats J"c ri a t' 
per les Cort s de Mont só, el 158 1. I és a part ir 
d'una ll arga tradi ció qu e a rriben lïn s av ui els 
costum s nada lencs, entre els qu a ls ca l desta-
ca r el paper de les fires. 
La celebració d'un a fir a s 'esca u, to t so-
vint, aparell ada a un a festa, co m a element 
indi spensable per fornir la cuin a de ls cle-
ment s gastronòmics necessa ri s per a ls àpa ts, 
en aq ues t cas, nadalencs . 
Ja a començament s ci e desembre. el elia 
de la Imm ac ul ada s ' in augura al Barri Gòti c 
ci e Barcelona i a les esca les cie la Ca tedra l, la 
fira de pessebres i a rbres de Nadal , anome-
nada de Santa Llú cia perquè tradicionalment 
s 'inaugurava el eli a 13. 
Ca l esmentar també la fir a de Sa nt To-
màs , la diada del qu al s 'escau el 21 ci e desem-
bre, primer elia ci e l' hi ve rn . Ja ho diu el re-
fr any: 
Per Sant Tomàs co mença l' hivern às, 
1111 a se tm ana a l dava nt , un a setm ana <l i 
det ràs. 
La fi ra de Sant Tomàs tin gué un a ¡_' ran 
import ànc ia a Cata lun ya. Ratifi cada el 1577 
per un pri vil eg i reia l, es començava el di a (i i 
durava vint d ies al ll a rg dels quals s 'ap le¡! a-
ven gairebé tots els gremis d istribult s per di -
ve rs() <; ca rrers. 
Avui la fun ció de les fi res ha esta t ma n-
ll eva da pel c0merç en genera l i pels ¡! ran ' 
m a¡!a t z · ~m s , les «noves fir es » que per aq ues-
tes fes tes pm curen oferir a ls c iu tadan.s tot 
a ll ò que pugui necess ita r . 
Les rifes són també part int egrant del 
costumari nada lenc. Algun es de les més anti-
gues es relac ionen amb el fet d 'establir deixes 
i fu ndac ions per dotar donzell es pobres dc 
ca ra al casament. Aq ues tes dotac ions s'at0 r-
¡!aven o es rifaven per Nada l. 
D' un caire diferent eren les ri fe s de po-
ll astres . pern ils, torro ns i tota mena de que-
viures , rea lit zades pels «ri fa ires» ambula nt s. 
Avui, amb la profunda cri si econòmica i 
l'e leva t índex d 'a tur , els jocs d 'a tzar han ex-
peri ment at un a fort a revi fa ll a qu e s ' in cre-
ment a per Nada l des del sort eig de «la gros-
sa» el 21 de desembre - dotac ió qu e hom es-
pera com les «donze lles pobres» per parar un 
pi s, casar-se, co mprar un co txe , eixuga r deu-
tes ... - fin s a les ·rifes de sucul ent es cistelles 
que fan els de comerços, les enti ta ts per 
fin ançar, sovint activi ta ts de ll eure o de ca ire 
cultural. 
Un a ltre costu m nadalenc és el de les es-
trenes, fo rça es tès ja a l segle XIV . Se 'n dona-
ven a in fa nts, a amics, a servents i també als 
o fi cials. S'anomenaven pa-i-nou tal vo lt a 
perquè en el seu origen les est ren es eren de ta l 
espècie . 
Consta que a les darreries del XIV , any 
rera an y, els Consellers de la Ciutat de Barce-
lona pu blicaren una crid a tot commin ant els 
ciut ada ns a no donar es trenes superi ors a ls 
cin -cent s sous i aut or it zant-l os, no obstant , a 
cl onar a ll ò que vulguess in a l' Esglés ia i a ls 
pohres. 
En èpoques més properes , les est ren es 
eren ofert es ego ns les pròpies poss ibilit a ts i 
el càrrec del des tin ata ri . Ai xí, mentre el fo r-
ner reparti a coca entre els par roquians, el fi -
deuer pasta per a l'escudell a, l'escombria ire 
ve rdura per a l'o lla i el taverner convidava a 
1111 traguet de bon vi, els mercaders estran-
¡!c rs estab lert s a Barcelona, en els segles X lli 
i XIV, hav ien ofert dos draps d 'o r al rei. 
Podem dir que avui les estrenes tenen un 
ca ire més impersonal i estand ardit zat. Són 
Ics «ciste lles» amb prod uctes assortit s que les 
empreses enca rreguen a l'engròs per fer- ne 
els obseq ui s que el ma rk etin g aco nsella . 
I ja que parlem d'obseq uis cal esmentar 
un «personatge» molt fa mili ar en el costu-
ma ri nadalenc, el lió , que prové del culte a 
l' a rbre inh erent a les festes del so lsti ci d ' hi -
\'C rn , amb to t a la simbologia de ressurrecció 
i d' ini ci d ' un nou cicle que aquest comport a. 
Podem di r que el «caga ti ó » és la forma 
ac tu al d ' un anti c ritu de fertilita t. El ti ó , sec i 
esmort eït a l' hi ve rn , amaga un a fo rça rege-
neradora qu e. desve tlla da per fó rmules mà-
giq ues - cançons i ca nt arell es- dóna un s 
fruit s simbòlics a ls infant s. La cerim ònia és 
prou coneguda. Els infant s bas tonegen el ti ó 
cant ant di\ erses ca nçons que so len cloure 
amb un ta:\a tiu: 
Caga ti ó , si no, et dono un cop de bastó. 
Relacionat amb els cult es a la vegetació 
ca l esmentar el costum nòrdic de l'arbre de 
Nadal, arrela t a Ca talunya d ' un s decenni s 
ençà. L'a rbre de Nadal té una màgica florid a 
la nit del solstici i les seves branques aparei-
xen carregades d 'obsequis. Per a Xavier Fà-
bregas l' arbre de Nadal és company del ti ó , i, 
« .. . hom diria que ha vin gut a refo rça r la 
co mbati vita t del ti ó català»m. 9 
10 
Pel que fa a la litúrgia, la celebrac ió cla u 
de la nit de Nadal és la Missa del ~all, dita 
a ixí perquè la gent hi portava com a o fre n e~ 
ga ll s i tota mena d'aus, algu nes de les qual s, 
«a lliberades», voleiaven al seu aire. Per ex-
pressa r la joia del Nadal , la música, ne¡:!li ¡! i-
da durant. l'Advent, ga udia de «llibertat<; 
d'orgue ». Els músics podien tocar tot el q tt l' 
vo lien. 
Sembla que, o rigin àr iament, en la mi s,<t 
del ga ll es fe ien represent ac ions dc l'acloraci1\ 
de ls past ors dins el t emp lc, trac! icions q UL' 
cl onaran lloc als pessebres i a les represe nta -
cions de Pastorets. 
En acabar la mi ssa del ga ll , el res,nr<\ 
amb neules, torrons, vi ra nci i, més recent -
ment xampany -o cava, si èa l dir-ho ai\í - . 
Un cop acabat, en molt s indret s, era cos tulll 
deixar una cadireta ba ixa vora el fnc, ;1 111h 
robeta de nadó a sobre , per la crcen<;a que la 
Mare de Déu hi baixava, aqu ell a nit, per Clll -
bolcallar l'infant Jesús. 
Les serenates o. caramelles en Ja· nit dc 
Nadal foren ben esteses. Les cob les eren can-
tad es per co l·l es de jovent i so lien co mcncCJ r 
a mb el nom de la persona a q ui s' aclrecavcn 
seguid es de versos com aq uests: 
Déu li do ni bona nit , 
i demà li d6 bon elia, 
amb la mull er per companv ia, 
el veïnat per cortesia; 
bones Pasq ües qu e Déu ens do .1' 1 
L'à pat del dia de Nadal, trad icional-
ment, cons! a el 'escudell a, fet a amb «Ol la de 
les quat re ord res mend ican ts», és a di r , amb 
ca rn de porc, de bou, de ga llin a i de molt ó . 
El segon plat és el ga ll , l'o rigen del qual 
pot ser ca l a nar- lo a cercar I 'any 81 7 en el 
Concili el' Aquisgran. Allí es va declarar que, 
malgrat que per Nadal es feia deju ni , els ca-
pons no hav ien de ser co nsid era ts com a 
ca rn. D'ací el cost um. 
De pos tres, neul es, menjar ja d'ús en el 
segle XIII. Consta que Jaume I en va menj ar 
en un àpat que li va ser ofert el 1267; a Sa nt es 
Creus es conserven un s neulers del s. XIV; i 
Ramon Llull en fa esment d'aquestes en el 
Fèlix o llibre de meravelles . 
I per aco mpanya r les neules, tor rons, 
d'ex istència també an ti ga com ens ho demos-
tra aquesta nada la: 
Mon lïll , .loser és viJI ¡! Ut 
e ha-us aportades jo¡! tl ctc<; 
o el caperc\ tor rons, 
e CI la falda ave ll anctcs. 161 
l.a iconologia cr ist i a na re lac ionada alllb 
el NadCJ l és ab un dant. Es fon ament a en L' l' 
tex tos eva ngèlics de Sant Lluc (Lc 2, 1-20) i 
ci c Sa nt ma teu (Mt I , 18-2,2 1,. El primer cm 
par la d' un ed icte de l Cèsa r que imrosa 
l'o bliga tori eta t de censar-se. per la qual co-
sa. Jose p i Mari a, han d'anar a Betl em. All í 
neixerà Jes ús, q ui , per manca de ll oc a l'ho '-
ta l. se rà ajagut en un a menj adora . També 
na rra l'anunciac ió a ls pastors i l'acloracic'l 
que aq uests rrofessa ren a .l c~ú s . El se¡!Oil 
eva nge li sta, en canvi. cm narra l'adorac ic\ 
dels Mags. 
De fet , el relat del No u Test ament nn c<;-
mcnt a per a res l'es tac ió en què nasqué .J e-
sús. Fou per tradició popul ar que se situ à a 
l'h ivern tot incorporant -ne la im atge del pes-
sebre amb el bou i la vaca, així co m la var ia-
el a «tipologia» de pas tors. 
Les fi guretes del pessebre. ultra la sagra -
da família , l'à ngel i els tres rei s que venen ca-
va lcant sobre ca mell s , só n expre:,s ió plàsti ca 
d'una co ll a de pastors que ca min en, que s'a s-
seuen vo ra el foc, o que ofrenen xa ix, ll et, 
format ge ... a Jesús in fant. Alt res pe rso nat-
ges: el caçador, la bugadera, el ll enya tai re, el 
«caganer» ... , tots acompanyats d ' una fa una 
espec ífica, cabres, co rders i oques, en un es-
cena ri neva t de casetes de suro. La mobilitat 
de les fi gures farà que els reis vagi n 
despl aça nt-se fins arriba r, el di a de l'Epifa-
nia, a fer l'adorac ió. 
La tradi ció del pessebre sembla qUe 
co mpta , només amb uns dos-cents anys . Al-
g. u ns pessebres vui tcenti stes co nserva ts són, 
avui, aut èntiques obres d' art. 
Les im a tges del neixement de Jesús te-
nen , d'a ntu vi, un or igen parateatral. Com ja 
hem dit , teni en lloc d in s l'espai sagrat, enca-
ra que posteri orment sortiren a l'atr i de les 
esg lés ies i, ag ilit zades en les plomes d'esc rip-
to rs com Josep M. Fo lch i Torres, han co n-
ve rgit en I 'ac tual trad ició de ls Pastorets. 
Modernament prol iferen dues moda li -
ta ts de pessebres: els diorames i els pessebres 
vivent s que moltes pobl ac ions encarnen en 
escena ri s natura ls. 
La saviesa popu lar, que s'expressa en el 
refranyer, ens forneix d' «in formacions 
CJtil s» per a la nost ra vida quo tidi ana, segons 
sigui , per exemp le, el dia de la se tman a en 
què ca u la di ada de Nadal. I com que en-
guany s'esdevé en d ijous, cal saber que el re-
fr anye r promet un bon any per a caçado rs i 
avicult c rs, mentre no es posa d 'acord pel que 
fa als pagesos , en refran ys co m: 
Nada l en dijous, oce lls a gran s vols. 
Nad al en dijous, cada ga llina mena cent poll s 
Nad al en dijous, any de molts ous 
Nadal en dijous, crema l'a rad a i ven els bous 
Nada l en dijous, sembra fins els pous. 
En la cloend a d 'aques t itinerari tradi cio-
na l, res més genuí que una nadala , arrelat 
cos tum que palesa el des ig de tran sfor mar i 
tran sform ar-nos, cada any, amb un a llum 
nova, sentit que copsen els versos de Josep 
M. de Segarra: 
Qua n ve Nadal, la cançó del miracle 
amb el pessebre de molsa i arboç, 
ens fa pensar en unes ganes molt vives, · 
ens fa pensar en un desig de debò, 
de donar coses al noi de la Mare, 
coses que vinguin de dintre del cor ... 
M.C.M. 
M. Ca rm e Mas i Mori ll as 
és llicenc iada en r edagogia i fi lolog ia cal a lana. 
flr~ -~4'r~"'::>;;,~~~ .. · """""(Ç· ·~. ~-.. :_: .. · . .-. ~· >· .· ·:-.~: .. : cera s 
I. . . i . . . . . . ..,~, •• ••••••• ~- • •••• •• J . · ··S . . .. 1 ~· ••••• • ·~ • •• o o o~· o l~ • ••• • • o s . o • ~~ •••••• ~~~.: .:. •• o • ~· ~ 1~~~::; ~~~·-~~~";'!))lo>~~·~~ •••• o. o -~- • o o • •• o • • • • • • • • • o o • • '¡\ . . • . . . · ·¡ . . . . . . . t,.~ • •• o o •••• ..11.• . o ••• ·~o •• o •••• ~· • o o ••• ,. ~ ••••• o • ~ \ • • o • o o o o ·'-1~ •• o o •• o o -~- o o o •• o~ 
\•t.: . . . . :;il.. . o o • • lio 
\,..... 'i_ ~·~--~ .... ~--- - ~ 
l·~··· · · iòit . ... ~- ~ 
~ ,, . , · . ~' '··~  ,.~:·c·~.s>~-.¡ ~.:.: .'· • : ~~ •• ••• •• o ••• -~·~ • • • • • '\i . ~ . . . . . . ~, .·.·.·~.·--.~. - .... · .· .-.-~ ~ ..... ·JI . ¡ . . . ~· ~ ~li ·- ··- -~ . ~ \' ' "F ' :' .~'\ ' ' ' . Ï ~ . j~;r.: .. ~ ~ 1'~'-. . . .- ~ -~~ :!!•:...:;.:. .···~;;,:z,;~- ~~ .. :"!: 
·, ,.., .. -'"...:· .,, ., h_, . • . <l',,...,.,.,...-,.-. . w.... •• . • . 
~---~ --<-.. <-.• ~~~.....,_~)-...<,;:::~ 
(I) i\lllacles . .1 .: FnlkloredeCatalunva. Vol ti (2a. ecl.) 
h i. Selwa. Barce lon a, 1979; fl .fl . 243 -244 . 
(2) Ve. Fà breeas. X. : Tradicions, mites i creences dels 
c;talans. Èdi cio ns 62. Barce lona , 1979; f1J1. 263-265. 
Dl Ci I. r er A mades. J .: Costumari català. Vol. I. Ed . 
Salval-62. Barcelona, 1982; p. 24 . 
(4) Fà bregas . X.: Ob. ci l. , p . 198. 
()) Cil. r er Amad es . .1 .: Ob. ci1. ; p. 56. 
(li) Ci 1. per Ro meu i Figueras , J. : Les nadales tradicio-
nals. Ed . Barcin o. Barce lona. 1952; p . 57. 
BIRI.IOGHAFIA 
Amades, Joan: Costu 111ari mtalà. Vo l. I. Ed. Sa lval -
62. Ba rce lona , 1982. 
Amades, Joan: Folk lore de Catalunya. Coslum s i 
creences. (2a . ed. ) Ed . Selec1a. Barce lona, 1980 . 
Amades, Joan : Fnlklat·e de Catalunya. Cançoner. 
(2a. ed.) Ed. Se lec1a. Barce lona, 1979. 
Ca rm any, Aureli: Costums i tradicions catalanes. 
Ed. La ia. Ba rce lona , 198 1. 
Fà bregas, Xavier: Els fo ns rituals de la vida quoti-
diana. Ed . 62 . Ba rce lo na, 1982. 
Fàb regas , Xav ier: Tradicions. mites i creences dels 
catalans. Ed. 62. Barcelona , 1979. 
P ra l , Joan : La llli!OIORia i la seva interpretació. Ed. 
Els lli b res dc la fronl era . Barce lo na, 1984 . 
P ra l , Joa n; Con1reras, J es ús: Les fes/es popula1:~. 
Ed. Els lli bres de la fro nt era. Barcelona, 1982. 
Ro meu. J ose r: Les nadales tradicionals. Ed. Barci -
no. Barce lo na. 1952 . 11 


Ara ve Nadal...

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert