Al llarg dels més de trenta anys d’autonomia balear el règim jurídic de la llengua catalana a les Illes Balears ha passat per diverses etapes d’evolució i millora —impulsades per les previsions estatutàries i per la Llei de normalització lingüística de 1986—, però, també, per moments de retrocessos i estacaments.Al llarg de la VIII Legislatura, el Govern de les Illes Balears impulsa un seguit de mesures que afecten la presència de la llengua catalana en les institucions, en l'educació i en l'esfera pública. La política lingüística de l’executiu en aquesta etapa significa, en realitat, una revisió integral del marc jurídic i lingüístic a les Illes Balears, que no facilita l’ús habitual i normal, oral i escrit, del català a l’Administració pública, l’ensenyament o els mitjans de comunicació, i que debilita la condició de la llengua pròpia oficial.El restabliment del marc jurídic del català per part del Parlament de les Illes Balears a l’inici de la IX Legislatura —materialitzat en la Llei 1/2016, de 3 de febrer, de modificació de la Llei 3/1986, de 29 d’abril de normalització lingüística de les Illes Balears; i en la Llei 4/2016, de 6 d’abril, de mesures de capacitació lingüística per a la recuperació de l’ús del català a l’àmbit de la funció pública— dona un nou impuls a l’ús de la llengua pròpia de les Illes en la vida institucional i social.A lo largo de los más de treinta años de autonomía balear el régimen jurídico de la lengua catalana en las Islas Baleares ha pasado por diversas etapas de evolución y mejora —impulsadas por las previsiones estatutarias y por la Ley de normalización lingüística de 1986—, pero, también, por momentos de retrocesos y estancamientos.A lo largo de la VIII Legislatura, el Gobierno de las Islas Baleares impulsa una serie de medidas que afectan a la presencia de la lengua catalana en las instituciones, en la educación y en la esfera pública. La política lingüística del ejecutivo en esta etapa significa, en realidad, una revisión integral del marco jurídico y lingüístico en las Islas Baleares, que no facilita el uso habitual y normal, oral y escrito, del catalán a la Administración pública, la enseñanza o los medios de comunicación, y que debilita la condición de la lengua propia oficial.El restablecimiento del marco jurídico del catalán por parte del Parlamento de las Islas Baleares al inicio de la IX Legislatura —materializado en la Ley 1/2016, de 3 de febrero, de modificación de la Ley 3/1986, de 29 de abril, de normalización lingüística de las Islas Baleares; y en la Ley 4/2016, de 6 de abril, de medidas de capacitación lingüística para la recuperación del uso del catalán en el ámbito de la función pública— da un nuevo impulso al uso de la lengua propia de las Islas en la vida institucional y social.Over the course of more than 30 years of Balearic self-government, the legal regime of the Catalan language in the Balearic Islands has gone through various stages of development and improvement, driven by the provisions of its Statute of Autonomy and by the Language Normalization Act of 1986, but also through times of regression and stagnation.Throughout the 8th legislative session, the Government of the Balearic Islands pushed through a series of measures that affected the presence of Catalan in institutions, education and the public domain. The language policy of the executive branch during this period actually meant a comprehensive review of the legal and linguistic framework in the Balearic Islands, which did not facilitate the habitual and normal oral and written use of Catalan in the civil service, in the school system or in the media, and which weakened the status of the official own language.The reestablishment of a legal framework for Catalan by the Balearic Island Parliament at the beginning of the 9th legislative session, embodied in Law 1/February 3, 2016 regarding the modification of Law 3/of April 29, 1986, concerning language normalization in the Balearic Islands; and Law 4/April 6, 2016 concerning language training to restore the use of Catalan in the civil service, gave a new impulse to the use of the autochthonous language of the Islands in institutional and social life