Aquest article constitueix una anàlisi discursiva que aplica el
marc antropològic de les ideologies lingüístiques (Woolard i Schieffelin 1994, Schieffelin et al.
1998) a la comprensió de les indexicalitats politicosocials actuals de les llengües espanyola i
gallega. S’hi analitzen tres projectes de construcció nacional diferents i fins i tot oposats (espanyol
vs. gallec) en un context institucional clau como és l’universitari, mitjançant l’elecció, els usos i
els discursos entorn a la llengua de tres fullets propagandístics de tres agrupacions estudiantils
que participen en les eleccions al Claustre de la Universidade da Coruña (2006). En aquest
context, com en general a Galícia, la llengua constitueix un element de lluita política que destaca
considerablement: la simple tria d’una o altra llengua constitueix un ideologema, un element de
diferenciació i oposició politicoideològica. Així, la llengua, a més de ser objecte de lluita política,
és un element indexical d’identitat política. L’anàlisi dels fullets demostra que els textos que hi
inclouen rearticulen discursos vells de construcció nacional amb discursos nous relacionats amb
la ideologia neoliberal, ja sigui d’ acceptació, ja sigui de rebuig, emmarcant-se així en un procés
de postnacionalisme (Heller 2011).This paper is a discursive analysis that applies the anthropological
frame of linguistic ideologies (Woolard & Schieffelin 1994, Schieffelin et al. 1998) to the
comprehension of the socio-political indexicalities of the Spanish and Galician languages. I will
analyze three different and almost opposite projects of nation-building (Spanish vs. Galician)
in a key institutional context as the university, through the analysis of the linguistic choice, the
linguistic usages and the metalinguistic discourses contained in three propaganda leaflets of three
student parties vying for the elections at the senate of the Universidade da Coruña (2006). In
this context, as in general in Galicia, language is an object of highly relevant political dispute: the
mere choice of using one language or another constitutes an ideologeme, an element of politicalideological
distinction and opposition. Language is also indexical of political positioning. The
analysis will show that the discourse of the leaflets rearticulate old discourses of nation-building
with new discourses related to neoliberal ideology, either from acceptance, or from rejection,
within a frame of a post-nationalism process (Heller 2011)
