Llorens Larrègola, Antoni

Revistes Catalanes amb Accés Obert

8 
L'EUSKERA , AVUI 
llengua i cultura 
No es pot entendre la història del poble basc sense remuntar-se a la seva prehis-
tòria. Segons l'atnòleg José Miguel de Barandiaran, el 50% del patrimoni cultural 
actual prové de la prehistòria. Les dades més antigues que es tenen sobre la 
presència de l'home a Euskadi són de cap als anys 150.000 aC i pertanyen a la 
cultura acheuliana. 
L' idioma euskera va sobreviure a l'imperi romà i a la implantació del llatí que 
comportà. Aquest es va estendre per Aquitània i la Tarraconense tot convertint 
en bilingües aquestes terres, però sense afectar Euskadi. És molt digne d'estudi la 
fiagrtrentació del llatí en els diversos romanços que apareixen a l'alta Edat Mit-
jana: el català, l'occità -que inclou el gascò (amb l'aranès), l'aquità, el provençal, 
etc.-l'aragonès, el castellà, etc. L'euskera va conviure amb aquestes llengües fms 
que al segle· passat el continu pas de tropes estranyes per tot Euskadi va acabar 
amb la llengua autòctona al pla de Vitòria i a la conca de Pamplona i va intro-
duir l'ús del castellà a força viles de Guipúscoa i Biscaia. 
La pèrdua dels furs va servir de revulsiu a moltes consciències basques i ,Jes va 
espènyer a prendre consciència de la realitat d'Euskadi. A viat va sorgir un potent . 
· moviment basquista a tot el país. L'etnòleg L'Abadie !~encapçalava a lparralde; el 
polígraf Arturo Campión, a Navarra; l'escriptor José Monterola, a Guipúscoa; 
l'editor Fernan Herian, a Àlaba i l'historiador Fidel Sagarminaga, a Biscaia. Ben 
aviat s'hi van ajuntat nous valors: Azkue, Aranzandi, Carlos Guerra, Txomin 
Aguirre, Etxegaray, Múgica ... D'ells naixeria l'any 1901 la societat Eiskal Zaleen 
Biltzarra que va començar a canalitzar el moviment cultural basc. Impulsà la 
creaciÓ de festes basques, concursos literaris, la publicació de llibres i revistes 
d' investigació històrica, etnològica i lingüística. Sabina Arana Goiri fou una figura 
cabdal en aquest renaixement cultural: va ser nomenat vicepresident, junt amb 
Arturo Campi6n, de la societat que adés esmentàvem. Arana va ser un gnín 
publicista: donà llum a diverses revistes, quatre d'elles setmanaris, una de mensual 
i el diari El correo vasco. També va crear una editorial on publicà llibres d'histò-
ria, literatura, assaig i política. Heus aquí els principals títols: Gramó.tica ele-
mental del euskera bizkaíno; Umeen lenengo aizkidea, dedicat a la iniciació dels 
infànts a la lectura de l'euskera; Lenengo egutegi bizkaitarra, calendari en llengua 
basca; Lecciones de ortografía del euzkera bizkaíno, que fou la base model 
ortogrà:fic que després adoptaria l'Eusk;altzaindia -o Acadèmia dé la llengua basc 
ca- sota la presidència d'Azkue; Deum . ixendegi euzkotarra, que estableix la 
nomenclatura basca del santoral i és la base de l'actual onomàstica dels èuscars 
(noms que proposa, com Iñàki, fon, Kepa, Miren, Edurne ... , són ara força fami-
liars entre els bascos); Itzbarrixat , que estudia una sèrie d'etimologies i proposa 
solucions lèxiques ara ja tan difoses tom ikurriña, aberria, adatzi; etc. 
L'obra completa de Sabina Arana la cQnstitueixen més de dues mil pàgmes de 
lletra atapeïda~ però més que la qualitat hem de valorar la capacitat d'anàlisi i el 
talent crític de l'autor. 
Al començament de l'any 1918, té lloc a Oñati el Primer Congrés d'Estudis Q 
I 
1 
I 
EL PAÍS BASC 
Bascos i es constitueixen dues entitats culturals de primera magnitud Eusko Ikas-
kuntza (Societat d'Estudis Bascos) i l'esmentada Eusk!Jltzaindia. Hi eren represen-
tades les quatre diputacions basques i l'a.cte fou presidit pel rei Alfons JÇIII. 
En caure el gabinet de Romanones, el seu govern va ésser substituït pel de Maura, 
que en dissoldre aviat les Corts va disoldre també les il-lusions basques. 
La conservació de l'euskera es deu a la transmissió de pares a fills, que ha estat 
l'únic vehicle d'aprenentatge que ha tingut fins ,ara fa ben poé que han sorgit les 
ikastolas (escoles de basc i en basc) i els moviments d'escolarització de joves i 
grans. En aquests darrers anys, i per primera vegada a la història, el proc~s de 
recuperació comença a ser important quantitativament i qualitativa, Cal esténdre-
ho al camp dels mitjans de difusió, encara que en menys grau. La producció dels 
llibres i revistes en euskera i també la producció discogràfica, han tingut en 
aquests darrers anys un creixement important. En el camp de les amissores de 
ràdio el procés ha començat_ segons es pot veure en el:sugüent quadre, referit al 
1981: . 
A Àlaba 
(Araba) 
· A Guipúscoa 
(Gipuzkoll) 
A Biscaia 
(Bizkaia) . 
A Navarra 
(Nafarroa) 
Radio Vitoria 
Radio Alava 
Radio Popular de Sari Sabastüín 
La Vos de Guípúzcoa 
Radio San Sebastüín 
Radio Nacional de España 
Radio Loyola 
Radio Segura 
Radio Juventud de Eibar 
Radio Nacional de España 
Radio Juventud 4e Bilbao 
Radio Bilbao 
Radio Popular de Bilbao 
Radio Requeté 
Radio Popular de Pamplona 
La voz de Navarra 
Emissions èn castellà 
99,9% 
99,9% 
58, % 
97,% 
95, % 
99,4% 
60, % 
45, % 
99, % 
99,9% 
99,9% 
98, % 
96, % 
'99,9% 
99,9% 
99,5% 
en euskera 
0,1% 
0,1% 
42, % 
3, % 
5,¡% 
0,6% 
40,% 
55, % 
9,1% 
0,1% 
0,1% 
2, % 
4,% 
0,1% 
0,1% 
0,5% L/ 
9 
' .l 
p Pel que fa a la televisió direm que~ País Basc estricte el 99,997% és en castellà i 
el 0,003% en e~skera i a Navarra el 100% en castellà. 
Un total de 632.301 persones, que ve a ser un 22,77% dels 2.784.320 habitants 
del País Basc, parlen en euskera (*). 
L'estudi titolat Bases per a un futur d'actuació en favor de la normalització de 
l'ús de l'euskera preveu, tenint en compte aquestes dades, un augment de tres-
cents mil basco-parlants per a l'any 1985. 
Els recursos necessaris -diu l'estudi- es xifren en 5.000 aules més, i 12.000 
professors d'euskera. Tot això suposa una inversió d'uns 17.000 milions de pes-
setes en els propers deu anys. Tenint en compte 'que aquest estudi es va publicar 
a fmals de l'.any 1978, ara en farà quatre, en resten només sis per complir-ne 
aquestes previsions. 
La distribució dels basco-parlants . és - de més a menys- la següent: a Guipúscoa 
307.279, d'una població de 682.517 (o sigui un 45%); segueix Biscaia amb 
174.366, d'una població de 1.152.394 (un 15,1%); en tercer lloc ve Navarra amb 
53.225, d'una població de 483.867 (un 11% aÀlaba, que ocupa el darrer ll0c, hi 
ha 18,863 basco-parlants d'una població de 238.262 habitants (un 7,9%). Pel que 
fa a Euskadi Nord, o sigui la part inclosa a l'estat francès, els basco-parlants· són 
78.453, d'una població de 227.280 (un 34,5%). -
Antoni LLORENS LARRÈGOLA 
(*) Ségons un estudi de SIADECO fet per encàrrec de la Reial Acadèmia de la Llengua 
Basca, Euskaltzaindia. 
QUADERNS DE DIVULGACIÓ CUL TU RAL, 3 
Ela autora d'aquea,t treball, amb un rigor acuradl1aim, ~ 
desglossen tots ela apartats que engloba el oicle 
de l'avellaner i ens el mostren com una obra blsloa 
del nostre món econòmlo, aooial I oultural, 
que oal conèixer. 
L'avellaner a Rit~doms 
Joan Josep Carrion i Cubells 
Joan Ramon Corts i Salvat 
M. • Isabel Domingo i Gi sp ert 
10~------------------------------------------------------~. 
l 


L'euskera, avui

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert