Corts Salvat, Joan R.

Toda Serra, Josep M.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

La ciutat de Lleida, seu de l'àmbit de gegants, 
capgrossos i bestiari festiu del segon congrés de 
cultura popular i tradicional catalana 
A meitats de maig de cada any, 
la capital del Segre celebra la seva 
festa major de Sant Anastasi. Els 
nombrosos actes que s'hi van pro-
gramar per a l'edició de 1995 esta-
ven pensats per atraure tot tipus de 
públic: esportius (ciclisme, voleibol, 
patinatge, atletisme, bàdminton, 
automodelisme, trialsín, bàsquet, 
futbol, billar, handbol, pesca, bitlles, 
gimnàstica rítmica, tennis, judo, pe-
tanca , escacs ... ), culturals (exposi-
cions, tltelles, concerts, miniaturis-
me, sardanes, marionetes, danses 
tradicionals, gegants, castells, ha-
vaneres ... ) i recreatius (rondalles, re-
vetlles, teatre, focs d'artifici ... ). Així 
doncs, com ja és tradicional en els 
darrers anys i dintre dels actes de 
festa major organitzats per la Pae-
ria, el diumenge 14 de maig va tenir 
lloc a la capital de la Terra Ferma la 
Xli Trobada de gegants. Hi van as-
sistir força gegants i colles de les co-
marques meridionals com les de 
Montbrió del Camp (barris de Sant 
Antoni i la Closa), la Canonja, Reus 
o bé Ulldecona, entre d'altres. Tot i 
que, segons els assistents a la troba-
da, hi van concórrer més gegants 
que en edicions anteriors, no hi va 
ser present la riudomenca, malgrat 
haver-ho sol.licitat. Moltes colles es-
tan d'acord a atorgar a la trobada 
de Lleida un gran atractiu, no sola-
ment pel bon ambient que s'hi res-
pira i pel bon tracte gastronòmic, 
sinó també a nivell econòmic ja 
que el fet de cobrar gairebé tots els 
grups els equilibra els pressupostos, 
per exemple, dels col.lectius ge-
ganters presents. De vegades algun 
grup hi assisteix amb el sistema de 
tornar visita, com ha estat enguany el 
cas de Reus que anà a Lleida a canvi 
que una parella de gegants lleidatana 
baixés per les festes de Sant Pere . 
En tema geganter, Lleida va es-
tar d'enhorabona ja que va incor-
porar una nova parella de gegants, 
comprats a El/ngenio de Barcelona 
i caracteritzats posteriorment de Fa-
raons. Aquestes noves figures van 
ser solemnement batejades -acte 
al que assistiren els altres gegants, 
els capgrossos i lo Marraco- a la 
Joan R. Corts Salvat 
Josep M. Toda Serra 
plaça de Sant Joan el dimecres 1 O 
de maig. D'aquesta manera, ja van 
participar de ple dret a la Xli Troba-
da de gegants del diumenge dia 
14, que va consistir en l'anada, des 
de les rodalies del camp de la Unió 
Esportiva -nou emplaçament de 
l'acollida dels geganters per part 
de l'organització- al lloc de la plan-
tada dels gegants a la plaça de Ri-
card Viñes; el dinar de germanor al 
pavelló nou dels Camps Elisis (amb 
un menú amb la participació típica 
dels cargols); i, a partir de les 6 de 
la tarda, la cercavila per carrers de 
la part alta i el lliurament de records 
en acabar. 
La parella de gegants Faraons és 
la sisena -comptant una parella de 
gegantons- que entra a formar part 
del patrimoni popular de la Paeria . 
Hi trobem el Marc Antoni i la Cleo-
patra -que tenen una retirada amb 
els Vitxets de Reus-, construïts el 
1840 per l'escultor Corcelles, parella 
de romans que volen recordar el 
passat dïlerda I que, pel seu cent 
cinquantè aniversari -que coincidí 
amb la VIl Trobada de gegants de 
Lleida- es publicà un inventari dels 
gegants participants amb la seva 
fotografia i fitxa tècnica on, per 
cert, el Ton i la Cisca de Riudoms no 
hi figuraven pas. Tanmateix, a més 
a més, la ciutat de Lleida en 
posseeix molts més. N'hem pogut 
comptabilitzar doncs un total de 
trenta-set, segons la informació muni-
cipal que molt gentilment ens ha tra-
mès Pere Yuguero Espinet, president 
de la Comissió de Festes de la Paeria. 
A les comarques de ponent el 
món geganter hi és present, si bé 
amb una intensitat menor que en 
d'altres zones del Principat. Pel que 
fa a figures destaquen, verbigràcia, 
nuclis com la mateixa ciutat de Llei-
da o altres localitats com les Borges 
Blanques, Mollerussa, Tàrrega o Tér-
mens -on hi ha un capgròs sem-
blant al gegant de Riudoms. Per 
una altra banda, en l'àmbit orga-
nitzatiu, sabem que a Lleida s'està 
intentant· dllr a terme Ja ,transforma-
ció del grup de portadors pagats 
pel municipi per treure els gegants 
a colla gegantera, de forma similar 
al que ha passat en altres indrets, 
com per exemple la ciutat de Reus. 
A més a més, a la demarcació de 
Lleida , malgrat diversos intents, no 
existeix cap institució autònoma 
(coordinadora) que aglutini el seu 
moviment geganter com passa a 
totes les altres zones del Principat, si 
bé ens consta que l'Agrupació de 
Colles de Geganters de Catalunya 
malda per aconseguir trencar 
aquesta situació d'inconnexió. 
Deu ser per lluitar contra aquest 
dèficit estructural que I' organització 
del Segon Congrés de Cultura Po-
pular i Tradicional Catalana -inau-
gurat a Tarragona el25 de març de 
1995- hagi decidit portar a la ciutat 
de Lleida els debats dels àmbits de 
gegants (dissabte 28 d'octubre de 
1995), de capgrossos (diumenge 29 
d'octubre de 1995) i de bestiari fes-
tiu (també diumenge 29 d 'octu-
bre) . S'ha fet una crida a la partici-
pació del món geganter en aquest 
congrés -que esperem que superi 
amb escreix el resultat que va obte-
nir el primer, celebrat entre 1981 i 
1982, el qual en aquests aspectes 
va ser força migrat. Per això nosal-
tres sempre hem defensat la neces-
sitat que aquest àmbit tingués un 
congrés propi o bé que, en no ha-
ver estat ai xL abans d'assistir a les 
sessions corresponents del congrés 
que les institucions han convocat, 
ja s'haguessin debatut les línies 
mestres referents als apartats de 
gegants, capgrossos, nans, bestiari 
festiu, la música i llur entorn social. No 
obstant això, els sotasignants partici-
parem a Lleida al congrés esmentat. 
De la mateixa manera s'ha de-
manat a les colles de geganters i 
de grallers o dolçainers que aquells 
dies vagin a Lleida amb els seus en-
tremesos i grups de música de festa 
per tal de palesar amb la seva 
presència el suport al congrés i re-
fermar la seva voluntat de voler 
participar en la clarificació dels ob-
jectius d'un aspecte de la cultura 
catalana que, des dels anys vuitan-
ta, està vivint una forta onada ex-
pansiva. e 
(I) 
"'' 
e 
_a 
13 


La ciutat de Lleida, seu de l'àmbit de gegants, capgrossos i bestiari festiu del segon congrés de cultura popular i tradicional catalana

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert