Cosme Aguiló i Adrover

Aguiló i Adrover, Cosme

Revistes Catalanes amb Accés Obert

644 CRÒNICA
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 37 (2015), p. 629-664
dievalista Elvis Mallorquí (CES) sobre l’aigua i els camins de la Selva, del lingüista Jordi Dorca
sobre lèxic i fraseologia de les Guilleries i de la professora Montserrat Adam (UB) sobre el català
septentrional de transició donaren cos a la sessió de la tarda, que acabava amb un concert per al
qual hom es traslladà a la Biblioteca Joan Vinyoli. El Brossa Quartet de Corda hi oferí el seu espec-
tacle Sons d’Espriu, homenatge al poeta nascut el 1913 a Santa Coloma, que fou seguit pels assis-
tents a les jornades i per un nodrit públic local.
L’endemà al matí, dissabte 26, novament a la Biblioteca Joan Vinyoli, tingué lloc la segona i
darrera sessió, presidida pel Dr. CarlesMiralles, que es dedicà a temes de literatura i cultura. S’inicià
igualment com el dia abans amb el record d’un personatge local de projecciómés àmplia, el prevere
Ricard M. Aragó Turon (1883-1963), conegut pel pseudònim Ivon l’Escop, fundador del moviment
Lliga del Bon Mot, que promogué un gran nombre d’activitats i publicacions a favor de la llengua i
contra el mal parlar, el qual també impulsà la creació d’un cèlebre Parc del Bon Mot a la ciutat amb
el suport de la Caixa de Pensions (en l’espai ara ocupat en gran part per la biblioteca i espais adja-
cents on ens trobàvem). El seu nebot, l’escriptor i advocat gironí Narcís-Jordi Aragó, en glossà la
figura i la trajectòria. A continuació els professors de la UdG Joan Ferrer i Francesc Feliu exposaren
el seu treball sobre les singularitats de la llengua emprada en les seves traduccions bíbliques perMn.
Frederic Clascar, també fill de Santa Coloma, d’on sortí, però, de ben jovenet, com el poeta Espriu.
El professor de la UOC i membre del CES Narcís Figueras oferí sintèticament les dades recollides a
l’entorn dels nombrosos jocs florals celebrats a la comarca entre 1895 i 1934 i es plantejà el paper
politicocultural jugat per aquests en cada context. Finalment, Pep Solà, professor de secundària i
autor de la biografia del poeta Vinyoli, analitzà mostres eloqüents del vincle estret entre el paisatge
colomenc i l’obra poètica del barceloní; els estius de la infantesa i adolescència passats a la ciutat i als
boscos circumdants deixaren una empremta indeleble en la memòria de Vinyoli, que aflora ací i allà
en l’obra de l’anomenat «poeta de la Selva». Acabà la sessió amb la intervenció de la Dra. Margari-
da Casacuberta, directora de la Càtedra Vinyoli de la UdG, establerta a Santa Coloma per acord amb
l’Ajuntament, que oferí les línies generals del projecte i de les activitats en curs (catalogació i digi-
talització del fons personal, ambientació i continguts de l’Espai Vinyoli) i de les previstes (jornades
Novembre. Vent d’Aram de transició entre l’Any Espriu i el ja confirmat Any Vinyoli).
Finalment, els participants es desplaçaren al Parc de Sant Salvador per seguir la Ruta literària
Joan Vinyoli, guiada pel mateix biògraf, el colomenc Pep Solà, i amb lectura de poemes a càrrec
de Núria Candela. Un cop finalitzat el dinar de cloenda que se celebrà a continuació, els membres de
la Secció Filològica emprengueren el viatge de retorn. Les valoracions de tothom foren molt posi-
tives, tant per la gentilesa de l’acolliment com per la bona marxa de tots els actes i per l’interès dels
continguts seleccionats i presentats, que apareixeran publicats en la col·lecció que edita la Secció i
que inclou els resultats de les seves jornades anuals.
Narcís Figueras Capdevila
Centre d’Estudis Selvatans
Universitat Oberta de Catalunya
El Dr. Joseph Gulsoy, nou fill adoptiu d’Énguera (13-16 de novembre de 2013). — A
mitjan mes de novembre de 2013, se celebraren al País Valencià, organitzades per la Universitat de
València i el Centre d’Estudis del Caroig, de la Canal de Navarrés, les «II Jornades sobre els altres
parlars valencians de base castellanoaragonesa», l’objectiu de les quals, segons el programa, era
dignificar aquells parlars, pel fet que es troben en vies de perdre els elements genuïns, potenciar el
seu estudi i intentar esbrinar certs dubtes, com, per exemple, els que envolten l’origen dels qui són
propis d’Énguera i de la Canal de Navarrés.
021-117666-ESTUDI ROMANIC-Vol 37-13.indd 644 10/02/15 17:52
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 37 (2015), p. 629-664
CRÒNICA 645
Els actes varen tenir dues seus. La inauguració es féu el dia 13 a la Facultat de Filologia de la
Universitat de València, amb una ponència del Dr. José Enrique Gargallo, «De Rossell a Guarda-
mar, de Vallanca a Castelló. Valencianitats diverses i diversitat romànica», però tota la resta tingué
com a marc, durant dos dies, la sala de plens de l’ajuntament d’Énguera i aglutinà un bon nombre
de professionals de la llengua i un formós grapat d’investigadors i de públic en general. El
dia 15 fou la inauguració, no solament per part de l’alcalde d’Énguera, el Sr. Santiago Arévalo,
sinó també per moltes altres autoritats, tant lingüístiques com polítiques.
Les aportacions presentades foren nombroses i diverses. Esmentarem diversos estudis sobre
parles concretes de llocs comAlcublas, Requena-Utiel, Soneja, Sogorb-Requena-Múrcia, la Canal
de Navarrés i, sobretot, d’Énguera mateix. Els estudis de toponímia tingueren com a referents ter-
ritorials Sogorb, Bunyol, la Canal de Navarrés i la comarca del municipi d’acollida. El Dr. Vicent
Garcia Perales parlà de la «Pervivencia de los particularismos del habla de Énguera a través de los
vocabularios de la zona». Una comunicació del Dr. Jordi Colomina sobre el lèxic de la zona es féu
amb les dades de «l’Atles Lingüístic de la Comunitat Valenciana». Es presentaren també treballs
d’antroponímia, sobre cognoms i sobre malnoms d’Énguera, i estudis de cultura popular. El Dr.
Emili Casanova i Vicent Terol parlaren sobre la gènesi de la parla d’Énguera i la Canal de Navarrés.
De la identitat i la llengua en el marc fronterer d’Oriola, se n’ocupà el Dr. Antoni Mas i Miralles.
Però les jornades comptaren amb un ponent de luxe, el Dr. Joseph Gulsoy (Ordu, Tur-
quia, 1925). L’il·lustre canadenc d’origen armeni, entre 1965 i 1973, havia recorregut els pobles de
la Canal de Navarrés en companyia de Sanchis Guarner per fer un estudi de les característiques
lingüístiques de la zona, estudi que no va acabar, però que fou la causa de la naixença d’una gran
estimació envers aquelles terres i la seva gent. A més d’Énguera, Gulsoy havia visitat les pobla-
cions d’Anna, Navarrés, Bolbait, Bicorp, Xella, Quesa, etc, per tal de recopilar-hi lèxic i refranys.
La labor i la bonhomia del Dr. Gulsoy en els nuclis de la comarca, després de tants anys, havia calat
molt endins i encara és recordada amb emoció pels veïns. En fórem testimoni en una visita a casa
de la germana i la neboda de Salvador Aparicio, un investigador del lèxic del poble d’Anna. No
sols el van rebre amb els braços oberts i li feren tota mena d’honors, sinó que també assistiren,
juntament amb nombrosos habitants de la rodalia, a l’acte central de les Jornades, que era la procla-
mació del Dr. Gulsoy de fill adoptiu d’Énguera, nomenament que es va fer la tarda del dissabte,
dia 16, a la sala de plens de l’ajuntament de la població, farcida de gom en gom.
L’alcalde Arévalo, entre d’altres elogis dirigits al nou enguerí d’adopció, digué que «el patrimo-
nio más débil que tiene un pueblo es precisamente la forma en que sus hijos se comunican, expresan
sus sentimientos, su dolor, su rabia, su amor, su ternura, porque las palabras se las lleva el viento y
además vivimos en un mundo cambiante, prácticamente minuto a minuto..., por esto para nosotros
es un grandísimo tesoro el poder recuperar y recopilar todo este ingente trabajo que durante años y
años con todo el cariño y el amor has hecho... Eres nuestro arqueólogo de las palabras».
El Dr. Gulsoy, abans havia impartit una esplèndida lliçó com a ponent sobre les «Aportacio-
nes lexicográficas del vocabulario de Énguera y la Canal de Navarrés», una recopilació d’abast
molt més ampli, de la qual ja té una petita part enllestida. Va referir-se a mots que corresponen en
l’ordre alfabètic a la lletra A. Tot un món de catalanismes del valencià impregnen les parles xurres
de les poblacions recorregudes de bona hora per l’investigador canadenc. Així, la gent de la co-
marca diu abajar ‘bajar’, achocar ‘ajocar-se [les gallines]’, acostar ‘acercar’, aladroc ‘boquerón’,
albaet ‘párvulo muerto’, alchés ‘yeso’, alhábega ‘albahaca’, alizón (val. llicsó), almánguena ‘al-
mangra’, almerla ‘almendra’, arco de San Martín ‘arco iris’, argullo ‘orgullo’ (val. argull), arizar
‘erizar’, etc. Per regla general, totes les entrades es troben ubicades geogràficament i contextualit-
zades i amb les variants enregistrades. Es tracta d’una obra de grans proporcions, en fase de redac-
ció, però encara amb molta feina per fer. El ponent, summament agraït per la distinció, es va
comprometre per seguir-hi treballant a fi d’acabar-la, ara ja des de la seva nova condició d’engue-
021-117666-ESTUDI ROMANIC-Vol 37-13.indd 645 10/02/15 17:52
646 CRÒNICA
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 37 (2015), p. 629-664
rí adoptiu. «Ya soy enguerino», va manifestar, després de rebre els honors pertinents com a nou
fill de la població.
Cal recordar que la relació de Gulsoy amb el País Valencià és antiga i arrenca amb la conei-
xença, el 1954, de Joan Coromines, a Chicago, el qual li proposà fer la tesi doctoral sobre el Dic-
cionario valenciano-castellano, obra del xativí Manuel Joaquim Sanelo (1760-1827). La relació
amb el mestre Coromines, el qual evoca sempre des d’una profunda emoció d’alumne immensa-
ment agraït, el va portar a convertir-se en un dels principals col·laboradors delDiccionari etimològic
i complementari de la llengua catalana. Les aportacions de Gulsoy als camps de la lexicografia,
la morfologia i la gramàtica històrica són abundoses, cosa que li ha valgut nombrosos premis i
reconeixements, no sols de la comunitat científica, sinó també de les institucions polítiques. La
investidura, el 1999, de doctor honoris causa per la Universitat de València (dos anys abans ja ho
era per la de Barcelona) tingué com a conseqüència la publicació dels Estudis de filologia valenci-
ana (UV, 2001), una obra magnífica que és una prova fefaent dels ferms lligams que uneixen
aquest savi de valors universals a la faixa migjornenca del domini lingüístic.
De les jornades, amb l’acte central de reconeixement a l’emèrit filòleg, volem destacar el cli-
ma de simpatia entre tots els assistents i, sobretot, l’esplèndida acollida de l’ajuntament de la po-
blació que tingué el mèrit de fer-nos sentir a tots, i de rebot amb el Dr. Gulsoy, una mica enguerins.
Tant de bo que no sigui la darrera vegada que visitem aquest lloc tan agradable, agombolats per
l’extraordinària cordialitat dels seus habitants. Ell que ho veiéssim! I que hi acompanyem de bell
nou el Dr. Gulsoy, qui d’aquell dia endavant és un enguerí més, però no un enguerí qualsevulla,
sinó un home extraordinari, sobre el qual conflueixen abundosament bondat, intel·ligència, saviesa
i una immensa garbera d’altres virtuts.
Cosme Aguiló
Institut d’Estudis Catalans
Trobada «Judeoespanyol i cultura popular» (Universitat de Barcelona, 21 de novembre
de 2013).— El 21 de novembre de 2013 se celebrà a la Facultat de Filologia de la Universitat de
Barcelona la Trobada «Judeoespanyol i cultura popular», organitzada per José Enrique Gargallo Gil
amb la col·laboració deMaria-Reina Bastardas, Joan Fontana i Tous i Antonio Torres Torres. L’acte,
patrocinat per la Secció de Filologia Francesa i Romànica, el Departament de Filologia Romànica i
el Departament de Filologia Semítica de la UB, s’emmarcà dins dels projectes ParemioRom (Pare-
miología romance: refranes meteorológicos y territorio), de referència FFI2011-24032, dirigit pel
Dr. Gargallo, iMedicina i màgia en els manuscrits sefardites i els seus paral·lelismes amb els ma-
nuscrits mèdics hebraicocatalans medievals, finançat per la UB. Després de la inauguració, a càrrec
del Dr. Javier Velaza (vicedegà de Recerca i Relacions Internacionals de la Facultat de Filologia),
del Dr. José Enrique Gargallo i de la Dra. Maria-Reina Bastardas, es presentaren quatre ponències
que abordaven el judeoespanyol i la cultura dels seus parlants des d’una enriquidora interdisciplina-
rietat. En primer lloc, Cristóbal JoséÁlvarez López, del Departament de Llengua Espanyola, Lingüís-
tica i Teoria de la Literatura de la Universitat de Sevilla, va parlar de «Refranesmeteorológicos y del
calendario en judeoespañol», on analitzà, a partir d’un corpus extret de monografies i de materials
publicats a la revista Aki Yerushalayim, la tradició i els canvis que s’observen en els refranys sefar-
dites sobre el temps. A continuació, Meritxell Blasco, del Departament de Filologia Semítica de la
UB, va oferir una ponència sobre «Màgia i superstició en el món sefardita», en la qual va mostrar
la barreja d’elements mèdics i de fórmules rituals al llarg de la història dels hereus de Sefarad. Des-
prés, Coloma Lleal, del Departament de Filologia Hispànica de la UB, explicà a «De quan els gestos
dels jueus guarien els cristians» un seguit de tradicions màgico-religioses que eren habituals entre
021-117666-ESTUDI ROMANIC-Vol 37-13.indd 646 10/02/15 17:52


El Dr. Joseph Gulsoy, nou fill adoptiu d'Énguera (13-16 de novembre de 2013)

Hemeroteca Cientifica Catalana

644 CRÒNICAEstudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 37 (2015), p. 629-664dievalista Elvis Mallorquí (CES) sobre l’aigua i els camins de la Selva, del lingüista Jordi Dorcasobre lèxic i fraseologia de les Guilleries i de la professora Montserrat Adam (UB) sobre el catalàseptentrional de transició donaren cos a la sessió de la tarda, que acabava amb un concert per alqual hom es traslladà a la Biblioteca Joan Vinyoli. El Brossa Quartet de Corda hi oferí el seu espec-tacle Sons d’Espriu, homenatge al poeta nascut el 1913 a Santa Coloma, que fou seguit pels assis-tents a les jornades i per un nodrit públic local.L’endemà al matí, dissabte 26, novament a la Biblioteca Joan Vinyoli, tingué lloc la segona idarrera sessió, presidida pel Dr. CarlesMiralles, que es dedicà a temes de literatura i cultura. S’iniciàigualment com el dia abans amb el record d’un personatge local de projecciómés àmplia, el prevereRicard M. Aragó Turon (1883-1963), conegut pel pseudònim Ivon l’Escop, fundador del movimentLliga del Bon Mot, que promogué un gran nombre d’activitats i publicacions a favor de la llengua icontra el mal parlar, el qual també impulsà la creació d’un cèlebre Parc del Bon Mot a la ciutat ambel suport de la Caixa de Pensions (en l’espai ara ocupat en gran part per la biblioteca i espais adja-cents on ens trobàvem). El seu nebot, l’escriptor i advocat gironí Narcís-Jordi Aragó, en glossà lafigura i la trajectòria. A continuació els professors de la UdG Joan Ferrer i Francesc Feliu exposarenel seu treball sobre les singularitats de la llengua emprada en les seves traduccions bíbliques perMn.Frederic Clascar, també fill de Santa Coloma, d’on sortí, però, de ben jovenet, com el poeta Espriu.El professor de la UOC i membre del CES Narcís Figueras oferí sintèticament les dades recollides al’entorn dels nombrosos jocs florals celebrats a la comarca entre 1895 i 1934 i es plantejà el paperpoliticocultural jugat per aquests en cada context. Finalment, Pep Solà, professor de secundària iautor de la biografia del poeta Vinyoli, analitzà mostres eloqüents del vincle estret entre el paisatgecolomenc i l’obra poètica del barceloní; els estius de la infantesa i adolescència passats a la ciutat i alsboscos circumdants deixaren una empremta indeleble en la memòria de Vinyoli, que aflora ací i allàen l’obra de l’anomenat «poeta de la Selva». Acabà la sessió amb la intervenció de la Dra. Margari-da Casacuberta, directora de la Càtedra Vinyoli de la UdG, establerta a Santa Coloma per acord ambl’Ajuntament, que oferí les línies generals del projecte i de les activitats en curs (catalogació i digi-talització del fons personal, ambientació i continguts de l’Espai Vinyoli) i de les previstes (jornadesNovembre. Vent d’Aram de transició entre l’Any Espriu i el ja confirmat Any Vinyoli).Finalment, els participants es desplaçaren al Parc de Sant Salvador per seguir la Ruta literàriaJoan Vinyoli, guiada pel mateix biògraf, el colomenc Pep Solà, i amb lectura de poemes a càrrecde Núria Candela. Un cop finalitzat el dinar de cloenda que se celebrà a continuació, els membres dela Secció Filològica emprengueren el viatge de retorn. Les valoracions de tothom foren molt posi-tives, tant per la gentilesa de l’acolliment com per la bona marxa de tots els actes i per l’interès delscontinguts seleccionats i presentats, que apareixeran publicats en la col·lecció que edita la Secció ique inclou els resultats de les seves jornades anuals.Narcís Figueras CapdevilaCentre d’Estudis SelvatansUniversitat Oberta de CatalunyaEl Dr. Joseph Gulsoy, nou fill adoptiu d’Énguera (13-16 de novembre de 2013). — Amitjan mes de novembre de 2013, se celebraren al País Valencià, organitzades per la Universitat deValència i el Centre d’Estudis del Caroig, de la Canal de Navarrés, les «II Jornades sobre els altresparlars valencians de base castellanoaragonesa», l’objectiu de les quals, segons el programa, eradignificar aquells parlars, pel fet que es troben en vies de perdre els elements genuïns, potenciar elseu estudi i intentar esbrinar certs dubtes, com, per exemple, els que envolten l’origen dels qui sónpropis d’Énguera i de la Canal de Navarrés.021-117666-ESTUDI ROMANIC-Vol 37-13.indd 644 10/02/15 17:52Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 37 (2015), p. 629-664CRÒNICA 645Els actes varen tenir dues seus. La inauguració es féu el dia 13 a la Facultat de Filologia de laUniversitat de València, amb una ponència del Dr. José Enrique Gargallo, «De Rossell a Guarda-mar, de Vallanca a Castelló. Valencianitats diverses i diversitat romànica», però tota la resta tinguécom a marc, durant dos dies, la sala de plens de l’ajuntament d’Énguera i aglutinà un bon nombrede professionals de la llengua i un formós grapat d’investigadors i de públic en general. Eldia 15 fou la inauguració, no solament per part de l’alcalde d’Énguera, el Sr. Santiago Arévalo,sinó també per moltes altres autoritats, tant lingüístiques com polítiques.Les aportacions presentades foren nombroses i diverses. Esmentarem diversos estudis sobreparles concretes de llocs comAlcublas, Requena-Utiel, Soneja, Sogorb-Requena-Múrcia, la Canalde Navarrés i, sobretot, d’Énguera mateix. Els estudis de toponímia tingueren com a referents ter-ritorials Sogorb, Bunyol, la Canal de Navarrés i la comarca del municipi d’acollida. El Dr. VicentGarcia Perales parlà de la «Pervivencia de los particularismos del habla de Énguera a través de losvocabularios de la zona». Una comunicació del Dr. Jordi Colomina sobre el lèxic de la zona es féuamb les dades de «l’Atles Lingüístic de la Comunitat Valenciana». Es presentaren també treballsd’antroponímia, sobre cognoms i sobre malnoms d’Énguera, i estudis de cultura popular. El Dr.Emili Casanova i Vicent Terol parlaren sobre la gènesi de la parla d’Énguera i la Canal de Navarrés.De la identitat i la llengua en el marc fronterer d’Oriola, se n’ocupà el Dr. Antoni Mas i Miralles.Però les jornades comptaren amb un ponent de luxe, el Dr. Joseph Gulsoy (Ordu, Tur-quia, 1925). L’il·lustre canadenc d’origen armeni, entre 1965 i 1973, havia recorregut els pobles dela Canal de Navarrés en companyia de Sanchis Guarner per fer un estudi de les característiqueslingüístiques de la zona, estudi que no va acabar, però que fou la causa de la naixença d’una granestimació envers aquelles terres i la seva gent. A més d’Énguera, Gulsoy havia visitat les pobla-cions d’Anna, Navarrés, Bolbait, Bicorp, Xella, Quesa, etc, per tal de recopilar-hi lèxic i refranys.La labor i la bonhomia del Dr. Gulsoy en els nuclis de la comarca, després de tants anys, havia calatmolt endins i encara és recordada amb emoció pels veïns. En fórem testimoni en una visita a casade la germana i la neboda de Salvador Aparicio, un investigador del lèxic del poble d’Anna. Nosols el van rebre amb els braços oberts i li feren tota mena d’honors, sinó que també assistiren,juntament amb nombrosos habitants de la rodalia, a l’acte central de les Jornades, que era la procla-mació del Dr. Gulsoy de fill adoptiu d’Énguera, nomenament que es va fer la tarda del dissabte,dia 16, a la sala de plens de l’ajuntament de la població, farcida de gom en gom.L’alcalde Arévalo, entre d’altres elogis dirigits al nou enguerí d’adopció, digué que «el patrimo-nio más débil que tiene un pueblo es precisamente la forma en que sus hijos se comunican, expresansus sentimientos, su dolor, su rabia, su amor, su ternura, porque las palabras se las lleva el viento yademás vivimos en un mundo cambiante, prácticamente minuto a minuto..., por esto para nosotroses un grandísimo tesoro el poder recuperar y recopilar todo este ingente trabajo que durante años yaños con todo el cariño y el amor has hecho... Eres nuestro arqueólogo de las palabras».El Dr. Gulsoy, abans havia impartit una esplèndida lliçó com a ponent sobre les «Aportacio-nes lexicográficas del vocabulario de Énguera y la Canal de Navarrés», una recopilació d’abastmolt més ampli, de la qual ja té una petita part enllestida. Va referir-se a mots que corresponen enl’ordre alfabètic a la lletra A. Tot un món de catalanismes del valencià impregnen les parles xurresde les poblacions recorregudes de bona hora per l’investigador canadenc. Així, la gent de la co-marca diu abajar ‘bajar’, achocar ‘ajocar-se [les gallines]’, acostar ‘acercar’, aladroc ‘boquerón’,albaet ‘párvulo muerto’, alchés ‘yeso’, alhábega ‘albahaca’, alizón (val. llicsó), almánguena ‘al-mangra’, almerla ‘almendra’, arco de San Martín ‘arco iris’, argullo ‘orgullo’ (val. argull), arizar‘erizar’, etc. Per regla general, totes les entrades es troben ubicades geogràficament i contextualit-zades i amb les variants enregistrades. Es tracta d’una obra de grans proporcions, en fase de redac-ció, però encara amb molta feina per fer. El ponent, summament agraït per la distinció, es vacomprometre per seguir-hi treballant a fi d’acabar-la, ara ja des de la seva nova condició d’engue-021-117666-ESTUDI ROMANIC-Vol 37-13.indd 645 10/02/15 17:52646 CRÒNICAEstudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 37 (2015), p. 629-664rí adoptiu. «Ya soy enguerino», va manifestar, després de rebre els honors pertinents com a noufill de la població.Cal recordar que la relació de Gulsoy amb el País Valencià és antiga i arrenca amb la conei-xença, el 1954, de Joan Coromines, a Chicago, el qual li proposà fer la tesi doctoral sobre el Dic-cionario valenciano-castellano, obra del xativí Manuel Joaquim Sanelo (1760-1827). La relacióamb el mestre Coromines, el qual evoca sempre des d’una profunda emoció d’alumne immensa-ment agraït, el va portar a convertir-se en un dels principals col·laboradors delDiccionari etimològici complementari de la llengua catalana. Les aportacions de Gulsoy als camps de la lexicografia,la morfologia i la gramàtica històrica són abundoses, cosa que li ha valgut nombrosos premis ireconeixements, no sols de la comunitat científica, sinó també de les institucions polítiques. Lainvestidura, el 1999, de doctor honoris causa per la Universitat de València (dos anys abans ja hoera per la de Barcelona) tingué com a conseqüència la publicació dels Estudis de filologia valenci-ana (UV, 2001), una obra magnífica que és una prova fefaent dels ferms lligams que uneixenaquest savi de valors universals a la faixa migjornenca del domini lingüístic.De les jornades, amb l’acte central de reconeixement a l’emèrit filòleg, volem destacar el cli-ma de simpatia entre tots els assistents i, sobretot, l’esplèndida acollida de l’ajuntament de la po-blació que tingué el mèrit de fer-nos sentir a tots, i de rebot amb el Dr. Gulsoy, una mica enguerins.Tant de bo que no sigui la darrera vegada que visitem aquest lloc tan agradable, agombolats perl’extraordinària cordialitat dels seus habitants. Ell que ho veiéssim! I que hi acompanyem de bellnou el Dr. Gulsoy, qui d’aquell dia endavant és un enguerí més, però no un enguerí qualsevulla,sinó un home extraordinari, sobre el qual conflueixen abundosament bondat, intel·ligència, saviesai una immensa garbera d’altres virtuts.Cosme AguilóInstitut d’Estudis CatalansTrobada «Judeoespanyol i cultura popular» (Universitat de Barcelona, 21 de novembrede 2013).— El 21 de novembre de 2013 se celebrà a la Facultat de Filologia de la Universitat deBarcelona la Trobada «Judeoespanyol i cultura popular», organitzada per José Enrique Gargallo Gilamb la col·laboració deMaria-Reina Bastardas, Joan Fontana i Tous i Antonio Torres Torres. L’acte,patrocinat per la Secció de Filologia Francesa i Romànica, el Departament de Filologia Romànica iel Departament de Filologia Semítica de la UB, s’emmarcà dins dels projectes ParemioRom (Pare-miología romance: refranes meteorológicos y territorio), de referència FFI2011-24032, dirigit pelDr. Gargallo, iMedicina i màgia en els manuscrits sefardites i els seus paral·lelismes amb els ma-nuscrits mèdics hebraicocatalans medievals, finançat per la UB. Després de la inauguració, a càrrecdel Dr. Javier Velaza (vicedegà de Recerca i Relacions Internacionals de la Facultat de Filologia),del Dr. José Enrique Gargallo i de la Dra. Maria-Reina Bastardas, es presentaren quatre ponènciesque abordaven el judeoespanyol i la cultura dels seus parlants des d’una enriquidora interdisciplina-rietat. En primer lloc, Cristóbal JoséÁlvarez López, del Departament de Llengua Espanyola, Lingüís-tica i Teoria de la Literatura de la Universitat de Sevilla, va parlar de «Refranesmeteorológicos y delcalendario en judeoespañol», on analitzà, a partir d’un corpus extret de monografies i de materialspublicats a la revista Aki Yerushalayim, la tradició i els canvis que s’observen en els refranys sefar-dites sobre el temps. A continuació, Meritxell Blasco, del Departament de Filologia Semítica de laUB, va oferir una ponència sobre «Màgia i superstició en el món sefardita», en la qual va mostrarla barreja d’elements mèdics i de fórmules rituals al llarg de la història dels hereus de Sefarad. Des-prés, Coloma Lleal, del Departament de Filologia Hispànica de la UB, explicà a «De quan els gestosdels jueus guarien els cristians» un seguit de tradicions màgico-religioses que eren habituals entre021-117666-ESTUDI ROMANIC-Vol 37-13.indd 646 10/02/15 17:52

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/137936/136608

El Dr. Joseph Gulsoy, nou fill adoptiu d'Énguera (13-16 de novembre de 2013)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Hemeroteca Cientifica Catalana