Cros i Cabré, J.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

història 
Apunts històrics de 1675 
El mes d'abril de 1675 es troben tan abundants els problemes de la vila que 
obliguen a reunir el Consell gairebé dia per altre per resoldre'!~. L'un és per elegir 
pesador per a ia carn que es comprarà fora vila, càrrec que recau en Joan Ferran 
i per veure què s'ha de decidir sobre la premsa grossa que s'ha trencat degut a 
carregar-la tant .. L'altre per posar preu 3..1 moltó, i es queda d'acord que sigui de 
sis sous; però l'objecte de les ordinacions de molts dies i que denota que els dóna 
més mals de cap, són els assumptes militars. 
Al requeriment de les persistents talles i demandes de lleves, d'anades i vingudes 
de síndics sempre a regatejar, el capità de Tarragona diu als enviats del Consell 
que ell s'ofereix a trobar soldats voluntaris per sis dobles cada un si és que les 
volien domtr i a més a més dos rals per cada dia que hauran de percebre, i troba 
el Consell ben disposat a donar les sis dobles d'entrada però quant al salari de· 
dos rals no hi convenen perquè no saben els dies i per concretar-los els mou a fer 
viatges a la capital dues vegàdes. Motiu de viatges és també perquè, havent entre-
gat l'import pels soldats; que a la Vila no els cal el gravamen del cartell de 
l'alferes i que ja pot anar-se'n de la vila, i la tal determinació motiva una a¡;sem-
blea el dia 23 d'abril per assabentar que s'havia rebut un avís dient que pujaria 
de Tarragona el Dr. Clavé, assessor del Camp i sots-governador i l'endemà dia 24 
es desplaçà D. Fèlix Marimon dient que s'havia rebut una carta del jutge excusant 
els serveis à l'alferes, però que aconsellava i ordenava i creia convenient que devia 
seguir al mateix lloc i a més a més se li enviés una carta donant-li excuses i 
satisfaccions (o sigui que en aquell temps ja era un fet normal d'aconsellar per 
ordenar i amenaçar, com ho devia ésser també per creure convenient la dimissió 
de tot aquell que se'l devia haver d'expulsar) . 
No havent-hi prou encara de tot aquest trasbals, durant el mes de maig amb 
caràcter d'urgència el governador mana que es nomenin cinc soldats i un capità 
per a guardar la vila, i es posen .cinc noms dins uns bossa i el primer elegit es 
Francesc Salvadó i que per ocupar el Gàrrec demana dues lliures cada dia a cobrar 
14 a la bestreta i dos rals per la geneta (cavalcadura) cosa que se li nega. _ Q 
(:::J Enmig -~e tot aquest terrabastall castrense que alterava el pacificisme natural de la 
-poblac10 en haver-se posat setge a la ciutat de Girona, però que Catalunya ja 
portava l'arrossegall secessíonista des de la guerra dels Segadors i que hagué de 
sofrir la ineptitud de la regenta i l'enriquiment del privat Valenzuela, havia de fer 
front a les ·penúries econòmiques comprant blat i carn a fora vila i demostra 
també haver de fer els ulls grossos davant l'administració perquè es troben moltes 
ordinacions on el prestigi . de D. Josep Morell, síndic del Braç Major, corredor i 
clavari va per terra (hi ha actes amb els adjectius d'advocat i familiar del St. 
Ofici), suscitant-se discussions i baralles fortes fms a demanar que se'l tregui de 
casa de la vila per anar a comprar olives a fora i prendre mesures perqu~ ningú 
més no hi vagi. En cap any del segle XVII no havia trobat mai que es miressin 
_tant les ofertes de preus de les collites com enguany qúe després de mirar-ho 
molt, s'adjudiquen al millor postor que obre preu a la compra d'ordi a raó d'una 
lliura i dos sous la quartera i la de faves a una lliura i sis sous. 
El més curiós és que tres segles enrera una vila com la nostra ja tingués tanta 
cura i desvetllament de la moral pública ja que un senyor jurat fa ajuntar a -
petició seva tot el Consell, compost de 3 jurats i 21 síndics "perquè segons ell 
diu, hi ha alguna dona que dóna mals fums i se l'hauria de treure de la vila", tot 
determinant el Consell que "los Senyors Jurats · i tots els Síndics (aquell dia a 
l'Assemblea n'hi havia 22) en pes anessin a donar al marit i muller un reptiri 
(amonestació) dient-los que si no eviten que "ni entrigan (entrin) gent a casa de 
mala fama i al Gabriel que no hi entri a més en sa casa la dita dona que és la 
muller del mallorquí i no hi ha esmena que se'ls treurà de la Vila". 
Els documents ho canten. No devia haver-hi esmena. En acta del 26 de juny, en 
no tenir escarment, l'amenaça que li feren a través del Gabriel, el matrimoni del 
Josep mallorquí és desterrat del poble per donar mal exemple amb la seva con-
ducta. 
Les immoralitats sempre han sigut motiu d'escàndol. Les immoralitats subterrà-
nies en canvi han sigut sempre perdonables. La història dels bastards escrits 
sempre han sigut perdonables, les immoralitats revestides de seda s'han adoptat 
com a virtuts de virilitat; les del poble, dels parracs, no s'han perdonat mai, 
tothom se n'ha posat les mans . al cap malagradosos ae no poder-ho fer pels 
· · convencionalismes locals i desitjosos de trobar l'esquer de fer-ho .fora de l'am-
bient habitual. La prova més fefaent: tots els síndics foren comissionats per dur 
l'encàrrec de retractar-se. Amb un n'hi havia prou. El més honest. En canvi hi 
anaren tots. 
J. CROS i CABRÉ 
- . 
_CAiXA DE-PENSiONS 
. ; . -·. . - 'i· .. 
·. . "la Caixa" ·.· 


Apunts històrics de 1675

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert