Torres Sanz, Jesús

Revistes Catalanes amb Accés Obert

narratives 
Ser d'un centímetre 
Jesús Torres Sanz. 
Premi Arnau de Palomar de Narrativa 2004 [categoria juvenil] 
ll·lustració: Irene Gavaldà Serra 
24 «lo floc » 
No us imaginaríeu mai com pot arribar a 
ser de perillós i de fabulós ésser d'un cen-
tímetre d'alçà ria. Per això us vull explicar 
que magres i que divertides les vaig passar 
quan estava sotmès a un malefici de ser, 
aproximadament, d'un centímetre d'alçària . 
Me'l va fer una bruixa del bosc a qui li havia 
empipat les gall ines. Però això no ve al cas. 
El primer gran pas va ser arribar a casa sa i 
esta lvi. El malefici el vaig patir quan ja em 
trobava prop de casa meva. Havia d'anar 
amb compte amb la gent que passava pel 
ca rrer, els gossos, els gats ... Quan vaig arri-
bar a casa el gran entrebanc va ser plantar-
me davant de la porta i trucar al timbre . Vaig 
estar rumiant una estona. Per pujar una es-
cala estava uns cinc minuts, però era molt 
d'esforç. Al final se'm va acudir la so lució, 
cridaria a ma mare. No m'ho vaig pensar 
dues vegades i vaig cridar: 
-Mare! Mare! Maria dels Àngels I Sóc el 
Jordi ! Sóc aquí I 
La mare va obri r la porta, va guaitar i no va 
veure ningú. Jo vaig tornar a cridar: 
-Aquí ! A la primera escala I Sóc molt pe-
tit, com una form iga ! 
-Jordi I Per l'amor de Déu! Què t'ha pas-
sat?! -va contestar ella-. 
-Tu puja'm mare, que ja t'ho expl icaré. 
Em va pujar a casa i em va fer explicar-li 
el que havia passat. Jo l'hi ho vaig explica r i 
ella em va dir que havíem de demanar per-
dó a la bruixa l'endemà al matí. Jo hi vaig 
afegir: 
-I l'escola? -uns segons més tard em 
vaig penedir d'haver pronunciat aquestes 
paraules-. 
- En aquestes condicions no crec que hi 
puguis anar, a l' esco la. No pots ni aixecar 
un llumí. Com vols aixecar un bolígraf? 
-Això ho dius tu! Tinc la mateixa força 
d'abans d'empetitir-me -la mare va fer 
cara de no creure-s'ho-. Porta un estoig i 
ja ho veuràs I 
Ella me'n dugué un i li ho vaig demostrar. 
Es quedà bocabadada. Jo em vaig fer el 
forçut. Vaig sopar un tros diminut d'enci-
am i una mica de salsa de tomàquet amb 
l'octava part d'una patata fregida . Això deia 
ma mare, però per mi era un sopar consi-
derable. Després me'n vaig anar al lli t. Era 
immens! 
Podia jugar-hi un partit de futbol, sempre 
que fos amb gent de la meva mida, en el 
meu propi llit! !..:endemà al matí vàrem anar 
a ca la bruixa per demanar-li perdó. Quan li 
vaig haver demanat perdó em va dir: 
-Perdó concedit. Però el malefici durarà 
uns quants dies perquè escarmentis. Je! Je! 
Je! -va somriure amargament-. Ja veuràs 
com no molestes mai més cap gallina! 
La mare amb cara estupefacta va dir-me 
que no molestés mai més cap bruixa. 
La veritat és que, en aque ll temps, jo era 
bastant trapella. Al collegi sempre estava 
fent malifetes, tot i treure bones notes . Des 
de llavors he estat el nen més bon jan de 
tota l' escola. La mare em va portar a casa. 
Al cap d'una estona d'estar mandrejant va 
arribar el Xavi -el meu millor amic- que ve-
nia a portar-me els deures. La mare li va dir: 
-No és que estigui malalt. La cosa és 
molt pitjor ... ja ho veuràs I 
Tan sols entrar el Xavi va exclamar: 
-Maria dels Àngels ll i El Jordi no hi és ! I! 
-1 tant que hi sóc I -va ig contestar-. 
Ara sóc dalt de l'escriptori Sóc relativament 
molt petit! 
-Però Jordi, què t'ha passat !? I? I Com, 
com, com ... -va balbucejar- com pot ser? 
-Saps que el professor sempre em deia: 
"Jordi, un dia fa ràs una malifeta tan grossa 
que et caurà el pèi:' Doncs no és que m'ha-
gi ca igut, però s'ha fet petit. 
Després li vaig explicar la història de la 
bruixa. Ell es va quedar perplex. Em va 
donar els deures i va marxar. Jo en aque ll s 
moments ten ia massa coses al cap. La ma-
re ja havia parlat amb la senyoreta Fina i li 
ho havia explicat tot. !..:avisà que no s'espan-
tés quan jo hi anés. 
Em trobava davant molts dilemes. 
Primer, jo sempre anava a l' escola amb 
bicicleta perquè estava relativament lluny. 
Segon , com faria els deures a la ll ibreta de 
sempre? Hauria de córrer pel paper i em 
resultaria massa difícil i cansat. Vaig estar 
cavil lant una estona. La meva primera idea 
va ser fabricar-me una bicicleta, però la vaig 
abandonar. No tenia ni les peces necessàri-
es ni les eines . I, a més, en aquell estat no 
podia fer res. I si li demanava ajuda al meu 
germà gran Joan no serviria de res -era 
un poca-t raça estúpid-. Llavors, se'm va 
acudir! Que ruc que havia estat de no pen-
sar-hi abans I Les estúpides col leccions de 
min iatures del Joan per una vegada a la vida 
podrien resultar útil s I Després vaig cridar: 
- Joan! Porta les teves inútil s col -leccions 
de bicicletes ! 
Vaig poder triar la que més m'esqueia. 
Tenien el mateix mecanisme que una bici-
cleta de mida convencional i funcionaven a 
la perfecció. 
El següent dia ja vaig poder anar a l'es-
cola. Tots els companys em preguntaven: 
" Què t'ha passat? Com t'ho has fet?': El 
típi c que et pregunten en aquests casos. 
Mentre esperàvem el professor de gimnàs-
tica, el Marc va fer un avió de paper. Jo li 
vaig dir: 
-Què fas? 
Ell va somriure. Tot pujant-me a l'avió de 
paper em va llançar. L:enlairament va ser 
fa scinant. L:aire em fregava el cabell . Em 
sentia com un oce ll. Vaig passar prop dels 
pòsters de natura ls i dels de mamífers. La 
fotografia del tigre a aque lla distància era 
impressionant. Em va fer por i tot. 
Després d'aquella experiènc ia vaig estar 
fent esses una bona estona. Els companys 
cridaven: "Oh I Vola I " I vaig caure en picat 
contra la pissarra. Vaig ca ure des d'una 
alçària de dos metres. La patacada va ser 
impressionant. Quan vaig recuperar l'estabi-
litat va ig veure un ratolí que se m'acostava 
i m'olorava. Jo em vaig tirar enrere. El ratol í 
em va segu ir. Va ig arrencar a córrer. Ell se-
guia ensenyant-me les dents. Vaig córrer 
com mai en direcció a l'estoig de la Mireia 
que estava a l'a ltra punta. El ratol í em va 
començar a guanyar terreny i quan estava a 
pu nt d'atrapar-me vaig sa ltar dins de l'estoig 
i va ig tancar la cremal lera. Però el ratolí va 
començar a foradar l'estoig de roba. Vaig ha-
ver d'idear un pla ràpid. Vaig submergir-me 
en la muntanya de bolígrafs que hi havia per 
allí. En vaig agafar un de ferro . Després de 
sortir per la cremallera de da rrere vaig saltar 
a fora i li va ig estampar el bolígraf de ferro 
enmig del cran i. El ratolí es va quedar K.O. 
Jo em vaig posa r damunt seu, tot fent posat 
de triomfador. Llavors va arribar el professor 
Emili -el de gimnàsti ca- i em va dir: 
-Ésser d'un centímetre no et permet fer 
el pallasso, Jordi I Ni essent d'un centímetre 
has canviat d'actitud I 
Tothom va riure i jo em vaig posar vermell 
com un tomàquet. Després de la malifeta 
de la bruixa m'havia de comportar mil lor. 
Aquell dia de gimnàstica tocava futbol i a mi 
em van deixar ser només l'àrbitre . Llavors 
em vaig empipar. Vaig xutar la pilota amb 
molta força i vaig fer un gol. I..: Emili s'ho va 
pensar millor i va di r: 
-Val, d'acord. Pots jugar, però només to-
cant-la poc i sense ser porter. Vigileu de no 
trepitjar-lo - tothom va riure- de veritat! 
Vaig resultar ser més bo que quan tenia 
l'estatu ra normal ja que era escorredís i 
molt ràpid. Vaig marcar deu gols i em vaig 
convertir en l'heroi del parti t. Va ser un dia 
fan tàstic. 
A la nit em vaig posar a la banyera. 
Semblava una piscina gegant! 
Mai m'havia agradat tant ba nyar-me. Els 
dinosaures de plàstic que tenia per entrete-
nir-me eren fantàstics. Flotaven. Feia traves-
ses per la banyera i, fin s i tot, petites bata-
lles. Aq uella setmana em va marcar la vida 
perquè va ig començar a ser més bon nen i 
més estudiós que mai. Va ser fasc inant, mai 
l'oblidaré. Em van passar una sèrie de suc-
cessos fantàst ics, com l'anècdota amb el 
gat de la Cinta - ma padrina-. Quan va ve-
nir a veure 'm portava el gat perquè em fes 
compa nyia. De sobte em va mirar i se'm va 
llançar damunt. Jo em vaig desempallegar 
d'ell d'una manera fantàstica. Ma padrina 
s'imag inava que veia la pel-lícula d'El Senyor 
dels anells on uns intrèpids herois s' enfron-
ten a bèsties in imaginables: trols, diables, 
ogres ... 
Després, el Fufú -aquest era el nom del 
gat- em va reconè ixer i em va portar per 
tota la casa damunt del seu llom. La mare 
em va donar un vestidet de rei amb la seva 
corresponent corona i em va fer una foto-
grafia. Semblava tot un monarca de l'anti-
guitat damunt d'una bèstia m itològica 
Aque lls van ser uns dies fabulosos, dig-
nes d'un llibre. Mai els ob lidaré. De vega-
des penso que, si trobo una altra bruixa, 
empiparé les seves gal lines perquè m'em-
petiteixi. Tot i que ara sóc bon nen, recoma-
no empipar les gallines de les bruixes força 
sovint perquè passareu uns dies fabulosos. 
Potser no us engrandeix mai més. Mai se 
sap. Però aneu amb compte ! No us passeu 
de la ratlla fent entremaliadures I )) 
I (J 
«lo floc» 25 


Ser d'un centímetre

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert