Aguadé Vidal, David

Revistes Catalanes amb Accés Obert

coloracions del seu plomatge són una 
banda de color gris al voltant de la gran 
taca vermella, una panxa blanquinosa 
i les parts superiors del cos de color 
marronós. Aquest plomatge tan 
característic fa que aquest ocell sigui 
fàcilment identificable per tothom.
El pit-roig és un ocell resident 
al nostre país. Durant l’estiu habita 
sobretot els boscos amb un sotabosc 
molt dens, que és on s’amaga i nidifica. 
En canvi, serà durant l’hivern quan 
tindrem una major probabilitat de 
El pit-roig (Erithacus rubecula) és un 
moixó petit i molt abundant a Catalunya 
que segurament molts de vosaltres ja 
coneixereu. Forma part de la família dels 
Muscicapidae, la qual comprèn petits 
ocells insectívors, amb bec ample i curt i 
amb pèls a les comissures. 
És un dels pocs ocells el nom del 
qual fa referència a una característica 
morfològica seva, ja que el tret distintiu 
d’aquest moixó és la gran taca de 
color vermell que té, tal com diu el seu 
nom, a la part davantera del cos. Altres 
David Aguadé Vidal
ornitologia
El pit-roig
El pit-roig, de nom científic Erithacus rubecula. 
Foto: David Aguadé Vidal.
veure’l ja que acostuma a migrar cap 
als pobles i ciutats per trobar-hi refugi i 
un ambient més agradable que no pas 
al bosc. D’altra banda, durant aquest 
època, també augmenta el nombre 
d’exemplars de pit-roig provinents de 
tot Europa per hivernar a casa nostra.
Aquesta espècie no té gens de por 
als humans, ans el contrari, ja que és 
un ocell molt curiós que acostuma 
a estar molt a prop de nosaltres. És 
molt habitual que diversos ocells 
segueixin els pagesos i les màquines 
agrícoles quan fan maneig de la terra 
per tal de buscar insectes que hagin 
quedat exposats. També passa sovint 
que un pit-roig curiós ens segueixi 
de branca en branca mentre fem una 
excursió pel bosc. D’altra banda, 
també és un ocell que acostuma a 
visitar parcs i jardins durant l’hivern 
i, sobretot, els menjadors artificials 
per a moixons, ja que durant aquesta 
època abandona la dieta insectívora i 
menja petits fruits i llavors.
El cant és molt característic, atès 
que sona molt aflautat; bàsicament li 
serveix per defensar el seu territori. El 
poden continuar emetent durant una 
estona posterior a la posta de sol, ja 
que tenen molta visió amb poca llum. 
Es calcula que a Catalunya hi habiten 
uns dos milions d’exemplars d’aquesta 
espècie i al llarg d’Europa no té cap 
perill de conservació. 


El pit-roig

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert