Dins el marc teóric proposat per la teoria de l'avaluació cognitiva i la teoria de l'autodeterminació (Deci i Ryan, 1985), el present treball analitza les relacions entrenadors-esportistes en el context de l'esport infantil i juvenil des del punt de vista de les conseqüències motivacionals que es deriven de l'estil interpersonal pres pels entrenadors. D'aquesta manera i després d'un breu repàs als pressupostos fonamentals de les teories esmentades anteriorment, les conseqüències motivacionals de l'estil interpersonal dels entrenadors són discutides a la llum de les dades aportades per diverses investigacions recents realitzades en el context de l'esport infantil i juvenil. Per últim, se suggereixen diverses implicacions practiques susceptibles d'ajudar els entrenadors a adequar el caràcter de la seva intervenció a les necessitats de desenvolupament dels joves esportistes
