Aquest article analitza les aparicions de Milady a Els Tres mosqueters per tal
de copsar les diferències entre la novel·la original i algunes adaptacions. A les
diverses versions el personatge apareix com el reflex d’un arquetip oposat a la
feminitat: el de la dona criminal, malèfica, tortuosa, que actua com a contrapunt
a la bondadosa Constance. L’estudi analitza les adaptacions d’Henri Diamant-
Berger, la del hollywoodià George Sydney i la de Richard Lester, totes elles
produïdes en èpoques distintes. Malgrat tot en el conjunt de les versions es
manté el paradigma de Dumas que presenta una dona sensual capaç d’utilitzar
l’encant personal per tal d’aconseguir els seus propis objectius.Cet article se propose d’analyser les différences entre le roman original
d’Alexandre Dumas et ses adaptations pour ce qui est des apparitions de Milady. Dans ce dernier cas le personnage reproduit un archétype opposé à
celui de la féminité : il incarne la femme criminelle, maléfique, tortueuse qui
contrebalance le personnage de Constance, l’emblème de la bonté. À ce but
les auteurs prennent comme corpus les adaptations d’Henri Diamant-Berger,
du hollywoodien George Sydney et celle de Richard Lester. Toutes les trois
appartenant à des époques distinctes, elles coïncident pourtant à représenter
le paradigme dumasien de la femme sensuelle qui a recours à son charme
personnel afin d’atteindre ses objectifs.Este trabajo analiza las apariciones de Milady y constata las diferencias entre
la novela original y sus adaptaciones. Estas últimas convierten al personaje
en el reflejo de un arquetipo opuesto a la feminidad: el de la mujer criminal,
maléfica, tortuosa, que actúa como contrapunto a la bondadosa Constance.
Para ello se toma como corpus las adaptaciones de Henri Diamant-Berger, del
holliwoodiense George Sydney y de Richard Lester, todas ellas pertenecientes
a épocas distintas y que, sin embargo, mantienen el paradigma dumasiano
de la mujer sensual que utiliza su encanto personal para alcanzar sus propios
objetivos.This article proposes to examine the differences between Alexandre
Dumas’original novel and its adaptations as regards the appearances of
Milady. In these last cases the character reproduces a prototype opposed to
the femininity one: she incarnates the criminal, evil, tortuous woman who
counterbalances the emblem of kindness represented by Constance. With this
goal the authors take as corpus the adaptations by Henri Diamant-Berger, by
George Sydney and that by Richard Lester. The three of them are produced in
distinct times and, however they all represent the paradigm made by Dumas about a sensual woman who takes profit from her personal charm in order to
achieve her purposes