Aitor Carrera i Baiget

Carrera i Baiget, Aitor

Revistes Catalanes amb Accés Obert

660 CRÒNICA
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 37 (2015), p. 629-664
Centenari Josep Roca-Pons (29 de maig de 2014).— El passat 29 de maig de 2014, l’Insti-
tut d’Estudis Catalans commemorà el centenari del naixement de Josep Roca-Pons (1914-2000),
que fou membre de la Secció Filològica des de 1989.
L’acte s’inicià al JardíMercèRodoreda amb unes paraules del president de l’Institut d’Estudis
Catalans, Joandomènec Ros. A continuació es desenvolupà la taula rodona «Evocacions de Josep
Roca-Pons», moderada per qui signa aquestes ratlles. La primera intervenció fou la de Salvador
Giner, expresident de l’IEC i amic personal del lingüista homenatjat, a qui coneixia pel fet de ser
tots dos del barri de Sarrià i n’evocà l’antiga amistat, les visites que es feren mentre ell estudiava a
Chicago i Roca-Pons ja residia a Bloomington, Indiana, i el paper decisiu que tingué en la creació
de la North American Catalan Society. Després fou el torn de Philip D. Rasico, professor de la
Vanderbilt University, de Nashville, Tennessee (EUA), i membre corresponent de la Secció Filo-
lògica, que destacà la influència fonamental de Josep Roca-Pons en la seva orientació professional
i l’autèntic apostolat en favor de la llengua i la cultura catalanes que va exercir des de la Universitat
d’Indiana. Una altra deixebla seva fou Janet DeCesaris, ara professora a la Universitat Pompeu
Fabra i directora de l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada, que insistí en aquesta influència
decisiva de Roca-Pons en la seva formació i en la seva orientació professional, i en destacà l’aten-
ció personalitzada que acostumava a dedicar als seus alumnes. Tot seguit prengué la paraula
l’exnedador olímpic Santiago Esteva, que amb d’altres dels millors nedadors catalans de l’època
estudià a la Universitat d’Indiana per tal de treballar amb el prestigiós entrenador de l’equip de
natació d’aquella universitat. Esteva evocà com fou d’important per a uns nois catalans jovenís-
sims, que s’havien traslladat a estudiar tan lluny de casa, trobar el caliu que els oferiren Josep Ro-
ca-Pons i la seva esposa, que els ajudaren a conèixer el país i la societat nord-americana i, alhora, a
prendre consciència del seu propi país. Maria Rosa Lloret, vicepresidenta de la Societat Catalana
de Llengua i Literatura i directora del departament de Filologia Catalana de la Universitat de Bar-
celona, fou una dels estudiants catalans que es beneficiaren de l’intercanvi entre les universitats de
Barcelona i d’Indiana—on es doctorà en Lingüística—, seleccionada ja per un admirat Josep Ro-
ca-Pons retornat a Catalunya feia poc. I finalment, Gerard Llorens DeCesaris, jove estudiant de
segon grau d’Humanitats i autor del treball de recerca Josep Roca-Pons i el seu compromís amb la
llengua i la literatura catalanes, guardonat amb el premi Josep Carbonell i Gener, de l’Institut
d’Estudis Sitgetans, publicat recentment, aportà la valoració que les noves generacions fan de re-
ferents com el de l’eminent lingüista.
La sessió es va cloure amb unes paraules d’Isidor Marí, president de la Secció Filològica. I, en
acabar, els assistents es desplaçaren fins a la veïna sala Josep Puig i Cadafalch per tal de visitar l’ex-
posició de publicacions i documents del Fons Josep Roca-Pons dipositat a l’arxiu de l’IEC i pogue-
ren veure la projecció d’un audiovisual amb imatges de l’homenatjat i misssatges dels seus amics i
deixebles. Teresa Boix, vídua de Roca-Pons, hi pronuncià unes sentides paraules d’agraïment.
August Bover i Font
Universitat de Barcelona
Onzè Congrés de l’Associació Internacional d’Estudis Occitans. Universitat de Lleida
(Del 16 al 21 de juny de 2014). — Del 16 al 21 de juny de 2014 va tenir lloc a la Universitat de
Lleida, concretament al Campus de Cappont, l’Onzè Congrés de l’Associació Internacional d’Es-
tudis Occitans. El context era especial: aquest congrés es realitzava per primera vegada a Catalunya,
i per tant en un territori on l’occità té la consideració legal de llengua oficial. Com se sap, a més, la
Universitat de Lleida és l’únic centre de tot l’estat que ofereix una titulació de Filologia Catalana i
Occitana (amb el nomEstudis Catalans i Occitans), i també l’únic que disposa d’una Càtedra d’Es-
021-117666-ESTUDI ROMANIC-Vol 37-13.indd 660 10/02/15 17:52
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 37 (2015), p. 629-664
CRÒNICA 661
tudis Occitans. El comitè organitzador d’aquest Onzè Congrés, doncs, va estar format sobretot per
professors adscrits a aquesta mateixa Càtedra, a més d’alguns altres docents de la Universitat de
Lleida: Aitor Carrera, Josep Maria Domingo, Isabel Grifoll, Flocel Sabaté, Cristina Solé, Ramon
Sistac, Jordi Suïls i Albert Turull. El congrés va comptar també amb un comitè científic en què van
participar els membres del consell d’administració de l’AIEO (encapçalat pel seu president, Walter
Meliga, i també per Patric Sauzet, secretari general, i Joèla Ginestet, tresorera) i altres filòlegs de
reconegut prestigi, comGermà Colón, Arvèi Lieutard, Felip Martèl o encara Joan Veny i Joan-Ives
Casanova, que també van encarregar-se de dues de les conferències plenàries. A més del comitè
organitzador i el comitè científic, cal remarcar també l’existència d’un comitè d’honor presidit pel
Molt Honorable Senyor Artur Mas i Gavarró, president de la Generalitat de Catalunya, per l’Hono-
rable Senyor Ferran Mascarell, Conseller de Cultura de la mateixa Generalitat, i pel Magnífic
Senyor Carlos Barrera, Síndic d’Aran. El congrés va poder beneficiar-se d’un important suport
institucional i acadèmic gràcies al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Conselh
Generau d’Aran, la Diputació de Lleida i el seu Institut d’Estudis Ilerdencs, l’Institut d’Estudis
Catalans, l’IVITRA de la Universitat d’Alacant i l’Obra Social de La Caixa. A més, va comptar
amb la participació activa de grups de recerca de la mateixa Universitat de Lleida (com el Grup
d’Estudi sobre Literatura del Vuit-Cents o el grup d’estudis medievals Espai, Poder i Cultura) i amb
la col·laboració d’altres col·lectius, organismes i entitats que van fer aportacions valuosíssimes. En
total, aquesta trobada científica va comptar amb més de dos-cents participants inscrits, dels quals
aproximadament cent-cinquanta van presentar comunicacions en tres tandes paral·leles de tallers
que van ser distribuïdes de dilluns a dissabte, i que van tocar tots els aspectes imaginables relatius a
la llengua occitana: des de la llengua contemporània fins a la medieval, des de la literatura de l’Edat
Mitjana fins a la del segle xx, des de l’occità de La Gàrdia fins al gascó de la Vall d’Aran, des de
l’ensenyament i la promoció de la llengua occitana fins als intensos lligams entre l’occità i el català
o, directament, entre els moviments culturals d’Occitània i dels Països Catalans. Fem incidència en
el fet que per primera vegada la llengua més utilitzada en les comunicacions (que en general van
exhibir un alt nivell científic) va ser l’occità, i que en el congrés, d’altra banda, hi van prendre part
investigadors de més de seixanta universitats diferents de tot el planeta, que representaven setze
estats diferents: deixant de banda els Estats espanyol i francès (que aportaven una bona colla de
congressistes, provinents sobretot d’Occitània i el Principat de Catalunya), hi va haver investiga-
dors sortits dels Estats Units, Alemanya, el Regne Unit, Itàlia, el Canadà, el Japó, Rússia, el Brasil,
Bèlgica o els Països Baixos. La conferència inaugural, el dia 16 de juny, va anar a càrrec del professor
Georg Kremnitz, antic president de l’AIEO, que va fer una extraordinària aproximació en paral·lel
a les normativitzacions de l’occità i el català, molt escaient per a un congrés d’occitanistes celebrat
a Catalunya. L’endemà, dimarts 17 de juny, el professor Stefano Asperti, de la Universitat de
Roma, va conduir els assistents fins a una actualització sobre la forma de la cançó dels trobadors.
Dos dies més tard, el professor Joan Veny va condensar en una hora magistral les relacions lexicals
que el catalàmanté amb l’occità tot fent l’estat de la qüestió sobre el conegut afer de la posició (gal·lo)
romànica del català. Divendres va ser el torn del professor i escriptor d’origen marsellès Joan-Ives
Casanova, amb una ponència sobre la literatura occitana contemporània. Dimarts, dijous i diven-
dres van tenir lloc taules redones dedicades—respectivament— a la política lingüística de l’occità
a Catalunya (amb representants institucionals), a les relacions occitanocatalanes durant el segle xix
(que va conduir a consideracions inevitables sobre les relacions actuals) i a la batalla de Muret,
qüestió inevitable vuit segles i un any després. Remarquem, per altra banda, que a causa de la trista
desaparició en els darrers temps d’insignes occitanistes com Robèrt Lafont, Peter T. Ricketts i el
gran medievalista català Martí de Riquer, es va considerar oportú que l’Onzè Congrés de l’AIEO
reservés espais simbòlics a la memòria d’aquells grans mestres (la dissortada notícia de l’empitjo-
rament de salut de Pèire Bèc, que moriria pocs dies després, va sorprendre tothom durant el mateix
021-117666-ESTUDI ROMANIC-Vol 37-13.indd 661 10/02/15 17:52
662 CRÒNICA
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 37 (2015), p. 629-664
congrés). D’aquesta manera, dilluns al vespre, en el marc de la Seu Vella de Lleida, es va retre ho-
menatge a Robèrt Lafont mitjançant lectures en occità i anglès de la seua obra La Gacha a la cistèr-
na, que per altra banda van precedir el lliurament formal, per part de la Generalitat de Catalunya,
del Prèmi Robèrt Lafont al lingüista de Lomanya Jacme Taupiac, de mans de la Directora General
de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Esther Franquesa. Dijous al migdia es va fer
un merescut i emotiu homenatge a Martí de Riquer que va tenir el privilegi de comptar, entre altres
convidats de prestigi, amb la presència de la seua filla, la professora Isabel de Riquer. Divendres a
la nit, tot just abans del banquet final, els membres de l’AIEO van recordar la figura de Peter T.
Ricketts, primer president de l’associació, per mitjà de les paraules de Walter Meliga i Dominique
Billy. Va ser una setmana molt intensa des del punt de vista científic, que formalment va iniciar-se
amb la inauguració del congrés el dia 16 de juny al matí, en què van participar, entre altres repre-
sentants públics, el Conseller de Cultura de la Generalitat i el mateix Rector de la Universitat de
Lleida, el professor Roberto Fernández. Però de fet, les activitats complementàries ja van iniciar-se
el vespre anterior amb un aperitiu de rebuda que va servir per recórrer al llarg i ample el domini
lingüístic català a través de les begudes tradicionals del territori, com a acte previ a la inauguració
de la vuitena edicióMòstra de Cinèma Occitan per part de la Generalitat de Catalunya. Des de di-
lluns fins a divendres es van succeir moltes altres activitats: la inauguració de l’exposició Seta, vila
occitana, de l’artista català Xevi Moliner i Milhau (de l’Espai Androna d’Olot); un concert de
cançó aranesa d’Alidé Sans al pati de l’Institut d’Estudis Ilerdencs; una visita a l’emblemàtic Mu-
seu de Lleida; una excursió a la Vall d’Aran on els congressistes van ser rebuts pel mateix Sindic
d’Aran al Conselh Generau i van visitar el fantàstic Ecomusèu Çò de Joanchiquet de Vilamòs, o
encara un balèti nocturn o ball popular poliglot als peus de la Seu Vella amb el grup Kaj Tiel Plu,
que va donar pas a la improvisació de cants populars occitans. Com dèiem més amunt, va ser una
setmana intensa que va acabar dissabte al migdia, amb l’assemblea general de l’AIEO. Allí s’hi van
escollir un nou secretari de l’associació (Arvèi Lieutard) i una nova presidenta (Rosa María Medi-
na, de la Universitat d’Oviedo, que va usar l’asturià en una part de la seua elocució). També s’hi va
poder descobrir, de la mà del professor tolosà Joan-Francés Courouau, la nova destinació dels oc-
citanistes l’any 2017: Albi, el cor d’Occitània.
Aitor Carrera
Càtedra d’Estudis Occitans
Universitat de Lleida
Acte d’homenatge a CarlesMiralles.— El passat 30 de setembre es va celebrar a la Univer-
sitat de Barcelona un acte d’homenatge al doctor Carles Miralles, catedràtic del departament de
Filologia Grega, ambmotiu de la seva jubilació. La celebració va tenir lloc a l’AulaMaga de l’Edi-
fici Històric de la Universitat de Barcelona, que es va omplir de gent entre companys de professió,
estudiants, amics i familiars de l’homenatjat.
Va presidir l’acte el rector de la UB, Dídac Ramírez, acompanyat del president de l’Institut
d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros; el degà de la Facultat de Lletres de la UB, Adolfo Sotelo, la
directora del Departament de Filologia Grega, Francesca Mestre, i els doctors Joan Martí, de la
Universitat Rovira i Virgili, i Ernest Marcos, del departament de l’homenatjat.
Després d’una breu presentació, el rector va cedir la paraula a Francesca Mestre, que va glos-
sar breument la figura de Carles Miralles, especialment en la seva vinculació amb el departament
de Filologia Grega de la UB. Mestre va fer referència a la dimensió internacional assolida per
l’homenatjat gràcies al seus treballs filològics, d’ampli reconeixement en el món acadèmic, realit-
zats al llarg de més de cinquanta anys de dedicació a l’estudi de la literatura grega clàssica i també
021-117666-ESTUDI ROMANIC-Vol 37-13.indd 662 10/02/15 17:52


Onzè Congrés de l'Associació Internacional d'Estudis Occitans. Universitat de Lleida (Del 16 al 21 de juny de 2014)

Hemeroteca Cientifica Catalana

660 CRÒNICAEstudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 37 (2015), p. 629-664Centenari Josep Roca-Pons (29 de maig de 2014).— El passat 29 de maig de 2014, l’Insti-tut d’Estudis Catalans commemorà el centenari del naixement de Josep Roca-Pons (1914-2000),que fou membre de la Secció Filològica des de 1989.L’acte s’inicià al JardíMercèRodoreda amb unes paraules del president de l’Institut d’EstudisCatalans, Joandomènec Ros. A continuació es desenvolupà la taula rodona «Evocacions de JosepRoca-Pons», moderada per qui signa aquestes ratlles. La primera intervenció fou la de SalvadorGiner, expresident de l’IEC i amic personal del lingüista homenatjat, a qui coneixia pel fet de sertots dos del barri de Sarrià i n’evocà l’antiga amistat, les visites que es feren mentre ell estudiava aChicago i Roca-Pons ja residia a Bloomington, Indiana, i el paper decisiu que tingué en la creacióde la North American Catalan Society. Després fou el torn de Philip D. Rasico, professor de laVanderbilt University, de Nashville, Tennessee (EUA), i membre corresponent de la Secció Filo-lògica, que destacà la influència fonamental de Josep Roca-Pons en la seva orientació professionali l’autèntic apostolat en favor de la llengua i la cultura catalanes que va exercir des de la Universitatd’Indiana. Una altra deixebla seva fou Janet DeCesaris, ara professora a la Universitat PompeuFabra i directora de l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada, que insistí en aquesta influènciadecisiva de Roca-Pons en la seva formació i en la seva orientació professional, i en destacà l’aten-ció personalitzada que acostumava a dedicar als seus alumnes. Tot seguit prengué la paraulal’exnedador olímpic Santiago Esteva, que amb d’altres dels millors nedadors catalans de l’èpocaestudià a la Universitat d’Indiana per tal de treballar amb el prestigiós entrenador de l’equip denatació d’aquella universitat. Esteva evocà com fou d’important per a uns nois catalans jovenís-sims, que s’havien traslladat a estudiar tan lluny de casa, trobar el caliu que els oferiren Josep Ro-ca-Pons i la seva esposa, que els ajudaren a conèixer el país i la societat nord-americana i, alhora, aprendre consciència del seu propi país. Maria Rosa Lloret, vicepresidenta de la Societat Catalanade Llengua i Literatura i directora del departament de Filologia Catalana de la Universitat de Bar-celona, fou una dels estudiants catalans que es beneficiaren de l’intercanvi entre les universitats deBarcelona i d’Indiana—on es doctorà en Lingüística—, seleccionada ja per un admirat Josep Ro-ca-Pons retornat a Catalunya feia poc. I finalment, Gerard Llorens DeCesaris, jove estudiant desegon grau d’Humanitats i autor del treball de recerca Josep Roca-Pons i el seu compromís amb lallengua i la literatura catalanes, guardonat amb el premi Josep Carbonell i Gener, de l’Institutd’Estudis Sitgetans, publicat recentment, aportà la valoració que les noves generacions fan de re-ferents com el de l’eminent lingüista.La sessió es va cloure amb unes paraules d’Isidor Marí, president de la Secció Filològica. I, enacabar, els assistents es desplaçaren fins a la veïna sala Josep Puig i Cadafalch per tal de visitar l’ex-posició de publicacions i documents del Fons Josep Roca-Pons dipositat a l’arxiu de l’IEC i pogue-ren veure la projecció d’un audiovisual amb imatges de l’homenatjat i misssatges dels seus amics ideixebles. Teresa Boix, vídua de Roca-Pons, hi pronuncià unes sentides paraules d’agraïment.August Bover i FontUniversitat de BarcelonaOnzè Congrés de l’Associació Internacional d’Estudis Occitans. Universitat de Lleida(Del 16 al 21 de juny de 2014). — Del 16 al 21 de juny de 2014 va tenir lloc a la Universitat deLleida, concretament al Campus de Cappont, l’Onzè Congrés de l’Associació Internacional d’Es-tudis Occitans. El context era especial: aquest congrés es realitzava per primera vegada a Catalunya,i per tant en un territori on l’occità té la consideració legal de llengua oficial. Com se sap, a més, laUniversitat de Lleida és l’únic centre de tot l’estat que ofereix una titulació de Filologia Catalana iOccitana (amb el nomEstudis Catalans i Occitans), i també l’únic que disposa d’una Càtedra d’Es-021-117666-ESTUDI ROMANIC-Vol 37-13.indd 660 10/02/15 17:52Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 37 (2015), p. 629-664CRÒNICA 661tudis Occitans. El comitè organitzador d’aquest Onzè Congrés, doncs, va estar format sobretot perprofessors adscrits a aquesta mateixa Càtedra, a més d’alguns altres docents de la Universitat deLleida: Aitor Carrera, Josep Maria Domingo, Isabel Grifoll, Flocel Sabaté, Cristina Solé, RamonSistac, Jordi Suïls i Albert Turull. El congrés va comptar també amb un comitè científic en què vanparticipar els membres del consell d’administració de l’AIEO (encapçalat pel seu president, WalterMeliga, i també per Patric Sauzet, secretari general, i Joèla Ginestet, tresorera) i altres filòlegs dereconegut prestigi, comGermà Colón, Arvèi Lieutard, Felip Martèl o encara Joan Veny i Joan-IvesCasanova, que també van encarregar-se de dues de les conferències plenàries. A més del comitèorganitzador i el comitè científic, cal remarcar també l’existència d’un comitè d’honor presidit pelMolt Honorable Senyor Artur Mas i Gavarró, president de la Generalitat de Catalunya, per l’Hono-rable Senyor Ferran Mascarell, Conseller de Cultura de la mateixa Generalitat, i pel MagníficSenyor Carlos Barrera, Síndic d’Aran. El congrés va poder beneficiar-se d’un important suportinstitucional i acadèmic gràcies al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el ConselhGenerau d’Aran, la Diputació de Lleida i el seu Institut d’Estudis Ilerdencs, l’Institut d’EstudisCatalans, l’IVITRA de la Universitat d’Alacant i l’Obra Social de La Caixa. A més, va comptaramb la participació activa de grups de recerca de la mateixa Universitat de Lleida (com el Grupd’Estudi sobre Literatura del Vuit-Cents o el grup d’estudis medievals Espai, Poder i Cultura) i ambla col·laboració d’altres col·lectius, organismes i entitats que van fer aportacions valuosíssimes. Entotal, aquesta trobada científica va comptar amb més de dos-cents participants inscrits, dels qualsaproximadament cent-cinquanta van presentar comunicacions en tres tandes paral·leles de tallersque van ser distribuïdes de dilluns a dissabte, i que van tocar tots els aspectes imaginables relatius ala llengua occitana: des de la llengua contemporània fins a la medieval, des de la literatura de l’EdatMitjana fins a la del segle xx, des de l’occità de La Gàrdia fins al gascó de la Vall d’Aran, des del’ensenyament i la promoció de la llengua occitana fins als intensos lligams entre l’occità i el catalào, directament, entre els moviments culturals d’Occitània i dels Països Catalans. Fem incidència enel fet que per primera vegada la llengua més utilitzada en les comunicacions (que en general vanexhibir un alt nivell científic) va ser l’occità, i que en el congrés, d’altra banda, hi van prendre partinvestigadors de més de seixanta universitats diferents de tot el planeta, que representaven setzeestats diferents: deixant de banda els Estats espanyol i francès (que aportaven una bona colla decongressistes, provinents sobretot d’Occitània i el Principat de Catalunya), hi va haver investiga-dors sortits dels Estats Units, Alemanya, el Regne Unit, Itàlia, el Canadà, el Japó, Rússia, el Brasil,Bèlgica o els Països Baixos. La conferència inaugural, el dia 16 de juny, va anar a càrrec del professorGeorg Kremnitz, antic president de l’AIEO, que va fer una extraordinària aproximació en paral·lela les normativitzacions de l’occità i el català, molt escaient per a un congrés d’occitanistes celebrata Catalunya. L’endemà, dimarts 17 de juny, el professor Stefano Asperti, de la Universitat deRoma, va conduir els assistents fins a una actualització sobre la forma de la cançó dels trobadors.Dos dies més tard, el professor Joan Veny va condensar en una hora magistral les relacions lexicalsque el catalàmanté amb l’occità tot fent l’estat de la qüestió sobre el conegut afer de la posició (gal·lo)romànica del català. Divendres va ser el torn del professor i escriptor d’origen marsellès Joan-IvesCasanova, amb una ponència sobre la literatura occitana contemporània. Dimarts, dijous i diven-dres van tenir lloc taules redones dedicades—respectivament— a la política lingüística de l’occitàa Catalunya (amb representants institucionals), a les relacions occitanocatalanes durant el segle xix(que va conduir a consideracions inevitables sobre les relacions actuals) i a la batalla de Muret,qüestió inevitable vuit segles i un any després. Remarquem, per altra banda, que a causa de la tristadesaparició en els darrers temps d’insignes occitanistes com Robèrt Lafont, Peter T. Ricketts i elgran medievalista català Martí de Riquer, es va considerar oportú que l’Onzè Congrés de l’AIEOreservés espais simbòlics a la memòria d’aquells grans mestres (la dissortada notícia de l’empitjo-rament de salut de Pèire Bèc, que moriria pocs dies després, va sorprendre tothom durant el mateix021-117666-ESTUDI ROMANIC-Vol 37-13.indd 661 10/02/15 17:52662 CRÒNICAEstudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 37 (2015), p. 629-664congrés). D’aquesta manera, dilluns al vespre, en el marc de la Seu Vella de Lleida, es va retre ho-menatge a Robèrt Lafont mitjançant lectures en occità i anglès de la seua obra La Gacha a la cistèr-na, que per altra banda van precedir el lliurament formal, per part de la Generalitat de Catalunya,del Prèmi Robèrt Lafont al lingüista de Lomanya Jacme Taupiac, de mans de la Directora Generalde Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Esther Franquesa. Dijous al migdia es va ferun merescut i emotiu homenatge a Martí de Riquer que va tenir el privilegi de comptar, entre altresconvidats de prestigi, amb la presència de la seua filla, la professora Isabel de Riquer. Divendres ala nit, tot just abans del banquet final, els membres de l’AIEO van recordar la figura de Peter T.Ricketts, primer president de l’associació, per mitjà de les paraules de Walter Meliga i DominiqueBilly. Va ser una setmana molt intensa des del punt de vista científic, que formalment va iniciar-seamb la inauguració del congrés el dia 16 de juny al matí, en què van participar, entre altres repre-sentants públics, el Conseller de Cultura de la Generalitat i el mateix Rector de la Universitat deLleida, el professor Roberto Fernández. Però de fet, les activitats complementàries ja van iniciar-seel vespre anterior amb un aperitiu de rebuda que va servir per recórrer al llarg i ample el dominilingüístic català a través de les begudes tradicionals del territori, com a acte previ a la inauguracióde la vuitena edicióMòstra de Cinèma Occitan per part de la Generalitat de Catalunya. Des de di-lluns fins a divendres es van succeir moltes altres activitats: la inauguració de l’exposició Seta, vilaoccitana, de l’artista català Xevi Moliner i Milhau (de l’Espai Androna d’Olot); un concert decançó aranesa d’Alidé Sans al pati de l’Institut d’Estudis Ilerdencs; una visita a l’emblemàtic Mu-seu de Lleida; una excursió a la Vall d’Aran on els congressistes van ser rebuts pel mateix Sindicd’Aran al Conselh Generau i van visitar el fantàstic Ecomusèu Çò de Joanchiquet de Vilamòs, oencara un balèti nocturn o ball popular poliglot als peus de la Seu Vella amb el grup Kaj Tiel Plu,que va donar pas a la improvisació de cants populars occitans. Com dèiem més amunt, va ser unasetmana intensa que va acabar dissabte al migdia, amb l’assemblea general de l’AIEO. Allí s’hi vanescollir un nou secretari de l’associació (Arvèi Lieutard) i una nova presidenta (Rosa María Medi-na, de la Universitat d’Oviedo, que va usar l’asturià en una part de la seua elocució). També s’hi vapoder descobrir, de la mà del professor tolosà Joan-Francés Courouau, la nova destinació dels oc-citanistes l’any 2017: Albi, el cor d’Occitània.Aitor CarreraCàtedra d’Estudis OccitansUniversitat de LleidaActe d’homenatge a CarlesMiralles.— El passat 30 de setembre es va celebrar a la Univer-sitat de Barcelona un acte d’homenatge al doctor Carles Miralles, catedràtic del departament deFilologia Grega, ambmotiu de la seva jubilació. La celebració va tenir lloc a l’AulaMaga de l’Edi-fici Històric de la Universitat de Barcelona, que es va omplir de gent entre companys de professió,estudiants, amics i familiars de l’homenatjat.Va presidir l’acte el rector de la UB, Dídac Ramírez, acompanyat del president de l’Institutd’Estudis Catalans, Joandomènec Ros; el degà de la Facultat de Lletres de la UB, Adolfo Sotelo, ladirectora del Departament de Filologia Grega, Francesca Mestre, i els doctors Joan Martí, de laUniversitat Rovira i Virgili, i Ernest Marcos, del departament de l’homenatjat.Després d’una breu presentació, el rector va cedir la paraula a Francesca Mestre, que va glos-sar breument la figura de Carles Miralles, especialment en la seva vinculació amb el departamentde Filologia Grega de la UB. Mestre va fer referència a la dimensió internacional assolida perl’homenatjat gràcies al seus treballs filològics, d’ampli reconeixement en el món acadèmic, realit-zats al llarg de més de cinquanta anys de dedicació a l’estudi de la literatura grega clàssica i també021-117666-ESTUDI ROMANIC-Vol 37-13.indd 662 10/02/15 17:52

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/137947/136619

Onzè Congrés de l'Associació Internacional d'Estudis Occitans. Universitat de Lleida (Del 16 al 21 de juny de 2014)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Hemeroteca Cientifica Catalana