Es descriu dos casos d’exemplars anormals de l’equínid Leptosalenia barredai, Forner 2014, de l’Albià de la conca del Maestrat. El grau d’incidència dels exemplars anormals sobre la població total és d’un 6%.On some abnormal specimens of Leptosalenia barredai (Echinoidea) from the Albian of Traiguera. Two cases of abnormal specimens of the equinoid Leptosalenia barredai, Forner 2014 from the Albian of the Maestrat Basin (Spain) are described. The incidence of abnormal specimens in the total population is 6%

Barreda Adrián, Florencio

Forner i Valls, Enric

Segura Collado, Joaquín

Two cases of abnormal specimens ofthe equinoid Leptosalenia barredai, Forner 2014 from the Albian of the Maestrat Basin (Spain) are described. The incidence of abnormal specimens in the total population is6%.Es descriu dos casos d'exemplars anormals de l'equínid Leptosalenia barredai, Forner 2014, de l'Albia de la conca del Maestrat_ El grau d'incidència deis exemplars anormals sobre la població total és d'un 6%

Forner Valls, Enric

Barreda Adrian, Florencia

Segura Collado, Joaquin

DIALNET

Sobre alguns exemplars anormals de Leptosalenia barredai (Echinoidea) de l'Albià de Traiguera.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

NEMUS núm. 6. 2016, pàg. 137-142
NEMUS
núm. 6. 2016
137
Sobre alguns exemplars anormals de Leptosalenia 
barredai (Echinoidea) de l’Albià de Traiguera.
Enric Forner i Valls1, Florencio Barreda Adrian & Joaquin Segura Collado
1 Ateneu de Natura. Sant Roc 125 3r 5a 12004 Castelló de la Plana. fornervalls@gmail.com
Es descriu dos casos d’exemplars anormals de l’equínid Leptosalenia barredai, Forner 2014, de l’Albià de 
la conca del Maestrat. El grau d’incidència dels exemplars anormals sobre la població total és d’un 6%.
Mots clau: Saleniidae, Leptosalenia barredai, teratologia, exemplars anormals, Albià, conca del Maestrat.
On some abnormal specimens of Leptosalenia barredai (Echinoidea) from the Albian 
of Traiguera.
Two cases of abnormal specimens of the equinoid Leptosalenia barredai, Forner 2014 from the Albian of 
the Maestrat Basin (Spain) are described. The incidence of abnormal specimens in the total population 
is 6%.
Key words: Saleniidae, Leptosalenia barredai, teratology, abnormal specimens, Albian, Maestrat Basin.
Introducció
Els estudis específics sobre teratologia d’equínids 
no són freqüents (Gauthier, 1884; Saura, 2007). De 
tant en tant, però, en algun estudi més general es fa 
esment o es figura algun exemplar de l’espècie que 
s’està estudiant que presenta alguna anormalitat 
(com ara Villalba, 1993: làm. 23, figs. 6-8;Villalba, 
2003: 152, làm. 4, fig.4). Normalment, però, tant 
en uns com altres treballs no s’aprofundeix ni en 
les particularitats concretes de la deformació ni 
altres aspectes com la incidència i conseqüències 
d’aquestes anormalitats. Aquesta mena d’estudis 
són encara més rars sobre els equínids endocíclics. 
Per altra banda Leptosalenia barredai Forner, 2014, 
és un equinoïdeu regular de l’Albià de Traiguera, de 
la conca del Maestrat (CM) que ha estat registrat 
també a la conca Vasco-cantàbrica (CVC) (Aran-
guren et al. 2015). Com que ha estat descrit fa poc 
i és poc corrent se’n coneixen un nombre total 
d’exemplars reduït que en el moment de fer l’es-
tudi eren 31 de la localitat tipus i 2 del cap de Ajo 
(Cantabria) de la CVC, tots els quals s’han pogut 
estudiar pels autors, cosa que en permet contrastar 
el grau d’incidència dels exemplars anormals sobre 
la població total.
Material i mètodes
Marc geogràfic i geològic
La localitat tipus es troba a Traiguera (el Baix Maes-
trat) dins la conca sedimentària del Maestrat (CM), 
definida per Salas & Guimera (1996), concretament 
a la subconca de la Salzedella; l’edat del jaciment és 
de l’Albià inferior-mitjà (Forner, 2014). L’altre jaci-
ment on s’ha trobat L. barredai (Aranguren et al.) 
està al cap d’Ajo (Cantàbria) dins la conca sedimen-
tària Vasco-cantàbrica (CVC) definida per Ratt 
(1959, 1988); segons el treball de Baron-Szabo & 
Fernandez-Mendiola (1997) l’edat correspon a un 
Albià inferior.
Material
Per al treball s’ha estudiat una mostra exhaustiva 
de 31 exemplars de la localitat tipus, que en el 
138 NEMUS núm. 6. 2016, pàg. 137-142
Exemplars anormals de Leptosalenia barredai (Echinoidea) E. Forner, F. Barreda & J. Segura
moment representava tots els exemplars existents 
al món. Els exemplars consultats es troben diposi-
tats en les següents col·leccions. L’holotip i 4 para-
tips del Museu de Geologia de Barcelona (MGB) 
amb els números de registre MGB 59965-69; un 
paratip del Museu de Geologia de la Universitat 
de València (MGUV) amb el núm. MGUV 27202; 
un altre paratip és de la Col·lecció Municipal Pale-
ontològica i Mineralògica de l’Ajuntament d’Onda 
(CPO), col·lecció Forner-Castany núm. CFC 2523, 
sigla general CMMPMO-P355; la resta corres-
ponen a les col·leccions de Florencio Barreda 
(CFB) situada a Benicarlò (el Baix Maestrat) i a la 
col·lecció de Joaquim Segura (CXS) a Castelló de la 
Plana (la Plana Alta). L’exemplar de la col·lecció de 
Florencio Barreda CFB T27 es diposita al museu de 
la Valltorta (MV) amb el núm. 9733 i el CFB T06 es 
cedeix a la col·lecció Ateneu de Natura, localitzada 
a Castelló de la Plana. Aquestes cessions formen 
part del projecte de dotar als museus pròxims de 
col·leccions de topotips de les espècies descrites a 
les comarques de Castelló (Forner, 2011; Forner 
& Gual, 2013; Forner et al., 2015). Aquesta inici-
ativa està recolzada per les associacions Ateneu de 
Natura (ADN) i Associació Paleontològica i Mine-
ralògica d’Onda (APMO) que ha rebut ajudes de la 
Fundació Caixa Castelló. 
Amb posterioritat s’han trobat 2 exemplars a la 
CVC (Aranguren et al., 2015). Un d’ells es troba 
al Museu de Luberri (NL), a Oiartzun (Gipuzkoa) 
amb el núm. de registre LUB-EG 479, l’altre a la 
Col·lecció Moreno & Aranguren (CMA) a Getxo 
(Bizkaia).
Els dos exemplars que presenten anormalitats 
pertanyen a la col·lecció de Florencio Barreda CFB 
T20 i CFB T31.
Mètodes
En la sistemàtica, s’ha seguit a Kroh & Smith (2010) 
i a Smith & Wright (1990). Pel què fa a la termino-
logia descriptiva i a l’orientació espacial dels exem-
plars, s’ha seguit allò establert, respectivament, en 
els capítols corresponents del Treatise on Inver-
tebrate Paleontology (Melville & Durham, 1966; 
Durham & Wagner, 1966) i de la Història Natural 
dels Països Catalans (Gallemí, 1988) per als termes 
en català. Els dibuixos s’han fet transferint les 
fotografies digitals a un telèfon (Samsung Galaxy 
Note 4 amb sistema operatiu Android) i sobre les 
ampliacions fotogràfiques s’ha dibuixat damunt 
mitjançant el llapis digital integrat S-Pen; després 
s’ha transportat la imatge a un ordinador i amb el 
programa d’edició de fotografies Adobe Photoshop 
s’han separat els traços del dibuix de la fotografia 
subjacent. Les fotos s’han fet amb un càmera foto-
gràfica digital Canon Rabel XSI amb objectiu SP 
AF 90mm, macro 1:1. Les dimensions es donen en 
mm. Abreviatures D: diàmetre; H: alçada; H/D: raó 
entre l’alçada i el diàmetre. Les abreviacions usades 
a la llista de sinonímies segueixen les propostes de 
Matthews (1973); per exemple, l’ús del prefix “v” 
antecedint l’any d’una sinonímia evidencia que 
l’exemplar ha estat estudiat pels autors.
El concepte d’anormalitat, es restringeix en aquest 
treball, a les alteracions notables congènites (no 
malformacions o traumatismes sobrevinguts) en 
l’estructura i òrgans bàsics de l’exemplar afectat 
respecte als que presenten la majoria dels exem-
plars de l’espècie i que es poden apreciar en el fòssil 
conservat. 
Resultats
Sistemàtica
Ordre CALYCINA Gregory, 1900
Família SALENIIDAE L. Agassiz, 1838
Subfamília SALENIINAE L. Agassiz, 1838
Tribu SALENNINI Agassiz, 1838
Gènere Leptosalenia Smith & Wright, 1990
Espècie tipus. Salenia prestensis Desor, 
1856 per designació original.
Leptosalenia barredai Forner, 2014
Figures 1 i 2
v 2014 Leptosalenia barredai Forner: 8, fig. 3 A-F, 
fig. 4 i fig. 5 A.
v 2015 Leptosalenia barredai Forner; Aranguren et 
al.: fig. 1 A-F.
Casos amb anormalitats: 2. 
139NEMUS núm. 6. 2016, pàg. 137-142
Exemplars anormals de Leptosalenia barredai (Echinoidea) E. Forner, F. Barreda & J. Segura
Incidència de anormalitats sobre la mostra: 6 % (2 
casos per una població total de 33 exemplars); 6,5 
% en el cas que es considere només la població de la 
localitat tipus (n: 31).
Cas 1
Exemplar CFB T20, de 10,8 mm de diàmetre màxim 
de L. barredai de l’Albià de Traiguera, que li manca 
la placa ocular III (Fig. 1), aquesta mancança ha 
afectat la forma del contorn del disc apical que 
és tetragonal asimètrica; i també té com a conse-
qüència que les plaques genitals 1 i 2 i l’ocel·lar II 
han incrementat la seua mida, mentre que la genital 
3 l’ha reduït i també ha alterat la forma del contorn 
d’aquesta placa que ha passat a pentagonal en lloc 
d’hexagonal com tenen els individus normals de 
l’espècie. L’exemplar presenta gonoporus en totes 
les plaques genitals inclosa la 2, que com és caracte-
rístic de l’espècie, quan en té, està dins la depressió 
on estan els hidroporus. 
Cas 2
Exemplar CFB T31 de L. barredai de l’Albià de 
Traiguera,  D: 8,2 mm; H: 6,9 mm; H/D: 84,1%. Té 
només 4 ambulacres. (Fig. 2): Li manquen l’ambu-
lacre V, la placa ocel·lar V, l’interambulacre 4 i la 
placa genital 4 (Fig. 2- C), cal deduir que l’exemplar 
no disposava de la gònada corresponent. El disc 
apical es subtetragonal. Només té 3 gonoporus. La 
raó entre l’alçada i el diàmetre (H/D) és la més alta 
de tota la mostra (Fig. 2 E i F). Una altra particu-
laritat de l’exemplar és que la depressió de la placa 
genital 2, on estan els hidroporus, entra en contacte 
amb la fosseta sutural del mig de la placa ocel·lar 3, 
mentre que és característic de l’espècie no arribar 
a confrontar la depressió dels hidroporus amb l’es-
mentada placa (Fig. 3-B).
Discussió
Em primer lloc es vol incidir en una qüestió obvia: 
es tracta d’unes anormalitats que no impedeixen 
la viabilitat de l’individu. Si l’anormalitat tinguera 
FIGURA 1. Leptosalenia barredai Forner 2014 de l’Albià de Traiguera (conca del Maestrat), exemplar anormal sense la placa ocular 
III. Núm. CFB T20. Diàmetre: 10,8 mm. A vista apical; B dibuix del disc apical. Abreviatures, PG: placa genital; PSA: placa supraanal; 
po: placa ocel·lar; gp: porus genitals. Foto: Juan Antonio García. Composició: Vicent Gual.
FIGURE 1. Leptosalenia barredai Forner, 2014 from the Albian of Traiguera (Maestrat Basin, Spain) abnormal specimen without 
ocular plate III. Number CFB T20. Diameter: 10,8 mm. A apical view; B apical disc drawing. Abbreviations, PG: genital plate; PSA: 
suranal plate; po: ocular plate; gp: gonopore. Photo: Juan Antonio García. Composition: Vicent Gual.
A B
140 NEMUS núm. 6. 2016, pàg. 137-142
Exemplars anormals de Leptosalenia barredai (Echinoidea) E. Forner, F. Barreda & J. Segura
FIGURA 2. Leptosalenia barredai Forner, 2014 de l’Albià de Traiguera (conca del Maestrat), exemplar anormal amb només 4 ambu-
lacres. Núm. CFB T31. Diàmetre: 8.2 mm. A: vista apical. B: vista oral. C: dibuix disc apical. D: dibuix superfície oral. E: vista lateral 
interambulacral. F: vista lateral ambulacral. Abreviatures, PG: placa genital; PSA: placa supraanal; po: placa ocel·lar; gp: porus 
genitals. Foto: Juan Antonio García. Composició: Vicent Gual.
FIGURE 2. Leptosalenia barredai Forner, 2014 from the Albian of Traiguera (Maestrat Basin, Spain), abnormal specimen with only 
4 ambulacra. Number CFB T31. Diameter: 8.2 mm. A: apical view. B: oral view, C: apical disc drawing. D: oral surface drawing. 
E: interambulacrum side view. F: ambulacrum side view. Abbreviations, PG: genital plate; PSA: suranal plate; po: ocular plate; gp: 
gonopore. Photo: Juan Antonio García. Composition: Vicent Gual.
A B
C D
E F
141NEMUS núm. 6. 2016, pàg. 137-142
Exemplars anormals de Leptosalenia barredai (Echinoidea) E. Forner, F. Barreda & J. Segura
com a conseqüència fer-lo inviable no hauria 
quedat constància al registre fòssil, atès que els 
exemplars més menuts (de hores o dies) no fossi-
litzen per la sua feblesa. En els dos exemplars 
publicats, aquesta singularitat del seu cos, no els va 
implicar cap impediment greu a la seua funciona-
litat. Els dos presenten mides normals, han arribat a 
una fase avançada de la seua vida, eren adults quan 
van morir (tenen els porus genitals oberts) i per 
tant han pogut reproduir el seu ADN. 
Per altra banda resulta sorprenent l’alt percentatge 
(6%) d’exemplars anormals sobre la població total 
coneguda de l’espècie, tot i que s’ha de matisar que 
la mostra no és molt gran (n: 33). Tot i això, si l’atzar 
no ens enganya, pareix que hi ha un alt grau d’in-
dividus que no presenten el patró estàndard de l’es-
pècie. En altres casos documentats, mai es presenta 
el percentatge d’incidència. Es desprèn d’aquestos 
treballs que els anormals s’han trobats dins de 
conjunt molt grans d’individus de l’espècie. Aquesta 
alta incidència en el nostre cas porta a plantejar 
quines poden ser les causes. Atenent al registre fòssil 
(s’han preservat pocs individus) es podria tenir la 
temptació de pensar en que ens podríem trobar en 
una població reduïda i fortament endogàmica. Però 
sabem que el registre fòssil sempre dóna una foto-
grafia esbiaixada de la realitat. També disposem de 
la data certa del segon enregistrament de l’espècie 
que s’ha documentat en un altra conca sedimen-
taria, la conca Vasco-cantàbrica, ben comunicada 
a l’Albià amb la conca del Maestrat (Aranguren et 
al,, 2015), per la qual cosa cal descartar que l’espècie 
tinguera un àmbit geogràfic molt restringit, encara 
que no elimina la possibilitat de petites comu-
nitats en relatiu aïllament a redós d’uns requeri-
ments ambientals específics que suposen una certa 
desconnexió amb la resta de la població. Un altra 
especulació que es pot desprendre de l’alt percen-
tatge és que aquestos individus no són els primers 
exemplars amb aquestes peculiaritats i reprodu-
eixen els caràcters d’avantpassats. Certament un 
dels camí possibles de l’evolució és l’aparició d’una 
mutació que en aquell moment resulta més bene-
ficiosa: el monstre afortunat. La mutació en el cas 
que fos neutra també podria ser reproduïda. De 
fet i amb els lògics prejudicis, d’animals de sime-
tria bilateral com som, ens podríem preguntar la 
FIGURA 3. Leptosalenia barredai Forner, 2014 de l’Albià de Traiguera (conca del Maestrat), exemplar normal, l’holotip MGB 59964. 
A vista oral, foto E. Forner. B dibuix del disc apical a càmera clara per J. Gallemí. Extret de Forner, 2014.
FIGURE 3. Leptosalenia barredai Forner, 2014 from the Albian of Traiguera (Maestrat Basin, Spain), normal specimen, the holotype 
MGB 59964. A oral view, photo by E. Forner. B apical system, camera lucida design by J. Gallemí. After Forner, 2014.
A B
142 NEMUS núm. 6. 2016, pàg. 137-142
Exemplars anormals de Leptosalenia barredai (Echinoidea) E. Forner, F. Barreda & J. Segura
qüestió inversa: perquè no ha tingut èxit dins els 
equinoïdeus, o els equinoderms en general, un 
disseny com el que presenta el cas 2, l’exemplar amb 
4 ambulacres, a nosaltres ens pot semblar fins i tot 
que la simetria tetragonal es més funcional i mes 
simple que la pentagonal. La probabilitat, partint 
d’un únic individu en una comunitat reduïda i si es 
considera una vida d’uns quants anys per als exem-
plars, que es creuen amb descendents que porten 
els mateixos gens no és molt baixa. Es deu d’haver 
produït algunes vegades en la història de l’espècie. 
Als humans, manipulant el procés clar, ens costaria 
poc crear un llinatge amb aquestes característiques 
com hem fet, abastament, amb animals i plantes a 
partir de mutacions que ens han semblat, per algun 
aspecte, interessants. Aleshores per què entre els 
equinoïdeus regulars no ha hagut cap grup que 
evolucionés cap a la simetria tetragonal? No ho 
sabem. Potser simplement és qüestió d’atzar o hi 
ha raons, que desconeixem, que fan més viable la 
simetria pentagonal que la tetragonal.
Agraïments
A Juan Antonio García Vives per les fotografies. A 
Vicent Gual i Ortí per la composició de les figures. 
A la Fundació Caixa Castelló pel finançament per 
a la recerca dels topotips de la província Castelló. 
Als diversos correctors pels suggeriments que han 
contribuït a millorar el text final.
Bibliografia
Aranguren, C., Moreno, T. & Forner, E. 2015. Nuevo 
registro de Leptosalenia barredai Forner, 2014 (Echinoidea), 
procedente del Albiense de la cuenca Vasco-Cantábrica. Mu-
nibe, 63: 145-153. EISSN 2172-4547.
Baron-Szabo, R. C. & Fernández-Mendiola, P. A. 1997. 
Cretaceous scleractinian corals from the Albian of Cabo de 
Ajo (Cantabria Province, N-Spain). Paläontologische Zeits-
chrift 71 (1/2): 35-50.
Durham, J.W. & Wagner, C.D. 1966. Glossary of mor-
phological terms applied to echinoids. In R.C. Moore (Ed.) 
Treatise on invertebrate paleontology, Part U, Echinodermata 
3: U251-U256. The Geological Society of America and Uni-
versity of Kansas, Lawrence (EUA).
Forner, E. 2011. Espècies fòssils castellonenques. Butlletí 
de la Societat Castellonenca de Cultura, Tom LXXXVII: 5-26.
Forner, E. 2014. Una nova espècie del gènere Leptosalenia 
Smith & Wright, 1990 (Echinoidea: Saleniidae) de l’Albià de 
Traiguera (Conca del Maestrat, NE de la península Ibèrica). 
Treballs del Museu de Geologia de Barcelona 20: 5-13.
Forner, E., Castany, J. & Juez, L. 2015. Aprovechamien-
to didáctico de un proyecto patrimonial: la colección de los 
topotipos de la provincia de Castelló. Boletín de la Real So-
ciedad Española de Historia Natural Sección Aula, Museos y 
Colecciones, 2: 101-110.
Forner, E. & Gual, V. 2013. Primera addenda al catàleg de 
fòssils castellonencs. Nemus, 3: 13-57.
Gallemí, J. 1988. 9 Els Equinoderms. In R. Folch i Guillèn 
(Ed.) Història natural dels Països Catalans, Vol. 15, Registre 
fòssil: 357-380. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.
Gauthier, V. 1884. Sur quelques équinides monstrueux 
appartenant au genre Hemiaster. Compte rendu de la 13e. 
session, Seconde partie, notes et mèmories: 258-260. Asso-
ciation francaise pour l’avancement des sciences. Blois (Fr). 
Kroh, A. & Smith, A.B. 2010. The filogeny and classification 
of post-Paleozoic echinoids. Journal of Systematic Palaeonto-
logy, Vol. 8 (2): 147-122.
Mattheus, S.C. 1973. Notes on open nomenclature and 
synonymy lists. Palaeontology, 16(4): 713-719.
Melville, R.V. & Durham, J.W. 1966. Skeletal morpholo-
gy. In: Treatise on invertebrate paleontology. Part U. Echino-
dermata 3. Volume 1 (Moore, ed.), the Geological Society of 
America & the University of Kansas, New York: U220-U257.
Rat, P. 1959. Les Pays crétacés basco-cantabriques. Publ. 
Univ. Dijon. Dijon.
Rat, P. 1988. The Basque-Cantabrian Basin Between the 
Iberian and European plates som facts but still many pro-
blems. Rev. Soc. Geol. España, 1 (3-4): 327-348.
Salas, R. i Guimerà, J. 1996. Rasgos estructurales principa-
les de la cuenca cretàcica inferior del Maestrazgo (Cordillera 
Ibérica oriental). Geogaceta, 20 (7): 1704-1706.
Saura, M. 2007. Genetische Missbildungen bei Seeige-
ln. Revista Científica Online de Paleontología Alemanya 
2.1.2007 (Secció Lehrreiches) Leitfossil.de
Smith, A. B. & Wright, C. W. 1990. British Cretaceous Echi-
noids. Part 2. Echinothurioida and Stirodonta (1, Calycina). 
Monograph of the Palaeontolographical Society, 583 (v. 143): 
101-198.
Villalba, M.P. 1993. Revisión de los equínidos del Cretácico 
Inferior y Medio Español. Facsímil de la tesi doctoral (1991) 
autoritzat i reproduït pel Servei de Reprografia de la Editorial 
de la Universitat Complutense de Madrid en 1993. 568 pp. 
33 làm. Universitat Complutense de Madrid. Madrid.
Villalba, M.P. 2003. Los equínidos irregulares de la provin-
cia de Castellón. Nemus, 1: 93-156.
Rebut el 8 de gener de 2016. Acceptat el 25 de febrer de 
2016


Sobre alguns exemplars anormals de Leptosalenia barredai (Echinoidea) de l’Albià de Traiguera.

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

DIALNET

Revistes Catalanes amb Accés Obert